Exposició de motius
El càncer és una de les principals causes de mortalitat a Europa, la segona després de les malalties cardiovasculars. Al 2020, 2,7 milions de persones van ser diagnosticades de càncer a la Unió Europea (UE). Les darreres dècades, gràcies als avenços en la detecció precoç, l’eficàcia dels nous tractaments i les cures de suport, les taxes de supervivència de les persones afectades de càncer han augmentat exponencialment. Es calcula que la xifra de supervivents de càncer a Europa és de dotze milions, inclosos 300.000 de càncer infantil.
Tot i que aquestes dades són un motiu d’optimisme, els supervivents de càncer poden trobar-se reptes de la vida quotidiana, com és l’accés a la contractació de certs serveis, com poden ser un préstec o crèdit o una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia.
Al 2021, es presenta el Pla europeu de lluita contra el càncer, que és una iniciativa de la Comissió Europea, cosa que demostra una determinació política sòlida per revertir la situació actual en la lluita contra el càncer però també per millorar la qualitat de vida dels pacients supervivents.
Dins de la mateixa línia, neix el dret a l’oblit oncològic, una proposta del Parlament Europeu, aprovada com a resolució el 16 de febrer del 2022, que insta tots els països de la Unió Europea a incorporar aquest dret en la seva legislació abans del 2025. El dret a l’oblit oncològic es defineix com el dret de les persones que han patit un càncer, un cop restablerta la seva salut, a no haver de comunicar aquest antecedent un cop hagi transcorregut un període de temps establert i no hagin presentat cap recaiguda. La regulació del dret a l’oblit oncològic persegueix garantir la no-discriminació de les persones que han superat un càncer i vulguin contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia o un préstec, evitant així justificar el seu historial mèdic en relació amb el referit procés oncològic.
L’hepatitis C continua sent una infecció prevalent al món. L’informe epidemiològic anual del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) per al 2022 va notificar 23.273 casos d’hepatitis C a la Unió Europea. Actualment es disposa d’un tractament antiviral efectiu que cura els pacients. L’OMS ha establert objectius ambiciosos per eliminar l’hepatitis C com a amenaça per a la salut pública.
En aquest mateix context, la infecció del VIH continua estant present en la nostra societat, amb una notificació de 22.995 nous casos a la Unió Europea segons l’ECDC. No obstant això, des de fa més de trenta anys es disposa de tractaments crònics molt eficaços, que si bé no curen els pacients, sí que milloren i restableixen les condicions de salut d’aquests pacients. Les persones amb VIH que segueixen el tractament antiretroviral de manera consistent poden tenir una esperança de vida similar a la de la població general.
La situació actual al nostre país és que davant la contractació d’una assegurança de vida, associada o no a un altre tipus de contracte, les companyies asseguradores demanen als futurs usuaris informació tant sobre el seu historial mèdic com sobre els seus hàbits i altres que, tant les companyies autoritzades a operar a Andorra com els seus reasseguradors internacionals, consideren necessaris per avaluar el risc que han d’assegurar. En funció del risc identificat es pot requerir, a més dels qüestionaris inicials, una visita mèdica i informes o proves addicionals que han d’aportar els usuaris o els seus metges. D’acord amb la informació recollida, s’analitza el risc i es determinen les condicions i les tarifes de les pòlisses.
En relació amb tot el que s’ha esmentat anteriorment, neix el concepte d’oblit sanitari, incorporant expressament l’oblit oncològic, garantint l’accés i la no-discriminació en el moment de contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia de:
-
Les persones que hagin patit processos oncològics.
-
Les persones que han estat afectades d’hepatitis C i han completat el tractament curatiu, que es troben en unes condicions físiques i biològiques determinades per reglament, després d’un termini de cinc anys de la fi del tractament.
-
Les persones afectades de VIH que són adherents al tractament, i que compleixen uns requisits físics i biològics determinats per reglament.
Aquesta Llei pretén fer efectiu el dret a l’oblit sanitari en l’àmbit dels contractes d’assegurança de vida vinculats a operacions creditícies.
Es tracta d’una Llei que va en consonància amb la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.
En efecte, el 22 de juny del 2017, el Consell General va aprovar la Llei 12/2017, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que ha estat modificada en diverses ocasions. Aquesta Llei té per objecte principal establir el règim de regulació i supervisió del mercat d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, amb la finalitat de garantir-ne la transparència, promoure’n el desenvolupament ordenat i tutelar, i garantir els drets dels prenedors, els assegurats i els beneficiaris. Igualment, la Llei estableix les condicions d’accés a l’activitat i el seu exercici i el règim aplicable en matèria de supervisió i solvència, i també s’hi regula el sanejament i la liquidació de les entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades al Principat d’Andorra.
Les disposicions previstes en aquesta Llei complementen les disposicions de la Llei 12/2017, del 22 de juny del 2017, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en el sentit que preveuen nous drets en favor dels prenedors i dels assegurats que han patit càncer o hepatitis C o que viuen amb el VIH, amb la finalitat d’afavorir el seu accés als serveis financers i al mercat de les assegurances de vida vinculades a operacions creditícies.
Amb les finalitats ressenyades anteriorment, es promou aquesta Llei, que s’estructura en dos capítols i que conté divuit articles, dos disposicions transitòries i cinc disposicions finals.
Capítol primer. Disposicions generals per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari