Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge (Text refós sense caràcter oficial)

1. Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent la durada dels quals finalitzi l’any 2023, tant si es tracta del termini pactat en el contracte d’arrendament com si es tracta del termini d’una pròrroga tàcita, es poden prorrogar, renovar o extingir segons convinguin lliurement les parts, d’acord amb les disposicions de la Llei esmentada. No obstant això, a manca d’acord entre les parts, un cop s’esdevingui la finalització de la durada del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, la part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que el contracte es prorrogui un any més com a màxim. Aquesta pròrroga legal només pot ser exigida per la part arrendatària en cas que el dia en què s’acabi la durada del contracte estigui al corrent de totes les obligacions contractuals a càrrec seu. La part arrendadora pot actualitzar la renda durant aquesta pròrroga legal, d’acord amb l’índex que el Govern aprovi per a la revaloració dels salaris, sempre que la facultat d’actualitzar la renda estigui pactada al contracte d’arrendament. 2. Tanmateix, la part arrendatària no pot exigir la pròrroga del contracte en els casos següents: a) Quan la part arrendadora cedeixi l’habitatge arrendat al Govern per a usos socials, si bé no es pot fer efectiva l’extinció del contracte d’arrendament fins que deixi de ser vigent. Els requisits i les condicions de la cessió esmentada s’han de regular en els convenis de cessió d’ús que acordin les parts. b) Quan la part arrendadora recuperi l’habitatge arrendat en finalitzar el contracte d’arrendament per l’expiració del termini pactat, per destinar-lo a l’ús propi o a favor de familiars de fins a segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. Amb la finalitat de garantir que l’habitatge es destina a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, la part arrendadora ha de justificar el parentiu corresponent i adjuntar una declaració jurada sobre el destí de l’habitatge. La part arrendatària, en el moment en què se li notifiqui l’extinció del contracte d’arrendament per aquesta causa, ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu. Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a l’habitatge habitual, la persona propietària o, si escau, la part arrendatària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de trenta dies naturals posteriors a l’expiració del contracte, el canvi de cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics, així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta. L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor de familiars previstos en aquest apartat han de ser per a un període mínim de cinc anys, llevat que no es pugui complir el període mínim esmentat degut a una causa de força major, separació, divorci, accident o malaltia de la part arrendadora o del familiar de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf anterior, la persona propietària ha de destinar novament l’arrendament a favor de terceres persones. La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’un valor inferior o igual al que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. No obstant això, la persona propietària pot actualitzar la renda del nou contracte d’arrendament amb l’índex general de preus de consum acumulat durant els anys en què l’habitatge ha estat destinat a ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. Als efectes previstos en aquest article, s’entén per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua, la calefacció i les telecomunicacions. Aquesta excepció pot ser al·legada per persones jurídiques que hagin actuat en el contracte d’arrendament com a arrendadores, sempre que la recuperació interessada es destini a socis o accionistes, o familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat d’aquests i que s’acrediti el caràcter de soci o d’accionista i, en el seu cas, el parentiu amb el destinatari de l’habitatge. c) Quan la renda mensual de l’habitatge corresponent superi l’import de 1.500 euros. Aquesta renda es refereix exclusivament al preu de l’habitatge i resten exclosos del seu còmput el preu de les places d’aparcament, els trasters o qualsevol dels subministraments que estiguin vinculats al contracte d’arrendament. Aquesta excepció no és aplicable quan la part arrendatària tingui reconeguda la condició de família nombrosa. d) Quan, en compliment de l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i de l’urbanisme, s’hagin d’executar obres relatives a la seguretat, salubritat i higiene que impedeixin que l’habitatge continuï ocupat. Aquests treballs han de constituir actuacions subjectes a llicència prèvia d’acord amb l’article 134 de la Llei general d’ordenació del territori i de l’urbanisme, i la incompatibilitat entre l’execució de l’obra i l’ocupació de la finca s’ha de fer constar a l’estudi de seguretat i salut en el treball i al projecte de seguretat i salut que signen la direcció facultativa, l’empresa contractista i l’empresa de prevenció de riscos laborals. La propietat ha de comunicar la voluntat de rescindir el contracte d’arrendament per aquesta causa amb una antelació mínima de tres mesos a la data de l’expiració del contracte i ha d’adjuntar una còpia de l’atorgament de la llicència, així com un certificat signat per la direcció facultativa, l’empresa contractista i l’empresa de prevenció de riscos laborals en què es faci constar la incompatibilitat dels treballs amb l’ocupació de l’habitatge. La llicència d’obres ha d’indicar el termini per començar-les, que no pot ser superior als sis mesos des de la data d’expiració del contracte.

Article únic

S’aprova el Reglament dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig

Capítol primer. Disposicions generals

. Desafectació de la pròrroga forçosa dels contractes d’arrendament que van finalitzar els anys 2019 i 2020 o qualsevol de les seves pròrrogues Capítol segon. Mesures d’estímul del mercat

1. No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent. La sol·licitud s’ha de presentar davant el comú corresponent en un termini de 20 mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i les obres han de tenir com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial o a espais comuns compartits, sempre que el plantejament urbanístic admeti l’ús residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta o al soterrani, d’aparcaments, trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici. També es poden atorgar transitòriament llicències de canvi d’ús en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent. 2. En els casos esmentats a l’apartat anterior, es pot atorgar la llicència de rehabilitació, de reforma o de canvi d’ús, encara que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents en la data de la construcció de l’immoble, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i, d’altra banda, queden exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors, la ventilació i la il·luminació de les escales. En els casos esmentats a l’apartat anterior, els requisits d’eficiència energètica s’apliquen només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, les característiques dels quals estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment de presentar la sol·licitud corresponent. 3. Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de manera que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu l’apartat 1. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’immoble o el fet que deixin de dedicar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu l’apartat 1, requereixen que, amb caràcter previ, tot l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment que tingui lloc la venda o el canvi de destí. Excepcionalment poden acollir-se a la transitorietat regulada en aquesta disposició transitòria els edificis d’ús hoteler dels allotjaments turístics dels grups d’hotels i d’aparthotels i de la modalitat d’apartaments turístics, sempre que els habitatges en règim de lloguer residencial o els espais comuns compartits no representin més del 50% del total de la superfície destinada a unitats d’allotjament. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, tot l’edifici ha de ser destinat a habitatges en règim de lloguer residencial o espais comuns compartits d’acord amb els apartats anteriors. Als hotels, aparthotels i apartaments turístics que s’acullin a aquesta disposició transitòria no els són aplicables els articles 6 i 13 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, pel que fa a l’obligació que els immobles hagin d’estar constituïts totalment per habitacions, estudis o apartaments destinats a l’activitat turística.

