- a) Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció. b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració. c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents. d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos. e) Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part del membre del Ministeri Fiscal expedientat i a càrrec seu. f) Dret a obtenir una resolució motivada. g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.” 5. Es modifica l’article 25 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 5 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 25 1. Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de quatre anys, a comptar de la data del fet causant o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Ministeri Fiscal interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. 3. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Ministeri Fiscal interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari. 4. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el Consell Superior de la Justícia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.” 6. Es modifica l’article 28 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 9 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 28 1. Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici del càrrec, els criteris de graduació de les sancions, les condicions de la prescripció, l’anotació i la cancel·lació d’aquestes sancions, i les condicions d’extinció de la responsabilitat, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats als articles 85, 85 bis i 85 ter de la Llei qualificada de la Justícia. 2. Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 bis, apartat 3, d’aquesta Llei.” 7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 29 […] 2. El Ministeri Fiscal no és part en el procediment disciplinari, sense perjudici de la intervenció del fiscal general establerta a l’article 30 bis, apartat 3, a l’
B
BOPA·CHAT← Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil (Text refós sense caràcter oficial)
24 bis4 versiones
Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil (Text refós sense caràcter oficial)
Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.
Deroga art. 19, 11, 10
- a) Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció. b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració. c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents. d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos. e) Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part del membre del Ministeri Fiscal expedientat i a càrrec seu. f) Dret a obtenir una resolució motivada. g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.” 5. Es modifica l’article 25 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 5 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 25 1. Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de quatre anys, a comptar de la data del fet causant o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Ministeri Fiscal interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. 3. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Ministeri Fiscal interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari. 4. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el Consell Superior de la Justícia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.” 6. Es modifica l’article 28 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 9 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 28 1. Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici del càrrec, els criteris de graduació de les sancions, les condicions de la prescripció, l’anotació i la cancel·lació d’aquestes sancions, i les condicions d’extinció de la responsabilitat, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats als articles 85, 85 bis i 85 ter de la Llei qualificada de la Justícia. 2. Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 bis, apartat 3, d’aquesta Llei.” 7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 29 […] 2. El Ministeri Fiscal no és part en el procediment disciplinari, sense perjudici de la intervenció del fiscal general establerta a l’article 30 bis, apartat 3, a l’
Afegeix art. 21, disposició transitòria segona; Modifica art. disposició final tretzena
- a) Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció. b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració. c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents. d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos. e) Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part del membre del Ministeri Fiscal expedientat i a càrrec seu. f) Dret a obtenir una resolució motivada. g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.” 5. Es modifica l’article 25 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 5 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 25 1. Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de quatre anys, a comptar de la data del fet causant o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Ministeri Fiscal interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. 3. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Ministeri Fiscal interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari. 4. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el Consell Superior de la Justícia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.” 6. Es modifica l’article 28 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 9 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 28 1. Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici del càrrec, els criteris de graduació de les sancions, les condicions de la prescripció, l’anotació i la cancel·lació d’aquestes sancions, i les condicions d’extinció de la responsabilitat, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats als articles 85, 85 bis i 85 ter de la Llei qualificada de la Justícia. 2. Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 bis, apartat 3, d’aquesta Llei.” 7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 29 […] 2. El Ministeri Fiscal no és part en el procediment disciplinari, sense perjudici de la intervenció del fiscal general establerta a l’article 30 bis, apartat 3, a l’
Modifica art. disposició final vint-i-novena
a) Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció. b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració. c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents. d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos. e) Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part del membre del Ministeri Fiscal expedientat i a càrrec seu. f) Dret a obtenir una resolució motivada. g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.” 5. Es modifica l’article 25 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 5 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 25 1. Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de quatre anys, a comptar de la data del fet causant o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Ministeri Fiscal interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. 3. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Ministeri Fiscal interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari. 4. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el Consell Superior de la Justícia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.” 6. Es modifica l’article 28 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 9 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 28 1. Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici del càrrec, els criteris de graduació de les sancions, les condicions de la prescripció, l’anotació i la cancel·lació d’aquestes sancions, i les condicions d’extinció de la responsabilitat, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats als articles 85, 85 bis i 85 ter de la Llei qualificada de la Justícia. 2. Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 bis, apartat 3, d’aquesta Llei.” 7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 29 […] 2. El Ministeri Fiscal no és part en el procediment disciplinari, sense perjudici de la intervenció del fiscal general establerta a l’article 30 bis, apartat 3, a l’
[Derogat]