B
BOPA·CHAT
Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
212 versiones

Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.

v1OriginalBOPA 02907521 nov 2017

Planificació de decisions de final de vida

Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

  1. L’usuari del sistema sanitari que, mantenint la seva competència, estigui en el procés final de la seva malaltia o en un procés crònic irreversible, té dret que els professionals que l’atenen l’ajudin a fer una planificació anticipada de les cures que desitja rebre i de les decisions a prendre, en què es respectin les seves preferències i necessitats. D’aquesta planificació cal que se’n deixi constància a la història clínica.
  2. En el supòsit que la planificació anticipada de decisions feta per l’usuari del sistema sanitari no coincideixi amb el document de voluntats anticipades, es dona prioritat a les decisions més recents.
  3. Quan l’usuari del sistema sanitari, per raó de la seva situació, no pugui participar en la planificació de decisions, aquesta planificació es pot fer amb el seu representant, o si no n’hi ha, amb la persona o les persones que hi estiguin vinculades estretament. Aquesta planificació, però, no pot ser contrària a les voluntats manifestades per l’usuari del sistema sanitari.
v2ModificaciónCambiado13 mar 2019

Planificació de decisions de final de vida

Modifica art. disposició final tercera

  1. L’usuari del sistema sanitari que, mantenint la seva competència, estigui en el procés final de la seva malaltia o en un procés crònic irreversible, té dret que els professionals que l’atenen l’ajudin a fer una planificació anticipada de les cures que desitja rebre i de les decisions a prendre, en què es respectin les seves preferències i necessitats. D’aquesta planificació cal que se’n deixi constància a la història clínica.
  2. En el supòsit que la planificació anticipada de decisions feta per l’usuari del sistema sanitari no coincideixi amb el document de voluntats anticipades, es dona prioritat a les decisions més recents.
  3. Quan l’usuari del sistema sanitari, per raó de la seva situació, no pugui participar en la planificació de decisions, aquesta planificació es pot fer amb el seu representant, o si no n’hi ha, amb la persona o les persones que hi estiguin vinculades estretament. Aquesta planificació, però, no pot ser contrària a les voluntats manifestades per l’usuari del sistema sanitari.