Amb data 20 de juliol del 2022 es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el Decret 303/2022, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió (d’ara endavant, “el Reglament”). Per avançar en la transposició de la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió, i per la qual es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell i les directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/ UE, i els reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell (d’ara endavant, “la Directiva”), cal incorporar determinades disposicions de la Directiva pendents de transposició. En concret, amb aquesta modificació del Reglament s’hi afegeixen les disposicions pendents de la Directiva corresponents a la fase preventiva de la resolució, recollides en el capítol tercer de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió (d’ara en endavant la “Llei 7/2021”), és a dir, sobre la planificació de la resolució i l’avaluació de la resolubilitat.

Així doncs, aquesta modificació incorpora al Reglament un capítol segon bis que concreta el contingut dels plans de resolució, tant individuals com de grup, a més, de determinar els aspectes que ha de tenir en compte l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (d’ara endavant, “AREB”) en avaluar els obstacles a la resolubilitat d’una entitat.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 12 de juliol del 2023,

Decreta

S’aprova el Decret de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Capítol únic. Modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

S’afegeix el punt 4 a l’

“Article 3. Definicions

[…]

Addicionalment, són aplicables els termes següents:

[…]

4.Transacció vinculada o mirall: transacció efectuada entre dos entitats d’un mateix grup amb la finalitat de transmetre, totalment o en part, el risc generat per una altra transacció feta entre una d’aquestes entitats del grup i un tercer;”

S’afegeix el capítol segon bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Capítol segon bis. Fase preventiva de la resolució

Secció primera. Planificació de la resolució

1.El pla de resolució que preveu l’article 13 de la Llei 7/2021 ha de contenir els instruments i les competències de resolució aplicables a l’entitat atenent els diferents escenaris d’estrès que puguin desencadenar la inviabilitat. El pla de resolució ha de tenir en compte els escenaris pertinents, entre els quals es troben, que el fenomen d’inviabilitat sigui de caràcter idiosincràtic o que es produeixi en un moment d’inestabilitat financera general o a causa de factors que afecten tot el sistema financer. Així mateix, el pla de resolució ha d’incloure una anàlisi de com i quan l’entitat podria sol·licitar, en les condicions previstes pel pla, l’ajut en forma de provisió urgent de liquiditat, i ha d’identificar els actius que es puguin qualificar com a garanties.

A aquests efectes, sense perjudici de les obligacions simplificades que es puguin establir per a determinades entitats de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 7/2021, i disposicions reglamentàries complementàries, el pla ha d’incloure com a mínim la informació següent:

1. Un resum del pla, amb una descripció de l’entitat o del grup i un resum dels elements dels punts 2 a 8.

2. Una descripció de l’estratègia de resolució prevista al pla, que inclogui els punts següents:

a. Identificació de les mesures de resolució previstes al pla.

b. Identificació de les persones jurídiques a les quals s’aplicarien les mesures de resolució.

c. Identificació de les funcions essencials o branques d’activitat principals que si escau es mantindran, i totes les que, previsiblement, se separaran de les altres funcions, o com es podrien separar.

d. Una estimació del termini d’execució de cada aspecte important del pla.

e. Una descripció detallada de les possibles variants de l’estratègia de resolució preferida que es prengui en consideració per atendre circumstàncies en què no sigui possible aplicar la dita estratègia.

f. Una descripció del procés de decisió per aplicar l’estratègia de resolució, inclòs el termini necessari per a la presa de decisions.

3. Una descripció de la informació necessària per a l’aplicació eficaç de l’estratègia de resolució, i els mecanismes per comunicar aquesta informació. Com a mínim ha de contenir:

a. Una descripció dels processos per determinar el valor i la possibilitat de comercialització de les funcions essencials, de les branques d’activitat i dels actius de l’entitat, identificant els requisits aplicables als instruments de venda del negoci i del banc pont, i els processos per garantir que es pugui disposar d’aquesta informació, en els terminis adequats.

b. Un mapa de les funcions essencials i la branca d’activitat principals i la seva assignació a persones jurídiques, i la identificació, en particular, de les funcions essencials i les branques d’activitat principal que portin a terme entitats objecte de mesures de resolució i les que estan repartides entre persones jurídiques que se separarien per aplicació de l’estratègia de resolució.

c. Una descripció dels mecanismes per garantir que la informació necessària per elaborar i posar en pràctica els plans de resolució estigui actualitzada i a disposició de l’AREB en cas necessari, de forma àgil, per a la presa de decisions.

4. Una descripció dels mecanismes per garantir la continuïtat de l’operativitat d’accés a les funcions essencials durant la resolució que inclogui, com a mínim, la descripció:

a. Dels sistemes i les operacions essencials compartits que hauran de mantenir-se a fi de preservar la continuïtat de les funcions essencials, i els mecanismes destinats a garantir la solidesa contractual i operativa del seu funcionament durant la resolució.

b. De les interconnexions i les independències internes i externes que resulten essencials per mantenir la continuïtat operativa.

c. De les disposicions que permeten garantir l’accés als sistemes de pagament o altres infraestructures financeres necessàries per preservar les funcions essencials, així com una avaluació de la portabilitat de les posicions dels clients.

5. Una descripció de les necessitats i les fonts de finançament necessàries de l’aplicació de l’estratègia de resolució prevista en el pla, sense ajuda pública, que inclogui, com a mínim:

a. La descripció dels requisits financers, de finançament i liquiditat que comporta l’estratègia de resolució.

b. La descripció de les possibles fonts de finançament de la resolució, en què s’indiquin les condicions prèvies a la utilització, el calendari en què el finançament estarà disponible, les entitats que podran ser objecte de la mateixa resolució i els requisits, si escau, en matèria de garanties reals.

c. Quan es tracti de grups, la descripció dels principals acords per compartir la responsabilitat del finançament entre fonts de finançament de diferents països.

6. Els plans en matèria de comunicació, com a mínim a:

a. La direcció, els propietaris i el personal de l’entitat o el grup, en què s’indiquin els procediments de consulta amb el personal i, si escau, de diàleg amb els interlocutors socials durant el procés de resolució, així com una avaluació de les repercussions del pla amb els treballadors.

b. Els clients, els mètodes de comunicació i el públic en general.

c. Els dipositants, els accionistes, els obligacionistes, les contraparts, les infraestructures de mercats financers i altres participants en el mercat afectats;

d. Els òrgans administratius o judicials els quals sigui preceptiva i fonamental la seva aprovació o autorització per l’aplicació de l’estratègia de resolució.

e. Tot assessor que sigui necessari per aplicar l’estratègia de resolució.

7. Les conclusions de l’avaluació de la resolubilitat, amb inclusió, com a mínim:

a. De la indicació de si actualment l’entitat o el grup és o no resoluble

b. D’un resum de les conclusions de l’avaluació relativa a la liquidació.

c. D’una descripció detallada de tots les obstacles a la resolubilitat identificats, i qualsevol mesura proposada per l’entitat de grup o imposada per l’AREB per abordar o eliminar aquests obstacles.

d. D’una avaluació quantificada de tota modificació dels requisits mínims relatius de fons propis i passius admissibles, i calendari per assolir-los, o els instruments contractuals de recapitalització interna i el calendari per assolir-ho.

8. Tota informació manifestada per l’entitat o el grup en relació amb el pla de resolució.

9. Un resum dels canvis més significatius esdevinguts a l’entitat des de l’última actualització de la informació sobre la resolubilitat de l’entitat.

2. Per elaborar el pla de resolució, l’AREB pot exigir a l’entitat, entre altra informació, la que s’especifica en l’annex II.

1. El pla de resolució de grup que preveu l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 7/2021, ha d’incloure els elements esmentats en l’apartat 1 de l’article 27 bis i, a més:

   • a) Ha d’establir les accions de resolució que s’haurien d’emprendre en relació amb les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera del grup, i això tant mitjançant accions de resolució que afectin les societats de cartera del grup, l’empresa matriu i les entitats filials, com a través d’accions de resolució coordinades respecte de les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera filials, en els escenaris hipotètics previstos en l’apartat 1 de l’article 27 bis.
   • b) Ha d’examinar en quina mesura els instruments i les competències de resolució es poden aplicar i exercir de manera coordinada en entitats, entitats financeres i societats de cartera del grup en tercers països, així com identificar els obstacles potencials a una resolució coordinada. En particular, s’han d’examinar les mesures per facilitar la compra del grup, o de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera d’aquest o de branques d’activitat específiques per a un tercer.
   • d) Ha de determinar les mesures necessàries per facilitar la resolució de grup quan es compleixin les condicions de resolució. Entre aquestes mesures pot haver-hi la separació jurídica i econòmica de funcions o branques d’activitat concretes.
   • e) Ha d’incloure una anàlisi de les condicions en què una filial d’una entitat en un tercer país podria accedir a les operacions ordinàries de provisió de liquiditat de bancs centrals de tercers països, que si escau fossin designats, així com els actius que es podrien aportar com a garanties.
   • f) Ha d’establir qualsevol altra mesura addicional que l’AREB tingui intenció d’adoptar en relació amb la resolució del grup.

2. Per elaborar els plans de resolució de grup per l’AREB, és aplicable el que disposa l’apartat 2 de l’article 27 bis.

3. S’ha d’adjuntar al pla de resolució de grup una descripció de l’avaluació de la resolubilitat del grup efectuada per l’AREB de conformitat amb l’article 16 de la Llei 7/2021.

4. Per elaborar el pla de resolució de grup, la matriu al Principat d’Andorra ha de presentar a l’AREB la informació que li pugui ser requerida d’acord amb l’apartat 2 de l’article 27 bis, referida a la mateixa matriu i, en la mesura exigida per l’AREB, a cadascuna de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera del grup.

Secció segona. Avaluació de la resolubilitat

1. Per portar a terme l’avaluació de la resolubilitat d’entitats i de grups que preveuen, respectivament, els articles 15 i 16 de la Llei 7/2021, l’AREB ha d’examinar els aspectes que especifica l’annex III.
2. El ministeri encarregat de les finances ha d’elaborar un reglament tècnic per especificar els criteris i els processos que s’han d’examinar a efectes de l’avaluació de la resolubilitat d’entitats, d’entitats financeres o de societats de cartera o grups prevista en l’apartat 1.”

Article 3

S’afegeixen els annexos II i III al Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Annex II. Informació que l’AREB pot exigir a les entitats per a l’elaboració i el manteniment dels plans de resolució

L’AREB pot exigir a les entitats que, per a l’elaboració i el manteniment dels plans de resolució, presentin la informació següent:

1. Una descripció de l’estructura organitzativa de l’entitat, que inclogui una llista de totes les persones jurídiques que integren el grup.

2. La identificació del titular directe i del percentatge de drets de vot i sense dret de vot de cada accionista i persones jurídiques que integren el grup.

3. La ubicació, la jurisdicció de constitució, la concessió de llicència i els directrius principals de les persones jurídiques que integren el grup.

4. Una correlació de les operacions essencials i les branques d’activitat principals de l’entitat, inclosos els actius principals i els passius relacionats amb aquestes operacions i branques d’activitat, amb referència a les persones jurídiques que integren el grup.

5. Una descripció dels components del passiu de l’entitat i de les persones jurídiques que integren el grup, amb un desglossament, com a mínim, per tipus i imports de deute a curt i llarg termini i per passius garantits, no garantits i subordinats.

6. Desglossament dels passius de l’entitat que siguin admissibles.

7. Una relació dels processos necessaris per determinar per a qui ha constituït l’entitat una garantia, la persona que és titular de la garantia i la jurisdicció sota la qual es troba la garantia.

8. Una descripció dels riscos fora de balanç de l’entitat i de les persones jurídiques que integren el grup, inclosa l’assignació a les seves operacions essencials i branques d’activitat principals.

