- Els errors materials, les omissions i els defectes de forma dels instruments públics inter vivos poden ser esmenats pels notaris que els han autoritzat, els seus substituts o els seus successors, d’ofici o a instància de la persona atorgant que els ha ocasionat o a la qual perjudiquen.
No obstant això, la manca d’expressió en els instruments públics del judici d’identitat o de capacitat o d’altres aspectes de la seva pròpia activitat en l’autorització només pot ser esmenada pel notari que els ha autoritzat.
- Per realitzar l’esmena es té en compte el context en el qual s’han autoritzat els instruments públics, i si escau el context dels instruments públics immediatament anteriors i posteriors, les escriptures públiques i els altres instruments públics que es van tenir en compte per a l’autorització, i els documents que acreditin fefaentment fets o actes consignats en els instruments públics que s’han d’esmenar.
Els notaris que han autoritzat els instruments públics que s’han d’esmenar també poden tenir en compte els judicis per ells formulats i els fets per ells percebuts en el moment de l’atorgament d’aquests instruments.
- L’esmena es pot fer mitjançant diligència en la mateixa escriptura matriu o mitjançant una acta notarial, en què es fa constar l’error material, l’omissió o el defecte de forma, la seva causa i la declaració que els esmeni.
- La diligència d’esmena feta abans del lliurament de les còpies no hi ha de ser traslladada i és suficient transcriure-la a l’escriptura matriu d’acord amb la redacció esmenada. En cas que l’esmena es faci mitjançant una acta notarial es deixa constància del seu atorgament a l’escriptura matriu i a les còpies lliurades amb anterioritat i que s’exhibeixin als notaris.
- Quan sigui impossible fer l’esmena d’acord amb el que estableixen els apartats 3 i 4 d’aquest article, cal el consentiment de les persones atorgants o l’existència d’una resolució judicial ferma a aquest efecte.
- El contingut dels instruments públics només es pot modificar en virtut d’un altre instrument públic autoritzat per un notari en exercici al Principat d’Andorra.
Capítol segon. Les escriptures públiques