1. Es reconeix l’aptitud necessària per a l’exercici de l’activitat professional relativa a la taxació pericial immobiliària d’acord amb el que preveuen els articles 23 i 24 d’aquesta Llei: a) A les persones físiques que actuen professionalment en l’àmbit de la professió esmentada de taxació pericial immobiliària al Principat en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. b) A totes les persones físiques que en el moment d’entrar en vigor aquesta Llei ocupen càrrecs de responsabilitat en una societat o empresa del sector esmentat i disposen d’apoderaments atorgats davant de notari. Aquests apoderaments han d’estar inscrits en el Registre de Societats en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 2. Les persones incloses en l’apartat a) d’aquest article han de formular, dins un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud escrita al ministeri responsable del Departament de Comerç, en què manifestin que volen continuar exercint l’activitat professional relativa a la taxació pericial immobiliària i justifiquin el compliment dels requisits prevists a l’article 24. 3. Les persones incloses en l’apartat b) d’aquest article que disposen d’apoderaments d’una persona jurídica i ocupen càrrecs de responsabilitat en una empresa del sector esmentat, han de formular, dins un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud escrita al ministeri responsable del Departament de Comerç en què acreditin els apoderaments o l’exercici de càrrecs de responsabilitat i manifestin que volen continuar exercint l’activitat professional relativa a la taxació pericial immobiliària, i justifiquin el compliment dels requisits previstos a l’article 24. 4. Les persones físiques o les persones jurídiques a les quals fan referència els apartats anteriors que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei disposen d’autorització per exercir l’activitat professional en l’àmbit de la taxació pericial immobiliària inscrita al Registre de Comerç, queden habilitades per continuar desenvolupant l’activitat amb el compliment dels requisits establerts en aquesta disposició transitòria. 5. La recepció per part del ministeri de les sol·licituds al·ludides en els apartats 2 i 3 té els efectes de l’autorització administrativa provisional, fins que sigui formalment notificada.

1. Mentre el Govern no aprovi el reglament que determini els requisits per obtenir el certificat d’aptitud per exercir la taxació pericial immobiliària, el supleix, amb la mateixa eficàcia, la formació certificada en aquest àmbit impartida a través del Col·legi Oficial d’Agents i Gestors Immobiliaris, el Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra, el Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra i el Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra. 2. El reglament esmentat s’ha d’aprovar en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

S’encomana al Govern que, mentre que no estigui en funcionament el sistema d’informació dels contractes d’arrendament d’habitatge, efectuï els estudis pertinents sobre els preus de mercat d’arrendament d’habitatge residencial, per aprovar mitjançant reglament la renda màxima imputable als habitatges de preu assequible.

S’encomana al Govern que en el període de dos anys d’ençà de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi un projecte de llei que desenvolupi els articles 33 i 27 de la Constitució amb la finalitat de crear un cos jurídic sobre el dret a l’habitatge i el dret a la propietat privada.

Article únic

S’aprova el Reglament de la figura del mediador en el marc de la negociació col·lectiva, que entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de la figura del mediador en el marc de la negociació col·lectiva

En el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el ministeri competent en matèria d’afers socials, conjuntament amb el ministeri competent en matèria habitatge i en matèria de justícia i les persones representants de l’Administració de justícia que siguin designades pel protocol, ha d’haver elaborat i aprovat un protocol d’actuació sobre la detecció de situacions de vulnerabilitat derivades del desnonament d’un habitatge d’ús residencial permanent i les mesures de caràcter social que escaiguin. Aquest protocol ha de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

S’introdueix la lletra e a l’apartat 3 de l’article 3 de la Llei 14/2021, del 28 de maig, del text consolidat del notariat, la qual queda redactada de la manera següent: “Article 3. Àmbit d’actuació i obligatorietat del servei […] e) Quan no s’acrediti la notificació requerida per exercir el dret de tempteig en les transmissions descrites a la Llei de mesures de protecció i estímul del mercat i governança en l’àmbit de l’habitatge o es verifica l’existència d’alguns dels supòsits que també donen lloc al dret de retracte previstos en la Llei esmentada, el notari ha de comunicar-ho al ministeri responsable de l’habitatge, perquè, si escau, s’incoï el procediment de retracte.”

Es modifica el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 71 de la Llei 14/2021, del 28 de maig, del text consolidat del notariat, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 71. Exhibició i lliurament de còpies i certificats 1. […] Els notaris no poden exhibir els instruments públics originals ni lliurar-ne còpies i certificats a cap altra persona, llevat de manament judicial o autorització legal expressa. […]”.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, que queda redactat de la manera següent: “Article 15. Alienació per subhasta […] “2. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat quan es consideri convenient. L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim de quinze dies naturals des de la valoració definitiva del bé o dret que es pretén subhastar. Si es procedeix a una segona o una tercera licitació, l’anunci s’ha de fer en el mateix termini màxim de quinze dies naturals des de l’endemà del dia en què la primera o la segona subhasta ha quedat deserta. Les subhastes s’han de dur a terme entre els quinze dies naturals i el mes d’ençà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Sense perjudici del que s’estableix l’apartat precedent, i en el supòsit que els béns embargats siguin habitatges, l’autoritat competent ha de notificar alhora al ministeri responsable de l’habitatge l’existència del procediment d’alienació per subhasta per valorar, si escau, la participació en els processos de licitació, amb el benentès que el ministeri referit pot licitar en les mateixes condicions que la resta de licitadors. […]”

S’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, promogui una modificació de les normes que regulen els ajuts per a l’habitatge de lloguer per consolidar, d’una banda, la modificació feta mitjançant el Decret 191/2022, de l’11 de maig, de modificació temporal i excepcional del Decret del 7-10-2020, d’aprovació del Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris i, d’altra, per incorporar la modalitat de convocatòria oberta durant tot l’any i la compatibilitat amb la condició de persona adjudicatària d’un habitatge de protecció pública o un habitatge de preu assequible.

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent: “Article 23 1. En el cas que es pactin els serveis de calefacció i d’aigua calenta, s’ha d’especificar en el contracte: a) El període de l’any i les hores del dia en què han de prestar-se. En cas de no fixar-se s’entén que l’aigua calenta es presta durant tot l’any i les 24 hores del dia, i la calefacció, entre el dia 1 de novembre i el 30 d’abril si la finca es troba a una cota inferior als 1.200 metres, entre el 15 d’octubre i el 15 de maig si es troba a una cota superior als 1.200 metres i inferior als 1.400, i entre el dia 1 d’octubre i el 31 de maig si es troba a una cota superior als 1.400 metres, i des de les 6 fins a les 24 hores en tots els casos. b) El cost del servei per al primer any i les bases de l’actualització per als successius, tenint en compte necessàriament el cost de l’energia emprada i els altres factors que influeixen en el cost. En cas que s’hagi pactat el pagament d’una suma preufetera per a tots o determinats serveis, aquest import únicament es pot actualitzar prèvia acreditació per part de l’arrendador de l’increment en el preu dels serveis en relació amb l’any anterior i sempre que es pugui determinar quin és el consum individualitzat corresponent a la unitat immobiliària arrendada. […]”. 2. S’afegeix l’apartat 12 a l’article 26 del capítol setè del Títol II de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent: “Article 26 L’arrendatari està obligat a: […] “12. Cedir les dades de consum elèctric perquè la part arrendadora pugui elaborar l’etiqueta energètica mitjançant el mètode simplificat.” 3. Es modifica l’apartat 3 i s’addiciona un apartat 4 a l’article 53 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent: “Article 53 […] 3. Constitueix una infracció administrativa molt greu: a) Simular la residència efectiva o el contracte d’arrendament a favor de familiars en primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat per recuperar un habitatge que estava arrendat a favor d’una tercera persona. b) Vendre l’habitatge després d’haver resolt un contracte d’arrendament per a residència permanent i habitual fent servir l’excepció per a recuperar per a ús propi o de familiars en primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, tret que no hagi estat possible aquest ús com a conseqüència d’una causa de força major, separació, divorci, accident, malaltia o mort de la part arrendadora o del familiar fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. 4. Les infraccions previstes als apartats anteriors són també aplicables en cas que la recuperació de l’habitatge s’hagi efectuat en base a l’excepció per a ús propi dels socis o accionistes de la persona jurídica arrendadora de l’immoble o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat d’aquests socis o accionistes.” 4. Es modifica l’article 55 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent: “Article 55 Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen de la manera següent: a) Infracció lleu: amonestació escrita. b) Infracció greu: multa d’un import equivalent al salari mínim oficial mensual. c) Infracció molt greu: multa d’un import equivalent a quatre vegades el salari mínim oficial mensual i prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període dos anys i de rebre cap ajut o subvenció pública per un període de tres anys juntament amb l’obligació de posar l’habitatge al mercat de lloguer durant un període mínim de cinc anys. La renda d’aquest nou contracte d’arrendament ha de ser inferior o igual a la que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, o a la que s’aplicava abans de la recuperació de l’habitatge en el supòsit previst a l’apartat 4 de l’article 53. En el supòsit de la infracció establerta a la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 53 d’aquesta Llei, la sanció consisteix en el doble de la plusvàlua produïda com a conseqüència de la venda, amb el mínim de l’import equivalent a quatre vegades el salari mínim oficial mensual així com les sancions accessòries descrites al paràgraf precedent.”

