Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus (Text refós sense caràcter oficial)

Als efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents: Residu: Qualsevol substància o objecte del qual es desprengui el posseïdor, o que el posseïdor tingui la intenció o l’obligació de desprendre’s, segons el Catàleg nacional de residus, que es publicarà d’acord amb la Llista europea de residus. Residus urbans: Els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, i tots els que no estiguin qualificats com a perillosos i que per la seva naturalesa o composició es puguin assimilar als anteriors. Residus perillosos: Es consideren residus perillosos: a) els inclosos a l’annex I del Conveni de Basilea, del 22 de maig de 1989, d’acord amb l’apartat 1a) de l’article 1 d’aquest Conveni; b) els que hagin estat qualificats com a perillosos per la normativa comunitària; c) els establerts pel Govern per via reglamentària. Residus específics: Aquells residus, establerts pel Govern per via reglamentària, que, encara que puguin no tenir la consideració de perillosos, exigeixen establir règims específics de gestió. En tot cas es consideren residus específics els residus carnis, els residus sanitaris, els medicaments, els residus de la construcció, els fangs procedents d’estacions depuradores d’aigües residuals, les cendres i les escòries procedents del tractament tèrmic dels residus urbans i els residus voluminosos com, entre d’altres, els electrodomèstics, els mobles i els matalassos. Residus reciclables: Aquells residus, establerts pel Govern per via reglamentària, que per les seves possibilitats de reciclatge total o parcial s’han de sotmetre a sistemes específics de gestió. En tot cas es consideren residus reciclables el paper i el cartró, el vidre, els envasos, els vehicles usats i els pneumàtics. Residus biodegradables: Tots els residus que puguin descompondre’s de forma aeròbia o anaeròbia, tals com els residus d’aliments i de jardins, el paper i el cartró. Residus inerts: Són aquells residus que no experimenten cap transformació física, química o biològica significativa. Els residus inerts no són solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament. No són biodegradables, ni afecten negativament als materials amb els quals poden entrar en contacte pel que fa a la possibilitat de perjudicar la salut humana o contaminar el medi ambient. Subproducte: Substància o objecte, resultant d’un procés de producció la finalitat primària de la qual no sigui la producció d’aquesta substància o objecte, que s’utilitzi directament sense haver de sotmetre’s a cap transformació ni tractament. Envàs: Qualsevol producte fabricat amb qualsevol material de qualsevol naturalesa que s’utilitzi per a contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primeres fins a productes acabats i des del fabricant fins a l’usuari o consumidor. Es consideren també envasos tots els articles o materials rebutjables utilitzats per aquesta finalitat. Els envasos inclouen els primaris o de venda, els secundaris o col·lectius i els terciaris o de transport, d’acord amb les definicions respectives de la Directiva 94/62/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de desembre de 1994, relativa als envasos i als residus d’envasos, i també els articles i productes definits com a envasos segons la Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de l’11 de febrer de 2004, per la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i als residus d’envasos. Productor: Qualsevol persona física o jurídica que en la seva activitat, exclosa la derivada del consum domèstic, produeixi residus o que efectuï operacions de tractament previ, barreja o de qualsevol altre tipus, que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d’aquests residus. Productor singular de residus: Qualsevol persona física o jurídica que, per la seva activitat o com a conseqüència de la seva activitat, genera o posseeix residus de manera significativa quantitativament o qualitativament i és declarada pel Govern, a proposta de la Comissió de Coordinació i Desenvolupament del Pla nacional de residus com a productor singular de residus. Posseïdor: El productor de residus i/o la persona física o jurídica que els tingui en el seu poder i que no tingui la condició de gestor de residus. Gestor: La persona o l’entitat pública o privada autoritzada a realitzar operacions de gestió de residus, tant si és productora dels residus esmentats com si no ho és. Gestió de residus: La recollida, el transport, l’exportació, la valorització, l’emmagatzematge, la comercialització, l’eliminació dels residus i la vigilància d’aquestes operacions. Tractament: Els processos físics, tèrmics, químics o biològics, inclosa la classificació, que canvien les característiques dels residus per a reduir el seu volum o perillositat, o que permeten recuperar les matèries o substàncies valoritzables, facilitar la seva manipulació o incrementar la seva valorització. Emmagatzematge: Operació de dipòsit temporal dels residus, prèvia a l’operació de valorització o eliminació. Prevenció: Conjunt de mesures destinades a evitar la generació de residus o a aconseguir la minimització o la reducció de la quantitat o del caràcter nociu per a la salut o el medi ambient de qualsevol tipus de residus. Reutilització: Qualsevol ús posterior d’un producte per a la mateixa finalitat per a la qual va ser utilitzat originàriament. Recollida selectiva: Qualsevol sistema de recollida diferenciada que faciliti l’aprofitament posterior dels materials valoritzables que contenen els residus. Reciclatge: Tota operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus són transformats de nou en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra finalitat. Inclou la transformació de material orgànic, però no la valorització energètica ni la transformació en materials que s’utilitzin com a combustibles o per a operacions de reblert. Valorització: Qualsevol operació el resultat principal de la qual sigui que el residu serveixi per a una finalitat útil en substituir altres materials que d’una altra manera s’haurien utilitzat per complir una funció particular, o que el residu estigui preparat per complir aquesta funció, en la instal·lació o en l’economia en general. L’Annex II de la Directiva 2008/98/CE del Parlament europeu i Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, recull una llista no exhaustiva d’operacions de valorització. Centre de valorització: Centre destinat exclusivament a la recuperació total o parcial de residus per al seu aprofitament posterior. Centre de triatge: Centre destinat a l’emmagatzematge, la classificació, la selecció i/o el condicionament de residus, hagin o no estat separats prèviament en el mateix lloc on s’han generat, amb la finalitat de facilitar-ne la valorització posterior. Deixalleria comunal: Centre de recepció i emmagatzematge, condicionat, tancat i degudament guardat durant les hores d’atenció al públic, on els particulars o assimilats (empreses que en les seves activitats produeixen residus que es poden assimilar per la seva naturalesa i quantitat als d’un particular) poden dipositar, de manera selectiva, determinats residus per permetre la seva gestió correcta prioritzant-ne la valorització. Deixalleria industrial: Centre de recepció i emmagatzematge, condicionat, tancat i degudament guardat durant les hores d’atenció al públic, on les empreses poden dipositar, de manera selectiva, determinats residus per permetre la seva gestió correcta prioritzant-ne la valorització. Centre de transferència: Centre que té per finalitat condicionar i emmagatzemar transitòriament els residus abans de ser valoritzats o exportats. Valorització energètica: Operació d’aprofitament del poder calorífic dels residus mitjançant tecnologies respectuoses amb el medi ambient. Instal·lació de tractament tèrmic: Qualsevol unitat tècnica o equip, fix o mòbil, dedicat al tractament tèrmic de residus, amb o sense recuperació de la calor originada per la combustió, inclosa la incineració per oxidació de residus, així com la piròlisi, la gasificació o altres processos de tractament tèrmic, per exemple el procés del plasma, en la mesura que les substàncies resultants del tractament s’incinerin a continuació. Aquesta definició inclou l’emplaçament i la instal·lació completa, incloses totes les línies d’incineració i les instal·lacions de recepció, emmagatzematge i pretractament in situ dels residus; els sistemes d’alimentació de residus, combustible i aire; la caldera; les instal·lacions de tractament dels gasos de combustió; les instal·lacions de tractament o emmagatzematge in situ dels residus de la incineració i de les aigües residuals; la xemeneia; així com els dispositius i sistemes de control de les operacions d’incineració, de registre i de seguiment de les condicions d’incineració. Eliminació: Qualsevol operació que no sigui la valorització, inclús quan l’operació tingui com a conseqüència secundària l’aprofitament de substàncies o energia. L’Annex I de la Directiva 2008/98/CE del Parlament europeu i Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, estableix una llista no exhaustiva d’operacions d’eliminació. Abocador: Instal·lació d’eliminació dels residus mitjançant el seu dipòsit controlat en la superfície o sota terra. Inclou els llocs interns d’eliminació dels residus pels propis generadors i els llocs permanents, és a dir per un període superior a un any, utilitzats per a l’emmagatzematge temporal dels residus. Aquesta definició, però, exclou: a) Les instal·lacions en les quals es descarreguen els residus per poder condicionar-los per al transport posterior a un altre lloc per a la seva valorització, tractament o eliminació. b) L’emmagatzematge de residus previ a la seva valorització o tractament, per un període inferior a tres anys. c) L’emmagatzematge de residus previ a la seva eliminació, per un període inferior a un any. Lixiviat: Qualsevol líquid que percola pels residus dipositats, emès o contingut en un abocador. Principi “qui contamina paga”: Principi de responsabilitat que implica que, sempre que es pugui identificar el responsable d’una acció que afecta negativament al medi ambient, aquest ha de pagar el cost de restaurar i/o compensar el dany produït, amb independència de les sancions penals o administratives que se li poden imposar. Millor tècnica disponible: S’entén per “millor tècnica disponible” la fase més eficaç i avançada de desenvolupament de les activitats i de llurs modalitats d’explotació que demostrin la capacitat pràctica de determinades tècniques per constituir, en principi, la base dels valors límits destinats a evitar, i si això no és possible, a reduir, en general, les emissions i llur impacte en el medi ambient. Preparació per a la reutilització: Operació de valorització consistent en la comprovació, neteja o reparació mitjançant la qual productes o components de productes que s’hagin convertit en residus es preparen per a la reutilització sense cap altra transformació prèvia. Valorització de materials: Tota operació de valorització diferent de la valorització energètica i de la transformació en materials que es vagin a utilitzar com a combustibles o altres mitjans de generar energia. Inclou, entre altres operacions, la preparació per la reutilització, el reciclatge i el reomplert.