- L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament l’assistència que sigui necessària per a l’exercici de les seves competències respectives.
Els òrgans competents per dirigir i rebre les sol·licituds d’assistència són, per part de l’Administració general, el cap de Govern i els ministres, i per part dels comuns, els cònsols.
-
La sol·licitud d’assistència pot ser denegada per alguna de les causes següents:
- a) Manca de competència de l’administració sol·licitant.
- b) Manca de competència de l’administració sol·licitada per realitzar l’actuació sol·licitada.
- c) Manca de mitjans suficients per prestar l’assistència.
- d) Producció de perjudicis greus als interessos que té encomanats l’administració sol·licitada en cas de prestar l’assistència.
La denegació de la sol·licitud ha de ser motivada i s’ha de comunicar en el termini de dos mesos des que es rep.
La sol·licitud es considera acceptada si no ha rebut una resposta en el termini de dos mesos des de que la rep l’administració sol·licitada.
- La sol·licitud ha de ser atesa en els seus termes o en els que, preservant la seva finalitat i utilitat, determini l’administració sol·licitada, si aquesta última considera que, ateses les seves competències i disponibilitats, no pot atendre-la en els termes sol·licitats.
- Els costos que generi l’assistència sol·licitada són a càrrec de l’administració sol·licitant.
L’administració sol·licitada ha de lliurar a la sol·licitant una estimació dels costos que pot suposar l’actuació sol·licitada. L’administració sol·licitant disposa de quinze dies per confirmar o renunciar a l’assistència sol·licitada. Transcorregut aquest termini sense pronunciar-se, es considera que l’administració sol·licitant desisteix de la petició d’assistència.
Les administracions públiques poden constituir convenis per establir taules de costos d’actuacions d’assistència i regles sobre reemborsament i compensació de despeses d’assistència.
Capítol segon. Mancomunitats