S’afegeix la lletra d a l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 29/2008, de l’11 de desembre, del cadastre, la qual queda redactada de la manera següent: “Article 30. Accés per part de no titulars a la informació protegida del cadastre […] 3. […] d) El Govern i l’Institut Nacional de l’Habitatge, amb la finalitat de conèixer l’estat d’ocupació i l’ús de les unitats immobiliàries considerades com a habitatges.”

Es modifica l’apartat 4 de l’article 17 de la Llei 9/2007, del 17 de maig, del cens, el qual queda redactat de la manera següent: “Article. 17. Comunicació i cessió de dades […] 4. L’organisme que rep una comunicació de dades censals no pot comunicar ni cedir aquestes dades a cap altra entitat o organisme, tret que aquest organisme estigui autoritzat per llei.”

S’encomana al Govern que, en el termini de sis mesos posteriors a la identificació dels habitatges buits i sense perjudici de les funcions inspectores atribuïdes a la Direcció General de Tributs, aprovi un programa per investigar les causes per les quals aquests habitatges estan sense ús i que reguli el règim de cessió i tractament de les dades personals necessàries d’acord amb la normativa de protecció de dades vigent i, en vista dels resultats, s’aprovin les accions públiques necessàries per incentivar que aquests habitatges es destinin al mercat d’arrendament residencial.

Es modifica l’apartat 4 de l‘article 1 del Capítol I de la Llei d’agents i gestors immobiliaris del 15 de desembre del 2000, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 1. Àmbit d’aplicació […] 4. La taxació en valor de mercat sobre els béns i els drets reals, així com la taxació dels drets sobre els mateixos béns i drets amb una finalitat exclusivament comercial.”

(…)

6. Sobre la base de tributació s’hi aplica el tipus de gravamen de 50 euros per metre quadrat.

(…)

S’afegeix l’apartat 14 a l’article 59 del capítol novè de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 59. Tipus de gravamen superreduït […] 14. Les cessions administratives d’habitatges de protecció pública i que es regeixen per les disposicions de la Llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge i els reglaments que la desenvolupen. El tipus superreduït s’estén als aparcaments, els annexos accessoris als aparcaments i els mobles, arrendats conjuntament amb aquests habitatges.”

Es modifica la disposició transitòria de la Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, la qual queda redactada de la manera següent: “- L’encapçalament de la taula “Per l’any 2022” se substitueix per “Per a l’any 2022 i l’any 2023”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2023” se substitueix per “Per a l’any 2024”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2024” se substitueix per “Per a l’any 2025”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2025” se substitueix per “Per a l’any 2026”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2026” se substitueix per “Per a l’any 2027”.”

S’encomana al Govern que, en el termini màxim tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, perquè instauri els protocols d’actuació adients entre els cossos especials i les autoritats competents i, en el seu cas, promogui les modificacions legislatives necessàries, per garantir la protecció dels animals de companyia quan siguin abandonats, inclòs temporalment, en un domicili i es trobin en situació de perill o de desatenció de les seves necessitats bàsiques.

S’encomana al Govern que dicti les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per desenvolupar aquesta Llei.

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General, el Projecte de text consolidat de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals; la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte; la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil; la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge; la Llei 36/2021, del 6 de desembre, de finances comunals; la Llei 14/2021, del 28 de maig, del text consolidat de la Llei del notariat; la Llei 44/2014, del 18 de desembre de l’embargament; la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes; la Llei 29/2008, de l’11 de desembre, del cadastre; la Llei 9/2007, del 17 de maig, del cens i de la Llei d’agents i gestors immobiliaris, del 15 de desembre del 2000 i la Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials.

Aquesta Llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2023. Casa de la Vall, 1 de desembre del 2022 Roser Suñé Pascuet Síndica General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Enric Vives Sicília Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraEmmanuel Macron President de la República Copríncep d’Andorra {includes page=L2022041_F}

