Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

1. L’usuari del sistema sanitari competent té dret a rebutjar la intervenció o l’actuació proposada pels professionals sanitaris, que han de respectar la seva decisió encara que comporti un greu perill per a la seva vida, la salut o la integritat física. En aquest cas l’usuari del sistema sanitari ha de signar aquest desig de rebuig al tractament. Aquest dret a rebutjar la intervenció o l’actuació per part de l’usuari del sistema sanitari competent no es pot exercir en cas de risc per a la salut pública, amb l’informe previ del Ministeri de Salut i la corresponent autorització judicial.
2. En tot cas, el rebuig al tractament i la petició de retirada del que s’estableixi ha de constar per escrit a la història clínica. S’ha de deixar constància clara que l’usuari del sistema sanitari ha quedat suficientment informat de les situacions i dels riscos que se’n poden derivar i que rebutja lliurement els procediments suggerits.
3. El fet de rebutjar la intervenció proposada no dona lloc a l’alta si existeixen tractaments alternatius, encara que tinguin caràcter pal·liatiu, sempre que els pugui prestar el centre sanitari o sigui factible la seva derivació i l’usuari del sistema sanitari ho accepti, de manera que es garanteixi la continuïtat assistencial.
4. En qualsevol cas, el fet de rebutjar un tractament no implica la pèrdua de drets dins del sistema sanitari públic.

Secció tercera. Dret a la intimitat

1. L’usuari del sistema sanitari competent té dret a rebutjar la intervenció o l’actuació proposada pels professionals sanitaris, que han de respectar la seva decisió encara que comporti un greu perill per a la seva vida, la salut o la integritat física. En aquest cas l’usuari del sistema sanitari ha de signar aquest desig de rebuig al tractament. Aquest dret a rebutjar la intervenció o l’actuació per part de l’usuari del sistema sanitari competent no es pot exercir en cas de risc per a la salut pública, amb l’informe previ del Ministeri de Salut i la corresponent autorització judicial.
2. En tot cas, el rebuig al tractament i la petició de retirada del que s’estableixi ha de constar per escrit a la història clínica. S’ha de deixar constància clara que l’usuari del sistema sanitari ha quedat suficientment informat de les situacions i dels riscos que se’n poden derivar i que rebutja lliurement els procediments suggerits.
3. El fet de rebutjar la intervenció proposada no dona lloc a l’alta si existeixen tractaments alternatius, encara que tinguin caràcter pal·liatiu, sempre que els pugui prestar el centre sanitari o sigui factible la seva derivació i l’usuari del sistema sanitari ho accepti, de manera que es garanteixi la continuïtat assistencial.
4. En qualsevol cas, el fet de rebutjar un tractament no implica la pèrdua de drets dins del sistema sanitari públic.

Secció tercera. Dret a la intimitat