9. Les cobertures essencials de l’entitat, inclòs un desglossament per a cada membre del grup.

10. La identificació de les contraparts principals o més crítiques de l’entitat així com una anàlisi de l’impacte de la inviabilitat de les contraparts principals en la situació financera de l’entitat.

11. Cadascun dels sistemes en què l’entitat efectuï transaccions importants pel seu volum o bé pel seu valor, inclosa l’assignació als membres del grup, a les operacions essencials i a les branques d’activitat principals de l’entitat.

12. Cadascun dels sistemes de pagament, compensació o liquidació dels quals l’entitat sigui membre, directament o indirectament, i la seva connexió amb les persones jurídiques que integren el grup, les operacions essencials i les branques d’activitat principals de l’entitat.

13. Un inventari i una descripció dels principals sistemes de gestió d’informació, inclosos els destinats a la gestió del risc, la comptabilitat i la notificació financera i reglamentària de l’entitat, amb una assignació als membres del grup, a les operacions essencials i a les branques d’activitat principals de l’entitat.

14. La identificació dels propietaris dels sistemes a què fa referència l’apartat anterior, dels acords de nivell de servei relacionats i de qualsevol sistema informàtic o llicència, inclosa l’assignació als membres del grup, les operacions essencials i les branques d’activitat principals de l’entitat.

15. La identificació dels membres del grup i un esquema de les seves interrelacions en què es precisin les interconnexions i interdependències que les uneixen, particularment en les matèries següents:

• a) Personal, instal·lacions i sistemes comuns o compartits.
• b) Disposicions en matèria de capital, finançament o liquiditat.
• c) Riscos de crèdit, existents o potencials.
• d) Acords de garantia creuada, acords de garantia recíproca, disposicions en matèria d’incompliment creuat i acords de compensació entre filials
• e) Transmissió de riscos i acords de suport mutu; així com acords sobre nivell de servei.

16. El supervisor i les autoritats de resolució competents de les persones jurídiques que integren el grup.

17. El membre de l’òrgan responsable de proporcionar la informació necessària per preparar el pla de resolució de l’entitat, així com els responsables, si són diferents, de les persones jurídiques que integren el grup, les operacions essencials i les branques d’activitat principals.

18. Una descripció dels mecanismes de què disposi l’entitat per garantir que, en cas de resolució, l’AREB tingui tota la informació que consideri necessària per aplicar els instruments i les competències de resolució.

19. Tots els acords subscrits per les entitats i els membres del grup amb terceres parts la rescissió dels quals pugui estar provocada per la decisió de les autoritats d’aplicar un instrument de resolució i si les conseqüències de la rescissió esmentada poden afectar l’aplicació de l’instrument de resolució.

20. Una descripció de les possibles fonts de liquiditat per donar suport a la resolució.

21. Informació sobre els gravàmens que pesen sobre els actius, els actius líquids, les activitats no comptabilitzades en el balanç, les estratègies de cobertura i les pràctiques de reconeixement comptable.

Annex III. Qüestions que l’AREB ha de considerar en valorar la resolució d’una entitat o un grup

En avaluar l’oportunitat de procedir a la resolució d’una entitat o un grup, l’AREB ha de prendre en consideració els factors que s’exposen a continuació:

1. El grau en què l’entitat pot assignar les branques d’activitat principals i les operacions essencials a persones jurídiques.

2. El grau de compatibilitat entre les estructures jurídiques i corporatives respecte a les branques d’activitat principals i les operacions essencials.

3. El grau en què hi ha mecanismes per proporcionar personal bàsic, infraestructura, finançament, liquiditat i capital per ajudar i mantenir les branques d’activitat principals i les operacions essencials.

4. El grau en què els acords de servei que l’entitat manté són plenament executables en cas de resolució de l’entitat.

5. El grau en què l’estructura de governança de l’entitat és adequada per gestionar i garantir el compliment de les polítiques internes de l’entitat respecte als seus acords sobre nivell de servei.

6. El grau en què l’entitat disposa d’un procés per transmetre a terceres parts els serveis prestats en virtut d’acords sobre nivell de servei, en cas de segregació de les funcions essencials o de les branques d’activitat principals.