1. L’Institut Nacional de l’Habitatge i el ministeri responsable de l’habitatge, conjuntament o separadament, tenen legitimació específica per accedir a dades relatives al parc immobiliari d’ús residencial, turístic i per a oficines i altres usos compatibles amb el d’habitatge, i per tractar aquestes dades. La licitud del tractament d’aquestes dades es basa en el compliment d’una missió realitzada en interès públic establerta a l’article 33 de la Constitució. Aquest tractament és necessari per completar l’estudi de la diagnosi del Pla pel dret a l’habitatge i, concretament, per conèixer amb exactitud la disponibilitat d’habitatge en relació amb les projeccions de creixement demogràfic, inclòs el parc d’habitatges buit, d’acord amb la funció constitucional de vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals dins d’un model de vida sostenible. 2. Les dades objecte de tractament són la identificació dels habitatges sobre plànol per tipologies i usos, amb identificació, també, dels titulars, així com les dades de consum de subministrament i l’estat d’ocupació. Aquestes dades poden ser sol·licitades a altres departaments del Govern, els comuns, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques, les entitats subministradores de serveis, públiques o privades, la Cambra de Notaris i els notaris. 3. Es consideren persones interessades afectades les persones físiques o jurídiques propietàries dels habitatges, així com els titulars de dret de superfície, usdefruit o qualsevol altre dret real que atorgui facultats de disposició sobre els habitatges. També són persones interessades afectades les persones que ocupin els habitatges d’ús residencial en virtut d’un contracte d’arrendament. 4. Les finalitats de l’accés a les dades a què fa referència l’apartat anterior i el seu tractament són únicament i exclusiva les següents: a) La localització dels habitatges buits i la investigació sobre les causes que en motiven la infrautilització en contextos d’alta demanda en el mercat d’habitatge de lloguer. b) El coneixement del parc immobiliari existent al país, els usos dels habitatges distribuïts per parròquies, l’estat de conservació i rehabilitació del parc, el grau d’accessibilitat dels habitatges d’ús residencial permanent o temporal, així com turístic. c) L’estat d’ocupació dels habitatges d’ús residencial permanent i temporal i el nombre de persones que componen la llar per identificar situacions d’amuntegament. d) L’estudi de les necessitats de la població, de les parròquies i dels propietaris juntament amb les projeccions demogràfiques i de creació de llars. e) Les tipologies de les llars existents al país, unipersonals o d’unitats de convivència, amb dades desagregades per sexe, edat i existència de parentiu dins de la unitat de convivència, per estudiar la taxa d’emancipació, la tipologia de llar i el tipus d’habitatge necessari d’acord amb l’evolució demogràfica, el manteniment de models residencials i els canvis i les necessitats en aquests models. f) L’acompliment de les obligacions tributàries per part de les persones físiques i jurídiques sotmeses a tributació, així com la inspecció tributària del Govern i dels comuns. g) La promoció de campanyes informatives sobre les polítiques de rehabilitació i, les obligacions derivades del deure de conservació i manteniment d’edificis, i vetllar per l’acompliment de la normativa d’ordenament territorial i urbanisme i de medi ambient. h) L’estudi dels preus d’accés i de manteniment de l’habitatge de compra i d’arrendament per oferir indicadors estadístics actualitzats. i) L’estudi de despesa energètica actual dels habitatges d’ús residencial i turístic per aprovar, si escau, programes que promoguin l’estalvi energètic i un consum responsable i sostenible. 5. L’Institut Nacional de l’Habitatge és el responsable del tractament de les dades obtingudes mitjançant la legitimació de l’accés establert en aquest article. El tractament de les dades obtingudes per l’Institut Nacional de l’Habitatge es pot fer de forma directa o mitjançant la contractació d’una prestació de serveis o la col·laboració amb el Departament d’Estadística del Govern, que assumeixen la condició d’encarregat del tractament. La identificació dels titulars dels habitatges es farà de forma restringida, davant d’indicis que demostrin que l’habitatge no està ocupat, d’acord amb els principis de minimització de dades, exactitud i proporcionalitat. Un cop identificats els habitatges buits, l’Institut Nacional de l’Habitatge sotmet la resta de les dades a un procés de pseudonimització, si escau. 6. L’Institut Nacional de l’Habitatge, previ requeriment, pot comunicar a les administracions públiques corresponents les dades estrictament necessàries per acomplir les obligacions tributàries a què estiguin sotmesos els titulars dels habitatges. 7. Abans d’accedir les dades sol·licitades a les administracions i entitats a que fa referència l’apartat 2 d’aquest article i tractar-les, l’Institut Nacional de l’Habitatge juntament amb el ministeri responsable de l’habitatge han d’encomanar l’avaluació de l’impacte del tractament d’aquestes dades i fer la consulta prèvia a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, en el supòsit que el tractament comporti un risc alt. 8. Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents. 9. Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades. La persona interessada pot adreçar-se mitjançant un escrit a l’Institut Nacional de l’Habitatge, com a responsable del tractament, per exercir els drets d’accés, rectificació i limitació del tractament.” Article 27. Potestats administratives de l’Institut Nacional de l’Habitatge relatives als habitatges de protecció pública S’afegeix l’apartat 3 a l’article 15 del capítol quart de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat la manera següent:

És procedent el desnonament administratiu de les persones adjudicatàries dels habitatges de protecció pública per les causes següents: a) Si finalitza el contracte per qualsevol de les causes previstes reglamentàriament i no es lliura la possessió de l’habitatge en el termini establert. b) Si no paguen les rendes fixades en el contracte de cessió administrativa de l’habitatge de protecció pública, els imports que siguin exigibles per serveis o despeses comuns o qualsevol altra aportació dinerària que estableixi la normativa vigent. c) Si destinen l’habitatge a un ús indegut o no autoritzat. d) Si no disposen d’un títol legal que els autoritzi a ocupar l’habitatge de protecció pública, les seves zones comunes o els locals i les edificacions complementàries. e) Si han estat sancionades mitjançant una resolució ferma per qualsevol de les següents infraccions tipificades en aquesta llei: - No destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent sense haver obtingut l’autorització preceptiva. - Cedir totalment o parcialment l’habitatge per qualsevol títol per part de la persona adjudicatària, sense autorització. - Falsejar les dades exigibles per accedir a un habitatge de protecció oficial.” Article 29. Procediment de desnonament administratiu S’afegeix un article 15 ter al capítol quart de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat de la manera següent:

1. El procediment de desnonament administratiu s’ha d’ajustar al que disposa el Codi de l’Administració i, en tot cas, requereix la instrucció prèvia de l’expedient administratiu en el curs del qual la persona adjudicatària té dret d’audiència per fer les al·legacions que estimi convenients. 2. El Govern ha d’aprovar el reglament que reguli el procediment per acordar el desnonament administratiu.” Article 30. Cessió gratuïta de l’ús de béns immobles o drets reals sobre béns immobles a favor del Fons d’Habitatge S’afegeix una disposició addicional sisena a la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, la qual queda redactada de la manera següent:

Les administracions públiques poden cedir l’ús de béns immobles patrimonials o drets reals sobre béns immobles a favor del Fons d’Habitatge per destinar-los a habitatges de preu assequible, encara que la utilització o l’explotació públiques siguin previsibles.” Article 31. Exempció total del Fons d’Habitatge de les taxes comunals. S’afegeix l’apartat 4 a l’article 21 del capítol II del Títol II de la Llei 36/2021, del 16 de desembre, de finances comunals, el qual queda redactat de la manera següent:

Els notaris no poden exhibir els instruments públics originals ni lliurar-ne còpies i certificats a cap altra persona, llevat de manament judicial o autorització legal expressa. […]”. Disposició final sisena. Modificació de la Llei 44/2014, del 18 de desembre de l’embargament Es modifica l’apartat 2 de l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, que queda redactat de la manera següent:

3. Constitueix una infracció administrativa molt greu: a) Simular la residència efectiva o el contracte d’arrendament a favor de familiars en primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat per recuperar un habitatge que estava arrendat a favor d’una tercera persona. b) Vendre l’habitatge després d’haver resolt un contracte d’arrendament per a residència permanent i habitual fent servir l’excepció per a recuperar per a ús propi o de familiars en primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, tret que no hagi estat possible aquest ús com a conseqüència d’una causa de força major, separació, divorci, accident, malaltia o mort de la part arrendadora o del familiar fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. 4. Les infraccions previstes als apartats anteriors són també aplicables en cas que la recuperació de l’habitatge s’hagi efectuat en base a l’excepció per a ús propi dels socis o accionistes de la persona jurídica arrendadora de l’immoble o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat d’aquests socis o accionistes.” 4. Es modifica l’article 55 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent:

” Disposició final novena. Modificació de la Llei 29/2008, de l’11 de desembre, del cadastre S’afegeix la lletra d a l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 29/2008, de l’11 de desembre, del cadastre, la qual queda redactada de la manera següent:

14. Les cessions administratives d’habitatges de protecció pública i que es regeixen per les disposicions de la Llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge i els reglaments que la desenvolupen. El tipus superreduït s’estén als aparcaments, els annexos accessoris als aparcaments i els mobles, arrendats conjuntament amb aquests habitatges.” Disposició final quinzena. Modificació de la Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials Es modifica la disposició transitòria de la Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, la qual queda redactada de la manera següent: “- L’encapçalament de la taula “Per l’any 2022” se substitueix per “Per a l’any 2022 i l’any 2023”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2023” se substitueix per “Per a l’any 2024”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2024” se substitueix per “Per a l’any 2025”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2025” se substitueix per “Per a l’any 2026”; - L’encapçalament de la taula “Per l’any 2026” se substitueix per “Per a l’any 2027”.” Disposició final setzena. Protecció dels animals de companyia en situació d’abandonament dins un domicili S’encomana al Govern que, en el termini màxim tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, perquè instauri els protocols d’actuació adients entre els cossos especials i les autoritats competents i, en el seu cas, promogui les modificacions legislatives necessàries, per garantir la protecció dels animals de companyia quan siguin abandonats, inclòs temporalment, en un domicili i es trobin en situació de perill o de desatenció de les seves necessitats bàsiques. Disposició final dissetena. Habilitació normativa S’encomana al Govern que dicti les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per desenvolupar aquesta Llei. Disposició final divuitena. Textos consolidats S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, trameti al Consell General, el Projecte de text consolidat de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals; la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte; la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil; la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge; la Llei 36/2021, del 6 de desembre, de finances comunals; la Llei 14/2021, del 28 de maig, del text consolidat de la Llei del notariat; la Llei 44/2014, del 18 de desembre de l’embargament; la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes; la Llei 29/2008, de l’11 de desembre, del cadastre; la Llei 9/2007, del 17 de maig, del cens i de la Llei d’agents i gestors immobiliaris, del 15 de desembre del 2000 i la Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials. Disposició final dinovena. Entrada en vigor Aquesta Llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2023. Casa de la Vall, 1 de desembre del 2022 Roser Suñé Pascuet Síndica General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Enric Vives Sicília Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraEmmanuel Macron President de la República Copríncep d’Andorra {includes page=L2022041_F}

2. Les dades que poden ser requerides han d’estar vinculades a projectes estratègics de l’Institut Nacional de l’Habitatge i emparades en el compliment d’una missió realitzada en interès públic, d’una obligació legal o d’un contracte, segons correspongui.” Article 26. Habilitació per a l’accés de les dades relatives al parc immobiliari d’habitatge i el tractament d’aquestes dades S’afegeix l’article 4 bis del capítol primer de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat de la manera següent:

S’afegeix l’article 60 ter dins del capítol novè de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 60 ter. Tipus de gravamen específic El tipus de gravamen específic és del 3,5% i s’aplica només a l’operació següent: Adquisicions que tinguin per objecte immobles destinats a l’arrendament d’habitatges d’ús residencial permanent sempre que l’adquirent no tingui la consideració d’empresari a efectes d’aquesta Llei. L’arrendament de l’immoble ha de tenir una durada mínima de cinc anys, d’acord amb la Llei d’arrendament de finques urbanes. En cas que no s’arrendi l’immoble o que s’arrendi durant menys de cinc anys, és procedent l’aplicació del tipus de gravamen general juntament amb els interessos de demora.”

S’addiciona un nou apartat 7 a l’article 25 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 25. Actes processals de comunicació amb les parts no personades en el procés […] 7. En els processos d’arrendament, quan, després de tres intents efectuats en un període màxim de deu dies hàbils, no es pugui trobar l’arrendatari en l’habitatge o local arrendat o en l’adreça indicada al contracte a l’efecte de notificacions o citacions, s’ha de procedir, sense més tràmits, al seu emplaçament per edictes, sempre que l’arrendatari no hagués comunicat fefaentment a l’arrendador un nou domicili al què aquest no s’hagués oposat. En tots els intents, s’ha de deixar un avís que indiqui que s’ha intentat efectuar l’emplaçament o citació.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 29. Comunicació per edictes 1. Si de conformitat amb les normes d’aquest capítol no es pot saber el parador del destinatari de l’acte processal de comunicació, o no es pot portar a terme la comunicació amb eficàcia plena per qualsevol altre motiu, o en el supòsit previst a l’apartat 7 de l’article 25, el secretari judicial ordena que aquesta comunicació es faci mitjançant la publicació de la part dispositiva de la resolució o l’actuació judicial, de la cèdula d’emplaçament o citació, o del requeriment, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. […].”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 41 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 41. Intervenció de l’advocat i el procurador 1. Amb caràcter general, en tots els processos és preceptiva la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat. No obstant això, la intervenció de l’advocat és facultativa en els processos que se segueixen pel procediment abreujat quan la quantia del procés no sigui superior a 1.500 euros, pel procediment de tutela sumària previst en el supòsit en que se sol·liciti el llançament o el desallotjament i la recuperació immediata de la possessió d’un habitatge o d’un altre tipus d’unitat immobiliària pel propietari o l’usufructuari que n’hagi estat desposseït sense el seu consentiment, i pel procediment de jurisdicció voluntària, llevat de l’internament d’urgència de persones. Aquesta intervenció també és facultativa en el procediment d’injunció si l’import del deute reclamat no és superior a 3.000 euros. Tampoc és necessària la intervenció de l’advocat per presentar escrits que tinguin com a objecte personar-se en el procés o demanar la suspensió urgent de vistes, audiències o compareixences, si concorren motius excepcionals i justificats. […].”

Es modifica l’article 269 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 269. Classes de tuteles sumàries 1. Es poden demanar mitjançant el procediment de tutela sumària les tuteles següents: a) El cessament provisional d’una activitat o l’abstenció temporal de portar a terme una conducta. b) La suspensió d’acords socials. c) La recuperació de la possessió d’una finca rústica o urbana, cedida a precari pel propietari, l’usufructuari o qualsevol altra persona amb el dret de posseir aquesta finca. d) El llançament o el desallotjament i la recuperació immediata de la possessió d’un habitatge o d’un altre tipus d’unitat immobiliària pel propietari o l’usufructuari que n’hagi estat desposseït sense el seu consentiment, amb les especificitats previstes als articles següents. e) La recuperació de la possessió d’una cosa o un dret per la persona que n’hagi estat desposseït o pertorbat en el gaudiment. f) L’adquisició de la possessió de béns per part de la persona que els hagi rebut per herència, si no els posseeix ningú a títol de propietari o usufructuari. g) L’adopció de mesures per a l’efectivitat dels drets reals que demanin els titulars d’aquests drets, davant els qui s’hi oposin o en pertorbin l’exercici sense disposar d’un títol legítim. h) La suspensió d’una obra nova. i) La demolició, l’enderrocament o l’assegurament d’una obra, un edifici, un arbre o qualsevol altre objecte anàleg en estat de ruïna que amenaci de causar danys a la persona que sol·licita la tutela. j) Les sol·licituds d’aliments endeutats en virtut d’una norma legal o per qualsevol altre títol. 2. També es pot demanar mitjançant el procediment de tutela sumària qualsevol altra classe de tutela que tingui com a finalitat la protecció dels drets legítims de qui la sol·licita, sempre que s’acrediti suficientment la titularitat del dret de què es tracti i la concurrència del requisit d’urgència.”

S’addiciona un nou apartat 4 a l’article 271 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 271. Demanda […] 4. En el supòsit en què se sol·liciti el llançament o el desallotjament i la recuperació immediata de la possessió d’un habitatge o d’un altre tipus d’unitat immobiliària pel propietari o l’usufructuari que n’hagi estat desposseït sense el seu consentiment, la demanda s’ha de presentar davant el batlle que actua en funcions de guàrdia i no és necessari indicar la identitat de la persona contra la qual va dirigida.”

