Llei 32/2021, del 22 de novembre, de text consolidat de cooperació judicial internacional en matèria penal.

El Consell General, en la sessió del dia 29 de desembre del 2000, va aprovar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29-12-2000, la qual es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del 24 de gener del 2001. Aquesta Llei tenia per objectiu regular, d’una banda, l’organització de l’ajuda judicial internacional penal, i d’altra banda, la lluita contra el blanqueig de diners o de valors procedents de la delinqüència internacional.

Posteriorment, la Llei esmentada va ser objecte de nombroses modificacions legislatives, la majoria en matèria de lluita contra el blanqueig de diners o de valors procedents de la delinqüència internacional.

Finalment, es va aprovar la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que va recollir tota la legislació en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme. En conseqüència, es va derogar el títol II de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, que contenia les disposicions relatives a aquesta matèria. A més, per tal d’adaptar el títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional al seu contingut, se’n va modificar la denominació i es va intitular Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal.

Aquesta Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal té per objecte regular l’organització de l’ajuda judicial internacional penal mitjançant normes que són aplicables a tots els procediments relatius a aquesta matèria, siguin quins siguin els delictes als quals es refereixin.

Aquesta Llei s’estructura en un títol, el qual està dividit en tres capítols. El capítol preliminar determina el camp d’aplicació de la norma. El capítol primer regula els supòsits en els quals es pot sol·licitar l’ajuda internacional. I, per acabar, el capítol segon conté disposicions especials en matèria de criminalitat.

Finalment, la Llei es clou amb dos disposicions derogatòries i dos disposicions finals. La

La

Aquest text consolidat incorpora totes les modificacions esmentades, amb la finalitat de simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica amb un millor coneixement del dret vigent. Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Títol I. Organització de l’ajuda judicial internacional

Capítol preliminar. Camp d’aplicació

Article 1

Aquest títol s’aplica a tots els procediments relatius a la cooperació internacional en matèria penal.

Capítol primer. Condicions de l’ajuda judicial

Secció primera. Condicions generals

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 22 de novembre del 2021

Roser Suñé PascuetSíndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Joan Enric Vives SicíliaPresident de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Llei 32/2021, del 22 de novembre, de text consolidat de cooperació judicial internacional en matèria penal

Les comissions rogatòries internacionals, excepte pel que fa a les notificacions i les citacions, han de precisar el següent:

− L’autoritat que les transmet i l’autoritat a la qual van dirigides.

− Una exposició suficient dels fets objecte del procediment i una exposició del motiu de la demanda.

− El delicte o els delictes que s’investiguen o es persegueixen amb còpia traduïda dels mateixos delictes.

− Sempre que sigui possible, l’estat civil, l’adreça i la nacionalitat de les persones afectades per la mesura i també la informació més àmplia sobre els béns objecte de la demanda.

En el cas que la demanda no contingui els requisits previstos en l’article 2, segons l’índole dels defectes, el batlle pot demanar a l’autoritat del país demandant que la completi o refusar l’execució de la comissió rogatòria per aute motivat i retornar les actuacions a la part demandant.

L’ajuda judicial està supeditada en tots els casos a les condicions prèvies següents:

• a) Que el procediment a l’estranger sigui conforme als principis constitucionals del Principat pel que fa als drets i les llibertats garantits en el capítol tercer del títol II de la Constitució.
• b) Que la mesura sol·licitada no sigui contrària als principis fonamentals de l’ordenament jurídic andorrà.
• c) Que no hi hagi raons suficients per fer suposar que el procediment ha estat promogut contra una persona per raó de les seves opinions polítiques, de la seva qualitat de membre d’un grup social determinat, de la seva raça, de la seva religió o de la seva nacionalitat.
• d) Que tots els delictes sobre els quals es basa la comissió rogatòria siguin castigats penalment per la llei andorrana com a delicte.
• e) Que la persona objecte de la demanda no hagi estat condemnada per sentència ferma al Principat i hagi complert la pena o que no hagi estat absolta a Andorra pels mateixos fets.
• f) Que els fets que motiven la demanda no siguin de caràcter polític o que la demanda no es faci amb una finalitat política.
• g) Que els fets que motiven la demanda, encara que siguin constitutius de delicte segons la llei andorrana, tinguin prou importància per justificar la intervenció de la justícia andorrana.
• h) Que la comunicació de la informació no perjudiqui la sobirania, la seguretat, l’ordre públic o altres interessos essencials del Principat.

Cap informació obtinguda de les autoritats andorranes per la via d’ajuda judicial no es pot utilitzar en l’estat demandant per a altres finalitats que les que hagin estat precisades en la comissió rogatòria i, més especialment, per a altres infraccions o fets punibles que els que hi hagin estat indicats i dels quals el jutge andorrà hagi pogut valorar la procedència en el sentit de la llei andorrana.

Tenint en compte la naturalesa de la demanda d’ajuda, les autoritats judicials andorranes poden condicionar la seva cooperació al compromís previ de l’estat demandant de respectar el principi recollit a l’article 5.

Si l’acte imputat a una persona és castigat per diverses disposicions penals de dret de l’estat requeridor, la comissió rogatòria només pot ser executada pel que fa a les infraccions per a les quals no existeix cap causa d’improcedència en el sentit d’aquesta Llei.

En tot cas, a criteri de l’autoritat judicial, es pot acordar l’ajuda judicial quan, amb l’acord de l’imputat, els actes sol·licitats tenen per finalitat exculpar la persona imputada.

Secció segona. Procediment

Correspon al ministeri encarregat de les relacions exteriors rebre les peticions i retornar-les un cop formalitzades. Quan el ministeri encarregat de les relacions exteriors rep una petició, la cursa al president del Tribunal de Batlles i en tramet una còpia al Ministeri Fiscal.

En cas d’urgència, les peticions de les autoritats judicials de l’estat demandant poden adreçar-se a les autoritats judicials andorranes, ja sigui per la via diplomàtica, ja sigui directament, ja sigui mitjançant l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).

Les autoritats judicials andorranes retornen les comissions rogatòries, executades o no segons el cas, per la via diplomàtica amb caràcter urgent, sense perjudici que també es puguin trametre mitjançant la Interpol o bé lliurades a mà a les autoritats de l’estat demandant que hagin estat expressament facultades a aquest efecte.

Quan l’objecte de la comissió rogatòria comporti una citació a judici en qualitat d’inculpat, de perjudicat, de pèrit o de testimoni, la comissió es pot fer directament per exhort adreçat a la Batllia o fins i tot per carta certificada si la legislació de l’estat demandant ho permet.

Qualsevol persona detinguda provisionalment o presa a Andorra la compareixença de la qual és demanada per un estat estranger en qualitat de testimoni pot ser transferida temporalment al territori d’aquest estat sempre que la persona interessada ho accepti, que la seva presència no sigui necessària a Andorra per raó d’un procediment penal en curs, que el transferiment no tingui per efecte perllongar innecessàriament la seva detenció o que raons pràctiques o de fons, a criteri de l’autoritat judicial andorrana, no s’hi oposin.

Les autoritats andorranes poden exigir de l’estat requeridor el compromís del retorn de la persona de la qual demana la compareixença.

El consentiment de la persona interessada ha de ser recollit d’acord amb el que disposa l’

Les comissions rogatòries s’executen gratuïtament, excepte en el cas en què una exigència processal de l’estat demandant provoqui despeses anormals.

Les despeses de viatge i altres conceptes dels testimonis i els pèrits van sempre a càrrec de l’estat demandant, així com les despeses de trasllat previstes en l’article 12.

Secció tercera. Dret aplicable

El Batlle pot adoptar, en qualsevol moment d’un procediment intern, les resolucions que consideri adequades a fi de garantir la restitució dels objectes sostrets i la preservació de les proves, i també per assegurar les responsabilitats tant civils com penals que dimanin del delicte.

A petició d’un estat estranger que ha incoat un procediment penal i ha formulat una demanda d’embargament, confiscació o comís, el batlle també pot ordenar les mesures cautelars adequades, com el bloqueig de comptes o l’embargament preventiu, i prohibir qualsevol operació o qualsevol alienació de qualsevol bé que pugui ser objecte d’un comís ulterior segons les legislacions andorrana o estrangera.

El Batlle ha de notificar, en el termini màxim de 30 dies hàbils, les resolucions preses en la matèria a totes les persones afectades i resoldre sobre les demandes d’aixecament de les mesures en un termini màxim de quinze dies hàbils, després d’oir el Ministeri Fiscal i les parts. Contra l’aute del batlle es pot interposar recurs, segons el que es preveu en l’

A demanda de l’estat demandant, els instruments, objectes, documents i valors poden ser embargats per les autoritats judicials andorranes i tramesos a l’estat demandant si es tracta de peces de convicció o si presenten un interès obvi en la causa penal instruïda a l’estranger. Prèviament s’informa l’estat demandant que, en tots els casos, si el procediment penal s’acaba per un arxiu, un sobreseïment o l’absolució de la persona interessada, l’estat demandant ha de retornar aquests objectes als seus propietaris quan esdevingui ferma la resolució que tanqui el procediment.

Els altres objectes, documents o valors fruit d’una infracció penal poden ser restituïts immediatament per les autoritats judicials andorranes als seus propietaris o titulars fins i tot fora de tot procediment penal incoat a l’estranger.

Quan qualsevol comissió rogatòria rebuda per les autoritats judicials andorranes faci aparèixer béns, diners o valors que provenen d’una infracció penal o no tenen propietaris legítims identificats, el batlle n’ordena l’embargament preventiu.

Quan es tracti d’executar una demanda d’embargament preventiu que es formuli com a conseqüència d’un procediment penal obert, les autoritats judicials andorranes poden condicionar aquesta mesura al fet que l’embargament no duri més enllà d’un termini raonable ateses la gravetat de la infracció i la complexitat de l’assumpte, i han de comunicar a l’estat demandant el termini dictat pel batlle al moment del retorn de la comissió rogatòria, sense perjudici que l’estat demandant sol·liciti l’ampliació del termini per motius greus. En aquest cas, el batlle ho aprecia.

B) Denúncia de delicte o delegació de l’acció penal

Les diligències que es practiquin en compliment dels exhorts, les comissions rogatòries i altres peticions han de seguir les lleis processals andorranes. Les demandes de convocatòries han de ser rebudes per l’autoritat andorrana amb una antelació mínima d’un mes abans de la data indicada, llevat d’urgència manifesta.

A l’efecte d’un jurament d’un testimoni o d’un pèrit demanat expressament per l’estat demandant, la promesa s’assimila al jurament de conformitat amb el dret andorrà.

Les diligències practicades per l’autoritat judicial o qualsevol altra peça demanada per una comissió rogatòria són lliurades en fotocòpies certificades autenticades per la Secretaria de la Batllia, excepte en el cas que l’estat demandant formuli una demanda motivada de transmissió d’originals que sigui apreciada pel batlle.

L’autoritat judicial andorrana pot permetre als agents de l’autoritat estrangers d’assistir a l’execució de la comissió rogatòria.

Malgrat el que disposa l’article 15, quan una demanda faci esment d’una obligació processal exigida per la legislació de l’estat demandant, l’autoritat judicial andorrana ha de complir aquest imperatiu sempre que l’acte sol·licitat no sigui contrari als principis fonamentals del dret andorrà i que no s’hi oposin raons pràctiques importants.

Aquest article s’aplica a les demandes que sol·licitin la presència de lletrats de la defensa i de l’acusació així com del representant del Ministeri Fiscal estranger, i a la facultat de fer preguntes o contrapreguntes per mitjà del batlle.

Secció quarta. Procediments particulars

A) Mesures cautelars

Article 20

El Batlle pot adoptar, en qualsevol moment d’un procediment intern, les resolucions que consideri adequades a fi de garantir la restitució dels objectes sostrets i la preservació de les proves, i també per assegurar les responsabilitats tant civils com penals que dimanin del delicte.

A petició d’un estat estranger que ha incoat un procediment penal i ha formulat una demanda d’embargament, confiscació o comís, el batlle també pot ordenar les mesures cautelars adequades, com el bloqueig de comptes o l’embargament preventiu, i prohibir qualsevol operació o qualsevol alienació de qualsevol bé que pugui ser objecte d’un comís ulterior segons les legislacions andorrana o estrangera.

El Batlle ha de notificar, en el termini màxim de 30 dies hàbils, les resolucions preses en la matèria a totes les persones afectades i resoldre sobre les demandes d’aixecament de les mesures en un termini màxim de quinze dies hàbils, després d’oir el Ministeri Fiscal i les parts. Contra l’aute del batlle es pot interposar recurs, segons el que es preveu en l’article 194 del Codi de procediment penal.

A demanda de l’estat on s’ha comès una infracció penal, les autoritats judicials andorranes poden incoar un procediment penal contra qualsevol responsable de la infracció, si el presumpte responsable de la infracció es troba en territori andorrà i si l’extradició de la persona no és possible o si la persona ja està detinguda a Andorra per causa d’infraccions més greus.

En qualsevol cas, l’estat demandant ha de donar la garantia de renunciar a exercir una acció penal pels mateixos fets després que s’hagi dictat una resolució ferma a Andorra o bé ha de justificar l’existència de textos legals en aquest sentit.

La demanda de l’estat demandant és sempre tramesa per la via diplomàtica sense perjudici que, en cas d’urgència, s’enviï simultàniament al Ministeri Fiscal acompanyada dels elements útils per al procediment que s’ha d’incoar.

