Llei 29/2008, de l'11 de desembre, del cadastre.
qual s'inscriuen els béns immobles situats en el territori d'una parròquia i se'n
descriuen les característiques físiques, jurídiques i econòmiques en la forma
establerta per aquesta Llei i la normativa de cada parròquia.
perjudici de les competències i de les potestats reglamentàries de cada comú
establertes en l'ordenament.
La competència per confeccionar, mantenir i gestionar el cadastre correspon a
cada comú en l'àmbit del territori parroquial.
És obligatori inscriure al cadastre els béns immobles, les persones titulars de
drets que es posseeixen sobre els mateixos i la modificació de les seves
característiques, en la forma prevista per aquesta Llei i per la normativa que la
desenvolupi.
A efectes jurídics les inscripcions del cadastre es presumeixen certes a efectes
possessoris com a principi de prova, amb la consideració de presumpció iuris
tantum que admet prova en contrari a fer valer davant dels òrgans
jurisdiccionals competents.
resultat de la confecció, el manteniment i la gestió cadastral, es pot interposar
recurs d'alçada en la forma i en el termini establerts pel Codi de l'Administració.
d'alçada sense que s'hagi notificat la corresponent resolució, el recurs es
considerarà acceptat.
Capítol segon. Gestió del cadastre
La gestió del cadastre inclou les funcions següents:
jurídiques i econòmiques.
Com a facultat inherent a la gestió del cadastre i a l'exercici de les seves
funcions, els comuns elaboren i aproven la normativa que regula les
declaracions i les sol·licituds d'inscripció i de modificació de dades
alfanumèriques i gràfiques dels béns immobles, l'obertura i la tramitació
d'expedients d'ofici per a la incorporació i la modificació de dades al cadastre i
els restants procediments i actes que comprèn el funcionament del cadastre.
comú en l'àmbit del territori parroquial.
els comuns poden crear òrgans d'inspecció en matèria cadastral, regular
infraccions a la normativa del cadastre i preveure sancions que tenen
naturalesa tributària d'acord amb la Llei de les finances comunals.
del comú en els quals es deleguin aquestes facultats. La resolució d'aquests i
l'aplicació de sancions correspon únicament al consell de comú.
Capítol tercer. Contingut del cadastre
A efectes cadastrals, tenen la consideració de béns immobles:
d'aprofitament independent.
titularitat d'un dret d'inscripció obligatòria, amb independència que la propietat
sigui pública o privada i d'altres drets que es puguin tenir sobre el bé immoble.
cadastral.
En particular, són unitats cadastrals:
delimitades per una línia poligonal tancada.
la parcel·la de terreny sobre la qual estan bastides, que formen una única unitat
cadastral.
que són susceptibles d'alienació i d'aprofitament independent segons el règim
de la propietat horitzontal.
del cadastre parroquial, poden definir altres béns immobles com a unitats
cadastrals.
La descripció cadastral de cada immoble comprèn:
la situació en la cartografia cadastral.
cens emfitèutic o de superfície que es posseeixen sobre el bé immoble, les
concessions administratives constituïdes i la identitat dels titulars de cada un
d'aquests drets. El cadastre també ha de descriure les situacions de
copropietat i les quotes de participació de cada copropietari.
descripció d'altres característiques dels béns immobles que estimin
convenients a més de les mencionades en l'apartat primer.
identificar cada bé immoble de forma unívoca dins de tot el territori nacional.
al número d'ordre protocol·lari, seguit d'un altre codi amb una estructura
determinada per cada comú.
associacions, les fundacions i les administracions públiques que posseeixen
algun dels drets següents sobre un bé immoble:
jacents, les comunitats de béns i les entitats i els patrimonis autònoms que
malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica
independent.
públiques i privades, i les restants entitats esmentades en aquest article que
posseeixen altres drets reals d'ús, d'acord amb aquesta Llei i la normativa que
la desenvolupa.
Els documents que contenen la informació referida als béns immobles incrits en
el cadastre parroquial poden ser els següents:
privats.
d'urbanització i d'agrupació, plànols, fotografies i ortofotomapes.
resolucions administratives.
Capítol quart. Valoració dels béns immobles
d'acord amb la seva situació i característiques.
o aprofitar en el cas de concessions administratives, entre parts independents,
un bé immoble lliure de càrregues.
Per a determinar el valor cadastral es tenen en compte els criteris següents:
l'afecten i la seva aptitud per a la generació de rendes.
del preu de mercat amb l'objectiu d'amortir l'efecte de les oscil·lacions del
mercat.
administrativament, el valor cadastral no pot superar mai aquest preu.
