Títol I. Normes sobre monedes i bitllets d’euro Capítol primer. Monedes d’euro

Amb l’objecte de facilitar als fabricants de màquines de tractament de monedes l’obtenció de les especificacions necessàries per ajustar les seves màquines amb la finalitat de detectar les monedes d’euro falsificades, les proves que es considerin necessàries d’acord amb l’article 19 de la Llei poden efectuar-se a les instal·lacions del Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM), del Centre Tècnic i Científic Europeu (CTCE) o, per acord bilateral, a les instal·lacions del fabricant. Una vegada la màquina de tractament de monedes hagi superat les proves, es redacta un breu informe sobre la prova de detecció destinat al fabricant de la màquina, amb còpia al CTCE.

1. D’acord amb l’article 23 de la Llei, el CNAM o l’organisme delegat efectua anualment controls in situ a les entitats que manegen efectiu descrites a l’article 11 de la Llei, amb la finalitat de verificar, a través de les proves de detecció, el funcionament correcte d’un nombre representatiu de màquines de tractament de monedes en funcionament. En el cas que el personal de les entitats controlades comprovi manualment l’autenticitat de les monedes d’euro que es tornin a posar en circulació, el CNAM ha d’obtenir d’aquestes entitats garanties que el seu personal ha rebut la formació adequada a aquest efecte. 2. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment ha de ser tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 25% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de verificar-se es calcula sobre la base del volum de les tres denominacions més grans de les monedes d’euro destinades a la circulació. Les màquines de tractament de monedes s’han de verificar de forma rotatòria. 3. En el cas que el nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment de conformitat amb el punt 2 sigui superior al nombre de màquines utilitzades, totes les màquines de tractament de monedes han de ser verificades anualment. 4. Durant un període transitori fins al 31 de desembre del 2017, el CNAM pot decidir, amb la notificació prèvia de l’AFA a la Comissió Europea, que el nombre de màquines de tractament de monedes que hagi de verificar-se anualment sigui tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 10% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior. 5. Com a part d’aquests controls anuals, el CNAM supervisa la capacitat que tenen les entitats que manegen efectiu per autenticar les monedes d’euro basant-se en: a) l’existència d’orientacions escrites en les quals es donin instruccions relatives, segons sigui aplicable, a la utilització de les màquines de tractament de monedes o a la comprovació manual; b) l’assignació dels recursos humans apropiats; c) l’existència d’un pla de manteniment consignat per escrit per garantir el funcionament adequat de les màquines; d) l’existència de procediments consignats per escrit per a l’entrega de monedes d’euro falsificades al CNAM o a l’Oficina Central Nacional (OCN) segons correspongui, i per a l’entrega de monedes d’euro no aptes per a la circulació i altres peces similars que no compleixin les especificacions de les monedes d’euro autèntiques a l’AFA; i e) l’existència de procediments interns de control en els quals es descriguin les modalitats i la freqüència dels controls que hagin d’efectuar les entitats per garantir que els seus centres de tractament de monedes o el seu personal segueixin les instruccions mencionades en aquest article.

Capítol segon. Bitllets d’euro

1. Addicionalment a les condicions establertes a l’article 30 de la Llei, s’apliquen les condicions següents al bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats: a) en cas de dubte sobre el dret de la persona sol·licitant respecte dels bitllets d’euro: és necessària la identificació de la persona sol·licitant així com una prova que n’és propietària o persona sol·licitant autoritzada per un altre motiu; b) en cas de dubte sobre l’autenticitat dels bitllets d’euro: la persona sol·licitant ha de presentar una identificació; c) quan es presentin bitllets d’euro autèntics tacats de tinta, contaminats o impregnats: la persona sol·licitant ha de presentar una explicació escrita sobre el tipus de taca, contaminació o impregnació; d) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori: la persona sol·licitant ha de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització; e) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori en connexió amb un robatori o intent de robatori, un furt o una altra activitat criminal: els bitllets són bescanviats només a sol·licitud de la persona propietària o persona sol·licitant autoritzada que hagi estat víctima del robatori o de l’intent de robatori en què es van danyar els bitllets; f) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori i els presentin entitats que manegen efectiu: aquestes entitats han de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització, la referència i les característiques dels mecanismes antirobatori, els detalls de la part que presenta els bitllets deteriorats i la data de presentació; g) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats en grans quantitats a causa de la utilització de mecanismes antirobatori: a sol·licitud de l’AFA, els bitllets es presenten en lots de 100, sempre que la quantitat de bitllets presentats sigui suficient per formar aquests lots; i h) quan les entitats que manegen efectiu presenten per bescanviar, en una o més transaccions, bitllets d’euro autèntics deteriorats amb un valor de com a mínim 7.500 euros: les entitats que manegen efectiu han de facilitar l’origen dels bitllets i la identificació del client o, quan correspongui, del drethavent real, tal com es defineix a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, i les modificacions subsegüents (en endavant, LCPI). Aquesta obligació també s’aplica quan existeixi el dubte sobre si s’ha assolit el límit de 7.500 euros. Les normes establertes en aquest paràgraf s’apliquen sense perjudici dels requisits d’identificació i informació més estrictes establerts a l’LCPI. 2. L’AFA, al seu lliure criteri, entrega a un banc central integrant de l’Eurosistema tots els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat entregats d’acord amb l’establert a la Llei i en aquest Reglament per tal que aquest banc central analitzi els bitllets i verifiqui que concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article i, consegüentment, conclogui si aquests bitllets d’euro autèntics deteriorats són bescanviables o no. L’AFA només bescanvia els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat presentats quan el banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat d’analitzar-los conclogui que són bescanviables. 3. Addicionalment al que s’ha mencionat prèviament: a) si l’AFA té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics han estat deteriorats intencionadament, en denega el bescanvi i els reté per evitar que retornin a la circulació o per prevenir que la persona sol·licitant els presenti per bescanviar a un banc central de l’Eurosistema. No obstant això, els bitllets d’euro autèntics deteriorats poden ser bescanviats si concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article si la persona sol·licitant pot provar que actua de bona fe. En principi, els bitllets d’euro autèntics deteriorats mínimament, per exemple amb anotacions, números o frases curtes, no són considerats bitllets d’euro deteriorats intencionalment; b) si l’AFA té constància o indicis suficients que s’ha comès una infracció penal, refusa el bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats i els reté, amb acusament de recepció, com a prova d’haver estat presentats a les autoritats competents, per iniciar o ajudar en una investigació criminal en procés. A menys que l’autoritat competent decideixi una altra cosa, un cop finalitzada la investigació, els bitllets d’euro autèntics són bescanviables, sota les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article; i c) si l’AFA té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics deteriorats presenten una contaminació que significa un risc per a la seguretat i la higiene, la persona sol·licitant ha de presentar en el moment de sol·licitar el bescanvi una avaluació de seguretat i higiene emesa per les autoritats competents. 4. El banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat de l’anàlisi dels bitllets d’euro autèntics deteriorats pot destruir qualsevol bitllet d’euro danyat o parts d’aquest bitllet, a menys que hi hagi una base legal per preservar-los o retornar-los a la persona sol·licitant.