El Ministeri Fiscal exerceix aleshores l’acció penal, de conformitat amb el Codi de procediment penal, si concorren els requisits legals i, en cas contrari, retorna la demanda i precisa els motius del refús.

El dret penal andorrà és aplicable als fets denunciats i les penes dictades són les previstes pel Codi penal andorrà.

En cap cas no es pot iniciar ni continuar un procediment penal per delegació d’un altre estat si la persona contra qui s’adreça el procediment es troba en situació de rebel·lia processal.

Quan hi hagi indicis de criminalitat contra una persona per un delicte comès a Andorra i aquesta persona no pugui ser localitzada al Principat, especialment quan la seva extradició no sigui possible per raons de dret intern del país estranger, el Ministeri Fiscal, amb l’acord previ del batlle instructor o, si escau, del tribunal competent, pot trametre les actuacions a l’estat demandant perquè la persona hi sigui jutjada.

C) Antecedents penals

Les autoritats judicials andorranes lliuren, a demanda de les autoritats judicials estrangeres, certificats dels antecedents penals de les persones que resideixen a Andorra sota les condicions següents:

− Que la persona hagi estat processada o convocada a judici en qualitat d’inculpada.

− Que la demanda sigui per raó d’una infracció castigada penalment a Andorra.

− Que no hi hagi cap raó per suposar una infracció eventual dels drets de la persona tal com es precisa en l’article 5 d’aquesta Llei.

− Que els antecedents penals no hagin estat objecte d’una decisió judicial de dispensa d’inscripció o de cancel·lació.

D) Demandes que afecten el dret a la intimitat

Les comissions rogatòries que es refereixen als comptes bancaris i a la intercepció dels mitjans personals de comunicació com telèfon, teleescriptors i altres mitjans anàlegs són executades pel batlle o el tribunal competent, després d’oir el Ministeri Fiscal i amb la verificació prèvia de la conformitat de la demanda amb la llei andorrana, sense perjudici de preservar el secret bancari.

Les demandes han de contenir els elements suficients per permetre apreciar la legalitat del control sol·licitat d’acord amb la llei andorrana, i s’hi ha d’adjuntar la decisió de l’autoritat judicial de l’estat demandant que ordeni les mesures esmentades en l’article anterior.

En vista de l’objecte i del motiu de la demanda, i abans de comunicar els enregistraments o les transcripcions a l’estat demandant, el batlle ha de destruir o fer destruir per un agent de l’autoritat judicial designat a aquest efecte les parts dels enregistraments o transcripcions que no presenten interès per al procediment penal per raó del qual s’han demanat les mesures.

Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos en els articles 190, 191 i 192 del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.

E) Execució de sentències estrangeres

En absència de tractat internacional específic, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals no són, en cap cas, executòries a Andorra i no s’admet la petició d’execució a Andorra de les disposicions penals d’aquest tipus de sentències, excepte pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l’estranger que es trobin en territori andorrà, tal com es disposa en l’apartat A del capítol segon.

F) Recursos

Qualsevol oposició o incident en el curs d’un procediment d’ajuda judicial ha de ser resolt immediatament per aute de l’autoritat judicial encarregada de la mesura. Aquest aute és executori de manera immediata sempre que, a criteri del jutge, la seva execució no causi conseqüències irreparables, com la tramesa de les informacions a l’estranger.

Contra aquest aute es pot presentar recurs d’apel·lació en les formes i els terminis que estableix l’article 194 del Codi de procediment penal.

Capítol segon. Disposicions especials en matèria de criminalitat

A) Comisos

En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d’instruments del delicte o dels seus productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o la seva contrapartida, procedents d’un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d’una audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera, si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.

El mateix procediment és aplicable de manera general, d’ofici o a petició de l’estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats.

Sense perjudici de convenis o acords internacionals que disposin altrament, els comisos sempre s’efectuen en benefici de l’Estat andorrà.

B) Formes especials de cooperació policial

En el marc de la cooperació judicial internacional, el batlle pot acordar la circulació o l’entrada vigilada de droga o d’altres productes o objectes així com la participació d’un agent encobert, en els termes previstos en el Codi de procediment penal.

Disposició derogatòria

En el moment en què entri en vigor aquesta Llei de text consolidat, queden derogades les lleis següents:

• Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000

• Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000

• Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

• Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

• Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

• Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

• Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Disposició final primera

Es faculta el Govern perquè pugui establir les normes específiques amb relació a qualsevol punt d’aquesta Llei que pugui requerir un desenvolupament reglamentari i per fer-la operativa.