Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (Text refós sense caràcter oficial)

Supòsits de substitució vulgar 1. El testador pot instituir un segon hereu per al cas que el primer instituït no arribi a ser-ho perquè no vulgui o perquè no pugui. Aquesta substitució vulgar pot ser expressa o tàcita. 2. Llevat la voluntat contrària del testador, la substitució vulgar ordenada per a un dels casos esmentats val per a l’altre. 3. Les substitucions pupil·lar, exemplar, fideïcomissària i preventiva de residu inclouen sempre la vulgar tàcita, però les dues primeres l’inclouen únicament respecte als béns procedents de l’herència del substituent.