Títol II. Annexos

Els annexos següents, adjunts a aquest Reglament, desenvolupen les disposicions contingudes en la Llei. - Annex I. Gamma de referència - Annex II. Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació - Annex III. Màquines de tractament de bitllets - Annex IV. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients - Annex V. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per personal - Annex VI. Normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro - Annex VII. Recopilació d’informació de bitllets d’euro de les entitats que manegen efectiu - Annex VIII. Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro Disposicións finals L’AFA, en el marc de les seves competències, està facultat per implementar les disposicions necessàries per al compliment i l’execució d’aquest Reglament i per delegar-les expressament al Centre Nacional d’Anàlisi (CNA)/CNAM. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 17 de desembre del 2014 Antoni Martí Petit Cap de Govern ANNEXOS Annex I Gamma de referència 1. Rangs de referència indicats a l’article 38 (2)(c)(i) de la Llei Rangs definits Diàmetre (mm) Gruix o alçada del cantell (mm) 1 19,45-20,05 1,63-2,23 2 21,95-22,55 1,84-2,44 3 22,95-23,55 2,03-2,63 4 23,95-24,55 2,08-2,68 5 25,45-26,05 1,90-2,50 2. Rangs de referència indicats a l’article 38 (2)(c)(ii) de la Llei Diàmetre (mm) Propietats del metall 1 19,00-21,94 Conductivitat elèctrica entre 14,00 i 18,00% IACS 2 21,95-24,55 Conductivitat elèctrica entre: - 14,00 i 18,00% IACS; o - 4,50 i 6,50% IACS, a menys que la medalla o la fitxa sigui d’aliatge simple i el seu moment magnètic no estigui inclòs en la gamma d’1,0 a 7,0 µVs.cm 3 24,56-26,05 Conductivitat elèctrica entre: - 15,00 i 18,00% IACS; o - 13,00 i 15,00% IACS, a menys que la medalla o la fitxa sigui d’aliatge simple i el seu moment magnètic no estigui inclòs en la gamma d’1,0 a 7,0 µVs.cm 4 26,06-28,00 Conductivitat elèctrica entre 13,00 i 15,00% IACS, a menys que la medalla o la fitxa sigui d’aliatge simple i el seu moment magnètic no estigui inclòs en la gamma d’1,0 a 7,0 µVs.cm 3. Representació gràfica Amb finalitats informatives, aquest gràfic il·lustra les definicions de l’annex. Annex II Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació Les monedes d’euro a les quals es fa referència a l’article 12.3 de la Llei han de tenir les especificacions següents: Valor nominal(euro) Diàmetre en mm Gruix en mm Pes en gr Forma Color Composició Cantell 2 25,75 2,20 8,5 Rodona Part exterior: blanc Part interior: groc Coure-níquel (Cu75Ni25) Tres capes níquel - llautó/níquel/níquel - llautó CuZn20Ni5/Ni12/CuZn20Ni5 Amb inscripció acordonada fina 1 23,25 2,33 7,5 Rodona Part exterior: groc Part interior: blanc Níquel-llautó (CuZn20Ni5) Tres capes Cu75Ni25/Ni7/Cu75Ni25 Acordonat discontinu 0.50 24,25 2,38 7,8 Rodona Groc Or nòrdic Cu89Al5Zn5Sn1 Perfilat amb fistó fi 0.20 22,25 2,14 5,7 Forma de “flor espanyola” Groc Or nòrdic Cu89Al5Zn5Sn1 Llis 0.10 19,75 1,93 4,1 Rodona Groc Or nòrdic Cu89Al5Zn5Sn1 Perfilat amb fistó fi 0.05 21,25 1,67 3,9 Rodona Rogenc Acer recobert de coure Polit 0.02 18,75 1,67 3 Rodona Rogenc Acer recobert de coure Polit amb una ranura 0.01 16,25 1,67 2,3 Rodona Rogenc Acer recobert de coure Polit Annex III Màquines de tractament de bitllets 1. Requisits tècnics generals Per considerar-se màquina de tractament de bitllets, una màquina ha de poder tractar bitllets d’euro, classificar cada bitllet d’euro i separar físicament els bitllets d’euro segons les seves classificacions sense la intervenció de l’operari, d’acord amb els annexos IV i V d’aquest Reglament. Les màquines de tractament de bitllets han de tenir el nombre requerit d’apiladors especials de producte o altres mitjans que garanteixin una separació segura dels bitllets d’euro tractats. Les màquines de tractament de bitllets han de ser ajustables a fi de garantir que poden detectar amb seguretat noves falsificacions. A més, han de ser ajustables per permetre, si escau, l’aplicació de criteris de selecció d’aptitud més o menys restrictius. 2. Classes de màquines de tractament de bitllets Les màquines de tractament de bitllets poden ser màquines manejades per clients o màquines manejades per personal. Taula 1 Màquines manejades per clients A. Màquines manejades per clients en les quals aquests clients dipositen efectiu i poden ser rastrejats 1. Màquines de dipòsit d’efectiu Les màquines de dipòsit d’efectiu permeten als clients, per mitjà d’una targeta bancària o per un altre mitjà, dipositar bitllets d’euro en els seus comptes bancaris, però no tenen funció distribuïdora d’efectiu. Aquestes màquines comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro i permeten rastrejar el titular del compte. La comprovació d’aptitud és opcional. 2. Màquines de reciclatge d’efectiu Les màquines de reciclatge d’efectiu permeten als clients, per mitjà d’una targeta bancària o per un altre mitjà, dipositar bitllets d’euro en els seus comptes bancaris o retirar-ne. Aquestes màquines comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro i permeten rastrejar el titular del compte. Per a les retirades d’efectiu, aquestes màquines poden utilitzar bitllets d’euro autèntics i aptes dipositats per altres clients en operacions prèvies. 3. Màquines mixtes de dipòsit d’efectiu Les màquines mixtes de dipòsit d’efectiu permeten als clients, per mitjà d’una targeta bancària o per un altre mitjà, dipositar bitllets d’euro en els seus comptes bancaris o retirar-ne. Aquestes màquines comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro i permeten rastrejar el titular del compte. La comprovació d’aptitud és opcional. Per a les retirades d’efectiu, aquestes màquines no utilitzen bitllets d’euro dipositats per altres clients en operacions prèvies, sinó només bitllets d’euro carregats a les màquines independentment d’aquestes operacions. B. Altres màquines manejades per clients 4. Màquines distribuïdores d’efectiu Aquestes màquines són distribuïdores d’efectiu que comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitlles d’euro abans de distribuir-los als clients. Les màquines distribuïdores d’efectiu utilitzen bitllets d’euro carregats en aquestes màquines per entitats que manegen efectiu o altres sistemes automatitzats (per exemple, les màquines expenedores). Una màquina de reciclatge d’efectiu pot ser utilitzada com a màquina de dipòsit d’efectiu o màquina mixta de dipòsit d’efectiu si els sistemes de detecció, els programes informàtics i altres elements destinats a la prestació de les seves funcions principals són iguals que els de la màquina de reciclatge d’efectiu que apareix a la llista de la pàgina web del BCE. Un màquina mixta de dipòsit d’efectiu pot ésser utilitzada com a màquina de dipòsit d’efectiu si els sistemes de detecció, els programes informàtics i altres elements destinats a la prestació de les seves funcions principals són iguals que els de la màquina mixta de dipòsit d’efectiu que apareix a la llista de la pàgina web del BCE. Taula 2 Màquines manejades per personal 1. Màquines de tractament de bitllets Les màquines de tractament de bitllets comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro. 2. Màquines autenticadores de bitllets Les màquines autenticadores de bitllets comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro. 3. Màquines de reciclatge auxiliars de caixers Les màquines de reciclatge auxiliars de caixers són màquines de reciclatge, manejades per entitats que manegen efectiu, que comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro. Per a les retirades d’efectiu, les màquines de reciclatge auxiliars de caixers poden utilitzar bitllets d’euro autèntics i aptes dipositats per altres clients en operacions prèvies. A més, aquestes màquines custodien els bitllets d’euro i permeten a les entitats que manegen efectiu fer abonaments o càrrecs en els comptes bancaris dels clients. 4. Màquines auxiliars de caixers Les màquines auxiliars de caixers són màquines manejades per entitats que manegen efectiu que comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro. A més, aquestes màquines custodien els bitllets d’euro i permeten a les entitats que manegen efectiu fer abonaments o càrrecs en els comptes bancaris dels clients. Les màquines manejades per personal han de tractar els bitllets en lots. Les màquines de reciclatge auxiliars de caixers i les màquines auxiliars de caixers poden ser utilitzades com a màquines manejades per clients quan el tipus de màquina ha passat les proves oportunes i apareix a la llista de la pàgina web del BCE com a màquina de reciclatge d’efectiu o com a màquina de dipòsit d’efectiu o màquina mixta de dipòsit d’efectiu, respectivament. En aquest cas, una màquina de reciclatge auxiliar de caixer es considera una màquina de reciclatge d’efectiu, i una màquina auxiliar de caixer es considera una màquina de dipòsit d’efectiu o una màquina mixta de dipòsit d’efectiu. 3. Tipus de màquines de tractament de bitllets L’Eurosistema prova els tipus de màquines de tractament de bitllets. Cada tipus pot distingir-se d’altres per les especificitats del seu sistema de detecció, els programes informàtics i altres elements destinats a la prestació de les seves funcions principals, que són: a) comprovar l’autenticitat dels bitllets d’euro; b) detectar i separar els bitllets d’euro presumptament falsificats; c) si escau, detectar els bitllets d’euro no aptes i separar-los dels aptes; i d) si escau, rastrejar els objectes identificats com a bitllets d’euro presumptament falsificats així com els bitllets d’euro no autenticats clarament. Annex IV Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients D’acord amb l’article 27 de la Llei, els bitllets d’euro comprovats per màquines manejades per clients es classifiquen en una de les categories següents i se separen físicament per categories. Les màquines que no comproven l’aptitud dels bitllets d’euro no han de distingir entre les categories 4a i 4b. Taula 1 Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients en les quals aquests clients dipositen efectiu i poden ser rastrejats. Categoria Propietats Tractament 1. Objectes no reconeguts com a bitllets d’euro No reconeguts com a bitllets d’euro per alguna de les causes següents: - ser bitllets d’euro no compatibles amb la màquina, ser bitllets no denominats en euros, -ser objectes semblants a bitllets d’euro, - tenir la imatge o el format incorrectes, - tenir plecs grans en una o més cantonades, o faltar-hi un o diversos trossos grans, - per error d’alimentació o transport de la màquina. Devolució de la màquina al client. 2. Bitllets d’euro presumpta-ment falsificats La imatge i el format es reconeixen, però un o diversos dels elements d’autenticació comprovats per la màquina no es detecten o estan clarament per sota del nivell de tolerància. Retirada de la circulació. Juntament amb la informació relativa al titular del compte, han d’entregar-se, perquè siguin autenticats, al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser dipositats a la màquina. No han d’abonar-se al titular del compte. 3. Bitllets d’euro no autenticats clarament La imatge i el format es reconeixen, però no tots els elements d’autenticació comprovats per la màquina es reconeixen a causa de desviacions de la qualitat i/o del nivell de tolerància. La majoria de vegades són bitllets no aptes. Retirada de la circulació. Els bitllets d’euro es processen per separat i han d’entregar-se perquè siguin autenticats al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser dipositats a la màquina. La informació sobre el titular del compte s’emmagatzema durant les vuit setmanes següents a la detecció dels bitllets d’euro per la màquina. Aquesta informació es facilita al CNA o a l’OCN si la sol·liciten. També és possible, d’acord amb el CNA o l’OCN, entregar-los els bitllets d’euro i la informació que permeti rastrejar el titular del compte. 4.a Bitllets d’euro identificats com a autèntics i aptes Totes les comprovacions d’autenticitat i aptitud efectuades per la màquina donen resultats positius. Es poden tornar a posar en circulació. S’abonen al titular del compte. 4.b Bitllets d’euro identificats com a autèntics i no aptes Totes les comprovacions d’autenticitat efectuades per la màquina donen resultats positius. Almenys un criteri d’aptitud comprovat dóna un resultat negatiu. No es poden tornar a posar en circulació i han de ser retornats a l’AFA. S’abonen al titular del compte. Normes específiques sobre la taula 1: 1. Les categories 2 i 3 de bitllets d’euro no són retornats al client per la màquina si permet cancel·lar l’operació de dipòsit. La retenció d’aquests bitllets d’euro, quan es cancel·la l’operació, pot efectuar-se emmagatzemant-los en un espai d’emmagatzematge temporal de la màquina. 2. En el cas que no es puguin separar físicament els bitllets d’euro de la categoria 3 dels de la categoria 4b, s’aplica el que es preveu per als bitllets d’euro de la categoria 3 al termini d’entrega al CNA o a l’OCN dels bitllets barrejats de les categories 3 i 4b i al rastreig dels clients dels bitllets d’euro de la categoria 3. Taula 2 Classificació i tractament dels bitllets d’euro per altres màquines manejades per clients: Categoria Propietats Tractament 1. Objectes no reconeguts com a bitllets d’euro No reconeguts com a bitllets d’euro per alguna de les causes següents: - ser bitllets d’euro no compatibles amb la màquina, - ser bitllets no denominats en euros, - ser objectes semblants a bitllets d’euro, - tenir la imatge o el format incorrectes, - tenir plecs grans a una o més cantonades, o faltar-hi un o diversos trossos grans, - per error d’alimentació o transport de la màquina. No poden distribuir-se als clients 2. Bitllets d’euro presumptament falsificats La imatge i el format es reconeixen, però un o diversos elements d’autenticació comprovats per la màquina no es detecten o estan clarament per sota del nivell de tolerància. No poden distribuir-se als clients. Han d’entregar-se per a la seva autenticació al CNA o l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents en ser detectats per la màquina, juntament amb la informació relativa al titular del compte, en el cas que se’n disposi. 3. Bitllets d’euro no autenticats clarament La imatge i el format es reconeixen, però no tots els elements d’autenticació comprovats per la màquina es reconeixen a causa de desviacions de qualitat i/o nivell de tolerància. La majoria de vegades, són bitllets no aptes. No poden distribuir-se als clients. Els bitllets d’euro es processen per separat i han d’entregar-se al CNA o l’OCN immediatament perquè els autentiqui o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser dipositats a la màquina. 4.a Bitllets d’euro identificats com a autèntics i aptes Totes les comprovacions d’autenticitat i aptitud efectuades per la màquina donen resultats positius. Poden distribuir-se als clients. 4.b Bitllets d’euro identificats com a autèntics i no aptes Totes les comprovacions d’autenticitat efectuades per la màquina donen resultats positius. Almenys un criteri d’aptitud comprovat dóna resultat negatiu. No poden distribuir-se als clients i es retornen a l’AFA. Normes específiques en relació amb la taula 2: 1. Si els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 no poden ser separats físicament, es barregen i es tracten com si tots fossin de la categoria 2. Si els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 poden ser separats mitjançant una altra màquina de tractament de bitllets o, si ho acorda el CNA, per personal format, han de ser tractats d’acord amb el que preveu la taula 2. 2. En el cas que no es puguin separar físicament els bitllets d’euro de la categoria 3 dels de la categoria 4b, s’aplica el que es preveu per als bitllets d’euro de la categoria 3 al termini d’entrega al CNA o a l’OCN dels bitllets barrejats de les categories 3 i 4b. Annex V Classificació i tractament de bitllets d’euro per màquines manejades per personal D’acord amb l’article 27 de la Llei, els bitllets d’euro comprovats per màquines manejades per personal es classifiquen en una de les categories establertes a la taula 1. Els bitllets d’euro de les categories 4a i 4b han d’ésser separats físicament dels de les categories 1, 2 i 3. Les màquines que no comproven l’aptitud dels bitllets d’euro no han de distingir entre les categories 4a i 4b. Taula 1 Classificació i tractament de bitllets d’euro per màquines manejades per personal Categoria Propietats Tractament 1. Objectes no reconeguts com a bitllets d’euro No reconeguts com a bitllets d’euro per alguna de les causes següents: - ser bitllets d’euro no compatibles amb la màquina, - ser bitllets no denominats en euros, - ser objectes semblants a bitllets d’euro, - tenir la imatge o el format incorrectes, - tenir plecs grans a una més cantonades, o faltar-hi un o diversos trossos grans, - per error d’alimentació o transport de la màquina. Devolució per la màquina a l’operari per a l’avaluació i el tractament posteriors. Després de la seva avaluació visual pel personal, poden ser retornats al client per part de l’entitat que maneja efectiu. 2. Bitllets d’euro presumptament falsificats La imatge i el format es reconeixen, però un o diversos elements d’autenticació comprovats per la màquina no es detecten o estan clarament per sota del nivell de tolerància. Devolució per la màquina a l’operari per al tractament posterior. Tractats separadament i entregats per ser autenticats definitivament al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser tractats per la màquina. 3. Bitllets d’euro no autenticats clarament La imatge i el format es reconeixen, però no tots els elements de l’autenticació comprovats per la màquina es reconeixen a causa de desviacions de qualitat o nivell de tolerància. La majoria de vegades són bitllets no aptes. 4.a Bitllets d’euro identificats com a autèntics i aptes Totes les comprovacions d’autenticitat i aptitud efectuades per la màquina donen resultats positius. Es poden tornar a posar en circulació. S’abonen al titular del compte. 4.b Bitllets d’euro identificats com a autèntics i no aptes Totes les comprovacions d’autenticitat efectuades per la màquina donen resultats positius. Almenys un criteri d’aptitud comprovat dóna resultat negatiu. No es poden tornar a posar en circulació i s’han de retornar a l’AFA. S’abonen al titular del compte. Norma específica aplicable a la taula 1: Si els bitllets d’euro de les categories 2 i 3 poden ser separats físicament per la mateixa màquina, per una altra màquina de tractament de bitllets o, amb l’acord previ del CNA, per personal format, els bitllets d’euro de la categoria 3 i els de la categoria 4b poden ser entregats junts al CNA o a l’OCN. En aquest cas, segueix sent aplicable el que preveu la taula en relació amb el termini d’entrega dels bitllets d’euro de les categories 2 i 3 al CNA i a l’OCN, i el d’entrega de bitllets barrejats de les categories 3 i 4b al CNA o a l’OCN. Normes de classificació i selecció específiques per a determinades màquines manejades per personal: 1. Les màquines de tractament de bitllets classifiquen i separen físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en almenys un apilador, i els bitllets d’euro de les categories 4a i 4b en dos apiladors especials, tal com s’estableix a l’annex V, per tant es necessiten almenys tres apiladors especials de producte a fi d’evitar la intervenció de l’operari de la màquina. 2. Les màquines de tractament de bitllets amb només dos apiladors especials de producte poden, no obstant això, classificar i separar bitllets d’euro si compleixen els requisits següents: a) les comprovacions d’autenticitat i aptitud s’efectuen en la mateixa passada, en la qual els bitllets d’euro de la categoria 4a es porten a un apilador fix de producte, mentre que els bitllets d’euro de les categories restants es porten a un altre apilador fix de producte que no està en contacte físic amb els bitllets d’euro de la categoria 4a; b) en el cas que es trobi un bitllet d’euro de les categories 1, 2 o 3 en el segon apilador de producte mencionat, l’operari de la màquina torna a tractar els bitllets d’euro d’aquest segon apilador. En aquesta segona passada, els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 se separen dels de la categoria 4b portant-los a un apilador especial de producte i tractant-los d’acord amb el que preveu la taula 1. Atès que la màquina no pot separar físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en apiladors diferents, se’ls ha de considerar i tractar com a bitllets d’euro de la categoria 2. 3. Les màquines autenticadores de bitllets classifiquen i separen físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en un apilador i els bitllets d’euro de les categories 4a i 4b en un segon apilador, per tant es necessiten almenys dos apiladors especials de producte a fi d’evitar la intervenció de l’operari de la màquina. 4. Les màquines autenticadores de bitllets amb un sol apilador especial de producte poden, no obstant això, classificar i separar bitllets d’euro si es compleixen els requisits següents: a) cada vegada que es tracta un bitllet de les categories 1, 2 o 3, la màquina s’atura immediatament i manté el bitllet en una posició que impedeix tot contacte físic amb els bitllets d’euro autenticats. b) el resultat de la comprovació d’autenticitat de cada bitllet d’euro de les categories 1, 2 i 3 s’indica en un dispositiu visual. Atès que la màquina no pot separar físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en apiladors diferents, se’ls ha de considerar i tractar com a bitllets de la categoria 2; c) quan s’atura el tractament, la màquina verifica la presència de bitllets d’euro de les categories 1, 2 o 3, i només pot reprendre’s el tractament una vegada l’operari hagi retirat físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 o 3; d) per cada aturada del tractament, l’operari de la màquina només té accés a un bitllet d’euro de la categoria 1, 2 i 3. Annex VI Normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro Aquest annex estableix les normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro per part de personal format, a les quals es refereix l’article 28.1 de la Llei. En les comprovacions d’aptitud, es consideren “no aptes” els bitllets d’euro amb un defecte dels que s’exposen al quadre següent o amb un defecte evident en un element de seguretat visible. No obstant això, els bitllets d’euro doblegats i els bitllets d’euro amb cantonades doblegades es poden arreglar manualment, quan sigui possible. Les comprovacions d’aptitud s’efectuen per reconeixement visual de cada bitllet d’euro i no requereixen que s’utilitzi cap eina. Taula: Llista de criteris de selecció per a la comprovació manual d’aptitud Característica Descripció 1 Brutícia Distribució de brutícia per tot el bitllet d’euro apreciable a la vista 2 Taca Concentració de brutícia localitzada apreciable a la vista 3 Inscripció Dibuix o escriptura marcat o escrit per qualsevol mitjà al bitllet d’euro i apreciable a la vista 4 Decoloració Manca de tinta en tot el bitllet d’euro o en una part, per exemple, un bitllet rentat, apreciable a la vista 5 Esquinçament Bitllet d’euro amb almenys un esquinçament en una vora 6 Perforació Bitllet d’euro amb almenys una perforació apreciable a la vista 7 Mutilació Bitllet d’euro al qual li falten una o diverses parts en almenys una de les vores (diferents de les perforacions), per exemple, que li falti una cantonada 8 Reparació Parts d’un o diversos bitllets d’euro unides amb cinta adhesiva, cola o altres mitjans 9 Arrugues Bitllet d’euro amb plecs múltiples i irregulars per tota la superfície que afecten notablement el seu aspecte 10 Flacciditat Bitllet d’euro amb un deteriorament estructural que ocasiona una falta de rigidesa notable 11 Bitllet d’euro doblegat Bitllet d’euro doblegat, fins i tot si no es pot desdoblegar 12 Cantonada doblegada Bitllet d’euro amb almenys una cantonada doblegada clarament apreciable Annex VII Recopilació d’informació de bitllets d’euro de les entitats que manegen efectiu D’acord amb l’article 34 de la Llei, les entitats que manegen efectiu han de recopilar la informació que es detalla en aquest annex. 1. Objectius Els objectius de la recopilació d’informació són permetre a la CNA i al BCE controlar les activitats pertinents de les entitats que manegen efectiu i seguir l’evolució del cicle de l’efectiu. 2. Principis generals 2.1. La informació sobre les màquines de tractament de bitllets es presenta només quan les màquines s’utilitzen per complir la Llei i aquest Reglament. 2.2. Les entitats que manegen efectiu presenten periòdicament al CNA la informació següent: - informació sobre els establiments on es maneja efectiu, com ara les oficines; - informació sobre les màquines de tractament de bitllets i els distribuïdors d’efectiu; 2.3. A més, les entitats que manegen efectiu que fan tornar a circular bitllets d’euro a través de màquines de tractament de bitllets i distribuïdores d’efectiu presenten regularment al CNA la informació següent: - informació sobre el volum de les operacions en efectiu (nombre de bitllets d’euro tractats) en què hagin intervingut màquines de tractament de bitllets i distribuïdores d’efectiu; - informació sobre les oficines remotes d’entitats de crèdit amb un baix volum d’operacions en efectiu en les quals la comprovació d’aptitud s’efectuï manualment. 3. Tipus de dades i exigències d’informació 3.1. En funció de la seva naturalesa, la informació recopilada es divideix en dades mestres i dades operacionals. Dades mestres 3.2. Les dades mestres informen de: a) cada entitat que maneja efectiu i les seves màquines de tractament de bitllets i distribuïdores d’efectiu en ús; i b) les oficines remotes d’entitats de crèdit. 3.3. Les dades mestres es presenten al CNA a la data d’aplicació de la Llei i d’aquest Reglament i, després, una vegada cada sis mesos. Han de presentar-se les dades especificades en el formulari de l’apèndix 1, per bé que el CNA pot requerir que es presentin en un format diferent. El CNA pot sol·licitar durant un període transitori la presentació mensual, si ja ho feia així abans de l’entrada en vigor de la Llei i d’aquest Reglament, o la presentació trimestral. 3.4. El CNA pot decidir, per raons de vigilància, recopilar les dades en l’àmbit local, així com a les oficines. 3.5. El CNA pot decidir excloure de les exigències d’informació les màquines de tractament de bitllets que s’utilitzin únicament per tractar bitllets d’euro que es distribueixin per finestreta o que no es fan tornar a circular. El CNA pot exigir a les entitats que manegen efectiu que indiquin les màquines de reciclatge d’efectiu i les màquines mixtes de dipòsit d’efectiu que s’utilitzen com a màquines mixtes de dipòsit d’efectiu o màquines de dipòsit d’efectiu, respectivament. 3.6. S’ha de presentar la informació sobre oficines remotes especificada en el formulari de l’apèndix 3, per bé que el CNA pot requerir que es presenti en un format diferent. Dades operacionals 3.7. Són dades operacionals les derivades del tractament i de la recirculació de bitllets d’euro per entitats que manegen efectiu. 3.8. El CNA pot decidir eximir de l’obligació de presentar dades operacionals els altres agents econòmics als que es fa referència a l’article 2 de la Llei, si el nombre de bitllets d’euro que tornen a circular a través de distribuïdors d’efectiu no arriba al llindar establert pel CNA. 3.9. Les dades es presenten semestralment al CNA, a tot tardar, dos mesos després del període de referència pertinent, és a dir, a final de febrer i a final d’agost. Poden presentar-se mitjançant el formulari de l’apèndix 2. El CNA pot sol·licitar durant un període transitori la presentació mensual, si ja ho feia així abans de l’entrada en vigor de la Llei i aquest Reglament, o la presentació trimestral. 3.10. Les dades les presenten les entitats que manegen efectiu que entreguen bitllets d’euro físicament. Si una entitat que maneja efectiu ha externalitzat la comprovació de l’autenticitat i l’aptitud a una altra entitat que maneja efectiu, aquesta última presenta la informació de conformitat amb el que preveu l’article 26.1 de la Llei. 3.11. Les dades són presentades per les entitats que manegen efectiu en terme de peces (volum), agregades a escala nacional i desglossades per denominació. No és necessari desglossar per sèrie de bitllets d’euro. Per a oficines remotes d’entitats de crèdit, les dades operacionals es presenten per separat. 3.12. El CNA pot decidir, per raons de vigilància, la recopilació de dades en l’àmbit local, com les de les oficines. 3.13. El CNA pot decidir excloure de les exigències d’informació els bitllets d’euro tractats en màquines de tractament de bitllets d’euro i distribuïts per finestreta. 3.14. Les entitats que manegen efectiu que han externalitzat la comprovació de l’autenticitat i l’aptitud a altres entitats que manegen efectiu poden ser requerides per presentar al CNA informació detallada sobre aquestes altres entitats, incloent els contactes d’externalització corresponents. 3.15. S’ha de presentar la informació sobre oficines remotes especificada en el formulari de l’apèndix 3 tot i que el CNA pot requerir que es presentin en un format diferent i pot acordar amb les entitats que manegen efectiu la recopilació de dades més extenses. 4. Confidencialitat i publicació de les dades. 4.1. Totes les dades mestres i operacionals es tracten confidencialment. 4.2. El CNA i el BCE poden decidir publicar informes o estadístiques en què s’utilitzin les dades obtingudes de conformitat amb aquest annex. La publicació ha d’agregar-se de forma que les dades no puguin atribuir-se a entitats informadores determinades. Apèndix 1 FORMULARI DE PRESENTACIÓ D’INFORMACIÓ Dades mestres 1. Informació sobre entitats que manegen efectiu Nom de l’entitat: Número de registre AFA/ Societats/Comerç: Carrer: Població: Parròquia: Codi postal: Tipus d’entitat: - Entitat de crèdit - Oficina de canvi - Transportistes de fons - Altres entitats (especifiqueu-les) Contactes de referència: Noms i cognoms: Número de telèfon: Número de fax: Adreça electrònica: Informació sobre l’entitat a qui s’hagi externalitzat la comprovació de l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro (si escau): Nom de l’entitat: Número de Registre AFA/ Societats/Comerç: Carrer: Població: Parròquia: Codi postal: 2. Màquines manejades per clients Tipus Número d’identificació () Fabricant () Nom de la màquina () Identificació () (versions del sistema de detecció/programari) Nombre total en ús Màquines de dipòsit d’efectiu Màquines de reciclatge d’efectiu Màquines mixtes de dipòsit d’efectiu Màquines de reciclatge auxiliars de caixers () Aquestes dades es prenen de les dades facilitades pel BCE a la seva pàgina web. 3. Màquines manejades per personal Tipus Número d’identificació () Fabricant () Nom de la màquina () Identificació () (versions de sistema de protecció/programari) Nombre total en ús Màquines de tractament de bitllets Màquines autenticadores de bitllets Màquines de reciclatge auxiliars de caixers () Màquines auxiliars de caixers() () Aquestes dades es prenen de les dades facilitades pel BCE a la seva pàgina web. 4. Distribuïdors d’efectiu Tipus Nombre total en ús Caixers automàtics Terminals de pagament automàtic Altres Apèndix 2 FORMULARI DE PRESENTACIÓ D’INFORMES Dades operacionals 1. Informació de les entitats que manegen efectiu Nom de l’entitat que maneja efectiu Període de referència 2. Dades Facilitar dades agregades, segons decideixi el CNA (excloses les oficines remotes) Nombre total de bitllets d’euro tractats (1) Dels quals, classificats com a no aptes (1) Dels quals, tornats a posar en circulació (2) 5 EUR 10 EUR 20 EUR 50 EUR 100 EUR 200 EUR 500 EUR (1) Aquesta partida es refereix a les màquines manejades tant per personal com per clients. (2) Exclosos els bitllets d’euro retornats a l’AFA i, si així ho decideix l’AFA, els bitllets d’euro tornats a posar en circulació per finestreta. Nombre de bitllets d’euro distribuïts a través de màquines manejades per clients i distribuïdors d’efectiu Si el CNA aplica l’excepció establerta a l’article 29 per a oficines remotes, aquesta informació és obligatòria per a les entitats de crèdit. Les entitats de crèdit han de consultar el CNA per determinar si aquesta informació ha de ser presentada. Apèndix 3 OFICINES REMOTES DE LES ENTITATS DE CRÈDIT Aquesta informació ha de ser presentada únicament per les entitats de crèdit amb oficines remotes d’acord amb el que preveu l’article 29.1 de la Llei. 1. Informació sobre les entitats de crèdit Nom de l’entitat de crèdit Període de referència 2. Dades Nom de l’oficina remota Adreça Nombre de bitllets d’euro distribuïts a través de màquines manejades per clients i distribuïdors d’efectiu. Annex VIII Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro 1. Els bitllets d’euro als quals es fa referència a l’article 25 de la Llei han de tenir les especificacions bàsiques següents: Valor nominal (EUR) Dimensions (primera sèrie) Dimensions (segona sèrie) Color dominant Disseny 5 120 x 62 mm 120 x 62 mm gris Clàssic 10 127 x 67 mm 127 x 67 mm vermell Romànic 20 133 x 72 mm 133 x 72 mm blau Gòtic 50 140 x 77 mm 140 x 77 mm taronja Renaixement 100 147 x 82 mm a decidir verd Barroc i rococó 200 153 x 82 mm a decidir groc-marró Arquitectura del ferro i el vidre 500 160 x 82 mm a decidir morat Arquitectura moderna del segle XX En les set denominacions de les sèries de bitllets d’euro hi figuren portes i finestres a l’anvers i ponts al revers, representatius en cada cas d’un dels períodes artístics europeus esmentats abans. Altres elements del disseny poden incloure: a) el símbol de la Unió Europea; b) el nom de la moneda en els alfabets llatí i grec i, a més, en el cas de la segona sèrie de bitllets d’euro, el nom de la moneda en l’alfabet ciríl·lic; c) les inicials del BCE en les variants lingüístiques oficials de la Unió Europea; en el cas de la primera sèrie de bitllets d’euro, les inicials del BCE es limiten a les cinc variants lingüístiques oficials següents: BCE, ECB, EZB, EKT i EKP; en el cas de la segona sèrie de bitllets d’euro, les inicials del BCE es limiten a les nou variants lingüístiques oficials següents: BCE, ECB, ЕЦБ, EZB, EKP, EKT, EKB, BCE i EBC; d) el símbol ©, que indica que els drets d’autor corresponen al BCE; i e) la signatura del president del BCE. 2. Les reproduccions que compleixin els requisits següents es consideren lícites perquè no comporten el risc que el públic les confongui per bitllets d’euro autèntics: a) les reproduccions impreses a una sola cara d’un bitllet d’euro de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex, sempre que la mida de la reproducció sigui igual o superior al 125% de la llargada i l’amplada, o igual o inferior del 75% de la llargada i l’amplada de bitllet d’euro respectiu, d’acord amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex; o b) les reproduccions impreses per ambdós cares d’un bitllet d’euro de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex,, sempre que la mida de la reproducció sigui igual o superior al 200% de la llargada i l’amplada o igual o inferior al 50% de la llargada i l’amplada del bitllet d’euro respectiu d’acord amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex; o c) les reproduccions d’elements individuals del disseny d’un bitllet d’euro, de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex, sempre que aquests elements no es representin sobre un fons que s’assimili a un bitllet; o d) les reproduccions a una sola cara de part de l’anvers o del revers d’un bitllet d’euro, sempre que aquesta part sigui menys d’una tercera part de l’anvers o revers original del bitllet d’euro de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex 1; o e) les reproduccions fetes d’un material clarament diferent del paper, l’aspecte del qual sigui notòriament diferent de l’aspecte del material del qual estan fets els bitllets; o f) les reproduccions intangibles disponibles electrònicament a pàgines web, amb cable o sense o per altres mitjans que permetin al públic accedir-hi des del lloc i en el moment escollit individualment, sempre que: - la paraula SPECIMEN (mostra) s’incorpori, en diagonal, sobre la reproducció, en lletra del tipus Arial o d’un tipus similar a l’Arial; i - la resolució de la reproducció electrònica al 100% no excedeixi 72 punts per polzada (dpi). 3. En les reproduccions previstes en l’apartat 2 f d’aquest annex: - la longitud de la paraula SPECIMEN ha de ser com a mínim del 75% de la longitud de la reproducció; - l’alçada de la paraula SPECIMEN ha de ser com a mínim del 15% de l’amplada de la reproducció; i - la paraula SPECIMEN ha d’aparèixer en un color opac que contrasti amb el color dominant del respectiu bitllet d’euro, de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex. 4. Les normes de reproducció de bitllets d’euro també s’apliquen als bitllets d’euro que han estat retirats o han perdut el seu curs legal de conformitat amb el que preveuen la Llei i aquest Reglament. Aprovat per: Decret, del 17 de desembre del 2014, pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea Inclou modificacions de: Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances Derogat per: Reglament, del 26 d’octubre del 2022, que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea

ANNEXOS Annex I Gamma de referència Annex II Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació Annex III Màquines de tractament de bitllets Annex IV Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients Annex V Classificació i tractament de bitllets d’euro per màquines manejades per personal Annex VI Normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro Annex VII Recopilació d’informació de bitllets d’euro de les entitats que manegen efectiu Apèndix 1 Apèndix 2 Apèndix 3 Annex VIII Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro Article 1. Objecte Títol I. Normes sobre monedes i bitllets d’euro Capítol primer. Monedes d’euro Article 2. Ajust de les màquines de tractament de monedes Article 3. Mesures de control de les màquines de tractament de monedes Article 4. Informes, comunicació i avaluació Capítol segon. Bitllets d’euro Article 5. Bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats Article 6. Detecció de bitllets d’euro no aptes Títol II. Annexos Article 7. Annexos Disposicións finals ANNEXOS Annex I. Gama de referència Annex II. Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació Annex III. Màquines de tractament de bitllets Annex IV. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients Annex V. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per personal Annex VI. Normes mínimes de comprovació manual dels bitllets d’euro Annex VII. Recopilació d’informació de bitllets d’euro d’entitats que manegen efectiu Annex VIII. Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro Article 1. Objecte Aquest Reglament té per objecte desenvolupar la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea. La terminologia utilitzada en aquest Reglament és la definida a l’article 2 de la Llei. Títol I. Normes sobre monedes i bitllets d’euro Capítol primer. Monedes d’euro Article 2. Ajust de les màquines de tractament de monedes Amb l’objecte de facilitar als fabricants de màquines de tractament de monedes l’obtenció de les especificacions necessàries per ajustar les seves màquines amb la finalitat de detectar les monedes d’euro falsificades, les proves que es considerin necessàries d’acord amb l’article 19 de la Llei poden efectuar-se a les instal·lacions del Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM), del Centre Tècnic i Científic Europeu (CTCE) o, per acord bilateral, a les instal·lacions del fabricant. Una vegada la màquina de tractament de monedes hagi superat les proves, es redacta un breu informe sobre la prova de detecció destinat al fabricant de la màquina, amb còpia al CTCE. Article 3. Mesures de control de les màquines de tractament de monedes 1. D’acord amb l’article 23 de la Llei, el CNAM o l’organisme delegat efectua anualment controls in situ a les entitats que manegen efectiu descrites a l’article 11 de la Llei, amb la finalitat de verificar, a través de les proves de detecció, el funcionament correcte d’un nombre representatiu de màquines de tractament de monedes en funcionament. En el cas que el personal de les entitats controlades comprovi manualment l’autenticitat de les monedes d’euro que es tornin a posar en circulació, el CNAM ha d’obtenir d’aquestes entitats garanties que el seu personal ha rebut la formació adequada a aquest efecte. 2. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment ha de ser tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 25% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de verificar-se es calcula sobre la base del volum de les tres denominacions més grans de les monedes d’euro destinades a la circulació. Les màquines de tractament de monedes s’han de verificar de forma rotatòria. 3. En el cas que el nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment de conformitat amb el punt 2 sigui superior al nombre de màquines utilitzades, totes les màquines de tractament de monedes han de ser verificades anualment. 4. Durant un període transitori fins al 31 de desembre del 2017, el CNAM pot decidir, amb la notificació prèvia de l’AFA a la Comissió Europea, que el nombre de màquines de tractament de monedes que hagi de verificar-se anualment sigui tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 10% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior. 5. Com a part d’aquests controls anuals, el CNAM supervisa la capacitat que tenen les entitats que manegen efectiu per autenticar les monedes d’euro basant-se en: a) l’existència d’orientacions escrites en les quals es donin instruccions relatives, segons sigui aplicable, a la utilització de les màquines de tractament de monedes o a la comprovació manual; b) l’assignació dels recursos humans apropiats; c) l’existència d’un pla de manteniment consignat per escrit per garantir el funcionament adequat de les màquines; d) l’existència de procediments consignats per escrit per a l’entrega de monedes d’euro falsificades al CNAM o a l’Oficina Central Nacional (OCN) segons correspongui, i per a l’entrega de monedes d’euro no aptes per a la circulació i altres peces similars que no compleixin les especificacions de les monedes d’euro autèntiques a l’AFA; i e) l’existència de procediments interns de control en els quals es descriguin les modalitats i la freqüència dels controls que hagin d’efectuar les entitats per garantir que els seus centres de tractament de monedes o el seu personal segueixin les instruccions mencionades en aquest article. Article 4. Informes, comunicació i avaluació Tal com estableix la secció 3 de l’article 24 de la Llei, la informació referent a les autoritats designades per reemborsar o substituir monedes d’euro i a les modalitats específiques, com per exemple els requisits d’empaquetat i les taxes de tractament, està disponible a la pàgina web de l’AFA (www.afa.ad). Capítol segon. Bitllets d’euro Article 5. Bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats 1. Addicionalment a les condicions establertes a l’article 30 de la Llei, s’apliquen les condicions següents al bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats: a) en cas de dubte sobre el dret de la persona sol·licitant respecte dels bitllets d’euro: és necessària la identificació de la persona sol·licitant així com una prova que n’és propietària o persona sol·licitant autoritzada per un altre motiu; b) en cas de dubte sobre l’autenticitat dels bitllets d’euro: la persona sol·licitant ha de presentar una identificació; c) quan es presentin bitllets d’euro autèntics tacats de tinta, contaminats o impregnats: la persona sol·licitant ha de presentar una explicació escrita sobre el tipus de taca, contaminació o impregnació; d) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori: la persona sol·licitant ha de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització; e) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori en connexió amb un robatori o intent de robatori, un furt o una altra activitat criminal: els bitllets són bescanviats només a sol·licitud de la persona propietària o persona sol·licitant autoritzada que hagi estat víctima del robatori o de l’intent de robatori en què es van danyar els bitllets; f) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori i els presentin entitats que manegen efectiu: aquestes entitats han de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització, la referència i les característiques dels mecanismes antirobatori, els detalls de la part que presenta els bitllets deteriorats i la data de presentació; g) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats en grans quantitats a causa de la utilització de mecanismes antirobatori: a sol·licitud de l’AFA, els bitllets es presenten en lots de 100, sempre que la quantitat de bitllets presentats sigui suficient per formar aquests lots; i h) quan les entitats que manegen efectiu presenten per bescanviar, en una o més transaccions, bitllets d’euro autèntics deteriorats amb un valor de com a mínim 7.500 euros: les entitats que manegen efectiu han de facilitar l’origen dels bitllets i la identificació del client o, quan correspongui, del drethavent real, tal com es defineix a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, i les modificacions subsegüents (en endavant, LCPI). Aquesta obligació també s’aplica quan existeixi el dubte sobre si s’ha assolit el límit de 7.500 euros. Les normes establertes en aquest paràgraf s’apliquen sense perjudici dels requisits d’identificació i informació més estrictes establerts a l’LCPI. 2. L’AFA, al seu lliure criteri, entrega a un banc central integrant de l’Eurosistema tots els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat entregats d’acord amb l’establert a la Llei i en aquest Reglament per tal que aquest banc central analitzi els bitllets i verifiqui que concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article i, consegüentment, conclogui si aquests bitllets d’euro autèntics deteriorats són bescanviables o no. L’AFA només bescanvia els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat presentats quan el banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat d’analitzar-los conclogui que són bescanviables. 3. Addicionalment al que s’ha mencionat prèviament: a) si l’AFA té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics han estat deteriorats intencionadament, en denega el bescanvi i els reté per evitar que retornin a la circulació o per prevenir que la persona sol·licitant els presenti per bescanviar a un banc central de l’Eurosistema. No obstant això, els bitllets d’euro autèntics deteriorats poden ser bescanviats si concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article si la persona sol·licitant pot provar que actua de bona fe. En principi, els bitllets d’euro autèntics deteriorats mínimament, per exemple amb anotacions, números o frases curtes, no són considerats bitllets d’euro deteriorats intencionalment; b) si l’AFA té constància o indicis suficients que s’ha comès una infracció penal, refusa el bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats i els reté, amb acusament de recepció, com a prova d’haver estat presentats a les autoritats competents, per iniciar o ajudar en una investigació criminal en procés. A menys que l’autoritat competent decideixi una altra cosa, un cop finalitzada la investigació, els bitllets d’euro autèntics són bescanviables, sota les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article; i c) si l’AFA té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics deteriorats presenten una contaminació que significa un risc per a la seguretat i la higiene, la persona sol·licitant ha de presentar en el moment de sol·licitar el bescanvi una avaluació de seguretat i higiene emesa per les autoritats competents. 4. El banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat de l’anàlisi dels bitllets d’euro autèntics deteriorats pot destruir qualsevol bitllet d’euro danyat o parts d’aquest bitllet, a menys que hi hagi una base legal per preservar-los o retornar-los a la persona sol·licitant. Article 6. Detecció de bitllets d’euro no aptes 1. La comprovació manual d’aptitud es duu a terme d’acord amb les normes mínimes establertes a l’annex VI d’aquest Reglament. 2. La comprovació automàtica d’aptitud es duu a terme per una màquina de tractament de bitllets validada amb èxit d’acord amb les normes mínimes publicades a la pàgina web del BCE. 3. L’AFA pot, després d’informar el BCE, establir normes més estrictes per a una o més denominacions o sèries de bitllets d’euro, si està justificat, per exemple, per la deterioració de la qualitat dels bitllets d’euro en circulació a Andorra. Aquestes normes més estrictes s’han de publicar a la pàgina web de l’AFA. 4. Els bitllets d’euro no aptes s’han d’entregar a l’AFA de conformitat amb el que preveuen la Llei i aquest Reglament. Títol II. Annexos Article 7. Annexos Els annexos següents, adjunts a aquest Reglament, desenvolupen les disposicions contingudes en la Llei. - Annex I. Gamma de referència - Annex II. Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació - Annex III. Màquines de tractament de bitllets - Annex IV. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients - Annex V. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per personal - Annex VI. Normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro - Annex VII. Recopilació d’informació de bitllets d’euro de les entitats que manegen efectiu - Annex VIII. Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro Disposicións finals L’AFA, en el marc de les seves competències, està facultat per implementar les disposicions necessàries per al compliment i l’execució d’aquest Reglament i per delegar-les expressament al Centre Nacional d’Anàlisi (CNA)/CNAM. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 17 de desembre del 2014 Antoni Martí Petit Cap de Govern ANNEXOS Annex I Gamma de referència 1. Rangs de referència indicats a l’article 38 (2)(c)(i) de la Llei Rangs definits Diàmetre (mm) Gruix o alçada del cantell (mm) 1 19,45-20,05 1,63-2,23 2 21,95-22,55 1,84-2,44 3 22,95-23,55 2,03-2,63 4 23,95-24,55 2,08-2,68 5 25,45-26,05 1,90-2,50 2. Rangs de referència indicats a l’article 38 (2)(c)(ii) de la Llei Diàmetre (mm) Propietats del metall 1 19,00-21,94 Conductivitat elèctrica entre 14,00 i 18,00% IACS 2 21,95-24,55 Conductivitat elèctrica entre: - 14,00 i 18,00% IACS; o - 4,50 i 6,50% IACS, a menys que la medalla o la fitxa sigui d’aliatge simple i el seu moment magnètic no estigui inclòs en la gamma d’1,0 a 7,0 µVs.cm 3 24,56-26,05 Conductivitat elèctrica entre: - 15,00 i 18,00% IACS; o - 13,00 i 15,00% IACS, a menys que la medalla o la fitxa sigui d’aliatge simple i el seu moment magnètic no estigui inclòs en la gamma d’1,0 a 7,0 µVs.cm 4 26,06-28,00 Conductivitat elèctrica entre 13,00 i 15,00% IACS, a menys que la medalla o la fitxa sigui d’aliatge simple i el seu moment magnètic no estigui inclòs en la gamma d’1,0 a 7,0 µVs.cm 3. Representació gràfica Amb finalitats informatives, aquest gràfic il·lustra les definicions de l’annex. Annex II Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació Les monedes d’euro a les quals es fa referència a l’article 12.3 de la Llei han de tenir les especificacions següents: Valor nominal(euro) Diàmetre en mm Gruix en mm Pes en gr Forma Color Composició Cantell 2 25,75 2,20 8,5 Rodona Part exterior: blanc Part interior: groc Coure-níquel (Cu75Ni25) Tres capes níquel - llautó/níquel/níquel - llautó CuZn20Ni5/Ni12/CuZn20Ni5 Amb inscripció acordonada fina 1 23,25 2,33 7,5 Rodona Part exterior: groc Part interior: blanc Níquel-llautó (CuZn20Ni5) Tres capes Cu75Ni25/Ni7/Cu75Ni25 Acordonat discontinu 0.50 24,25 2,38 7,8 Rodona Groc Or nòrdic Cu89Al5Zn5Sn1 Perfilat amb fistó fi 0.20 22,25 2,14 5,7 Forma de “flor espanyola” Groc Or nòrdic Cu89Al5Zn5Sn1 Llis 0.10 19,75 1,93 4,1 Rodona Groc Or nòrdic Cu89Al5Zn5Sn1 Perfilat amb fistó fi 0.05 21,25 1,67 3,9 Rodona Rogenc Acer recobert de coure Polit 0.02 18,75 1,67 3 Rodona Rogenc Acer recobert de coure Polit amb una ranura 0.01 16,25 1,67 2,3 Rodona Rogenc Acer recobert de coure Polit Annex III Màquines de tractament de bitllets 1. Requisits tècnics generals Per considerar-se màquina de tractament de bitllets, una màquina ha de poder tractar bitllets d’euro, classificar cada bitllet d’euro i separar físicament els bitllets d’euro segons les seves classificacions sense la intervenció de l’operari, d’acord amb els annexos IV i V d’aquest Reglament. Les màquines de tractament de bitllets han de tenir el nombre requerit d’apiladors especials de producte o altres mitjans que garanteixin una separació segura dels bitllets d’euro tractats. Les màquines de tractament de bitllets han de ser ajustables a fi de garantir que poden detectar amb seguretat noves falsificacions. A més, han de ser ajustables per permetre, si escau, l’aplicació de criteris de selecció d’aptitud més o menys restrictius. 2. Classes de màquines de tractament de bitllets Les màquines de tractament de bitllets poden ser màquines manejades per clients o màquines manejades per personal. Taula 1 Màquines manejades per clients A. Màquines manejades per clients en les quals aquests clients dipositen efectiu i poden ser rastrejats 1. Màquines de dipòsit d’efectiu Les màquines de dipòsit d’efectiu permeten als clients, per mitjà d’una targeta bancària o per un altre mitjà, dipositar bitllets d’euro en els seus comptes bancaris, però no tenen funció distribuïdora d’efectiu. Aquestes màquines comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro i permeten rastrejar el titular del compte. La comprovació d’aptitud és opcional. 2. Màquines de reciclatge d’efectiu Les màquines de reciclatge d’efectiu permeten als clients, per mitjà d’una targeta bancària o per un altre mitjà, dipositar bitllets d’euro en els seus comptes bancaris o retirar-ne. Aquestes màquines comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro i permeten rastrejar el titular del compte. Per a les retirades d’efectiu, aquestes màquines poden utilitzar bitllets d’euro autèntics i aptes dipositats per altres clients en operacions prèvies. 3. Màquines mixtes de dipòsit d’efectiu Les màquines mixtes de dipòsit d’efectiu permeten als clients, per mitjà d’una targeta bancària o per un altre mitjà, dipositar bitllets d’euro en els seus comptes bancaris o retirar-ne. Aquestes màquines comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro i permeten rastrejar el titular del compte. La comprovació d’aptitud és opcional. Per a les retirades d’efectiu, aquestes màquines no utilitzen bitllets d’euro dipositats per altres clients en operacions prèvies, sinó només bitllets d’euro carregats a les màquines independentment d’aquestes operacions. B. Altres màquines manejades per clients 4. Màquines distribuïdores d’efectiu Aquestes màquines són distribuïdores d’efectiu que comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitlles d’euro abans de distribuir-los als clients. Les màquines distribuïdores d’efectiu utilitzen bitllets d’euro carregats en aquestes màquines per entitats que manegen efectiu o altres sistemes automatitzats (per exemple, les màquines expenedores). Una màquina de reciclatge d’efectiu pot ser utilitzada com a màquina de dipòsit d’efectiu o màquina mixta de dipòsit d’efectiu si els sistemes de detecció, els programes informàtics i altres elements destinats a la prestació de les seves funcions principals són iguals que els de la màquina de reciclatge d’efectiu que apareix a la llista de la pàgina web del BCE. Un màquina mixta de dipòsit d’efectiu pot ésser utilitzada com a màquina de dipòsit d’efectiu si els sistemes de detecció, els programes informàtics i altres elements destinats a la prestació de les seves funcions principals són iguals que els de la màquina mixta de dipòsit d’efectiu que apareix a la llista de la pàgina web del BCE. Taula 2 Màquines manejades per personal 1. Màquines de tractament de bitllets Les màquines de tractament de bitllets comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro. 2. Màquines autenticadores de bitllets Les màquines autenticadores de bitllets comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro. 3. Màquines de reciclatge auxiliars de caixers Les màquines de reciclatge auxiliars de caixers són màquines de reciclatge, manejades per entitats que manegen efectiu, que comproven l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro. Per a les retirades d’efectiu, les màquines de reciclatge auxiliars de caixers poden utilitzar bitllets d’euro autèntics i aptes dipositats per altres clients en operacions prèvies. A més, aquestes màquines custodien els bitllets d’euro i permeten a les entitats que manegen efectiu fer abonaments o càrrecs en els comptes bancaris dels clients. 4. Màquines auxiliars de caixers Les màquines auxiliars de caixers són màquines manejades per entitats que manegen efectiu que comproven l’autenticitat dels bitllets d’euro. A més, aquestes màquines custodien els bitllets d’euro i permeten a les entitats que manegen efectiu fer abonaments o càrrecs en els comptes bancaris dels clients. Les màquines manejades per personal han de tractar els bitllets en lots. Les màquines de reciclatge auxiliars de caixers i les màquines auxiliars de caixers poden ser utilitzades com a màquines manejades per clients quan el tipus de màquina ha passat les proves oportunes i apareix a la llista de la pàgina web del BCE com a màquina de reciclatge d’efectiu o com a màquina de dipòsit d’efectiu o màquina mixta de dipòsit d’efectiu, respectivament. En aquest cas, una màquina de reciclatge auxiliar de caixer es considera una màquina de reciclatge d’efectiu, i una màquina auxiliar de caixer es considera una màquina de dipòsit d’efectiu o una màquina mixta de dipòsit d’efectiu. 3. Tipus de màquines de tractament de bitllets L’Eurosistema prova els tipus de màquines de tractament de bitllets. Cada tipus pot distingir-se d’altres per les especificitats del seu sistema de detecció, els programes informàtics i altres elements destinats a la prestació de les seves funcions principals, que són: a) comprovar l’autenticitat dels bitllets d’euro; b) detectar i separar els bitllets d’euro presumptament falsificats; c) si escau, detectar els bitllets d’euro no aptes i separar-los dels aptes; i d) si escau, rastrejar els objectes identificats com a bitllets d’euro presumptament falsificats així com els bitllets d’euro no autenticats clarament. Annex IV Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients D’acord amb l’article 27 de la Llei, els bitllets d’euro comprovats per màquines manejades per clients es classifiquen en una de les categories següents i se separen físicament per categories. Les màquines que no comproven l’aptitud dels bitllets d’euro no han de distingir entre les categories 4a i 4b. Taula 1 Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients en les quals aquests clients dipositen efectiu i poden ser rastrejats. Categoria Propietats Tractament 1. Objectes no reconeguts com a bitllets d’euro No reconeguts com a bitllets d’euro per alguna de les causes següents: - ser bitllets d’euro no compatibles amb la màquina, ser bitllets no denominats en euros, -ser objectes semblants a bitllets d’euro, - tenir la imatge o el format incorrectes, - tenir plecs grans en una o més cantonades, o faltar-hi un o diversos trossos grans, - per error d’alimentació o transport de la màquina. Devolució de la màquina al client. 2. Bitllets d’euro presumpta-ment falsificats La imatge i el format es reconeixen, però un o diversos dels elements d’autenticació comprovats per la màquina no es detecten o estan clarament per sota del nivell de tolerància. Retirada de la circulació. Juntament amb la informació relativa al titular del compte, han d’entregar-se, perquè siguin autenticats, al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser dipositats a la màquina. No han d’abonar-se al titular del compte. 3. Bitllets d’euro no autenticats clarament La imatge i el format es reconeixen, però no tots els elements d’autenticació comprovats per la màquina es reconeixen a causa de desviacions de la qualitat i/o del nivell de tolerància. La majoria de vegades són bitllets no aptes. Retirada de la circulació. Els bitllets d’euro es processen per separat i han d’entregar-se perquè siguin autenticats al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser dipositats a la màquina. La informació sobre el titular del compte s’emmagatzema durant les vuit setmanes següents a la detecció dels bitllets d’euro per la màquina. Aquesta informació es facilita al CNA o a l’OCN si la sol·liciten. També és possible, d’acord amb el CNA o l’OCN, entregar-los els bitllets d’euro i la informació que permeti rastrejar el titular del compte. 4.a Bitllets d’euro identificats com a autèntics i aptes Totes les comprovacions d’autenticitat i aptitud efectuades per la màquina donen resultats positius. Es poden tornar a posar en circulació. S’abonen al titular del compte. 4.b Bitllets d’euro identificats com a autèntics i no aptes Totes les comprovacions d’autenticitat efectuades per la màquina donen resultats positius. Almenys un criteri d’aptitud comprovat dóna un resultat negatiu. No es poden tornar a posar en circulació i han de ser retornats a l’AFA. S’abonen al titular del compte. Normes específiques sobre la taula 1: 1. Les categories 2 i 3 de bitllets d’euro no són retornats al client per la màquina si permet cancel·lar l’operació de dipòsit. La retenció d’aquests bitllets d’euro, quan es cancel·la l’operació, pot efectuar-se emmagatzemant-los en un espai d’emmagatzematge temporal de la màquina. 