Correspon al Govern assenyalar altres criteris marc rellevants per determinar el
valor cadastral, a més dels establerts en l'article anterior.
cadastral es recullen en un document anomenat taula de valoració. El valor
cadastral individual de cada bé immoble s'obté aplicant el contingut de la taula
de valoració a les característiques concretes del bé immoble.
procediments següents:
de la parròquia que ho requereixin, i que dóna lloc a una modificació parcial de
la taula.
La taula de valoració ha de contenir:
d'homogeneïtat dels béns immobles que contenen. És competència dels
comuns definir aquests criteris.
polígon. Aquest valor s'obté pels mètodes basats en els valors de mercat
següents:
les liquidacions de l'impost de transmissions patrimonials immobiliàries (ITP)
dels béns immobles inclosos dins de cada polígon de la taula.
A partir de peritatges i/o taxacions dels béns immobles.
Subsidiàriament, per altres mètodes fixats reglamentàriament pel Govern,
sempre que estiguin basats en valors de mercat.
En aquells polígons en què no es disposa de suficient informació sobre el valor
mitjà obtinguda pels mètodes descrits anteriorment, s'apliquen estimacions
basades en les dades de polígons de característiques semblants.
situats a la seva parròquia.
general o parcial, queda automàticament derogada l'anterior i s'actualitzen els
valors cadastrals dels béns immobles inscrits al cadastre.
valoració han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, sense
que sigui necessari notificar individualment el nou valor cadastral.
superior a cinc anys.
determinat polígon cadastral té uns valors significativament desfasats respecte
a la realitat immobiliària, s'ha de procedir a una modificació parcial de la taula.
Els valors del polígon o dels polígons afectats no poden ser revisats novament
abans del termini de dos anys, excepte si es fa en el marc d'una actualització
general.
Capítol cinquè. Cartografia del cadastre
gràfiques, en format digital o paper, que formen part del cadastre i que
descriuen la forma, la dimensió i la situació dels béns immobles de propietat
pública o privada, així com els elements geogràfics del territori i els límits de
terme parroquial.
geogràfica denominat SIG.
La cartografia cadastral conté:
edificacions i les construccions bastides sobre elles. Per a les edificacions, hi
han de constar en forma de polígons:
El perímetre de l'edifici en la seva ocupació sobre rasant.
El perímetre de cada una de les unitats immobiliàries, com els habitatges, les
places d'aparcament, els trasters i d'altres, situats a cada planta, indicant l'ús a
què està destinada cada unitat cadastral.
El perímetre de l'edifici en la seva ocupació sota rasant.
l'encreuament de carrers o carreteres s'hi inclou la cota del terreny (z), així com
l'eix en distàncies compreses entre 50 i 100 metres.
el nomenclàtor oficial d'Andorra i la toponímia pròpia de la parròquia per a
aquells topònims que no estiguin reflectits en el nomenclàtor.
llacs, estanys, basses i embassaments amb la seva toponímia. En els eixos
d'aquests elements s'hi inclou la cota del terreny (z) en trams compresos entre
50 i 100 metres.
les fites de delimitació.
l'adreça postal i referència de cada edifici.
h) Les àrees i els polígons que delimiten les zones de valoració.
representar les unitats cadastrals.
La cartografia cadastral pot contenir les dades addicionals següents, que
provenen del sistema d'informació geogràfica:
arbres i altres elements en aquelles zones en què s'hagi realitzat un
aixecament parcel·lari en la versió digital de la cartografia.
El sistema cartogràfic del cadastre ha de quedar definit d'acord amb la
normativa estatal vigent sobre geodèsia i cartografia.
Correspon als comuns definir les escales d'aixecament parcel·lari i de
representacions gràfiques dels béns immobles inscrits al cadastre.
digital.
paper d'acord amb les característiques següents:
definides per la cartografia bàsica d'Andorra.
1/500 o una subdivisió d'un full 1/5.000 o 1/1.000, s'ha de seguir el mateix
criteri emprat per dividir i identificar els fulls de la cartografia bàsica d'Andorra.
rectangular de 6x8 a partir de la cantonada SW del full, de manera que la
distribució de creus sigui sempre de deu centímetres sobre plànol,
independentment de l'escala de representació.
costats del rectangle del full cartogràfic i fora de la zona que delimiten.
Capítol sisè. Publicitat del cadastre i protecció de dades
la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades
personals.
de les persones físiques, la denominació i el domicili de les persones jurídiques
i la valoració cadastral dels béns immobles.
dades protegides dels immobles dels quals en són titulars o cotitulars.
protegides és lliure.
comuns.
sense perjudici del que estableix l'apartat 3, únicament es pot realitzar
mitjançant el consentiment exprés, específic i escrit del titular cadastral, de la
persona amb poders de representació suficients o del seu representant legal.
consentiment exprés, específic i escrit d'un dels cotitulars.
consentiment del titular cadastral quan la informació la sol·liciten per escrit:
causant que figuren inscrites al cadastre quan hi tinguin un interès legítim.
d'accés a les dades protegides relatives a la identificació i el domicili del titular
cadastral, sense el consentiment d'aquest, sempre que sigui per a la
identificació de les finques i dels terrenys contigus o que estiguin situats en la
mateixa unitat d'actuació.
es fa efectiva la comunicació i la difusió de la informació del cadastre.
titular inscrit.
Capítol setè. Col·laboració i intercanvi d'informació
immobles:
permuta o el dret d'ús de terrenys i altres béns immobles, d'acord amb aquesta
Llei i la normativa que la desenvolupa.
plànols dels immobles cedits, permutats o expropiats en els formats definits per
la cartografia cadastral.
qual estan situats el béns immobles, una relació dels documents per ells
autoritzats pels quals es transmet, per qualsevol títol, la propietat de béns
immobles, es constitueixen, es transmeten o es cancel·len drets reals d'ús de
superfície i de cens emfitèutic, o es produeix alguna alteració o modificació de
la configuració dels béns immobles resultant de declaracions i modificacions
d'obra nova, divisions de finques en unitats independents i constitució del règim
de propietat horitzontal, agregacions, segregacions, divisions i agrupacions
d'immobles.
La relació a remetre pels notaris al comú ha de contenir:
persona a favor de la qual es constitueix el dret.
persona cedent o que cancel·la el dret.
declaracions i modificacions d'obra nova, divisions de finques en règim de
propietat horitzontal, agregacions, divisions i agrupacions d'immobles.
primer, que ha d'incloure el domicili o la situació de les unitats immobiliàries o
dels immobles i la superfície.
Els notaris han de fer constar la referència cadastral de cada bé immoble que
és objecte de transmissió, d'alienació, de divisió o de segregació en els
documents per ells autoritzats i han de consignar-hi l'obligació de l'adquirent de
registrar el bé i la nova titularitat al comú on es troba radicat.
immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 7/2006, del
21 de juny, de modificació de la Llei de l'impost sobre transmissions
patrimonials immobiliàries, que queda redactat de la forma següent:
"Article 16
Obligacions registrals
adscrit a la Cambra de Notaris l'atorgament de qualsevol acte o contracte en
què intervinguin que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària o la
constitució o cessió de drets reals, a fi que es procedeixi a la seva inscripció.
la inscripció al Registre Administratiu de Béns Immobles.
als comuns l'atorgament d'actes o de contractes en què intervinguin que
impliquin una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de
drets reals, per a la seva inscripció al cadastre.".
del 1996, que queda redactat de la forma següent:
"1. Només tenen dret a obtenir còpies i certificats dels instruments públics els
atorgants, aquells que tenen interès jurídic i els causahavents d'uns i altres. El
notari no lliurarà còpies ni exhibirà els instruments originals a cap altra persona,
llevat que hi hagi un manament judicial o que ho disposi una llei.".
tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, ha
d'adaptar el cadastre i les normatives que el regulen al que estableix aquesta
Llei.
els cadastres parroquials i les normatives dictades amb anterioritat a la
promulgació de la present Llei.
A principis del segle passat, els comuns, complint l'ordinació aprovada pel
Consell General en data 20 de maig del 1912, van elaborar els cadastres
parroquials els quals, fins a la data d'avui, han proporcionat un coneixement de
la realitat immobiliària, principalment rústica, de cada parròquia. Tanmateix, és
un fet que aquests cadastres elaborats durant el segle passat no s'han
actualitzat, tant per manca de dades com perquè es van elaborar sense
incorporar-hi documentació gràfica ni plànols, de manera que la situació, la
superfície i altres circumstàncies de les finques inscrites únicament són
aproximades. A més, no existeix cap normativa d'àmbit estatal que coordini
l'activitat cadastral a nivell nacional, i els comuns no disposen dels instruments
legals escaients per actualitzar els cadastres de forma que reflecteixin en tot
moment la realitat immobiliària.
La Constitució i la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns,
del 4 de novembre del 1993, van confirmar les facultats que tradicionalment
han tingut els comuns en aquesta matèria, establint que l'elaboració del
cadastre de la parròquia és una competència dels comuns que ha d'exercitar-
se de forma coordinada amb l'activitat registral de l'estat. Posteriorment, la
comunals va fixar que en el termini de 10 anys el Govern i els comuns havien
d'elaborar un cadastre de la propietat immobiliària nacional que havia de
permetre identificar les propietats immobiliàries i establir-ne una valoració a
partir del valor de mercat mitjançant uns mateixos criteris tècnics, tasca que ja
ha estat iniciada per diferents comuns.
La present Llei té l'objectiu d'omplir la llacuna existent en matèria de legislació
cadastral de forma que, respectant les competències dels comuns i les seves
facultats d'elaboració i de gestió del cadastre parroquial, estableixi unes
normes que donin uniformitat a tots els cadastres parroquials i precisi la
coordinació que a nivell estatal ha d'existir perquè els comuns tinguin la
informació necessària per actualitzar i mantenir els cadastres.
Front als principals models clàssics de sistemes cadastrals, com són el llatí,
amb finalitats primordialment fiscals, o el germànic, de tipus multifuncional i
amb una major precisió tècnica dels treballs topogràfics, la present Llei
s'orienta cap al model germànic en el sentit que els cadastres han de ser una
representació fidel del territori que permeti una utilització múltiple de la
informació que contenen orientada no únicament a finalitats fiscals sinó també
a ser un instrument territorial fiable al servei de l'administració i dels ciutadans.
D'aquí en resulta la importància de coordinar i unificar les tasques relacionades
amb l'elaboració i el manteniment de les bases de dades cadastrals que
constitueixen el seu principal actiu, així com la de col·laboració
interadministrativa i, en el seu cas, amb altres instàncies públiques i institucions
registrals que ha de permetre actualitzar titularitats i les restants dades
cadastrals.
La normativa que conté aquesta Llei té també en compte els principis
proclamats pel manual "Cadastre 2014" presentat al Congrés de la Federació
Internacional de Topògrafs celebrat a Brighton l'any 1998 segons el qual els
sistemes cadastrals moderns han d'oferir una informació fiable i complerta
sobre la situació legal del territori, s'han d'adaptar a les necessitats canviants
de la societat mitjançant sistemes d'organització flexibles, informacions ben
definides i models detallats de dades i s'han de dotar de la tecnologia
adequada per assolir la màxima eficàcia.
La Llei defineix el cadastre com a registre administratiu en el qual s'inscriuen
els béns immobles situats en el territori d'una parròquia i se'n descriuen les
característiques físiques, jurídiques i econòmiques. La inscripció es preveu com
un acte obligatori per part dels titulars de béns immobles i dels drets posseïts
sobre els mateixos sense perjudici que els comuns puguin iniciar d'ofici els
procediments escaients per inscriure o modificar les dades cadastrals.
A efectes jurídics, com també ha vingut afirmant la jurisprudència, la Llei preveu
que les inscripcions cadastrals es presumeixen certes com a principi de prova i
valor de presumpció iuris tantum que admet prova en contrari a fer valer davant
dels tribunals en cas de conflicte respecte a la titularitat dels drets que es
pretenen tenir sobre els béns immobles.
Pel que respecta a la gestió del cadastre, la Llei estableix unes disposicions
generals i deixa un gran marge d'actuació als comuns perquè, fent ús de
l'autogovern que la Constitució i la Llei qualificada de delimitació de
competències els hi atorga en aquesta matèria, dictin les corresponents
normatives parroquials que concretin i precisin tant l'elaboració com el
funcionament dels cadastres i regulin els mecanismes d'inscripció i de
modificació de les dades cadastrals. Junt amb aquestes facultats, com a
derivació del que ja indica la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances
comunals en el seu article vuitè, s'atribueixen també als comuns les potestats
inspectores i sancionadores necessàries per exigir i controlar el compliment de
la normativa en matèria cadastral.
