A l’efecte d’aquesta Llei, s’estableixen les definicions següents:
- a) Accessibilitat universal: conjunt de condicions d’usabilitat i comprensibilitat que s’ha d’acomplir a l’entorn físic natural, urbanitzat i edificat, els mitjans de transport, l’accés a la informació i les formes d’interacció amb els serveis públics i d’ús públic i els sistemes d’informació, d’expressió i de comunicació, perquè totes les persones els puguin fer servir i puguin gaudir-ne amb seguretat i comoditat, i de la manera més autònoma i natural possible, en els termes establerts en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin, sense detriment de l’eventual utilització de mitjans de suport alternatius.
- b) Accessible: entorn dissenyat o adaptat perquè totes les persones puguin utilitzar-lo amb seguretat, autonomia i comoditat, independentment de les seves capacitats.
- c) Practicable: entorn que és utilitzable amb certes limitacions o esforç addicional.
- d) Barreres a l’accessibilitat: impediments, traves o obstacles per a la interacció de les persones amb l’entorn físic, el transport, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions.
- e) Persones amb mobilitat reduïda: persones que tenen dificultats per desplaçar-se, moure’s o interaccionar amb l’entorn amb seguretat i autonomia.
- f) Persones amb discapacitat: persones que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres persones.
- g) Entorn físic: entorn natural d’ús públic, entorn urbanitzat i entorn edificat.
i. Entorns naturals d’ús públic: espais del medi natural amb accés rodat i amb serveis que permetin un ús públic, destinats a ser utilitzats per la ciutadania per a activitats recreatives, culturals, educatives o d’esbarjo.
ii. Entorns urbanitzats: vies, parcs, places i altres espais exteriors d’ús públic situats en l’entorn urbà.
iii. Entorns edificats: edificis i locals d’ús públic i edificis d’habitatges.
-
h) Ús públic: usat per un nombre indeterminat de persones o pel públic en general. No es consideren edificis o espais d’ús públic els destinats a l’ús privatiu d’habitatge.
- i) Edificació: la part d’un edifici, l’edifici o el conjunt d’edificis amb identitat pròpia que es poden destinar a diverses finalitats. En l’edificació, hi són compresos les instal·lacions fixes i l’equipament propi i també els elements d’urbanització interior de la parcel·la o del solar que estan adscrits a l’edifici. El terme edifici s’empra amb el mateix significat que el que s’indica per al terme edificació, incloent-hi els elements que hi són compresos.
-
j) Edifici d’habitatges: edificació que es troba en l’entorn urbanitzat o natural, destinada a la residència de les persones físiques, inclosos els espais comuns de l’edifici que té aquesta finalitat.
-
k) Elements d’urbanització: qualsevol component de les obres d’urbanització, referent al subministrament i la distribució d’aigua, el sanejament, la captació i la distribució d’energia, les telecomunicacions, la seguretat i la senyalització viàries, la jardineria i la pavimentació, així com tots els elements que materialitzen les indicacions dels plans urbanístics i els projectes d’urbanització.
-
l) Itinerari de vianants: carrer, camí, trajecte o recorregut que relaciona els espais de trànsit de persones entre si o amb les edificacions o el seu interior o amb els mitjans de transport de l’entorn.
-
m) Servei públic: servei prestat de forma regular i contínua per l’administració pública, directament o mitjançant proveïdors o concessionaris, per satisfer les necessitats generals públiques.
-
n) Servei d’ús públic: qualsevol servei proporcionat per l’Administració pública o per entitats autoritzades que està dissenyat per satisfer les necessitats de la població en general.
-
o) Comunicació: acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció social. La comunicació pot ser auditiva; tàctil, que pot incloure, entre altres aspectes, el sistema de lectoescriptura Braille, els símbols i gràfics en relleu o la llengua de signes amb o sense suport tàctil; o visual, que inclou el sistema gràfic alfabètic i simbòlic i els senyals lluminosos.
-
p) Mitjans de suport: ajudes que actuen com a intermediàries entre l’entorn i les persones amb discapacitat i els permeten millorar la qualitat de vida o incrementar l’autonomia personal.
-
q) Producte de suport: qualsevol producte (inclosos els dispositius, els instruments, les tecnologies i el programari) disponible en el mercat o fabricat especialment per prevenir, compensar, controlar, mitigar o neutralitzar deficiències, limitacions en l’activitat i restriccions en la participació.
i. Suport personal: persona preparada per facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara el guia intèrpret de llengua de signes, el mediador comunicatiu o l’assistent personal.
ii. Suport animal: animal ensinistrat especialment per cobrir necessitats concretes d’una persona amb discapacitat, com els gossos d’assistència.
- r) Materials de lectura fàcil: materials elaborats segons les directrius internacionals d’Inclusion Europe, xarxa europea de representació de les persones amb discapacitat intel·lectual, i de l’IFLA, la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques, i que promouen una simplificació dels textos amb l’objectiu de fer-los accessibles a tota la ciutadania. Aquesta simplificació consisteix en la utilització d’un llenguatge planer i directe, un contingut assequible per als destinataris i un disseny que harmonitzi contingut i formes.
- s) Producte: qualsevol bé, fabricat o distribuït, que es posi a disposició del públic en general per usar-lo, consumir-lo o adquirir-lo.
- t) Pla d’accessibilitat: instrument que identifica i planifica les actuacions per tal d’assolir, de manera progressiva, les condicions d’accessibilitat establertes per aquesta Llei i per la normativa de desplegament corresponent.