Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges.

Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 15 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, el qual fou modificat parcialment al seu torn per l’article 5 de la Llei 1/2014, del 23 de gener, de modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, i la disposició final tretzena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, i que queden redactats de la manera següent:

“Article 15

1. Les parts poden pactar la prestació d’una fiança que, en els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent, no pot ser superior a dos mensualitats de renda. També és possible pactar que la fiança sigui substituïda per un aval bancari o qualsevol altre tipus de garantia acceptada per les parts.

[…]

3. La fiança queda sempre en possessió de l’arrendador, l’intermediari o el representant. L’arrendador està obligat a retornar-la a la fi del contracte, en rebre les claus de la finca arrendada, llevat que s’hagi d’aplicar, en tot o en part, a les finalitats previstes a l’apartat 2 anterior, amb la justificació documental prèvia corresponent. L’arrendador fa seus els rendiments de la fiança, sense que es puguin imputar a la reparació dels danys causats per l’arrendatari a la finca arrendada.

[…].”

Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 15 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, el qual fou modificat parcialment al seu torn per l’article 5 de la Llei 1/2014, del 23 de gener, de modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, i la disposició final tretzena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, i que queden redactats de la manera següent:

“Article 15

1. Les parts poden pactar la prestació d’una fiança que, en els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent, no pot ser superior a dos mensualitats de renda. També és possible pactar que la fiança sigui substituïda per un aval bancari o qualsevol altre tipus de garantia acceptada per les parts.

[…]

3. La fiança queda sempre en possessió de l’arrendador, l’intermediari o el representant. L’arrendador està obligat a retornar-la a la fi del contracte, en rebre les claus de la finca arrendada, llevat que s’hagi d’aplicar, en tot o en part, a les finalitats previstes a l’apartat 2 anterior, amb la justificació documental prèvia corresponent. L’arrendador fa seus els rendiments de la fiança, sense que es puguin imputar a la reparació dels danys causats per l’arrendatari a la finca arrendada.

[…].”

Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 15 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, el qual fou modificat parcialment al seu torn per l’article 5 de la Llei 1/2014, del 23 de gener, de modificació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, i la disposició final tretzena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, i que queden redactats de la manera següent:

“Article 15

1. Les parts poden pactar la prestació d’una fiança que, en els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent, no pot ser superior a dos mensualitats de renda. També és possible pactar que la fiança sigui substituïda per un aval bancari o qualsevol altre tipus de garantia acceptada per les parts.

[…]

3. La fiança queda sempre en possessió de l’arrendador, l’intermediari o el representant. L’arrendador està obligat a retornar-la a la fi del contracte, en rebre les claus de la finca arrendada, llevat que s’hagi d’aplicar, en tot o en part, a les finalitats previstes a l’apartat 2 anterior, amb la justificació documental prèvia corresponent. L’arrendador fa seus els rendiments de la fiança, sense que es puguin imputar a la reparació dels danys causats per l’arrendatari a la finca arrendada.

[…].”