Els conceptes d'unitat cadastral i de titular cadastral es configuren com a
elements bàsics del cadastre. Pel que respecta a les unitats cadastrals se'ls hi
ha d'assignar una referència que les permeti identificar de forma unívoca dins
del territori nacional i tenen aquesta consideració els immobles consistents en
parcel·les, enteses com a extensions de terreny delimitades per una línia
poligonal tancada, les edificacions juntament amb el terreny sobre les quals
estan bastides i les diferents unitats immobiliàries en què s'ha dividit un edifici
d'acord amb el règim de la propietat horitzontal. Pel que respecta als titulars
cadastrals es defineixen com a qualsevol persona física o jurídica, pública o
privada, que posseeix qualsevol dret de propietat, de superfície, de cens
emfitèutic o de concessió administrativa sobre un bé immoble. En ambdós
casos, la Llei fixa uns paràmatres mínims que han de complir tots els cadastres
parroquials i dóna la possibilitat als comuns perquè puguin regular i definir en la
normativa parroquial altres béns immobles que tinguin la consideració d'unitats
cadastrals o ampliar la inscripció obligatòria al cadastre d'altres drets reals d'ús.
La publicitat i la difusió dels cadastres se sotmeten a la Llei 15/2003, del 18 de
desembre, qualificada de protecció de dades personals qualificant-los de
registres públics i diferenciant aquelles dades protegides que, com el nom i els
cognoms de les persones físiques i la denominació de les persones jurídiques,
a més dels seus domicilis, tenen un major grau de protecció i no poden ser
divulgades sense consentiment del seu titular excepte en els supòsits
específicament previstos per la Llei, d'aquelles dades no protegides l'accés de
les quals és lliure. En ambdós casos la forma i els procediments per a fer
efectiva aquesta publicitat han de ser regulats pels comuns.
La col·laboració i l'intercanvi d'informació dels cadastres amb la restant activitat
registral de l'estat, que com s'ha dit, és de vital importància per assegurar
l'actualització i el manteniment dels cadastres, es concreta amb l'obligació del
Govern de comunicar als comuns els convenis i els procediments d'expropiació
que afectin a béns immobles i de les notaries d'haver de comunicar
periòdicament als comuns els actes i els instruments per ells atorgats que
tinguin una incidència en la titularitat i la configuració dels immobles situats en
cada parròquia.
Pel que respecta a la valoració dels béns immobles se segueix la previsió que
conté la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les
finances comunals que estableix que aquesta valoració ha de correspondre al
valor de mercat. Els criteris i els procediments que aquesta Llei estableix ha de
permetre als comuns determinar la valoració dels béns immobles a partir de
diferents mètodes que es posen a l'abast dels propis comuns sense que
representin una càrrega excessiva ni en costos ni en treballs de valoració.
Com a component necessari dels cadastres, la Llei preveu també les regles
bàsiques que els comuns han de complir en matèria de cartografia cadastral
que, amb la resta de dades alfanumèriques, ha de completar la informació
cadastral introduint-hi les funcions de localització i de representació de la
geometria dels objectes cadastrals i proporcionar els elements addicionals
necessaris perquè els cadastres siguin veritables sistemes d'informació
territorial. En aquest sentit es té en compte que la Llei d'ordenació de la
cartografia, del 5 d'octubre de 1995, estableix ja les regles bàsiques d'aplicació
als aspectes cartogràfics del cadastre, mentre que en les qüestions de detall la
Llei es remet a les ordinacions comunals per concretar els paràmetres
cartogràfics.
Finalment, les disposicions addicionals adeqüen disposicions de les vigents
lleis de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries i del notariat
perquè no resultin contràries al que estableix aquesta Llei i les disposicions
transitòries preveuen l'adaptació dels cadastres parroquials elaborats durant el
segle passat, que han de continuar vigents fins al moment en què s'adaptin a
aquesta Llei.
Capítol primer. Disposicions generals
del 1996, que queda redactat de la forma següent:
"5. Els notaris, salvat que per Llei es disposi el contrari, han de mantenir secret
professional respecte a tots els fets i notícies de tot ordre dels quals hagin
tingut coneixement en l'exercici de les seves funcions.".
juntament amb els comuns, un inventari o base nacional de dades de tota la
riquesa immobiliària nacional, en els termes que estableix la disposició
transitòria tercera de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals.
subministrar al Govern tota la informació que resulti necessària per tal de fer
efectiu l'inventari o base nacional de dades que en el mateix s'indica.".
l'article 34, no és d'aplicació fins al moment en què la parròquia en la qual
estan radicats els béns immobles hagi adaptat a aquesta Llei el cadastre
parroquial.
Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 11 de desembre del 2008
Joan Gabriel i Estany
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy
Bisbe d'Urgell President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra