Títol I. Disposicions generals

[Derogat]

[Derogat]

Títol II. Drets de reunió i de manifestació Capítol primer. Dret de reunió

Article únic. Pròrroga de la facultat del Govern d’establir mesures restrictives o excepcionals per protegir la salut pública durant la situació de pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2

1. Es prorroga fins al 16 de juliol del 2021 la facultat del Govern establerta als articles 4 de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i 59 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, amb la finalitat de protegir la salut pública.
2. Continuen aplicant-se les mesures que es troben en vigor, que poden ser revisades en funció de l’evolució de la situació epidemiològica.

Disposició final

Aquest Decret entra en vigor en data 16 de juny del 2021.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 16 de juny del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

1. Es considera manifestació la concurrència concertada de diverses persones en una via o espai públic, amb la finalitat d’expressar consignes, eslògans o opinions, verbalment o per escrit, mitjançant cartells, pancartes o qualsevol altre suport, o àdhuc en silenci i sense suports escrits, quan es faci per adhesió a un lema o en resposta a una crida que tingui la finalitat esmentada. 2. El dret de manifestació pacífica amb finalitats lícites que reconeix l’article 16 de la Constitució s’exerceix de conformitat amb el que estableix aquest capítol, i el seu exercici ha de ser protegit pel Cos de Policia davant de qualsevol pertorbació.

1. La celebració d’una manifestació l’han de comunicar els promotors o organitzadors al ministre competent en matèria d’interior, amb una antelació de vuit dies hàbils com a mínim i de quaranta-cinc dies hàbils com a màxim. 2. Quan hi hagi causes extraordinàries i greus que ho justifiquin, la comunicació prèvia a què fa referència l’apartat anterior es pot fer amb una antelació inferior, que en tot cas ha de ser de dos dies hàbils com a mínim.

La comunicació prèvia a què fa referència l’article anterior s’ha de fer per escrit, i s’hi ha de fer constar la informació següent: a) Els noms i els cognoms, o la denominació dels promotors o organitzadors; el número del passaport o del document d’identificació; el domicili; el número de telèfon si se’n disposa, i l’adreça postal o electrònica per rebre notificacions. Si els promotors o organitzadors són persones jurídiques s’han de fer constar les dades relatives a la persona física que les representa esmentades anteriorment, i justificar-ne la representació. b) L’objecte, el lloc, la data, l’hora i la durada prevista de la manifestació, i l’itinerari projectat quan es prevegi un desplaçament. c) Les mesures de seguretat previstes pels promotors o organitzadors. d) Les mesures de seguretat que els promotors o organitzadors sol·liciten a l’Administració.

1. El ministre competent en matèria d’interior ha de traslladar la comunicació prèvia rebuda als cònsols de les parròquies afectades, i als directors o caps dels departaments o les àrees de Policia, Protecció Civil i Gestió d’Emergències, i Mobilitat, perquè informin sobre circumstàncies exclusivament objectives relacionades amb la manifestació, en el termini màxim de dos dies hàbils. Aquestes circumstàncies poden estar relacionades amb l’existència d’obres o treballs públics en curs; la concurrència amb altres actes; l’afectació de l’accés a centres escolars, centres comercials, espectacles i altres llocs o esdeveniments amb una gran concurrència de públic; les condicions de seguretat; les afectacions al trànsit i a la circulació de persones i béns, la protecció de la salut pública o qualsevol altra circumstància de tipus tècnic. 2. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 6, el termini per informar es redueix fins a un dia hàbil. 3. En cas que no s’informi dins el termini assenyalat als apartats anteriors, s’entén que no concorre cap circumstància rellevant a criteri dels cònsols i els directors o caps requerits.

1. Quan el ministre competent en matèria d’interior consideri que les condicions de la manifestació projectada impedeixen la lliure circulació de les persones o dels béns, o presenten un risc greu per a la integritat de les persones o dels béns, o de la salut pública, dicta una resolució en què exposa, de forma motivada, les objeccions o els impediments que concorren, i suggereix ubicacions o itineraris alternatius, o dates o hores diferents, o mesures de seguretat i protecció addicionals o distintes, que facin compatible l’exercici del dret fonamental de manifestació amb els drets fonamentals de tots els ciutadans a la integritat física i a circular lliurement pel territori nacional i amb la protecció de la salut pública. Aquesta resolució s’ha de notificar als promotors o organitzadors, als cònsols de les parròquies afectades i als directors o caps dels departaments o les àrees de Policia, de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, i de Mobilitat. 2. Si els promotors o organitzadors s’avenen a fer les modificacions suggerides, adrecen una nova comunicació prèvia al ministre competent en matèria d’interior, que substitueix la comunicació anterior i en què consten les condicions modificades. L’autoritat competent trasllada aquesta nova comunicació als cònsols i als directors o caps esmentats a l’apartat anterior perquè n’estiguin informats, i els fa saber que s’hi recullen les modificacions suggerides, i que té la consideració de comunicació prèvia definitiva. 3. Quan els promotors o organitzadors no s’avenen a fer les modificacions suggerides, poden sol·licitar al ministre competent en matèria d’interior que convoqui una reunió per intentar consensuar unes condicions que facin compatible l’exercici del dret fonamental de manifestació amb els drets fonamentals de tots els ciutadans a la integritat física i a circular lliurement pel territori nacional, i amb la protecció de la salut pública. El ministre competent en matèria d’interior o l’alt càrrec en qui hagi delegat aquesta funció ha de convocar la reunió dins el dia hàbil següent. Si en aquesta reunió s’assoleix un acord, es formalitza en una acta que signen els promotors o organitzadors i l’autoritat competent, i es trasllada als cònsols i als directors o caps esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, perquè n’estiguin informats. En defecte d’acord, o en cas que no s’hagi celebrat la reunió, la manifestació no es pot celebrar en les condicions proposades pels promotors o organitzadors, salvat que ho permeti l’autoritat judicial en el marc del recurs previst a l’article següent.

La resolució del ministre competent en matèria d’interior que declara que una manifestació degudament comunicada, d’acord amb els articles 7 i 9, no es pot celebrar o no ho pot ser en les condicions sol·licitades, i en què suggereix modificacions, és impugnable directament per la via jurisdiccional, d’acord amb el procediment urgent i preferent de tutela dels drets fonamentals previst a l’article 41, apartat 1, de la Constitució.

1. Els promotors i els organitzadors de les manifestacions són responsables del seu bon ordre, i han d’adoptar les disposicions adequades per assegurar-ne el normal desenvolupament i la seguretat de les persones que hi participen, de les terceres persones i dels béns. 2. Els participants en manifestacions que ocasionin danys a les persones o als béns en són personalment i directament responsables. Els promotors i els organitzadors de les manifestacions responen subsidiàriament d’aquests danys, llevat que justifiquin que han adoptat totes les mesures raonables al seu abast per evitar-los, i sense perjudici de la possibilitat de repetir contra els autors materials, si es poden identificar. 3. A l’efecte d’aquest article, es consideren promotors o organitzadors de les manifestacions les persones que hagin subscrit la comunicació. També tenen aquesta consideració les persones que, sense haver subscrit la comunicació, les convoquin públicament, i les persones que les presideixin o les dirigeixin de fet.

Títol III. Documentació i identificació personal

[Derogat]

1. Els ciutadans no andorrans que estiguin en el territori andorrà tenen el dret i l’obligació de conservar i dur la documentació que acrediti la seva identitat, expedida per les autoritats competents del seu país d’origen o de procedència, i la documentació que acrediti la seva situació immigratòria regular al Principat d’Andorra en el cas dels ciutadans residents. 2. Els ciutadans no andorrans no poden ser privats de la documentació que acredita la seva identitat expedida pel seu país d’origen o de procedència, llevat que així ho estableixin les lleis aplicables.

Títol IV. Actuacions de manteniment de la seguretat ciutadana

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

1. La instal·lació de sistemes de videovigilància, tant públics com privats que captin imatges de la via pública o d’espais públics, està subjecta a l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior, la qual només pot atorgar-se per complir alguna de les finalitats previstes a l’article 20 i respectant el principi de proporcionalitat tal com es defineix a l’apartat 4 de l’article 23. 2. La instal·lació de sistemes de videovigilància privats diferents dels que preveu l’apartat anterior s’ha de comunicar prèviament al ministre competent en matèria d’interior d’acord amb el procediment i les condicions que es determinin reglamentàriament. 3. En els supòsits establerts a l’apartat 1 anterior, cal l’informe previ i vinculant de la Comissió Nacional de Videovigilància. 4. L’autorització atorgada ha de contenir totes les limitacions i les condicions d’ús aplicables i té una durada màxima de cinc anys, renovable per períodes de la mateixa durada. 5. El Govern determina reglamentàriament els altres requisits i condicions d’autorització i de comunicació aplicables als sistemes de videovigilància. 6. Contra la resolució adoptada pel ministre competent en matèria d’interior es pot interposar un recurs, de conformitat amb les normes del Codi de l’Administració.

1. Quan, per complir les finalitats previstes per aquesta Llei, les administracions públiques considerin necessària la videovigilància d’un esdeveniment determinat, poden portar a terme instal·lacions temporals de sistemes de videovigilància, les quals són autoritzades pel ministre competent en matèria d’interior, sense l’informe previ de la Comissió Nacional de Videovigilància. 2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, el ministre competent en matèria d’interior ha d’informar la Comissió Nacional de Videovigilància de les autoritzacions concedides per a instal·lacions temporals en el termini màxim de tres dies hàbils, i la Comissió ha de pronunciar-se sobre el manteniment de la instal·lació temporal en el termini màxim de vuit dies hàbils, si encara està instal·lada. En qualsevol cas, si l’informe de la Comissió és negatiu, l’administració pública encarregada de la custòdia de les gravacions obtingudes mitjançant la instal·lació temporal les destrueix immediatament. 3. Les instal·lacions temporals han de complir, en tot cas, les condicions d’instal·lació i de funcionament previstes a l’article següent i als reglaments que el desenvolupen, i no poden estar en funcionament per un període superior a un mes. Les instal·lacions temporals que hagin d’estar en funcionament durant un període superior a un mes s’han d’autoritzar d’acord amb el que estableix l’article anterior.

1. Els sistemes de videovigilància de la via pública o d’espais públics s’han d’instal·lar de forma que no captin imatges de l’interior dels edificis destinats a habitatge, ni de les seves entrades, excepte si es compta amb el consentiment del propietari o l’arrendatari, o amb l’autorització judicial oportuna. Tampoc es poden utilitzar amb la finalitat d’observar la intimitat de les persones o de captar les converses que tinguin privadament als espais públics susceptibles de gravació, llevat que es compti amb el consentiment d’aquestes persones o amb l’autorització judicial oportuna en els casos que preveu la normativa aplicable. Les imatges i els sons obtinguts accidentalment en aquests supòsits han de ser destruïts de manera immediata per l’entitat o la persona que sigui responsable de custodiar-los. 2. En qualsevol espai sotmès a la videovigilància, les persones susceptibles de ser captades pel sistema corresponent han de ser advertides, almenys mitjançant un anunci clar i suficientment visible, de l’existència del sistema de videovigilància, sense haver-ne d’especificar, però, l’emplaçament específic, i de l’autoritat o la persona que n’és responsable i davant de la qual es poden exercir, quan sigui el cas, els drets d’accés i cancel·lació dels enregistraments en què raonablement les persones susceptibles de ser captades considerin que figuren, de conformitat amb el que estableix la Llei qualificada de protecció de dades personals. 3. No obstant el que estableix l’apartat anterior, l’exercici dels drets que s’hi reconeixen pot ser denegat en funció dels perills que puguin derivar-se per a la consecució d’alguna de les finalitats previstes a l’article 20 o en els supòsits previstos a la Llei qualificada de protecció de dades personals. 4. La utilització de sistemes de videovigilància s’ha de realitzar de conformitat amb el principi de proporcionalitat, en la doble vessant d’idoneïtat i d’intervenció mínima. La idoneïtat determina que únicament poden emprar-se aquests sistemes quan resulti adequat per assolir alguna de les finalitats previstes a l’article 20. La intervenció mínima exigeix la ponderació, en cada cas, entre la finalitat perseguida i la possible afectació dels drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge. 5. L’ús de dispositius mòbils de videovigilància per part del Cos de Policia resta sotmès igualment a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’interior i a les condicions d’ús establertes en aquest article, excepte pel que fa a l’obligació que estableix l’apartat 2 anterior. 6. La captació, la reproducció i el tractament d’imatges i sons realitzats en els termes previstos en aquesta Llei no es consideren intromissions il·legítimes en els drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge.

Capítol tercer. Comissió Nacional de Videovigilància

Capítol quart. Responsabilitat

Títol VI. Establiments o activitats rellevants per a la seguretat ciutadana

Les armeries, les joieries, les entitats bancàries, les empreses de seguretat o de venda de material de seguretat, o qualsevol altre establiment o instal·lació que es pugui considerar especialment vulnerable o exposat en matèria de seguretat, han de disposar de les mesures de protecció que s’estableixin per la via reglamentària, per prevenir la comissió d’actes delictius contra aquests establiments o instal·lacions i les persones que hi treballen o s’hi troben, o per evitar que generin riscos pel que fa a aquestes persones o terceres persones.

1. L’obertura i l’explotació d’armeries, tallers de reparació d’armes, camps i galeries de tir estan subjectes a l’autorització prèvia del director del Cos de Policia. El Govern determina reglamentàriament les condicions d’explotació dels establiments o llocs esmentats anteriorment. 2. Els membres del Cos de Policia poden fer en qualsevol moment les inspeccions necessàries en els establiments i les instal·lacions esmentats a l’apartat anterior amb la finalitat que es compleixin les disposicions d’aquest article i de les normes que el desenvolupin. 3. Els membres del Cos de Policia també poden fer en qualsevol moment les inspeccions necessàries en els establiments i en les instal·lacions on es trobin dipositades substàncies explosives amb la finalitat que es compleixin les disposicions normatives aplicables a les substàncies esmentades.

1. Les persones que vulguin posseir una arma de foc no prohibida han de disposar del permís d’arma corresponent lliurat pel director del Cos de Policia. 2. El Govern determina reglamentàriament la classificació de les armes i, en concret, quines són les armes prohibides o el port de les quals està prohibit. També fixa els requisits per fabricar, importar, exportar, fer circular, adquirir, comercialitzar, intermediar, cedir, reparar, tenir, emmagatzemar, vendre, usar i transportar armes, municions, i parts i components d’armes. 3. El Govern pot crear, per la via reglamentària, els fitxers de dades necessaris per acomplir els convenis internacionals i la normativa interna en matèria d’armes, els quals poden contenir informació relativa a la concessió d’autoritzacions d’obertura i explotació d’armeries, tallers de reparació d’armes, camps i galeries de tir, i a la fabricació, la importació, l’exportació, la circulació, l’adquisició, la comercialització, la intermediació, la cessió, la reparació, la tinença, l’emmagatzematge, la venda, l’ús i el transport d’armes, municions, i parts i components d’armes.

Les persones físiques o jurídiques que portin a terme activitats rellevants per a la seguretat ciutadana estan subjectes a les obligacions de registre documental i informació que s’estableixin legalment o reglamentàriament.

Resta prohibit sol·licitar o obtenir relacions de naturalesa sexual per part d’una persona que es dedica a la prostitució, àdhuc de manera ocasional, a canvi d’una remuneració, d’una promesa de remuneració, de la prestació d’un benefici en espècie o de la promesa d’un benefici semblant.

Títol VII. Protecció de l’ordre públic i la convivència ciutadana

Capítol primer. Objectes perduts

Capítol segon. Consum de begudes alcohòliques i drogues tòxiques als espais públics

Capítol tercer. Establiments de restauració o oci nocturn

[Derogat]

Article únic. Pròrroga de la facultat del Govern d’establir mesures restrictives o excepcionals per protegir la salut pública durant la situació de pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2

1. Es prorroga fins a l’11 de maig del 2023 la facultat del Govern d’establir les restriccions i mesures previstes en els articles 4 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública i 59 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, amb la finalitat de protegir la salut pública.
2. Continuen aplicant-se les mesures que es troben en vigor, que es poden revisar en funció de l’evolució de la situació epidemiològica.

El segon paràgraf de l’apartat 3 entrarà en vigor un cop el Govern aprovi el Reglament que determini els nivells objectius de soroll per sobre dels quals s’ha d’entendre que queda pertorbada la tranquil·litat pública i els criteris objectius de mesurament. 1. Els establiments de restauració o oci nocturn no poden organitzar activitats ni fer actuacions publicitàries destinades a promoure el consum abusiu de begudes alcohòliques per part dels clients. 2. Els establiments de restauració o oci nocturn no poden servir begudes alcohòliques a les persones menors d’edat o a les persones que presentin signes evidents de trobar-se sota els efectes de l’alcohol o de les drogues tòxiques. Aquesta darrera interdicció s’ha de recordar en un cartell fixat en un lloc visible dins de l’establiment, i els treballadors poden requerir als clients que s’identifiquin en cas que tinguin dubtes sobre la seva edat. 3. Els establiments de restauració o oci nocturn han de vetllar perquè el soroll que prové dels seus establiments no transcendeixi a l’exterior. També han d’evitar que els seus clients pertorbin la tranquil·litat pública i, en concret, el descans dels veïns, tant si es troben dins com fora de l’establiment, sempre que en aquest darrer cas els clients siguin a prop de l’entrada de l’establiment i els titulars, gerents, encarregats o treballadors ho puguin evitar. El Govern ha d’establir per via reglamentària els nivells objectius de soroll per sobre dels quals s’ha d’entendre que queda pertorbada la tranquil·litat pública, segons l’establert al paràgraf anterior i a l’article 43 d’aquesta Llei, així com els criteris objectius de mesurament que han de ser suficientment estrictes per donar compliment a la finalitat esmentada. 4. Els establiments de restauració o oci nocturn han de vetllar perquè els seus clients no consumeixin begudes alcohòliques fora del recinte dels seus establiments, sempre que els clients siguin a prop de l’entrada de l’establiment i els titulars, gerents, encarregats o treballadors ho puguin evitar. 5. Els establiments de restauració o d’oci nocturn han de vetllar perquè els seus treballadors o clients no consumeixin drogues tòxiques dins els seus establiments. En el cas dels seus treballadors, a més, han de retirar-los immediatament del servei quan constatin que estan sota l’efecte de les drogues o de l’alcohol. 6. Quan no puguin evitar les conductes descrites als apartats anteriors o si s’esdevé qualsevol situació que pugui implicar una pertorbació de la tranquil·litat dels veïns, els titulars administratius, gerents o encarregats dels establiments de restauració o oci nocturn han de comunicar-ho immediatament al Cos de Policia i han de col·laborar en tot moment amb els agents que intervinguin. 7. Els establiments de restauració o oci nocturn han de vetllar perquè es respecti la capacitat de l’establiment i les altres mesures de seguretat que els són exigibles d’acord amb les normes aplicables.

Capítol quart. Alarmes sonores i sistemes d’avís anàlegs

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per alarma sonora tot aparell que comprengui un dispositiu sonor interior o exterior. 2. Les persones o entitats que vulguin instal·lar en domicilis particulars, o en locals públics o privats, dispositius d’alarma sonora, han de sol·licitar prèviament una autorització, de conformitat amb el procediment previst a l’article següent.

1. Les sol·licituds d’autorització per instal·lar alarmes sonores s’han d’adreçar al director del Cos de Policia. 2. A l’escrit de sol·licitud de l’autorització, la persona interessada ha d’adjuntar-hi un informe detallat del sistema d’alarma sonora previst, en el qual consti la marca i el tipus del dispositiu, i el certificat d’homologació d’acord amb la normativa vigent a la Unió Europea. Així mateix, s’hi ha d’incloure la identificació i les dades de contacte de dos persones com a mínim que puguin fer-se responsables de l’anul·lació de l’emissió de sorolls en cas de falses alarmes. 3. Una vegada rebuda la sol·licitud d’autorització per instal·lar una alarma sonora, i abans de prendre una decisió, el director del Cos de Policia encomana una enquesta. A aquest efecte, pot demanar a la persona sol·licitant l’accés al domicili o el local on es pretengui instal·lar l’alarma sonora. 4. Contra la resolució expressa o tàcita del director del Cos de Policia es pot interposar un recurs, de conformitat amb el que estableix el Codi de l’Administració.

Capítol cinquè. Convivència ciutadana

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

Les persones contra les quals se segueix un procediment sancionador a l’empara d’aquesta Llei tenen els drets que estableix el Codi de l’Administració, amb les especialitats que preveu aquesta Llei.

1. La potestat sancionadora arran de la comissió de les infraccions que estableixen els articles 50, 51 i 52 correspon al ministre competent en matèria d’interior, el qual la pot delegar en un alt càrrec del ministeri, segons prevegi l’acord de delegació. 2. La potestat sancionadora arran de la comissió de les infraccions que estableix l’article 58 correspon al director del Cos de Policia, el qual la pot delegar en els directors adjunts del Cos, segons prevegi l’acord de delegació.

1. Si en el decurs de la tramitació d’un procediment sancionador a l’empara d’aquesta Llei es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el ministre competent en matèria d’interior o el director del Cos de Policia ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent. D’altra banda, la persona competent per iniciar el procediment o, si escau, l’instructor ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, d’acord amb el que estableix l’article 48, apartat 5. 2. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la persona o l’òrgan competent per dictar la resolució sancionadora.

1. Les infraccions molt greus, greus i lleus que estableixen els articles 50, 51 i 52 d’aquesta Llei prescriuen al cap de tres anys, dos anys i un any, respectivament. Les infraccions que estableix l’article 58 prescriuen al cap d’un any. 2. El termini de prescripció de les infraccions es computa des de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. 3. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de la persona expedientada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment sancionador. 4. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’inicia el procediment sancionador o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona interessada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti al procediment sancionador. 5. En el cas de suspensió de la tramitació del procediment sancionador per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el ministre competent en matèria d’interior o el director del Cos de Policia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

Capítol segon. Règim d’infraccions i sancions en relació amb els títols II a VI

[Derogat]

1. Són infraccions greus: a) Pertorbar el desenvolupament d’una reunió o manifestació. b) Instal·lar sistemes de videovigilància sense haver-ho comunicat prèviament o amb característiques diferents de les indicades en la sol·licitud d’autorització o en la comunicació prèvia que vulnerin les condicions d’utilització establertes a l’autorització d’instal·lació. c) Destruir els enregistraments fora del termini establert en aquesta Llei. d) Resistir-se o negar-se a les actuacions d’inspecció o de control del ministeri competent en matèria d’interior o de la Comissió Nacional de Videovigilància, o obstruir-les. e) Incomplir, els establiments i les instal·lacions vulnerables definits a l’article 27, les mesures de protecció que s’estableixen a l’article esmentat o que es prevegin per la via reglamentària. f) Posseir o portar una arma no prohibida sense disposar del permís d’arma o de la guia de tinença, o amb un permís d’arma no vigent. g) Incomplir, les persones físiques o jurídiques que portin a terme activitats rellevants per a la seguretat ciutadana, les obligacions de registre documental i informació que s’estableixin legalment o reglamentàriament, sempre que l’incompliment d’aquestes obligacions no sigui l’objecte d’una infracció tipificada en una altra llei. h) Sol·licitar o obtenir relacions de naturalesa sexual amb una persona que es dedica a la prostitució, àdhuc de manera ocasional, a canvi d’una remuneració, d’una promesa de remuneració, de la prestació d’un benefici en espècie o de la promesa d’un benefici semblant. i) Promoure o organitzar esdeveniments que requereixen ser comunicats prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32, sense haver-ho comunicat prèviament al director del Cos de Policia, o en condicions diferents de les comunicades. j) Consumir begudes alcohòliques fora del recinte delimitat i autoritzat on se celebra un esdeveniment que requereix ser comunicat prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32. k) Promoure o organitzar esdeveniments o reunions que incompleixin les restriccions sobre el nombre màxim de persones que es poden reunir en espais i locals, públics i privats, decretades pel Govern per motius de protecció de la salut pública. l) Cometre dos o més infraccions lleus, encara que siguin de diferent naturalesa, sempre que es cometin dintre d’un període de dos anys des de la comissió de la primera infracció i que la persona interessada hagi estat sancionada mitjançant una resolució ferma. 2. La infracció que estableix la lletra j) de l’apartat 1 anterior s’entén comesa pels promotors o organitzadors dels esdeveniments que requereixen ser comunicats prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32, i es pot declarar la responsabilitat solidària de tots ells. A més, s’entén que els promotors, organitzadors i responsables esmentats cometen una infracció diferent per cada persona que consumeixi begudes alcohòliques fora del recinte de l’esdeveniment que requereix ser comunicat prèviament, tal com es regula a l’apartat 1 de l’article 32. 3. La infracció que estableix la lletra j) de l’apartat 1 d’aquest article també s’entén comesa pel client o el treballador de l’esdeveniment que requereix ser comunicat prèviament, tal com el regula l’apartat 1 de l’article 32, i que consumeix begudes alcohòliques.

1. Són infraccions lleus: a) Negar-se a identificar-se a requeriment dels membres del Cos de Policia o el fet d’al·legar dades falses o inexactes en els processos d’identificació. b) Al·legar dades o circumstàncies falses per obtenir el passaport andorrà. c) Organitzar activitats o fer actuacions publicitàries destinades a promoure el consum abusiu de begudes alcohòliques durant els esdeveniments que requereixen ser comunicats prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32. d) Produir qualsevol soroll dins o fora del recinte on se celebra un esdeveniment que requereix ser comunicat prèviament, tal com el regula l’apartat 1 de l’article 32, que pertorbi la tranquil·litat pública i, en concret, el descans dels veïns, en els termes que estableix l’apartat 3 de l’article 38. e) Incomplir, durant els esdeveniments que requereixen ser comunicats prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32, els deures de comunicació o de col·laboració a què fa referència l’apartat 6 de l’article 38. f) Incomplir, durant els esdeveniments que requereixen ser comunicats prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32, les normes sobre capacitat o les altres mesures de seguretat exigibles. g) Participar en reunions que incompleixin les restriccions sobre el nombre màxim de persones que es poden reunir en espais i locals, públics i privats, decretades pel Govern per motius de protecció de la salut pública. h) Incomplir les obligacions o prohibicions establertes en els títols II, III, IV, V i VI d’aquesta Llei, i les normes que els desenvolupen, que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els dos articles anteriors. 2. Les infraccions que estableixen les lletres c) a f) de l’apartat 1 anterior s’entenen comeses pels promotors o organitzadors dels esdeveniments que requereixen ser comunicats prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32, i es pot declarar la responsabilitat solidària de tots ells. A més, en el cas de la infracció establerta a la lletra d), s’entén que els promotors o organitzadors esmentats cometen una infracció diferent per cada persona que pertorbi la tranquil·litat pública. 3. La infracció que estableix la lletra d) de l’apartat 1 d’aquest article també s’entén comesa pel client o el treballador de l’esdeveniment que requereix ser comunicat prèviament, tal com el regula l’apartat 1 de l’article 32. 4. La infracció que estableix la lletra d) de l’apartat 1 anterior només s’entén comesa si el director del Cos de Policia ha comunicat l’obligació corresponent per escrit a qualsevol dels promotors o organitzadors dels esdeveniments que requereixen ser comunicats prèviament, tal com els regula l’apartat 1 de l’article 32, abans de la celebració de l’esdeveniment.

1. Les infraccions molt greus donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import d’entre 1.001 i 6.000 euros. 2. Les infraccions greus donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import d’entre 501 i 1.000 euros. 3. Les infraccions lleus donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import d’entre 200 i 500 euros. 4. Quan com a conseqüència de la infracció s’obtingui un benefici quantificable, la sanció pot arribar fins al doble del benefici obtingut. 5. La quantia de les sancions es gradua atenent criteris de proporcionalitat, i de conformitat amb les circumstàncies que s’estableixen a l’article 55. 6. Cometre una infracció molt greu pot comportar, de manera accessòria: a) La revocació de l’autorització del sistema de videovigilància. b) El tancament temporal o definitiu de les armeries, els tallers de reparació d’armes, o els camps o galeries de tir. c) La prohibició temporal o definitiva a l’efecte de fabricar, importar, exportar, fer circular, adquirir, comercialitzar, intermediar, cedir, reparar, tenir, emmagatzemar, vendre, usar o transportar armes, municions, o parts o components d’armes, o a l’efecte d’explotar una armeria, un taller de reparació d’armes, o un camp o galeria de tir. d) La prohibició de la venda per part de les armeries o els tallers de reparació d’armes de determinades armes, municions, o parts o components d’armes. e) L’abstenció de portar i posseir armes o de fer-ne ús, amb l’entrega, temporal o definitiva, del permís d’armes, de la guia de tinença i de les armes. 7. Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, pel fet de no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.

1. El ministre competent en matèria d’interior, amb independència de les sancions que corresponguin, pot imposar fins a un màxim de tres multes coercitives mensuals quan continuï la conducta infractora i en cas que no s’atengui el requeriment a l’efecte de posar-hi fi. 2. La primera, la segona i la tercera multa no poden excedir el 10%, el 50% i el 100%, respectivament, de l’import de la sanció imposada.

Per determinar les sancions corresponents es tenen en compte les circumstàncies següents: a) Les circumstàncies concretes de la infracció. b) La gravetat de l’incompliment. c) El nombre de persones afectades per l’incompliment. d) Els danys i perjudicis causats. e) La pertorbació causada o la transcendència per a la seguretat ciutadana. f) Els antecedents, la reiteració o la reincidència. g) El grau de participació.

El procediment sancionador per imposar les sancions que estableix aquest capítol se subjecta a les disposicions del Codi de l’Administració i dels reglaments que el desenvolupen.

