Llei 19/2022, del 9 de juny, reguladora de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, de modificació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic i de modificació de la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA

Es modifica l’article 15 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “Article 15. Definició dels establiments de la modalitat de càmping Tenen la consideració d’establiments de càmping els allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació, inscrits al Registre de Comerç, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a l’ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones, i amb accés directe per una carretera, excepte per al grup de glàmping. Els càmpings han d’estar dividits en unitats d’acampada, que és un espai de terreny destinat a la ubicació d’un vehicle (excepte en el grup de glàmping) i d’un element d’allotjament que pot ser mòbil, semimòbil o fix, amb independència que la propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació. 1. S’entén per elements d’allotjament mòbils les tendes de campanya, caravanes, autocaravanes o qualsevol altre enginy que pugui ser remolcat per un vehicle de turisme. 2. S’entén per elements d’allotjament semimòbils els habitatges mòbils o qualsevol altre tipus d’allotjament amb rodes que necessiti un transport especial per circular per carretera. 3. S’entén per elements d’allotjament fixos els bungalous, les bordes no destinades a borda rural, les cases geodèsiques o altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix.”