7. El grau en què hi ha plans i mesures de contingència per garantir la continuïtat de l’accés als sistemes de pagament i de liquidació.

8. L’adequació dels sistemes de gestió d’informació per garantir que l’AREB pugui recopilar informació precisa i completa sobre les branques d’activitat principals i les operacions essencials a fi de permetre una presa de decisions ràpida.

9. La capacitat dels sistemes de gestió d’informació de proporcionar la informació essencial per a una resolució eficaç de l’entitat en qualsevol moment, fins i tot en condicions que canviïn ràpidament.

10. El grau en què l’entitat pot obtenir dels seus sistemes d’informació la informació necessària per a la presa de decisions per part de l’AREB tant en la fase preventiva com executiva de la resolució i sota escenaris de tensió.

11. El grau en què l’entitat pot garantir la continuïtat dels seus sistemes d’informació de gestió, tant per a l’entitat o societat afectada com per a la nova entitat, en cas que les operacions essencials i les branques d’activitat principals se separin de la resta de les operacions i branques d’activitat.

12. El grau en què l’entitat ha creat processos adequats per proporcionar a l’AREB la informació necessària per identificar els dipositants i els imports garantits pel Fagadi;

13. En cas que el grup utilitzi garanties en l’àmbit intern, el grau en què aquestes garanties s’ofereixen a condicions de mercat i la solidesa dels sistemes de gestió del risc relatius a aquestes garanties.

14. Quan el grup porti a terme transaccions vinculades o mirall, la mesura en què aquestes transaccions es duen a terme en condicions de mercat i la solidesa dels sistemes de gestió del risc relatius a aquestes transaccions.

15. La mesura en què l’ús de garanties dins del grup o de transaccions vinculades o mirall augmenta el contagi dins del grup.

16. El grau en què l’estructura jurídica del grup impedeix l’aplicació dels instruments de resolució com a conseqüència del nombre de persones jurídiques, de la complexitat de l’estructura del grup o de la dificultat a l’hora d’assignar les branques d’activitat a les entitats del grup.

17. L’import i el tipus de passius admissibles de l’entitat.

18. Quan l’avaluació es refereixi a una societat mixta de cartera, el grau en què la resolució de les entitats del grup podria afectar la part no financera del grup.

19. L’existència d’acords de nivell de serveis i la seva solidesa.

20. Si les autoritats de tercers països disposen dels instruments de resolució necessaris per donar suport a les accions de resolució de l’AREB, i les possibilitats d’una acció coordinada entre l’AREB i les autoritats de tercers països.

21. La viabilitat d’utilitzar instruments de resolució de manera que es compleixin els objectius de resolució, atesos els instruments disponibles i l’estructura de l’entitat.

22. La mesura en què l’estructura del grup permet que l’AREB procedeixi a la resolució de tot el grup o d’una o diverses de les entitats del grup sense que es produeixin repercussions negatives significatives, directes o indirectes, sobre el sistema financer o l’economia, i tenint com a objectiu maximitzar el valor del grup en el seu conjunt.

23. Els mitjans i les disposicions que poden facilitar la resolució en el cas de grups que tinguin filials establertes en diferents jurisdiccions.

24. La credibilitat de l’ús dels instruments de resolució de manera que compleixin els objectius de resolució, atenent les possibles repercussions en els creditors, les contraparts, els clients i el personal, així com les possibles accions que puguin adoptar les autoritats de tercers països.

25. El grau en què l’impacte de la resolució de l’entitat en el sistema financer es pot avaluar degudament.

26. El grau en què la resolució de l’entitat pot tenir repercussions negatives significatives, directes o indirectes, sobre el sistema financer o l’economia.

27. El grau en què el contagi a altres entitats es pot contenir a través de l’aplicació dels instruments i les competències de resolució.

28. El grau en què la resolució de l’entitat pot tenir un efecte significatiu en el funcionament dels sistemes de pagament i liquidació.”

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de juliol del 2023

Xavier Espot ZamoraCap de Govern