Capítol tercer. Règim d’infraccions i sancions en relació amb el títol VII

1. Són infraccions administratives: a) Incomplir l’obligació de restituir al seu propietari o de dipositar a les dependències del Cos de Policia, en el termini assenyalat a l’apartat 1 de l’article 34, els diners o els béns mobles que s’hagin trobat. b) Consumir begudes alcohòliques en els termes que prohibeix l’apartat 2 de l’article 35. c) Posseir o consumir drogues tòxiques a les vies, els espais o els transports públics. d) Incomplir els horaris d’obertura o tancament dels establiments de restauració o oci nocturn que estableixi el Govern per la via reglamentària. e) Servir begudes alcohòliques en els establiments de restauració o oci nocturn fora dels horaris que estableixi el Govern per la via reglamentària. f) Organitzar activitats o fer actuacions publicitàries destinades a promoure el consum abusiu de begudes alcohòliques per part dels establiments de restauració o oci nocturn. g) Servir begudes alcohòliques a les persones menors d’edat o a les persones que presentin signes evidents de trobar-se sota els efectes de l’alcohol o de les drogues tòxiques per part dels establiments de restauració o oci nocturn. h) Produir qualsevol soroll dins o fora dels establiments de restauració o oci nocturn que pertorbi la tranquil·litat pública i, en concret, el descans dels veïns, en els termes que estableix l’apartat 3 de l’article 38. i) Que els clients consumeixin begudes alcohòliques fora del recinte dels establiments de restauració o oci nocturn, en els termes que estableix l’apartat 4 de l’article 38. j) Que els treballadors o els clients posseeixin o consumeixin drogues tòxiques dins els establiments de restauració o oci nocturn. k) Que els titulars administratius, gerents o encarregats dels establiments de restauració o oci nocturn incompleixin els deures de comunicació o de col·laboració a què fa referència l’apartat 6 de l’article 38. l) Incomplir les normes sobre capacitat o les altres mesures de seguretat exigibles als establiments de restauració o oci nocturn. m) Admetre o permetre la presència de menors de setze anys a les discoteques, als pubs i a les sales de festes. n) No exhibir el cartell que recordi la interdicció de servir begudes alcohòliques a les persones menors d’edat o a les persones que presentin signes evidents de trobar-se sota els efectes de l’alcohol o de les drogues tòxiques, o el cartell que recordi la interdicció de l’entrada de menors de setze anys a les discoteques, als pubs i a les sales de festes, amb l’obligació de l’establiment, en cas contrari, de comunicar-ho al Cos de Policia, o no tenir-lo en el lloc visible que correspongui. o) Incomplir els requisits i les condicions que l’apartat 2 de l’article 39 o l’autorització concedida estableixin per permetre l’entrada de menors de setze anys a les discoteques, als pubs i a les sales de festes. p) Instal·lar o utilitzar dispositius d’alarma sonora sense haver obtingut l’autorització prèvia a què fan referència l’apartat 2 de l’article 40 i l’article 41. q) Instal·lar o fer servir dispositius d’alarma sonora amb unes característiques diferents de les que són objecte de l’autorització prèvia corresponent. r) Activar, sense causa justificada, qualsevol alarma sonora o sistema d’avís anàleg que pugui pertorbar la tranquil·litat pública o que pugui motivar la intervenció del Cos de Policia. s) Fer proves d’instal·lació o de comprovació periòdica d’alarmes sonores o sistemes d’avís anàlegs sense haver-ho comunicat prèviament i per escrit al Cos de Policia, o contravenint els horaris o els altres requisits que estableix l’apartat 2 de l’article 42. t) Pertorbar la tranquil·litat pública o el descans dels veïns mitjançant l’ús inadequat o anormal d’aparells de televisió, ràdio o música, o de qualsevol altre aparell sonor, o mitjançant cants, crits, baralles o qualsevol altre acte molest, àdhuc els sorolls que produeixin els animals domèstics. u) Que vehicles estacionats a la via pública o en aparcaments o altres espais públics o privats produeixin sorolls que pertorbin la tranquil·litat pública o el dret al descans dels ciutadans. v) Escopir, orinar o defecar a les vies i als espais públics urbans i, als transports públics o als espais i béns, que tot i ser privats, confronten amb les vies i espais públics urbans. w) No notificar de forma immediata al Cos de Policia la presència i la identitat dels menors de 16 anys, fora de l’excepció prevista a l’apartat 2 de l’article 39, quan hagin estat trobats a l’interior de qualsevol discoteca pub o sala de festa. x) La possessió o el consum de begudes alcohòliques per part de menors d’edat, sempre i quan no es tracti de les infraccions tipificades a la lletra m) de l’apartat 1 de l’article 50 o a la lletra g) d’aquest apartat. y) No retirar del servei els treballadors i clients dels establiments de restauració o oci nocturn quan aquests estiguin sota l’efecte de les drogues tòxiques o de l’alcohol. 2. Les infraccions que estableixen les lletres d) a o) i y) anteriors s’entenen comeses pels titulars, gerents o encarregats dels establiments de restauració o oci nocturn, i es pot declarar la responsabilitat solidària de tots ells. A més, en el cas de les infraccions establertes a les lletres e), g), h), i), j), m), w), x) i y), s’entén que els titulars, gerents o encarregats esmentats cometen una infracció diferent per cada persona a la qual s’hagi servit begudes alcohòliques fora dels horaris reglamentaris; per cada persona que sigui menor d’edat o que presenti signes evidents de trobar-se sota els efectes de l’alcohol o de les drogues tòxiques; per cada persona que pertorbi la tranquil·litat pública; per cada persona que consumeixi begudes alcohòliques fora del recinte de l’establiment; per cada persona que consumeixi drogues tòxiques dins de l’establiment, o per cada persona menor de setze anys que sigui present a la discoteca, al pub o a la sala de festes, segons el cas. 3. Les infraccions que estableixen les lletres g), h), i), j) i m) també s’entenen comeses pel client o el treballador que consumeix begudes alcohòliques o consumeixi o estigui en possessió de drogues tòxiques, que produeix el soroll o que està present a la discoteca, al pub o a la sala de festes, segons el cas. A més, en el cas de la infracció que estableix la lletra g), també s’entén comesa per la persona major d’edat que de manera directa i conscient força o indueix a la persona menor d’edat a cometre-la, o que hi coopera amb actes necessaris. 4. Les infraccions que estableixen les lletres p), q), r) i s) s’entenen comeses pel propietari, l’arrendatari o l’ocupant del lloc on es troba el dispositiu d’alarma sonora o el sistema d’avís anàleg. A més, també s’entenen comeses per les persones o les empreses que facin o hagin fet la instal·lació, l’ús o les proves del dispositiu d’alarma sonora o del sistema d’avís anàleg.

Els apartats 11 a 15 entraran en vigor una vegada el Govern aprovi el Reglament de creació i de funcionament del Programa alternatiu de rehabilitació per a persones menors d’edat. 1. Les infraccions que estableixen les lletres a), r) i s) de l’article 58 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 200 euros. 2. Les infraccions que estableixen les lletres b), e), g), i), k), m), n), p), q), v), w) i x) de l’article 58 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 300 euros. 3. Les infraccions que estableixen les lletres d), f), l ), o ), i y) de l’article 58 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 500 euros. 4. Les infraccions que estableixen les lletres c) i j) de l’article 58 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 500 euros quan la droga sigui cànnabis o de toxicitat similar i de 1.000 euros per drogues de toxicitat superior al cànnabis. 5. Les infraccions que estableixen les lletres h), t) i u) donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 200 euros quan la infracció es produeix entre les 22:00 hores i les 00:00 hores, o entre les 06:00 hores i les 08:00 hores els dies laborables i entre les 06:00 hores i les 09:00 hores els caps de setmana i els dies festius, i d’un import de 300 euros quan la infracció es produeix entre les 00:00 hores i les 06:00 hores. 6. La reincidència en la comissió de qualsevol de les infraccions tipificades a l’article 58 comporta un recàrrec equivalent a l’import de la sanció aplicable, amb la tramitació prèvia del procediment sancionador ordinari previst al Codi de l’Administració, i sense que la persona expedientada es pugui acollir a la reducció per conformitat que regula l’article 63. 7. En cas de segona o més reincidències en qualsevol de les infraccions tipificades a l’article 58 per part dels titulars administratius, gerents i encarregats dels establiments de restauració o oci nocturn, es pot decidir, cumulativament amb la imposició de la sanció i el recàrrec establerts als apartats anteriors, el tancament de l’establiment per un període d’una setmana, d’un mes, de tres mesos i de sis mesos, successivament. 8. S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una omissió constitutiva de la mateixa infracció durant els sis mesos anteriors. 9. Si qui ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut. 10. Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, pel fet de no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional. 11. En el cas de comissió de les infraccions tipificades a les lletres b), c), g), i), j) i x) de l’apartat 1 de l’article 58 d’aquesta Llei, per part de persones menors d’edat, el ministre competent en matèria d’interior pot acordar, prèvia sol·licitud de la persona sancionada i del seu representant legal, la substitució de la sanció de multa pel seguiment del Programa alternatiu de rehabilitació per a persones menors d’edat. Aquesta substitució no pot acordar-se en el cas de reincidència. Aquesta possibilitat també és aplicable a la comissió, per part de persones menors d’edat, de les infraccions previstes a les lletres k) i m) de l’apartat 1 de l’article 50 i a la lletra j) de l’apartat 1 de l’article 51 d’aquesta Llei. 12. La sol·licitud de substitució comporta la suspensió automàtica de l’execució de la sanció fins que es resolgui la referida sol·licitud. La resolució de substitució, que ha de dictar-se en el termini màxim d’un mes, comporta la continuïtat de la suspensió automàtica de l’execució de la sanció durant el temps de seguiment del Programa alternatiu de rehabilitació per a persones menors d’edat per part de la persona menor d’edat sancionada. En cas que no es compleixin els requisits, l’import de la sanció ha de ser satisfet dins el termini màxim d’un mes a partir del moment en què es notifiqui la denegació de la sol·licitud. 13. Durant l’assistència al Programa alternatiu de rehabilitació per a persones menors d’edat, el ministeri competent en matèria d’interior ha d’efectuar el seguiment que consideri oportú en relació amb l’assistència a les sessions informatives relatives a les addiccions i al compliment de les altres mesures preventives o rehabilitadores que s’estableixin reglamentàriament 14. L’incompliment, total o parcial, del Programa alternatiu de rehabilitació per a persones menors d’edat, comporta l’exigència de la sanció inicialment imposada, l’import de la qual ha de ser satisfet dins el termini màxim d’un mes a partir del moment en què es notifiqui al representant legal del menor la resolució d’incompliment. 15. La creació, funcionament i característiques del Programa alternatiu de rehabilitació per a persones menors d’edat, que no pot tenir una durada superior a deu hores, han de ser desenvolupats pel Govern per via reglamentària.

En el moment en què un membre del Cos de Policia constati la infracció tipificada a la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 58, comissa i destrueix posteriorment les begudes alcohòliques.

1. Les persones estrangeres no residents al Principat d’Andorra que cometin qualsevol de les infraccions establertes a l’article 58 i no paguin voluntàriament, han de constituir un dipòsit equivalent a l’import de la sanció que correspongui des del mateix moment en què el membre del Cos de Policia constati aquesta infracció i fins que es dicti una resolució ferma i definitiva. 2. En cas que la persona interessada no pugui constituir el dipòsit a què fa referència l’apartat anterior, pot aportar una caució o un aval suficient emès per qualsevol entitat bancària del Principat d’Andorra, o per qualsevol persona solvent a criteri del membre del Cos de Policia.

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

[Derogat]

Els registres i els fitxers de dades en matèria de seguretat pública a què fa referència aquesta Llei es regulen per la via reglamentària, amb respecte en tots els casos dels principis de proporcionalitat, de qualitat i conservació de les dades, i de seguretat.

El Govern, mitjançant les lleis del pressupost, pot modificar els imports de les sancions que s’estableixen en aquesta Llei.

Les normes relatives al fet de vendre o servir begudes alcohòliques a persones menors d’edat o a persones que presentin indicis o símptomes d’intoxicació etílica que estableixen la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, tal com ha estat parcialment modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat, i el Decret que regula determinats aspectes de la venda i el consum de begudes alcohòliques, del 16 de juny del 2004, no són aplicables als establiments de restauració o oci nocturn a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, atès que els són aplicables les disposicions d’aquesta Llei.

Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure accions, programes i serveis que tinguin com a objectiu la sensibilització i el foment del civisme i la convivència i la prevenció dels riscos per a la salut que comporta el consum de begudes alcohòliques i drogues tòxiques, per a les persones menors d’edat.

Els expedients sancionadors que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regulen d’acord amb la normativa vigent abans de la data esmentada, llevat que les disposicions d’aquesta Llei siguin més beneficioses per a la persona expedientada.

Les administracions públiques i les entitats i les persones privades que siguin titulars de sistemes de videovigilància que estiguin en funcionament a la data de l’entrada en vigor del reglament que desenvolupi les condicions d’obtenció de l’autorització i de comunicació a què fa referència l’apartat 5 de l’article 21 d’aquesta Llei, han de sol·licitar, en el termini màxim d’un any des de la data esmentada, l’autorització oportuna del ministeri competent en matèria d’interior o efectuar-hi la comunicació prèvia, segons escaigui.

Mentre no entrin en vigor les disposicions reglamentàries a què fan referència l’apartat 1 de l’article 28 i l’apartat 2 de l’article 29, continuen sent vigents les disposicions del Decret dels veguers sobre fabricació, importació, circulació, comerç, reparació, possessió i ús d’armes, del 3 de juliol de 1989, quant a les condicions d’obertura i explotació de les armeries, els tallers de reparació d’armes, els camps i galeries de tir, i quant a la classificació de les armes i els requisits per fabricar, importar, exportar, fer circular, adquirir, comercialitzar, intermediar, cedir, reparar, tenir, emmagatzemar, vendre, usar i transportar armes, municions, i parts i components d’armes.

Les persones que, a la data d’entrada en vigor de les disposicions reglamentàries a què fan referència l’apartat 1 de l’article 28 i l’apartat 2 de l’article 29, siguin titulars d’escopetes de caça menor continuaran eximides de l’obligació de disposar del permís d’arma i de la guia de tinença corresponents, sense perjudici de l’obligació de declaració de les referides armes que s’estableixi per la via reglamentària.

El Decret dels veguers sobre fabricació, importació, circulació, comerç, reparació, possessió i ús d’armes, del 3 de juliol de 1989, quedarà derogat quan entrin en vigor les disposicions reglamentàries a què fan referència l’apartat 1 de l’article 28 i l’apartat 2 de l’article 29.

A la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden derogades les normes següents: a) El Decret dels veguers sobre ordre públic i residència d’estrangers, del 30 d’octubre de 1929. b) El Decret dels veguers sobre descans dominical i dies festius, del 2 d’octubre de 1941. c) El Decret dels veguers sobre obligacions dels facultatius, del 7 de setembre de 1974. d) El Decret dels veguers sobre espectacles contraris al pudor o les bones costums, entrada de menors en espectacles no autoritzats i publicacions o cartells ofensius al pudor o a les bones costums, del 8 de juny de 1962. e) El Decret dels veguers sobre locals públics, treball de nit del personal femení en locals públics i proxenetisme, del 26 de juny de 1970. f) El Decret dels veguers sobre control de viatgers i estadants, i llibre-registre d’hotels, pisos i apartaments moblats, del 16 de juny de 1976. g) El Decret dels veguers sobre embriaguesa pública i alteració de l’ordre públic, pornografia, protecció de menors, prostitució, conducta immoral o que atempti als bons costums, entrada de menors en actes no autoritzats i afavoriment del consum d’estupefaents, de l’1 de juny de 1977. h) La Instrucció dels veguers sobre normes d’interpretació de les disposicions anteriors de menors en espectacles no autoritzats, del 26 d’abril de 1979. i) El Decret dels veguers sobre actualització de sancions previstes en decrets anteriors, del 31 d’octubre de 1979. j) El Decret dels veguers sobre prohibició d’entrada dels menors de setze anys a les discoteques i establiments anàlegs, i vigència de les normes sobre alcoholisme i afavoriment del consum d’estupefaents, del 20 de novembre de 1979. k) La Instrucció dels veguers sobre discoteques i definició de la conducta afavoridora del consum d’estupefaents, del 21 de novembre de 1979. l) El Decret dels veguers sobre sistemes d’alarma connectats al despatx central de Policia, del 27 de febrer de 1981. m) Les instruccions verbals dels batlles degans sobre l’exercici d’admissió per part del responsable d’un local públic i la legalitat dels cartells, del 14 de maig de 1981. n) El Decret dels veguers sobre falses amenaces de bomba o qualsevol altre perill o alarma, del 5 de maig de 1982. o) El Decret dels veguers sobre falses alarmes a través de sistemes de seguretat proveïts de dispositius sonors, del 15 de desembre de 1982. p) La Instrucció dels veguers sobre interpretació de les disposicions anteriors relatives al control dels estadants, llibre-registre d’hotels, actualització de les sancions i delegació de sanció al Servei de Policia, de l’1 de setembre de 1983. q) El Decret dels veguers sobre diners i coses mobles perdudes i trobades, gestió i normes d’adjudicació, del 23 de novembre de 1983. r) El Decret dels veguers sobre l’horari de tancament d’establiments públics, del 21 de desembre de 1983. s) El Decret dels veguers sobre conductes abusives i antisocials en relacions d’habitatge, del 13 de maig de 1985. t) El Decret dels veguers sobre protecció de la tranquil·litat pública, del 8 de novembre de 1985. u) La Instrucció dels veguers al director de la Policia sobre l’horari de tancament d’establiments públics durant els diumenges, dilluns i dimarts de Carnaval, del 3 de març de 1986. v) La Instrucció dels veguers al director de la Policia sobre infraccions a les normes sobre tranquil·litat pública i delegació de sanció al director de la Policia, del 3 de març de 1986. w) El Decret dels veguers sobre control de la compravenda d’antiguitats, joies usades o objectes usats contenint metalls o matèries precioses, i llibre-registre, del 6 de novembre de 1986. x) La Instrucció dels veguers al director de la Policia sobre les alteracions de l’ordre i la tranquil·litat pública provocades per grups de turistes estrangers, de l’11 de desembre de 1987. y) La Instrucció dels veguers al director de la Policia sobre l’expulsió immediata, del 6 de juliol de 1989. z) El Decret dels veguers sobre l’horari legal de tancament i obertura de discoteques, pubs i sales de festes, i la prohibició d’entrada als menors de setze anys, del 12 de desembre de 1990. aa) El Decret dels veguers sobre alcoholisme, locals públics, prohibició de servir als menors de setze anys i de servir en excés begudes alcohòliques, embriaguesa pública i cartells preventius, del 12 de desembre de 1990. bb) El Decret regulador del consum de begudes alcohòliques a la via pública, del 23 de març del 2011. cc) Qualsevol altra disposició del mateix rang o de rang inferior que s’oposi a les disposicions d’aquesta Llei.

El Govern ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per desenvolupar aquesta Llei en el termini màxim d’un any des del dia en què entri en vigor.

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 6 de desembre del 2018 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Enric Vives Sicília Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraEmmanuel Macron President de la República Francesa Copríncep d’Andorra

Article únic. Pròrroga de la facultat del Govern d’establir mesures restrictives o excepcionals per protegir la salut pública durant la situació de pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2

1. Es prorroga fins a l’11 de maig del 2023 la facultat del Govern d’establir les restriccions i mesures previstes en els articles 4 de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública i 59 de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, amb la finalitat de protegir la salut pública.
2. Continuen aplicant-se les mesures que es troben en vigor, que es poden revisar en funció de l’evolució de la situació epidemiològica.