2. En el cas que no es puguin separar físicament els bitllets d’euro de la categoria 3 dels de la categoria 4b, s’aplica el que es preveu per als bitllets d’euro de la categoria 3 al termini d’entrega al CNA o a l’OCN dels bitllets barrejats de les categories 3 i 4b i al rastreig dels clients dels bitllets d’euro de la categoria 3. Taula 2 Classificació i tractament dels bitllets d’euro per altres màquines manejades per clients: Categoria Propietats Tractament 1. Objectes no reconeguts com a bitllets d’euro No reconeguts com a bitllets d’euro per alguna de les causes següents: - ser bitllets d’euro no compatibles amb la màquina, - ser bitllets no denominats en euros, - ser objectes semblants a bitllets d’euro, - tenir la imatge o el format incorrectes, - tenir plecs grans a una o més cantonades, o faltar-hi un o diversos trossos grans, - per error d’alimentació o transport de la màquina. No poden distribuir-se als clients 2. Bitllets d’euro presumptament falsificats La imatge i el format es reconeixen, però un o diversos elements d’autenticació comprovats per la màquina no es detecten o estan clarament per sota del nivell de tolerància. No poden distribuir-se als clients. Han d’entregar-se per a la seva autenticació al CNA o l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents en ser detectats per la màquina, juntament amb la informació relativa al titular del compte, en el cas que se’n disposi. 3. Bitllets d’euro no autenticats clarament La imatge i el format es reconeixen, però no tots els elements d’autenticació comprovats per la màquina es reconeixen a causa de desviacions de qualitat i/o nivell de tolerància. La majoria de vegades, són bitllets no aptes. No poden distribuir-se als clients. Els bitllets d’euro es processen per separat i han d’entregar-se al CNA o l’OCN immediatament perquè els autentiqui o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser dipositats a la màquina. 4.a Bitllets d’euro identificats com a autèntics i aptes Totes les comprovacions d’autenticitat i aptitud efectuades per la màquina donen resultats positius. Poden distribuir-se als clients. 4.b Bitllets d’euro identificats com a autèntics i no aptes Totes les comprovacions d’autenticitat efectuades per la màquina donen resultats positius. Almenys un criteri d’aptitud comprovat dóna resultat negatiu. No poden distribuir-se als clients i es retornen a l’AFA. Normes específiques en relació amb la taula 2: 1. Si els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 no poden ser separats físicament, es barregen i es tracten com si tots fossin de la categoria 2. Si els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 poden ser separats mitjançant una altra màquina de tractament de bitllets o, si ho acorda el CNA, per personal format, han de ser tractats d’acord amb el que preveu la taula 2. 2. En el cas que no es puguin separar físicament els bitllets d’euro de la categoria 3 dels de la categoria 4b, s’aplica el que es preveu per als bitllets d’euro de la categoria 3 al termini d’entrega al CNA o a l’OCN dels bitllets barrejats de les categories 3 i 4b. Annex V Classificació i tractament de bitllets d’euro per màquines manejades per personal D’acord amb l’article 27 de la Llei, els bitllets d’euro comprovats per màquines manejades per personal es classifiquen en una de les categories establertes a la taula 1. Els bitllets d’euro de les categories 4a i 4b han d’ésser separats físicament dels de les categories 1, 2 i 3. Les màquines que no comproven l’aptitud dels bitllets d’euro no han de distingir entre les categories 4a i 4b. Taula 1 Classificació i tractament de bitllets d’euro per màquines manejades per personal Categoria Propietats Tractament 1. Objectes no reconeguts com a bitllets d’euro No reconeguts com a bitllets d’euro per alguna de les causes següents: - ser bitllets d’euro no compatibles amb la màquina, - ser bitllets no denominats en euros, - ser objectes semblants a bitllets d’euro, - tenir la imatge o el format incorrectes, - tenir plecs grans a una més cantonades, o faltar-hi un o diversos trossos grans, - per error d’alimentació o transport de la màquina. Devolució per la màquina a l’operari per a l’avaluació i el tractament posteriors. Després de la seva avaluació visual pel personal, poden ser retornats al client per part de l’entitat que maneja efectiu. 2. Bitllets d’euro presumptament falsificats La imatge i el format es reconeixen, però un o diversos elements d’autenticació comprovats per la màquina no es detecten o estan clarament per sota del nivell de tolerància. Devolució per la màquina a l’operari per al tractament posterior. Tractats separadament i entregats per ser autenticats definitivament al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels 20 dies hàbils següents a ser tractats per la màquina. 3. Bitllets d’euro no autenticats clarament La imatge i el format es reconeixen, però no tots els elements de l’autenticació comprovats per la màquina es reconeixen a causa de desviacions de qualitat o nivell de tolerància. La majoria de vegades són bitllets no aptes. 4.a Bitllets d’euro identificats com a autèntics i aptes Totes les comprovacions d’autenticitat i aptitud efectuades per la màquina donen resultats positius. Es poden tornar a posar en circulació. S’abonen al titular del compte. 4.b Bitllets d’euro identificats com a autèntics i no aptes Totes les comprovacions d’autenticitat efectuades per la màquina donen resultats positius. Almenys un criteri d’aptitud comprovat dóna resultat negatiu. No es poden tornar a posar en circulació i s’han de retornar a l’AFA. S’abonen al titular del compte. Norma específica aplicable a la taula 1: Si els bitllets d’euro de les categories 2 i 3 poden ser separats físicament per la mateixa màquina, per una altra màquina de tractament de bitllets o, amb l’acord previ del CNA, per personal format, els bitllets d’euro de la categoria 3 i els de la categoria 4b poden ser entregats junts al CNA o a l’OCN. En aquest cas, segueix sent aplicable el que preveu la taula en relació amb el termini d’entrega dels bitllets d’euro de les categories 2 i 3 al CNA i a l’OCN, i el d’entrega de bitllets barrejats de les categories 3 i 4b al CNA o a l’OCN. Normes de classificació i selecció específiques per a determinades màquines manejades per personal: 1. Les màquines de tractament de bitllets classifiquen i separen físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en almenys un apilador, i els bitllets d’euro de les categories 4a i 4b en dos apiladors especials, tal com s’estableix a l’annex V, per tant es necessiten almenys tres apiladors especials de producte a fi d’evitar la intervenció de l’operari de la màquina. 2. Les màquines de tractament de bitllets amb només dos apiladors especials de producte poden, no obstant això, classificar i separar bitllets d’euro si compleixen els requisits següents: a) les comprovacions d’autenticitat i aptitud s’efectuen en la mateixa passada, en la qual els bitllets d’euro de la categoria 4a es porten a un apilador fix de producte, mentre que els bitllets d’euro de les categories restants es porten a un altre apilador fix de producte que no està en contacte físic amb els bitllets d’euro de la categoria 4a; b) en el cas que es trobi un bitllet d’euro de les categories 1, 2 o 3 en el segon apilador de producte mencionat, l’operari de la màquina torna a tractar els bitllets d’euro d’aquest segon apilador. En aquesta segona passada, els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 se separen dels de la categoria 4b portant-los a un apilador especial de producte i tractant-los d’acord amb el que preveu la taula 1. Atès que la màquina no pot separar físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en apiladors diferents, se’ls ha de considerar i tractar com a bitllets d’euro de la categoria 2. 3. Les màquines autenticadores de bitllets classifiquen i separen físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en un apilador i els bitllets d’euro de les categories 4a i 4b en un segon apilador, per tant es necessiten almenys dos apiladors especials de producte a fi d’evitar la intervenció de l’operari de la màquina. 4. Les màquines autenticadores de bitllets amb un sol apilador especial de producte poden, no obstant això, classificar i separar bitllets d’euro si es compleixen els requisits següents: a) cada vegada que es tracta un bitllet de les categories 1, 2 o 3, la màquina s’atura immediatament i manté el bitllet en una posició que impedeix tot contacte físic amb els bitllets d’euro autenticats. b) el resultat de la comprovació d’autenticitat de cada bitllet d’euro de les categories 1, 2 i 3 s’indica en un dispositiu visual. Atès que la màquina no pot separar físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 i 3 en apiladors diferents, se’ls ha de considerar i tractar com a bitllets de la categoria 2; c) quan s’atura el tractament, la màquina verifica la presència de bitllets d’euro de les categories 1, 2 o 3, i només pot reprendre’s el tractament una vegada l’operari hagi retirat físicament els bitllets d’euro de les categories 1, 2 o 3; d) per cada aturada del tractament, l’operari de la màquina només té accés a un bitllet d’euro de la categoria 1, 2 i 3. Annex VI Normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro Aquest annex estableix les normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro per part de personal format, a les quals es refereix l’article 28.1 de la Llei. En les comprovacions d’aptitud, es consideren “no aptes” els bitllets d’euro amb un defecte dels que s’exposen al quadre següent o amb un defecte evident en un element de seguretat visible. No obstant això, els bitllets d’euro doblegats i els bitllets d’euro amb cantonades doblegades es poden arreglar manualment, quan sigui possible. Les comprovacions d’aptitud s’efectuen per reconeixement visual de cada bitllet d’euro i no requereixen que s’utilitzi cap eina. Taula: Llista de criteris de selecció per a la comprovació manual d’aptitud Característica Descripció 1 Brutícia Distribució de brutícia per tot el bitllet d’euro apreciable a la vista 2 Taca Concentració de brutícia localitzada apreciable a la vista 3 Inscripció Dibuix o escriptura marcat o escrit per qualsevol mitjà al bitllet d’euro i apreciable a la vista 4 Decoloració Manca de tinta en tot el bitllet d’euro o en una part, per exemple, un bitllet rentat, apreciable a la vista 5 Esquinçament Bitllet d’euro amb almenys un esquinçament en una vora 6 Perforació Bitllet d’euro amb almenys una perforació apreciable a la vista 7 Mutilació Bitllet d’euro al qual li falten una o diverses parts en almenys una de les vores (diferents de les perforacions), per exemple, que li falti una cantonada 8 Reparació Parts d’un o diversos bitllets d’euro unides amb cinta adhesiva, cola o altres mitjans 9 Arrugues Bitllet d’euro amb plecs múltiples i irregulars per tota la superfície que afecten notablement el seu aspecte 10 Flacciditat Bitllet d’euro amb un deteriorament estructural que ocasiona una falta de rigidesa notable 11 Bitllet d’euro doblegat Bitllet d’euro doblegat, fins i tot si no es pot desdoblegar 12 Cantonada doblegada Bitllet d’euro amb almenys una cantonada doblegada clarament apreciable Annex VII Recopilació d’informació de bitllets d’euro de les entitats que manegen efectiu D’acord amb l’article 34 de la Llei, les entitats que manegen efectiu han de recopilar la informació que es detalla en aquest annex. 1. Objectius Els objectius de la recopilació d’informació són permetre a la CNA i al BCE controlar les activitats pertinents de les entitats que manegen efectiu i seguir l’evolució del cicle de l’efectiu. 2. Principis generals 2.1. La informació sobre les màquines de tractament de bitllets es presenta només quan les màquines s’utilitzen per complir la Llei i aquest Reglament. 2.2. Les entitats que manegen efectiu presenten periòdicament al CNA la informació següent: - informació sobre els establiments on es maneja efectiu, com ara les oficines; - informació sobre les màquines de tractament de bitllets i els distribuïdors d’efectiu; 2.3. A més, les entitats que manegen efectiu que fan tornar a circular bitllets d’euro a través de màquines de tractament de bitllets i distribuïdores d’efectiu presenten regularment al CNA la informació següent: - informació sobre el volum de les operacions en efectiu (nombre de bitllets d’euro tractats) en què hagin intervingut màquines de tractament de bitllets i distribuïdores d’efectiu; - informació sobre les oficines remotes d’entitats de crèdit amb un baix volum d’operacions en efectiu en les quals la comprovació d’aptitud s’efectuï manualment. 3. Tipus de dades i exigències d’informació 3.1. En funció de la seva naturalesa, la informació recopilada es divideix en dades mestres i dades operacionals. Dades mestres 3.2. Les dades mestres informen de: a) cada entitat que maneja efectiu i les seves màquines de tractament de bitllets i distribuïdores d’efectiu en ús; i b) les oficines remotes d’entitats de crèdit. 3.3. Les dades mestres es presenten al CNA a la data d’aplicació de la Llei i d’aquest Reglament i, després, una vegada cada sis mesos. Han de presentar-se les dades especificades en el formulari de l’apèndix 1, per bé que el CNA pot requerir que es presentin en un format diferent. El CNA pot sol·licitar durant un període transitori la presentació mensual, si ja ho feia així abans de l’entrada en vigor de la Llei i d’aquest Reglament, o la presentació trimestral. 3.4. El CNA pot decidir, per raons de vigilància, recopilar les dades en l’àmbit local, així com a les oficines. 3.5. El CNA pot decidir excloure de les exigències d’informació les màquines de tractament de bitllets que s’utilitzin únicament per tractar bitllets d’euro que es distribueixin per finestreta o que no es fan tornar a circular. El CNA pot exigir a les entitats que manegen efectiu que indiquin les màquines de reciclatge d’efectiu i les màquines mixtes de dipòsit d’efectiu que s’utilitzen com a màquines mixtes de dipòsit d’efectiu o màquines de dipòsit d’efectiu, respectivament. 3.6. S’ha de presentar la informació sobre oficines remotes especificada en el formulari de l’apèndix 3, per bé que el CNA pot requerir que es presenti en un format diferent. Dades operacionals 3.7. Són dades operacionals les derivades del tractament i de la recirculació de bitllets d’euro per entitats que manegen efectiu. 3.8. El CNA pot decidir eximir de l’obligació de presentar dades operacionals els altres agents econòmics als que es fa referència a l’article 2 de la Llei, si el nombre de bitllets d’euro que tornen a circular a través de distribuïdors d’efectiu no arriba al llindar establert pel CNA. 3.9. Les dades es presenten semestralment al CNA, a tot tardar, dos mesos després del període de referència pertinent, és a dir, a final de febrer i a final d’agost. Poden presentar-se mitjançant el formulari de l’apèndix 2. El CNA pot sol·licitar durant un període transitori la presentació mensual, si ja ho feia així abans de l’entrada en vigor de la Llei i aquest Reglament, o la presentació trimestral. 3.10. Les dades les presenten les entitats que manegen efectiu que entreguen bitllets d’euro físicament. Si una entitat que maneja efectiu ha externalitzat la comprovació de l’autenticitat i l’aptitud a una altra entitat que maneja efectiu, aquesta última presenta la informació de conformitat amb el que preveu l’article 26.1 de la Llei. 3.11. Les dades són presentades per les entitats que manegen efectiu en terme de peces (volum), agregades a escala nacional i desglossades per denominació. No és necessari desglossar per sèrie de bitllets d’euro. Per a oficines remotes d’entitats de crèdit, les dades operacionals es presenten per separat. 3.12. El CNA pot decidir, per raons de vigilància, la recopilació de dades en l’àmbit local, com les de les oficines. 3.13. El CNA pot decidir excloure de les exigències d’informació els bitllets d’euro tractats en màquines de tractament de bitllets d’euro i distribuïts per finestreta. 3.14. Les entitats que manegen efectiu que han externalitzat la comprovació de l’autenticitat i l’aptitud a altres entitats que manegen efectiu poden ser requerides per presentar al CNA informació detallada sobre aquestes altres entitats, incloent els contactes d’externalització corresponents. 3.15. S’ha de presentar la informació sobre oficines remotes especificada en el formulari de l’apèndix 3 tot i que el CNA pot requerir que es presentin en un format diferent i pot acordar amb les entitats que manegen efectiu la recopilació de dades més extenses. 4. Confidencialitat i publicació de les dades. 4.1. Totes les dades mestres i operacionals es tracten confidencialment. 4.2. El CNA i el BCE poden decidir publicar informes o estadístiques en què s’utilitzin les dades obtingudes de conformitat amb aquest annex. La publicació ha d’agregar-se de forma que les dades no puguin atribuir-se a entitats informadores determinades. Apèndix 1 FORMULARI DE PRESENTACIÓ D’INFORMACIÓ Dades mestres 1. Informació sobre entitats que manegen efectiu Nom de l’entitat: Número de registre AFA/ Societats/Comerç: Carrer: Població: Parròquia: Codi postal: Tipus d’entitat: - Entitat de crèdit - Oficina de canvi - Transportistes de fons - Altres entitats (especifiqueu-les) Contactes de referència: Noms i cognoms: Número de telèfon: Número de fax: Adreça electrònica: Informació sobre l’entitat a qui s’hagi externalitzat la comprovació de l’autenticitat i l’aptitud dels bitllets d’euro (si escau): Nom de l’entitat: Número de Registre AFA/ Societats/Comerç: Carrer: Població: Parròquia: Codi postal: 2. Màquines manejades per clients Tipus Número d’identificació () Fabricant () Nom de la màquina () Identificació () (versions del sistema de detecció/programari) Nombre total en ús Màquines de dipòsit d’efectiu Màquines de reciclatge d’efectiu Màquines mixtes de dipòsit d’efectiu Màquines de reciclatge auxiliars de caixers () Aquestes dades es prenen de les dades facilitades pel BCE a la seva pàgina web. 3. Màquines manejades per personal Tipus Número d’identificació () Fabricant () Nom de la màquina () Identificació () (versions de sistema de protecció/programari) Nombre total en ús Màquines de tractament de bitllets Màquines autenticadores de bitllets Màquines de reciclatge auxiliars de caixers () Màquines auxiliars de caixers() () Aquestes dades es prenen de les dades facilitades pel BCE a la seva pàgina web. 4. Distribuïdors d’efectiu Tipus Nombre total en ús Caixers automàtics Terminals de pagament automàtic Altres Apèndix 2 FORMULARI DE PRESENTACIÓ D’INFORMES Dades operacionals 1. Informació de les entitats que manegen efectiu Nom de l’entitat que maneja efectiu Període de referència 2. Dades Facilitar dades agregades, segons decideixi el CNA (excloses les oficines remotes) Nombre total de bitllets d’euro tractats (1) Dels quals, classificats com a no aptes (1) Dels quals, tornats a posar en circulació (2) 5 EUR 10 EUR 20 EUR 50 EUR 100 EUR 200 EUR 500 EUR (1) Aquesta partida es refereix a les màquines manejades tant per personal com per clients. (2) Exclosos els bitllets d’euro retornats a l’AFA i, si així ho decideix l’AFA, els bitllets d’euro tornats a posar en circulació per finestreta. Nombre de bitllets d’euro distribuïts a través de màquines manejades per clients i distribuïdors d’efectiu Si el CNA aplica l’excepció establerta a l’article 29 per a oficines remotes, aquesta informació és obligatòria per a les entitats de crèdit. Les entitats de crèdit han de consultar el CNA per determinar si aquesta informació ha de ser presentada. Apèndix 3 OFICINES REMOTES DE LES ENTITATS DE CRÈDIT Aquesta informació ha de ser presentada únicament per les entitats de crèdit amb oficines remotes d’acord amb el que preveu l’article 29.1 de la Llei. 1. Informació sobre les entitats de crèdit Nom de l’entitat de crèdit Període de referència 2. Dades Nom de l’oficina remota Adreça Nombre de bitllets d’euro distribuïts a través de màquines manejades per clients i distribuïdors d’efectiu. Annex VIII Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro 1. Els bitllets d’euro als quals es fa referència a l’article 25 de la Llei han de tenir les especificacions bàsiques següents: Valor nominal (EUR) Dimensions (primera sèrie) Dimensions (segona sèrie) Color dominant Disseny 5 120 x 62 mm 120 x 62 mm gris Clàssic 10 127 x 67 mm 127 x 67 mm vermell Romànic 20 133 x 72 mm 133 x 72 mm blau Gòtic 50 140 x 77 mm 140 x 77 mm taronja Renaixement 100 147 x 82 mm a decidir verd Barroc i rococó 200 153 x 82 mm a decidir groc-marró Arquitectura del ferro i el vidre 500 160 x 82 mm a decidir morat Arquitectura moderna del segle XX En les set denominacions de les sèries de bitllets d’euro hi figuren portes i finestres a l’anvers i ponts al revers, representatius en cada cas d’un dels períodes artístics europeus esmentats abans. Altres elements del disseny poden incloure: a) el símbol de la Unió Europea; b) el nom de la moneda en els alfabets llatí i grec i, a més, en el cas de la segona sèrie de bitllets d’euro, el nom de la moneda en l’alfabet ciríl·lic; c) les inicials del BCE en les variants lingüístiques oficials de la Unió Europea; en el cas de la primera sèrie de bitllets d’euro, les inicials del BCE es limiten a les cinc variants lingüístiques oficials següents: BCE, ECB, EZB, EKT i EKP; en el cas de la segona sèrie de bitllets d’euro, les inicials del BCE es limiten a les nou variants lingüístiques oficials següents: BCE, ECB, ЕЦБ, EZB, EKP, EKT, EKB, BCE i EBC; d) el símbol ©, que indica que els drets d’autor corresponen al BCE; i e) la signatura del president del BCE. 2. Les reproduccions que compleixin els requisits següents es consideren lícites perquè no comporten el risc que el públic les confongui per bitllets d’euro autèntics: a) les reproduccions impreses a una sola cara d’un bitllet d’euro de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex, sempre que la mida de la reproducció sigui igual o superior al 125% de la llargada i l’amplada, o igual o inferior del 75% de la llargada i l’amplada de bitllet d’euro respectiu, d’acord amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex; o b) les reproduccions impreses per ambdós cares d’un bitllet d’euro de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex,, sempre que la mida de la reproducció sigui igual o superior al 200% de la llargada i l’amplada o igual o inferior al 50% de la llargada i l’amplada del bitllet d’euro respectiu d’acord amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex; o c) les reproduccions d’elements individuals del disseny d’un bitllet d’euro, de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex, sempre que aquests elements no es representin sobre un fons que s’assimili a un bitllet; o d) les reproduccions a una sola cara de part de l’anvers o del revers d’un bitllet d’euro, sempre que aquesta part sigui menys d’una tercera part de l’anvers o revers original del bitllet d’euro de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex 1; o e) les reproduccions fetes d’un material clarament diferent del paper, l’aspecte del qual sigui notòriament diferent de l’aspecte del material del qual estan fets els bitllets; o f) les reproduccions intangibles disponibles electrònicament a pàgines web, amb cable o sense o per altres mitjans que permetin al públic accedir-hi des del lloc i en el moment escollit individualment, sempre que: - la paraula SPECIMEN (mostra) s’incorpori, en diagonal, sobre la reproducció, en lletra del tipus Arial o d’un tipus similar a l’Arial; i - la resolució de la reproducció electrònica al 100% no excedeixi 72 punts per polzada (dpi). 3. En les reproduccions previstes en l’apartat 2 f d’aquest annex: - la longitud de la paraula SPECIMEN ha de ser com a mínim del 75% de la longitud de la reproducció; - l’alçada de la paraula SPECIMEN ha de ser com a mínim del 15% de l’amplada de la reproducció; i - la paraula SPECIMEN ha d’aparèixer en un color opac que contrasti amb el color dominant del respectiu bitllet d’euro, de conformitat amb les especificacions de l’apartat 1 d’aquest annex. 4. Les normes de reproducció de bitllets d’euro també s’apliquen als bitllets d’euro que han estat retirats o han perdut el seu curs legal de conformitat amb el que preveuen la Llei i aquest Reglament. Aprovat per: Decret, del 17 de desembre del 2014, pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea Inclou modificacions de: Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances Derogat per: Reglament, del 26 d’octubre del 2022, que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea

1. Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut o els beneficis que se n’hagin derivat o la seva eventual transformació o conversió posterior, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que preveu l’article 70 del Codi penal i de conformitat amb les garanties i procediments previstos als articles 116 bis, 119 i 120 d’aquesta Llei.
2. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons els actius financers; els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valor, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat.
3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant l’aute motivat corresponent, el batlle instructor pot disposar excepcionalment que no se’n segrestin o se n’embarguin els béns i els drets, o diferir-ne l’embargament o el segrest, i autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar.
4. En matèria de falsedat de moneda, el batlle instructor pot acordar el lliurament de part de la moneda intervinguda als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, sempre que això no impedeixi l’ús i la conservació de la moneda lliurada com a objecte de prova en el marc del procés corresponent.
5. Les mesures especificades en els dos apartats anteriors es poden aplicar per via analògica en la persecució de qualsevol altre fet delictiu.”
6. S’addiciona l’article 116 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 bis

1. La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual, un embargament o un segrest ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada.
2. La resolució que accepta o denega la condició de part als tercers és recurrible de conformitat amb els articles 194 o 195, segons correspongui.”
3. S’addiciona l’article 116 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 ter

1. El batlle disposa immediatament la devolució al seu propietari dels objectes relacionats amb el delicte que no siguin peces de convicció ni instruments o productes del delicte, tan bon punt conservar-los i custodiar-los ja no sigui útil per a la instrucció.
2. La resta de béns es conserven en dipòsit. El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador.
3. El batlle pot encomanar la conservació, l’administració, l’elaboració i la conversió en diner líquid, si escau, dels fons a l’Oficina Judicial de Gestió d’Actius, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.
4. El batlle pot decidir que els diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària siguin dipositats a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb la liquidació prèvia corresponent si es tracta de productes financers. Aquest dipòsit, no remunerat, ha de ser posat a disposició de l’autoritat judicial per part de l’AFA, quan sigui requerida per aquella autoritat.
5. El batlle, d’ofici o a instància de les parts o del Ministeri Fiscal, i amb l’audiència prèvia de les persones interessades, pot acordar per mitjà d’un aute motivat que els fons embargats o segrestats siguin convertits en diner líquid, i en cas de vehicles, que siguin utilitzats amb finalitats d’interès públic o social. En el cas dels fons embargats o segrestats, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels fons referits. En tot cas, s’entén que el tràmit d’audiència prèvia de les persones interessades està degudament complimentat mitjançant la consulta no vinculant de la seva representació lletrada.