S’addicionen uns nous apartats 4, 5 i 6 a l’article 272 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 272. Admissió i trasllat de la demanda […] 4. No obstant les disposicions dels apartats anteriors, en el supòsit en què se sol·liciti el llançament o el desallotjament i la recuperació immediata de la possessió d’un habitatge o d’un altre tipus d’unitat immobiliària pel propietari o l’usufructuari que n’hagi estat desposseït sense el seu consentiment, el tribunal ha de decidir sobre l’admissió de la demanda dins del dia natural següent al dia en què s’ha presentat. 5. Dins del dia natural següent a l’admissió de la demanda, s’ha de requerir a l’ocupant perquè dins el dia natural següent desocupi voluntàriament l’immoble o acrediti el títol jurídic que l’autoritza o li atribueix la possessió del bé. Aquest requeriment s’ha d’efectuar a l’adreça del lloc ocupat. En cas que no sigui possible notificar el requeriment, s’ha de deixar avís de l’intent de notificació i que indiqui el termini previst en aquest apartat, i les disposicions de l’apartat següent. 6. En cas que el demandant acrediti el seu títol jurídic, el procediment ha de continuar segons els tràmits previstos als articles següents. En cas contrari o en cas que no es desocupi voluntàriament l’immoble en el termini previst al paràgraf anterior, dins del dia natural següent s’ha de dictar aute declarant l’ocupació de l’immoble i s’ha de procedir, amb l’auxili del Cos de Policia, al llançament immediat dels ocupants, sense que sigui necessari presentar demanda d’execució forçosa i sense que siguin d’aplicació els articles 410 i 411 d’aquesta Llei. L’aute no és recurrible sense perjudici del dret a exercir les accions legals adients per acreditar el títol jurídic sobre el bé immoble.”

Es modifica l’article 279 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 279. Legitimació activa i passiva i pressupòsits 1. Són part demandant o demandada en el procediment d’arrendaments els arrendadors o els arrendataris de la finca que és objecte del contracte d’arrendament. 2. Els procediments d’arrendaments per resolució del contracte per la manca de pagament de la renda poden instar-se en cas de manca de pagament d’una mensualitat o de les quantitats previstes a la Llei d’arrendaments de finques urbanes.”

Es modifica l’article 282 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 282. Retorn provisional de la possessió de la finca 1. En cas que el procés tingui per objecte resoldre un contracte d’arrendament i el demandat no hi hagi comparegut un cop han finalitzat els tràmits d’al·legacions, malgrat haver estat degudament citat a aquest efecte, el demandant pot sol·licitar al tribunal el retorn provisional de la possessió de la finca arrendada i alhora la prèvia inspecció ocular de la finca per fer-ne el reconeixement judicial. El tribunal decideix mitjançant aute fer el reconeixement judicial i fixa una data en què s’ha de dur a terme, que s’ha de practicar en tot cas en el termini de tretze dies hàbils següents a la presentació de la sol·licitud del retorn provisional. 2. En cas que el tribunal constati que la finca arrendada es troba en una situació d’abandonament, estima la sol·licitud de retorn provisional de la possessió mitjançant un aute i dins els tretze dies hàbils següents, en què també pot requerir al demandant, si escau, que presti una caució suficient a criteri del tribunal per garantir el rescabalament dels danys que es puguin ocasionar al demandat, sense perjudici que el procés continuï tramitant-se.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 375 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 375. Competència del saig en període d’execució forçosa 1. El saig és competent per despatxar l’execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen a pagar una quantitat líquida, i de les resolucions judicials que consisteixen a complir obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa diferent d’una quantitat de diners, només pel que fa al pagament de les quantitats líquides que formen part de l’execució o que en dimanen, sota el control del tribunal que ha dictat la resolució judicial en la primera instància, d’acord amb la Llei del saig. Així mateix, el saig és competent per despatxar l’execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen en l’entrega d’un bé immoble i del llançament dels ocupants, inclòs els acordats en el marc dels procediments d’arrendament. En aquests casos, el saig ha de procedir de conformitat amb les disposicions dels articles 410 i 411 d’aquesta Llei. […].”

“2. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat quan es consideri convenient. L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim de quinze dies naturals des de la valoració definitiva del bé o dret que es pretén subhastar. Si es procedeix a una segona o una tercera licitació, l’anunci s’ha de fer en el mateix termini màxim de quinze dies naturals des de l’endemà del dia en què la primera o la segona subhasta ha quedat deserta. Les subhastes s’han de dur a terme entre els quinze dies naturals i el mes d’ençà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Sense perjudici del que s’estableix l’apartat precedent, i en el supòsit que els béns embargats siguin habitatges, l’autoritat competent ha de notificar alhora al ministeri responsable de l’habitatge l’existència del procediment d’alienació per subhasta per valorar, si escau, la participació en els processos de licitació, amb el benentès que el ministeri referit pot licitar en les mateixes condicions que la resta de licitadors. […]” Disposició final setena. Modificació del Reglament de prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris S’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, promogui una modificació de les normes que regulen els ajuts per a l’habitatge de lloguer per consolidar, d’una banda, la modificació feta mitjançant el Decret 191/2022, de l’11 de maig, de modificació temporal i excepcional del Decret del 7-10-2020, d’aprovació del Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris i, d’altra, per incorporar la modalitat de convocatòria oberta durant tot l’any i la compatibilitat amb la condició de persona adjudicatària d’un habitatge de protecció pública o un habitatge de preu assequible. Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes 1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’apartat 2 de l’article 411 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, del text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 411. Existència d’ocupants als béns immobles que s’han d’entregar […] 2. En cas que el bé immoble que s’ha d’entregar estigui ocupat per terceres persones diferents i alienes a l’executat, el tribunal les emplaça perquè en el termini de dos dies hàbils presentin el títol que justifiqui la seva situació. El tribunal trasllada aquest títol a l’executant perquè faci les al·legacions que consideri oportunes en el termini de dos dies hàbils i, un cop transcorregut aquest termini: a) Si el tribunal considera que els ocupants ho són de mala fe o sense el títol suficient, en decideix el llançament immediat. b) En cas contrari, el secretari judicial cita l’executant i els ocupants a una vista que es desenvolupa d’acord amb les normes que estableix l’article 257 per al judici oral en el procediment abreujat, en el que siguin aplicables, dins els tretze dies hàbils següents. Posteriorment i dins el mateix termini, el tribunal resol mitjançant un aute si el títol dels ocupants els legitima a romandre al bé immoble. Contra aquest aute es pot interposar un recurs d’apel·lació.”

. Modificació de la disposició transitòria primera del Codi de procediment civil Capítol tercer. Mesures de governança

Article 18. Titularitat, competència i transmissions d’habitatges sotmesos als drets d’adquisició preferent a favor del Govern

Article 19. Procediment per a l’exercici del dret de tempteig

Article 20. Procediment per a l’exercici del dret de retracte

1. El Govern és titular dels drets de tempteig i retracte sobre les transmissions d’habitatges següents: a) Dret de tempteig i retracte sobre les transmissions d’habitatges i llurs annexos que haguessin estat adquirides mitjançant insolutumdació en pagament d’un deute amb garantia hipotecària. b) Dret de tempteig i retracte en les transmissions d’habitatges i llurs annexos que haguessin estat adquirides en el marc d’un procediment judicial d’execució forçosa d’una garantia real d’hipoteca duta a terme pel saig o practicada pels òrgans jurisdiccionals. 2. Aquests drets de tempteig i retracte els exerceix, si escau, el ministeri responsable de l’habitatge d’acord amb les disposicions previstes en els articles següents i fins al límit de la dotació pressupostària prevista per a aquesta finalitat. 3. Queda exclòs l’exercici d’aquests drets en cas de concurrència amb altres drets d’adquisició preferent de caràcter legal, quan aquests drets siguin exercits per altres administracions o persones que en siguin beneficiàries. Si aquestes administracions o persones decideixen no exercir llur dret dins del termini legal establert, el Govern pot optar per l’exercici dels seus drets dins del termini de seixanta dies naturals a comptar del dia en què finalitzi el termini del dret legal concurrent.

La decisió de transmetre l’habitatge o edifici inclòs en qualsevol dels supòsits sotmesos a tempteig d’acord amb l’article anterior, l’ha de notificar la persona titular transmitent al ministeri competent en matèria d’habitatge per qualsevol mitjà que acrediti la recepció de la notificació. La notificació ha de comprendre les dades següents: a) Dades de la persona titular o les persones titulars de l’habitatge objecte de transmissió. b) Dades d’identificació de l’habitatge i, si escau, de llurs annexos, inclosos l’estat de les càrregues i l’estat de l’ocupació. c) Preu de la transmissió i forma de pagament projectada. d) Qualsevol altra condició essencial de la transmissió. e) Haver exhaurit totes les possibilitats de negociació en l’àmbit bancari, com, i sense caràcter exhaustiu, pactes relatius a períodes de carència, refinançament, etc. La notificació d’aquestes circumstàncies ha d’anar acompanyada dels documents acreditatius corresponents. El dret de tempteig s’ha d’exercir en el termini de seixanta dies naturals a partir de l’endemà del dia en què hagi tingut entrada al Servei de Tràmits de l’edifici administratiu del Govern la notificació de la transmissió amb el contingut descrit al paràgraf primer d’aquest article, sense perjudici de la presentació de documents d’acord amb el principi de finestra única establert al Codi de l’Administració. Aquest termini de seixanta dies naturals pot ésser suspès o prorrogat d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració. Si la notificació de la persona transmitent és incompleta o defectuosa, el ministeri responsable de l’habitatge li ho posa en coneixement perquè esmeni els defectes detectats. La persona titular de l’habitatge sotmès a tempteig ha de facilitar-hi, si escau, l’accés perquè el Govern pugui fer la valoració corresponent. El termini per exercir el tempteig queda en suspens des del dia en què es requereix la persona titular de l’habitatge fins que s’hi faci l’accés. Transcorregut el termini previst per exercir el tempteig d’acord amb els preceptes anteriors sense que el Govern hagi notificat la voluntat d’executar el dret, la persona titular pot transmetre l’habitatge en les mateixes condicions en què havien estat notificades i d’acord amb el règim que li resulti aplicable. El Govern pot comunicar a la persona transmitent la seva renúncia motivada a exercir el dret de tempteig abans que finalitzi el termini previst per exercir-lo. El dret de tempteig s’exerceix mitjançant notificació fefaent a la persona transmitent i es paga el preu dins del termini de quatre mesos des d’aquesta comunicació, tret que en les condicions de la transmissió s’hagin establert terminis superiors. La notificació de l’exercici del tempteig ha de recollir, com a mínim, el contingut següent: a) La voluntat d’exercir el dret de tempteig b) Les raons que justifiquen l’exercici del dret c) El preu que s’ha de satisfer, amb indicació de la partida pressupostària

El Govern pot exercir el dret de retracte en els casos d’habitatges transmesos infringint el deure de notificar la decisió de transmetre i en els supòsits següents: a) Si, tot i haver-se fet la notificació de la transmissió legalment exigida, s’ha omès qualsevol dels requisits legals establerts. b) Si la transmissió s’ha produït abans de finalitzar el termini per exercir el dret de tempteig. c) Si la transmissió s’ha fet en condicions diferents de les que es van comunicar a la notificació. El Govern ha de dictar una resolució sobre si hi ha causa suficient per a l’exercici del dret de retracte en el termini de trenta dies naturals a comptar del dia en què hagi tingut coneixement de la transmissió efectuada i de les seves condicions. En el termini d’un mes a comptar des que s’hagi establert l’existència de causa suficient per executar el dret de retracte, el Govern, examinades les condicions físiques de l’habitatge i les circumstàncies i condicions que siguin necessàries, ha de comunicar les condicions d’adquisició i el preu corresponent. És beneficiària del retracte la persona que resulti adjudicatària, que ha de complir les condicions econòmiques i de qualsevol altre tipus establertes per a la transmissió. Entre la data de la resolució sobre l’existència d’una causa de retracte i l’exercici efectiu del dret no poden transcórrer més de tres mesos.

El Govern pot exercir els drets d’adquisició preferent establerts en els articles anteriors a favor del Fons d’Habitatge. El Fons d’Habitatge està sotmès als criteris que estableixi el Govern pel que fa al destí de l’habitatge i, en particular, a les condicions derivades de la seva consideració com a habitatge de preu assequible.

Els notaris han de denegar, en l’exercici de les seves facultats, la formalització en escriptura pública dels títols d’adquisició dels habitatges a què fa referència l’article 18 d’aquesta Llei quan no s’acrediti degudament l’existència de la notificació requerida al paràgraf primer de l’article 19 o davant dels supòsits establerts a l’article 20.

1. La taxació pericial immobiliària és el document tècnic emès per un professional acreditat i inscrit com a pèrit taxador que té per objecte la valoració d’un bé immoble o dels preus màxims o mínims d’un bé immoble obtinguda mitjançant l’aplicació dels mètodes de valoració corresponents d’acord amb la naturalesa del bé immoble. 2. El Govern regula mitjançant reglament el contingut mínim que ha de tenir una taxació pericial immobiliària així com els mètodes de valoració aplicables d’acord amb la naturalesa del bé immoble objecte de taxació.

1. Les persones professionals que es dediquin a l’exercici de la taxació pericial immobiliària han d’acreditar que disposen d’una titulació oficial superior d’estudis especialitzats d’acord amb la naturalesa del bé immoble objecte de taxació. També pot justificar-se aquesta aptitud mitjançant una altra formació específica en la matèria com també amb l’acreditació de l’experiència professional en l’àmbit de la taxació pericial immobiliària. 2. Per exercir l’activitat de taxació pericial, a més dels requisits establerts en la legislació sectorial d’aplicació a la professió que la persona interessada desenvolupi, és obligatòria la inscripció en el Registre de Pèrits i Pèrites Taxadors Immobiliaris, prèvia acreditació d’estar en possessió del certificat d’aptitud per exercir la taxació pericial emès pel ministeri responsable de les finances. 3. Les persones que vulguin obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la taxació pericial han de cursar la formació tècnica necessària i superar les proves corresponents. El Govern regula mitjançant reglament el programa formatiu i el contingut de les proves per obtenir el certificat d’aptitud. 4. El Govern regula mitjançant reglament el règim jurídic, l’objecte i la finalitat, l’àmbit territorial i l’adscripció, l’organització, el funcionament i el règim de publicitat del Registre de Pèrits i Pèrites Taxadors Immobiliaris.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 4 del capítol primer de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 4. Intercanvi de dades […] 2. Les dades que poden ser requerides han d’estar vinculades a projectes estratègics de l’Institut Nacional de l’Habitatge i emparades en el compliment d’una missió realitzada en interès públic, d’una obligació legal o d’un contracte, segons correspongui.”

S’afegeix l’article 4 bis del capítol primer de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 4 bis. Habilitació per a l’accés de les dades relatives al parc immobiliari d’habitatge i el tractament d’aquestes dades 1. L’Institut Nacional de l’Habitatge i el ministeri responsable de l’habitatge, conjuntament o separadament, tenen legitimació específica per accedir a dades relatives al parc immobiliari d’ús residencial, turístic i per a oficines i altres usos compatibles amb el d’habitatge, i per tractar aquestes dades. La licitud del tractament d’aquestes dades es basa en el compliment d’una missió realitzada en interès públic establerta a l’article 33 de la Constitució. Aquest tractament és necessari per completar l’estudi de la diagnosi del Pla pel dret a l’habitatge i, concretament, per conèixer amb exactitud la disponibilitat d’habitatge en relació amb les projeccions de creixement demogràfic, inclòs el parc d’habitatges buit, d’acord amb la funció constitucional de vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals dins d’un model de vida sostenible. 2. Les dades objecte de tractament són la identificació dels habitatges sobre plànol per tipologies i usos, amb identificació, també, dels titulars, així com les dades de consum de subministrament i l’estat d’ocupació. Aquestes dades poden ser sol·licitades a altres departaments del Govern, els comuns, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques, les entitats subministradores de serveis, públiques o privades, la Cambra de Notaris i els notaris. 3. Es consideren persones interessades afectades les persones físiques o jurídiques propietàries dels habitatges, així com els titulars de dret de superfície, usdefruit o qualsevol altre dret real que atorgui facultats de disposició sobre els habitatges. També són persones interessades afectades les persones que ocupin els habitatges d’ús residencial en virtut d’un contracte d’arrendament. 4. Les finalitats de l’accés a les dades a què fa referència l’apartat anterior i el seu tractament són únicament i exclusiva les següents: a) La localització dels habitatges buits i la investigació sobre les causes que en motiven la infrautilització en contextos d’alta demanda en el mercat d’habitatge de lloguer. b) El coneixement del parc immobiliari existent al país, els usos dels habitatges distribuïts per parròquies, l’estat de conservació i rehabilitació del parc, el grau d’accessibilitat dels habitatges d’ús residencial permanent o temporal, així com turístic. c) L’estat d’ocupació dels habitatges d’ús residencial permanent i temporal i el nombre de persones que componen la llar per identificar situacions d’amuntegament. d) L’estudi de les necessitats de la població, de les parròquies i dels propietaris juntament amb les projeccions demogràfiques i de creació de llars. e) Les tipologies de les llars existents al país, unipersonals o d’unitats de convivència, amb dades desagregades per sexe, edat i existència de parentiu dins de la unitat de convivència, per estudiar la taxa d’emancipació, la tipologia de llar i el tipus d’habitatge necessari d’acord amb l’evolució demogràfica, el manteniment de models residencials i els canvis i les necessitats en aquests models. f) L’acompliment de les obligacions tributàries per part de les persones físiques i jurídiques sotmeses a tributació, així com la inspecció tributària del Govern i dels comuns. g) La promoció de campanyes informatives sobre les polítiques de rehabilitació i, les obligacions derivades del deure de conservació i manteniment d’edificis, i vetllar per l’acompliment de la normativa d’ordenament territorial i urbanisme i de medi ambient. h) L’estudi dels preus d’accés i de manteniment de l’habitatge de compra i d’arrendament per oferir indicadors estadístics actualitzats. i) L’estudi de despesa energètica actual dels habitatges d’ús residencial i turístic per aprovar, si escau, programes que promoguin l’estalvi energètic i un consum responsable i sostenible. 5. L’Institut Nacional de l’Habitatge és el responsable del tractament de les dades obtingudes mitjançant la legitimació de l’accés establert en aquest article. El tractament de les dades obtingudes per l’Institut Nacional de l’Habitatge es pot fer de forma directa o mitjançant la contractació d’una prestació de serveis o la col·laboració amb el Departament d’Estadística del Govern, que assumeixen la condició d’encarregat del tractament. La identificació dels titulars dels habitatges es farà de forma restringida, davant d’indicis que demostrin que l’habitatge no està ocupat, d’acord amb els principis de minimització de dades, exactitud i proporcionalitat. Un cop identificats els habitatges buits, l’Institut Nacional de l’Habitatge sotmet la resta de les dades a un procés de pseudonimització, si escau. 6. L’Institut Nacional de l’Habitatge, previ requeriment, pot comunicar a les administracions públiques corresponents les dades estrictament necessàries per acomplir les obligacions tributàries a què estiguin sotmesos els titulars dels habitatges. 7. Abans d’accedir les dades sol·licitades a les administracions i entitats a que fa referència l’apartat 2 d’aquest article i tractar-les, l’Institut Nacional de l’Habitatge juntament amb el ministeri responsable de l’habitatge han d’encomanar l’avaluació de l’impacte del tractament d’aquestes dades i fer la consulta prèvia a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, en el supòsit que el tractament comporti un risc alt. 8. Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents. 9. Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades. La persona interessada pot adreçar-se mitjançant un escrit a l’Institut Nacional de l’Habitatge, com a responsable del tractament, per exercir els drets d’accés, rectificació i limitació del tractament.”

S’afegeix l’apartat 3 a l’article 15 del capítol quart de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat la manera següent: “Article 15. Règim jurídic […] 3. Correspon a l’Institut Nacional de l’Habitatge, sense perjudici de les potestats reconegudes al capítol novè d’aquesta Llei i allò que estableix el Codi de l’Administració, les potestats següents en relació amb els habitatges de protecció pública: a) La potestat d’execució forçosa b) La potestat de recuperació d’ofici c) La potestat de desnonament administratiu”

S’afegeix l’article 15 bis al capítol quart de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 15 bis. Causes de desnonament administratiu És procedent el desnonament administratiu de les persones adjudicatàries dels habitatges de protecció pública per les causes següents: a) Si finalitza el contracte per qualsevol de les causes previstes reglamentàriament i no es lliura la possessió de l’habitatge en el termini establert. b) Si no paguen les rendes fixades en el contracte de cessió administrativa de l’habitatge de protecció pública, els imports que siguin exigibles per serveis o despeses comuns o qualsevol altra aportació dinerària que estableixi la normativa vigent. c) Si destinen l’habitatge a un ús indegut o no autoritzat. d) Si no disposen d’un títol legal que els autoritzi a ocupar l’habitatge de protecció pública, les seves zones comunes o els locals i les edificacions complementàries. e) Si han estat sancionades mitjançant una resolució ferma per qualsevol de les següents infraccions tipificades en aquesta llei: - No destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent sense haver obtingut l’autorització preceptiva. - Cedir totalment o parcialment l’habitatge per qualsevol títol per part de la persona adjudicatària, sense autorització. - Falsejar les dades exigibles per accedir a un habitatge de protecció oficial.”

S’afegeix un article 15 ter al capítol quart de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 15 ter. Procediment de desnonament administratiu 1. El procediment de desnonament administratiu s’ha d’ajustar al que disposa el Codi de l’Administració i, en tot cas, requereix la instrucció prèvia de l’expedient administratiu en el curs del qual la persona adjudicatària té dret d’audiència per fer les al·legacions que estimi convenients. 2. El Govern ha d’aprovar el reglament que reguli el procediment per acordar el desnonament administratiu.”

S’afegeix una disposició addicional sisena a la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, la qual queda redactada de la manera següent: “Disposició addicional sisena. Cessió gratuïta de l’ús de béns immobles o drets reals sobre béns immobles a favor del Fons d’Habitatge Les administracions públiques poden cedir l’ús de béns immobles patrimonials o drets reals sobre béns immobles a favor del Fons d’Habitatge per destinar-los a habitatges de preu assequible, encara que la utilització o l’explotació públiques siguin previsibles.”

S’afegeix l’apartat 4 a l’article 21 del capítol II del Títol II de la Llei 36/2021, del 16 de desembre, de finances comunals, el qual queda redactat de la manera següent: “Article 21. Entitats totalment exemptes (…) 4. El Fons d’Habitatge, regulat mitjançat la Llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, està totalment exempt de les taxes comunals derivades de la promoció i rehabilitació d’edificis per a destinar-los a habitatges de preu assequible.”