- Els subjectes obligats han de verificar amb diligència, la identitat del client i,
si escau, dels veritables drethavents, abans d'establir cap transacció o relació
de negoci.
- No obstant l'establert a l'apartat anterior, la comprovació de la identitat del
client o del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera
relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al
desenvolupament de l'operació sempre que el risc de blanqueig o del
finançament del terrorisme sigui feble. El procés d'identificació s'ha de
concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una
operació sense la prèvia comprovació de la identitat del client o del veritable
drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, caldrà redactar una memòria
descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades
que es coneixen del client o drethavent així com de la operació, detallant
aquells aspectes necessaris per a un posterior seguiment dels diners objecte
de la transacció o per a una correcta traçabilitat dels negocis jurídics realitzats
pel client.
- En l'àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot
realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta es
faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi
exercir els drets que la pòlissa li atorga.
- Es pot procedir a l'obertura de comptes bancaris abans de la identificació del
client sempre que hi hagi garanties que el client o qualsevol altre en nom seu,
no efectuarà operacions fins que s'hagin complert els deures d'identificació.
- Les transferències transfrontereres per un import superior a 1.000 euros
realitzades pels subjectes obligats financers han d'incloure informació completa
sobre l'ordenant. La informació completa sobre l'ordenant ha d'incloure les
dades següents:
- a) Nom de l'ordenant.
- b) Número de compte d'origen de la transferència. En absència de número de
compte, el subjecte obligat financer ha d'acompanyar la transferència amb un
número d'identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a
l'ordenant.
- c) Adreça de l'ordenant. L'adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de
naixement de l'ordenant, pel seu número de client o pel seu número nacional
d'identitat.
En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar
al número de compte d'origen de la transferència o a un número d'identificació
de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la
transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l'ordenant a
l'entitat destinatària de la transferència o a la UIF, en un període de tres dies
hàbils.
Els subjectes obligats financers han d'informar degudament sobre el règim de
transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat
a la seva execució.
Els subjectes obligats financers han d'adoptar les mesures de diligència
reforçada a què es refereix l'article 49 quater en funció d'una anàlisi del risc,
quan siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre
l'ordenant que requereix aquest article.
- En cas que la identificació del client no es pugui realitzar d'acord amb l'article
49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o
efectuar operacions o transaccions.
En el cas de relacions ja iniciades, s'ha de posar fi a la relació de negoci i
valorar la transmissió d'una comunicació a la UIF.
- Els subjectes obligats financers han d'aplicar també els procediments de
diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció
de l'anàlisi del seu risc.".