En cas que l’embargament o el segrest dels fons s’hagi fet en execució d’una decisió d’una autoritat judicial estrangera, a banda dels requisits anteriors, els fons només es poden convertir en diner líquid amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial estrangera, que s’entén obtinguda si no ha contestat dins els tres mesos següents al dia en què se li hagi enviat la sol·licitud a aquest efecte.

En cas que per mitjà d’un aute motivat s’estableixi el retorn dels fons embargats o segrestats, es retornen en l’estat en què es trobin o es retorna el valor pel qual han estat liquidats. Si s’ha produït un menyscabament anormal d’aquests fons o s’han usat, l’Estat ha d’indemnitzar la persona perjudicada per aquest menyscabament anormal i/o per l’ús esmentat.

Endemés de les prescripcions anteriors:

• a) Els béns immobles no poden ser utilitzats ni convertits a diner líquid sense el consentiment del seu propietari. En cas d’embargament, llevat de la facultat de disposició, el propietari frueix de les restants facultats dominicals, sempre que ho faci sense detriment del seu valor. Quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute de bloqueig o embargament s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses de manteniment i conservació del bé immoble embargat que es puguin produir i que dimanin de la propietat del bé, en especial les despeses comunitàries quan n’hi hagi, d’assegurances, de drets reals de garantia i de tributs. En cas de segrest o comís provisional, els revinguts produïts per l’explotació del bé immoble han de ser dipositats en el mateix compte bancari en el que es carreguin les despeses.
• b) Pel que respecta als havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit i altres actius financers de similar naturalesa, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels actius referits. En el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses que originin el dipòsit, la custòdia i la seva conversió eventual a diner líquid.
• c) Quan els fons segrestats consisteixin en vehicles, si el propietari s’ha personat en la causa i ofereix fer-se càrrec de les despeses de manteniment i conservació del vehicle, així com de les taxes corresponents, ja sigui dipositant les sumes dineràries necessàries o oferint un lloc d’immobilització, el vehicle no es pot utilitzar ni convertir a diner líquid. Altrament, quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària a fi que satisfaci les taxes dels vehicles que correspongui.
• d) Els béns consumibles i pereixedors es poden convertir a diner líquid en tot moment, sense el consentiment del seu propietari o posseïdor, a través de subhasta.”

4. S’addiciona l’article 166 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 bis

1. En el cas de causes seguides pels delictes majors previstos al títol XII, al capítol segon del títol XV i al capítol quart del títol XXII del Codi penal, la pena màxima prevista de les quals sigui superior a quatre anys i igual o inferior a vuit anys de presó, el procediment d’ordenança penal únicament es pot iniciar per escrit conjunt entre el Ministeri Fiscal, l’interessat i el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil, sempre que presentin una evidència suficient d’existència del fet delictiu que no estigui basada en la confessió de l’acusat. En cas que existeixin denunciants o s’hagin identificat els perjudicats de la infracció penal i que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o en actor civil, se’ls ha de donar trasllat de la voluntat del Ministeri Fiscal i de l’interessat d’iniciar el procediment d’ordenança penal, a l’efecte de que, si ho desitgen, en el termini d’un mes puguin constituir-se en acusació particular o en actor civil i pronunciar-se sobre l’inici del procediment referit.
2. En el marc d’aquesta ordenança penal, el Ministeri Fiscal, l’interessat amb el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil poden establir un acord en relació amb els fets, la qualificació jurídica, les circumstàncies modificatives en cas de concórrer, la pena o les penes que cal imposar amb els límits establerts a l’article 164, el comís, les conseqüències accessòries i, si escau, la responsabilitat civil.
3. Aquesta voluntat comuna de les parts es denomina acord i ha de ser homologada pel batlle mitjançant ordenança penal en un termini de trenta dies des de l’audiència de ratificació de l’acord.

En el cas que es practiqui la detenció de l’encausat, el procediment no es pot iniciar fins passat un termini de com a mínim quinze dies a comptar del lliurament de la persona detinguda al batlle en les condicions de l’article 29.”

5. S’addiciona l’article 166 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 ter

1. L’acord d’ordenança penal no pot tenir efectes ni constituir prova anticipada sobre les persones que no s’han sotmès a aquest procediment, com ara altres responsables penals i civils dels fets objecte del procediment, i terceres persones afectades per les mesures de comís o altres conseqüències accessòries del delicte.
2. El Consell Superior de la Justícia ha de publicar anyalment a la seva web el recull de les ordenances penals acceptades en el decurs de l’any anterior i eliminar les mencions relatives a la identitat de les persones que s’hi esmentin.

1. Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut o els beneficis que se n’hagin derivat o la seva eventual transformació o conversió posterior, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que preveu l’article 70 del Codi penal i de conformitat amb les garanties i procediments previstos als articles 116 bis, 119 i 120 d’aquesta Llei.
2. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons els actius financers; els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valor, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat.
3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant l’aute motivat corresponent, el batlle instructor pot disposar excepcionalment que no se’n segrestin o se n’embarguin els béns i els drets, o diferir-ne l’embargament o el segrest, i autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar.
4. En matèria de falsedat de moneda, el batlle instructor pot acordar el lliurament de part de la moneda intervinguda als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, sempre que això no impedeixi l’ús i la conservació de la moneda lliurada com a objecte de prova en el marc del procés corresponent.
5. Les mesures especificades en els dos apartats anteriors es poden aplicar per via analògica en la persecució de qualsevol altre fet delictiu.”
6. S’addiciona l’article 116 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 bis

1. La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual, un embargament o un segrest ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada.
2. La resolució que accepta o denega la condició de part als tercers és recurrible de conformitat amb els articles 194 o 195, segons correspongui.”
3. S’addiciona l’article 116 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 ter

1. El batlle disposa immediatament la devolució al seu propietari dels objectes relacionats amb el delicte que no siguin peces de convicció ni instruments o productes del delicte, tan bon punt conservar-los i custodiar-los ja no sigui útil per a la instrucció.
2. La resta de béns es conserven en dipòsit. El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador.
3. El batlle pot encomanar la conservació, l’administració, l’elaboració i la conversió en diner líquid, si escau, dels fons a l’Oficina Judicial de Gestió d’Actius, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.
4. El batlle pot decidir que els diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària siguin dipositats a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb la liquidació prèvia corresponent si es tracta de productes financers. Aquest dipòsit, no remunerat, ha de ser posat a disposició de l’autoritat judicial per part de l’AFA, quan sigui requerida per aquella autoritat.
5. El batlle, d’ofici o a instància de les parts o del Ministeri Fiscal, i amb l’audiència prèvia de les persones interessades, pot acordar per mitjà d’un aute motivat que els fons embargats o segrestats siguin convertits en diner líquid, i en cas de vehicles, que siguin utilitzats amb finalitats d’interès públic o social. En el cas dels fons embargats o segrestats, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels fons referits. En tot cas, s’entén que el tràmit d’audiència prèvia de les persones interessades està degudament complimentat mitjançant la consulta no vinculant de la seva representació lletrada.

En cas que l’embargament o el segrest dels fons s’hagi fet en execució d’una decisió d’una autoritat judicial estrangera, a banda dels requisits anteriors, els fons només es poden convertir en diner líquid amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial estrangera, que s’entén obtinguda si no ha contestat dins els tres mesos següents al dia en què se li hagi enviat la sol·licitud a aquest efecte.

En cas que per mitjà d’un aute motivat s’estableixi el retorn dels fons embargats o segrestats, es retornen en l’estat en què es trobin o es retorna el valor pel qual han estat liquidats. Si s’ha produït un menyscabament anormal d’aquests fons o s’han usat, l’Estat ha d’indemnitzar la persona perjudicada per aquest menyscabament anormal i/o per l’ús esmentat.

Endemés de les prescripcions anteriors:

• a) Els béns immobles no poden ser utilitzats ni convertits a diner líquid sense el consentiment del seu propietari. En cas d’embargament, llevat de la facultat de disposició, el propietari frueix de les restants facultats dominicals, sempre que ho faci sense detriment del seu valor. Quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute de bloqueig o embargament s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses de manteniment i conservació del bé immoble embargat que es puguin produir i que dimanin de la propietat del bé, en especial les despeses comunitàries quan n’hi hagi, d’assegurances, de drets reals de garantia i de tributs. En cas de segrest o comís provisional, els revinguts produïts per l’explotació del bé immoble han de ser dipositats en el mateix compte bancari en el que es carreguin les despeses.
• b) Pel que respecta als havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit i altres actius financers de similar naturalesa, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels actius referits. En el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses que originin el dipòsit, la custòdia i la seva conversió eventual a diner líquid.
• c) Quan els fons segrestats consisteixin en vehicles, si el propietari s’ha personat en la causa i ofereix fer-se càrrec de les despeses de manteniment i conservació del vehicle, així com de les taxes corresponents, ja sigui dipositant les sumes dineràries necessàries o oferint un lloc d’immobilització, el vehicle no es pot utilitzar ni convertir a diner líquid. Altrament, quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària a fi que satisfaci les taxes dels vehicles que correspongui.
• d) Els béns consumibles i pereixedors es poden convertir a diner líquid en tot moment, sense el consentiment del seu propietari o posseïdor, a través de subhasta.”

4. S’addiciona l’article 166 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 bis

1. En el cas de causes seguides pels delictes majors previstos al títol XII, al capítol segon del títol XV i al capítol quart del títol XXII del Codi penal, la pena màxima prevista de les quals sigui superior a quatre anys i igual o inferior a vuit anys de presó, el procediment d’ordenança penal únicament es pot iniciar per escrit conjunt entre el Ministeri Fiscal, l’interessat i el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil, sempre que presentin una evidència suficient d’existència del fet delictiu que no estigui basada en la confessió de l’acusat. En cas que existeixin denunciants o s’hagin identificat els perjudicats de la infracció penal i que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o en actor civil, se’ls ha de donar trasllat de la voluntat del Ministeri Fiscal i de l’interessat d’iniciar el procediment d’ordenança penal, a l’efecte de que, si ho desitgen, en el termini d’un mes puguin constituir-se en acusació particular o en actor civil i pronunciar-se sobre l’inici del procediment referit.
2. En el marc d’aquesta ordenança penal, el Ministeri Fiscal, l’interessat amb el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil poden establir un acord en relació amb els fets, la qualificació jurídica, les circumstàncies modificatives en cas de concórrer, la pena o les penes que cal imposar amb els límits establerts a l’article 164, el comís, les conseqüències accessòries i, si escau, la responsabilitat civil.
3. Aquesta voluntat comuna de les parts es denomina acord i ha de ser homologada pel batlle mitjançant ordenança penal en un termini de trenta dies des de l’audiència de ratificació de l’acord.

En el cas que es practiqui la detenció de l’encausat, el procediment no es pot iniciar fins passat un termini de com a mínim quinze dies a comptar del lliurament de la persona detinguda al batlle en les condicions de l’article 29.”

5. S’addiciona l’article 166 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 ter

1. L’acord d’ordenança penal no pot tenir efectes ni constituir prova anticipada sobre les persones que no s’han sotmès a aquest procediment, com ara altres responsables penals i civils dels fets objecte del procediment, i terceres persones afectades per les mesures de comís o altres conseqüències accessòries del delicte.
2. El Consell Superior de la Justícia ha de publicar anyalment a la seva web el recull de les ordenances penals acceptades en el decurs de l’any anterior i eliminar les mencions relatives a la identitat de les persones que s’hi esmentin.

Els bitllets d’euro de la primera sèrie han d’incloure set denominacions d’entre cinc (5) euros i cinc-cents (500) euros. Els bitllets d’euro de la segona sèrie han d’incloure sis denominacions d’entre cinc (5) euros i dos-cents (200) euros. Tots els bitllets d’euro han de representar el tema “Anys i estils d’Europa”, amb els requisits bàsics determinats al reglament que desenvolupa aquesta Llei.

1. L’AFA pot bescanviar, prèvia demanda, bitllets d’euro autèntics deteriorats, amb les condicions establertes al reglament que desenvolupa aquesta Llei i les decisions rellevants del Consell de Govern a les quals es refereix l’article 31, quan:

   • a) Es presenti més del 50% del bitllet d’euro; o
   • b) Es presenti el 50% o menys del bitllet d’euro, si el sol·licitant prova que les parts que manquen han estat destruïdes.

2. L’AFA pot bescanviar mitjançant l’entrega d’efectiu pel valor dels bitllets en qualsevol denominació, mitjançant la transferència del valor dels bitllets a un compte bancari del sol·licitant que pugui identificar-se de forma inequívoca mitjançant un número internacional de compte bancari (IBAN), de conformitat amb la definició de l’article 2, apartat 12, del Reglament relatiu a normes aplicables als proveïdors de serveis de pagaments; principalment, mesures per facilitar l’automatització de pagaments transfronterers entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea, així com els requisits tècnics per a les transferències i domiciliacions de pagaments en euros en el marc de la zona única de pagaments en euros.

2. L’AFA carrega a les entitats que manegen efectiu una taxa quan demanin a l’AFA, d’acord amb l’article 30, que bescanviï bitllets d’euro autèntics que han estat deteriorats per aparells antirobatori. Aquesta taxa és aplicable independentment de si el bescanvi es duu a terme en efectiu o mitjançant transferència del valor dels bitllets a un compte.

1 ter.

1 quater.

1. Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut o els beneficis que se n’hagin derivat o la seva eventual transformació o conversió posterior, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que preveu l’article 70 del Codi penal i de conformitat amb les garanties i procediments previstos als articles 116 bis, 119 i 120 d’aquesta Llei.
2. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons els actius financers; els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valor, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat.
3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant l’aute motivat corresponent, el batlle instructor pot disposar excepcionalment que no se’n segrestin o se n’embarguin els béns i els drets, o diferir-ne l’embargament o el segrest, i autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar.
4. En matèria de falsedat de moneda, el batlle instructor pot acordar el lliurament de part de la moneda intervinguda als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, sempre que això no impedeixi l’ús i la conservació de la moneda lliurada com a objecte de prova en el marc del procés corresponent.
5. Les mesures especificades en els dos apartats anteriors es poden aplicar per via analògica en la persecució de qualsevol altre fet delictiu.”
6. S’addiciona l’article 116 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 bis

1. La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual, un embargament o un segrest ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada.
2. La resolució que accepta o denega la condició de part als tercers és recurrible de conformitat amb els articles 194 o 195, segons correspongui.”
3. S’addiciona l’article 116 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 ter

1. El batlle disposa immediatament la devolució al seu propietari dels objectes relacionats amb el delicte que no siguin peces de convicció ni instruments o productes del delicte, tan bon punt conservar-los i custodiar-los ja no sigui útil per a la instrucció.
2. La resta de béns es conserven en dipòsit. El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador.
3. El batlle pot encomanar la conservació, l’administració, l’elaboració i la conversió en diner líquid, si escau, dels fons a l’Oficina Judicial de Gestió d’Actius, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.
4. El batlle pot decidir que els diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària siguin dipositats a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb la liquidació prèvia corresponent si es tracta de productes financers. Aquest dipòsit, no remunerat, ha de ser posat a disposició de l’autoritat judicial per part de l’AFA, quan sigui requerida per aquella autoritat.
5. El batlle, d’ofici o a instància de les parts o del Ministeri Fiscal, i amb l’audiència prèvia de les persones interessades, pot acordar per mitjà d’un aute motivat que els fons embargats o segrestats siguin convertits en diner líquid, i en cas de vehicles, que siguin utilitzats amb finalitats d’interès públic o social. En el cas dels fons embargats o segrestats, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels fons referits. En tot cas, s’entén que el tràmit d’audiència prèvia de les persones interessades està degudament complimentat mitjançant la consulta no vinculant de la seva representació lletrada.

En cas que l’embargament o el segrest dels fons s’hagi fet en execució d’una decisió d’una autoritat judicial estrangera, a banda dels requisits anteriors, els fons només es poden convertir en diner líquid amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial estrangera, que s’entén obtinguda si no ha contestat dins els tres mesos següents al dia en què se li hagi enviat la sol·licitud a aquest efecte.

En cas que per mitjà d’un aute motivat s’estableixi el retorn dels fons embargats o segrestats, es retornen en l’estat en què es trobin o es retorna el valor pel qual han estat liquidats. Si s’ha produït un menyscabament anormal d’aquests fons o s’han usat, l’Estat ha d’indemnitzar la persona perjudicada per aquest menyscabament anormal i/o per l’ús esmentat.

Endemés de les prescripcions anteriors:

• a) Els béns immobles no poden ser utilitzats ni convertits a diner líquid sense el consentiment del seu propietari. En cas d’embargament, llevat de la facultat de disposició, el propietari frueix de les restants facultats dominicals, sempre que ho faci sense detriment del seu valor. Quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute de bloqueig o embargament s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses de manteniment i conservació del bé immoble embargat que es puguin produir i que dimanin de la propietat del bé, en especial les despeses comunitàries quan n’hi hagi, d’assegurances, de drets reals de garantia i de tributs. En cas de segrest o comís provisional, els revinguts produïts per l’explotació del bé immoble han de ser dipositats en el mateix compte bancari en el que es carreguin les despeses.
• b) Pel que respecta als havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit i altres actius financers de similar naturalesa, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels actius referits. En el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses que originin el dipòsit, la custòdia i la seva conversió eventual a diner líquid.
• c) Quan els fons segrestats consisteixin en vehicles, si el propietari s’ha personat en la causa i ofereix fer-se càrrec de les despeses de manteniment i conservació del vehicle, així com de les taxes corresponents, ja sigui dipositant les sumes dineràries necessàries o oferint un lloc d’immobilització, el vehicle no es pot utilitzar ni convertir a diner líquid. Altrament, quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària a fi que satisfaci les taxes dels vehicles que correspongui.
• d) Els béns consumibles i pereixedors es poden convertir a diner líquid en tot moment, sense el consentiment del seu propietari o posseïdor, a través de subhasta.”

4. S’addiciona l’article 166 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 bis

1. En el cas de causes seguides pels delictes majors previstos al títol XII, al capítol segon del títol XV i al capítol quart del títol XXII del Codi penal, la pena màxima prevista de les quals sigui superior a quatre anys i igual o inferior a vuit anys de presó, el procediment d’ordenança penal únicament es pot iniciar per escrit conjunt entre el Ministeri Fiscal, l’interessat i el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil, sempre que presentin una evidència suficient d’existència del fet delictiu que no estigui basada en la confessió de l’acusat. En cas que existeixin denunciants o s’hagin identificat els perjudicats de la infracció penal i que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o en actor civil, se’ls ha de donar trasllat de la voluntat del Ministeri Fiscal i de l’interessat d’iniciar el procediment d’ordenança penal, a l’efecte de que, si ho desitgen, en el termini d’un mes puguin constituir-se en acusació particular o en actor civil i pronunciar-se sobre l’inici del procediment referit.
2. En el marc d’aquesta ordenança penal, el Ministeri Fiscal, l’interessat amb el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil poden establir un acord en relació amb els fets, la qualificació jurídica, les circumstàncies modificatives en cas de concórrer, la pena o les penes que cal imposar amb els límits establerts a l’article 164, el comís, les conseqüències accessòries i, si escau, la responsabilitat civil.
3. Aquesta voluntat comuna de les parts es denomina acord i ha de ser homologada pel batlle mitjançant ordenança penal en un termini de trenta dies des de l’audiència de ratificació de l’acord.

En el cas que es practiqui la detenció de l’encausat, el procediment no es pot iniciar fins passat un termini de com a mínim quinze dies a comptar del lliurament de la persona detinguda al batlle en les condicions de l’article 29.”

5. S’addiciona l’article 166 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 ter

1. L’acord d’ordenança penal no pot tenir efectes ni constituir prova anticipada sobre les persones que no s’han sotmès a aquest procediment, com ara altres responsables penals i civils dels fets objecte del procediment, i terceres persones afectades per les mesures de comís o altres conseqüències accessòries del delicte.
2. El Consell Superior de la Justícia ha de publicar anyalment a la seva web el recull de les ordenances penals acceptades en el decurs de l’any anterior i eliminar les mencions relatives a la identitat de les persones que s’hi esmentin.

1. Llevat que s’acordi l’exempció prevista a l’apartat 2 i d’acord amb el previst a l’apartat 3, les reproduccions de bitllet d’euro que no compleixin els criteris establerts reglamentàriament es consideren il·lícites i prohibides la seva producció, possessió, transport, difusió, venda, promoció, importació i el seu ús o intent d’utilització per a operacions.
2. Excepcionalment, prèvia petició escrita a l’AFA, aquest organisme pot acceptar que una reproducció que no compleixi els criteris previstos reglamentàriament, quedi exempta de la prohibició establerta al paràgraf anterior, si considera que no és susceptible de ser confosa pel públic amb bitllets d’euro autèntics.
3. Tota sol·licitud d’exempció ha de ser tractada per l’AFA, en nom del BCE, quan la reproducció ha estat o està produïda a Andorra.

En la resta de casos se segueix el procediment establert a l’apart 5 de l’article 2 de la Decisió 2020/2090 del BCE.

4. Si l’AFA rep una sol·licitud d’exempció d’un nou tipus, informa el BCE de la dita sol·licitud així com de la resposta corresponent.