D’acord amb el principi de no-refús, el retorn forçós de la persona beneficiària només és possible en els casos següents, després d’haver esgotat les vies de recurs previstes a l’article 158 de la Llei 9/2012 i sempre que se n’hagi fet ús:
- a) Un cop ha finalitzat la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, o la de la seva pròrroga, si la persona beneficiària no s’ha acollit a cap de les opcions que estan al seu abast d’acord amb la normativa aplicable i que li han de ser proposades pel seu representant de la protecció temporal i transitòria. Aquest retorn forçós s’ha de fer amb respecte de les obligacions internacionals i de la dignitat humana, tot aplicant les mesures d’expulsió que estableix la Llei 9/2012 cap al país d’origen, el país de provinença o un país tercer que estigui disposat a acollir aquesta persona. Tanmateix, no es pot procedir al retorn forçós si en el moment en què s’ha de fer efectiu la persona concernida no està en condicions de viatjar per motius de salut; en aquest cas, el retorn es posposa fins que estigui en condicions de fer-ho.
- b) Si s’esdevé qualsevol dels supòsits que preveu l’article 13, lletra c, d’aquesta Llei.