- L’assegurador, una vegada pagada la indemnització, pot exercir els drets i les accions que per raó del sinistre corresponguin a la persona assegurada davant les persones que en són responsables, fins al límit de la indemnització. L’assegurador no pot exercir en perjudici de l’assegurat els drets en què s’hagi subrogat.
- L’assegurat és responsable dels perjudicis que, amb els seus actes o omissions, pugui causar a l’assegurador en el seu dret a subrogar-se i, quan correspongui, ha de restituir a l’assegurador la indemnització en la mesura que pertoqui.
- L’assegurador no té dret a la subrogació contra cap de les persones els actes o omissions de les quals donin origen a responsabilitat de l’assegurat, ni contra el causant del sinistre que, respecte de l’assegurat, sigui parent en línia directa o col·lateral dins el tercer grau civil de consanguinitat, pare adoptant o fill adoptiu que alhora convisquin amb l’assegurat. Aquesta norma no té efecte si la responsabilitat prové de dol o està emparada mitjançant un contracte d’assegurança. En aquest últim supòsit, la subrogació està limitada en el seu abast d’acord amb els termes del contracte d’assegurança esmentat.
- En cas de concurrència d’assegurador i assegurat davant un tercer responsable, el recobrament obtingut s’ha de repartir entre tots dos en proporció al seu interès respectiu.
Capítol tercer. Disposicions especials sobre assegurança de responsabilitat civil