Quan es declara un bé d’interès cultural, la competència del Govern en la protecció del patrimoni cultural i la competència dels comuns en l’urbanisme interactuen i poden entrar en conflicte, si no es precisen clarament els termes de la primera.
Doncs bé, durant aquests anys de vigència de la Llei ha quedat palès que els entorns de protecció dels BIC i els criteris arquitectònics i urbanístics que s’han anat aprovant han tingut un abast i un nivell de detall que ha condicionat en excés l’ordenació urbanística que correspon definir als comuns, fins al punt d’originar-se conflictes competencials entre ambdues administracions.
Escau restablir, doncs, l’equilibri competencial perdut, definint amb més rigor els àmbits o zones que conformen els entorns de protecció i limitant l’abast dels referits criteris, al mateix temps que s’atorga un major pes específic als comuns en la seva execució i en general en el procés de declaració del BIC. Es tracta en definitiva de conjuminar els esmentats títols competencials, vetllant perquè no es produeixin ingerències il·legítimes quan es protegeix un bé d’interès cultural.
A tal efecte, s’estableix la necessitat d’obtenir un informe per part del comú afectat prèviament a la declaració d’un bé immoble d’interès cultural i a la inclusió d’un bé immoble a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.
Així mateix, es regulen per llei les diferents zones de l’entorn de protecció que s’acostumen a preveure quan es declara un BIC, contemplant-se la zona d’acompanyament (zona 1) i la zona preventiva (zona 2).
D’entre aquestes zones, cal destacar la zona d’acompanyament (zona 1), la zona més propera al BIC, respecte de la qual s’estableixen els paràmetres a tenir en compte per definir amb claredat els seus límits.
En funció de la zona de l’entorn de protecció de què es tracti, els criteris poden contenir prescripcions o bé propostes al comú.
Els criteris que regeixen les intervencions sobre el BIC i sobre la zona 1 de l’entorn de protecció tenen la forma de prescripcions que vinculen amb efectes immediats i són executius des de la seva publicació. En aquest cas, els POUP han d’adaptar-se necessàriament als mateixos.
En canvi, pel que fa a la zona 2 de l’entorn de protecció, els criteris revesteixen la forma de propostes al comú, el qual ha de decidir si els accepta i els incorpora al POUP. Només en cas que el comú estimi oportú incorporar-los al planejament, els mateixos tenen força vinculant i executiva.
Aquesta Proposició de llei té com a finalitat, igualment, alleugerir els diferents procediments previstos a la llei.
A més, es contempla el silenci administratiu positiu, d’acord amb la legislació urbanística aplicable, en les autoritzacions d’obres a què fa referència l’article 14.
Finalment, es modifiquen els entorns de protecció provisionals contemplats a la