Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària.

Les disposicions d’aquest article s’apliquen en cas d’aparició en el territori del Principat d’Andorra d’una de les malalties per la qual, d’acord amb la normativa vigent al Principat, les despeses de les mesures de lluita vagin íntegrament a càrrec de l’Estat.

Els propietaris dels animals sotmesos a l’aplicació de mesures d’urgència en el territori del Principat d’Andorra obtenen de l’Estat una compensació financera si les mesures d’aïllament de l’explotació es prenen des del moment en què se sospita de la malaltia i si, després d’haver-la confirmat oficialment, es respecten les disposicions següents:

• a) A petició del Servei veterinari de salut i de protecció animals, el sacrifici i l’eliminació dels animals de les espècies sensibles que estan afectats o contaminats o que se sospita que poden estar afectats o contaminats.
• b) A petició del Servei veterinari de salut i protecció animals, la destrucció dels aliments per a animals i també dels materials contaminats quan aquests últims no es poden desinfectar.
• c) A petició del Servei veterinari de salut i protecció animals, la neteja, la desinfecció i la desinsectació dels edificis, les instal·lacions i els equipaments de l’explotació.
• d) El respecte de les zones de protecció definides pel Servei veterinari de salut i protecció animals.
• e) El respecte de les mesures definides pel Servei veterinari de salut i protecció animals per evitar el risc de difusió de la malaltia.
• f) El respecte dels temps d’espera establerts pel Servei veterinari de salut i protecció animals per al repoblament de l’explotació després del sacrifici dels animals.

Sense perjudici de les mesures preses per al suport del mercat, la contribució financera de l’Estat -dividida, si és necessari, en diverses parts- ha de ser:

• a) Del 100% dels costos suportats pels propietaris en compensació del sacrifici i l’eliminació dels animals i, si ha estat necessari, dels seus productes, per mitjà de la corresponent valoració pericial.
• b) Del 100% dels costos suportats pels propietaris en compensació de les operacions de neteja, desinfecció i control de plagues dels edificis, de les instal·lacions i dels equipaments de l’explotació, i per la destrucció dels aliments per a animals i dels materials utilitzats.
• c) El lliurament i l’administració gratuïts de la vacuna quan es decreti una campanya de vacunació.

Les disposicions dels punts 2 i 3 anteriors s’apliquen també quan una de les malalties esmentades en aquest article és objecte d’un programa nacional d’eradicació.

El Govern, tenint en compte la normativa internacional, pot decidir l’aplicació d’aquestes disposicions a determinades zoonosis.

El Govern, tenint en compte l’evolució de la situació sanitària, pot:

• a) Incloure-hi les malalties emergents o exòtiques que siguin considerades de notificació obligatòria.
• b) Excloure’n les malalties que, tenint en compte els progressos fets a escala internacional en la lluita contra aquestes malalties, ja no siguin considerades de notificació obligatòria.

Les disposicions d’aquest article s’apliquen en cas d’aparició en el territori del Principat d’Andorra d’una de les malalties per la qual, d’acord amb la normativa vigent al Principat, les despeses de les mesures de lluita vagin íntegrament a càrrec de l’Estat.

Els propietaris dels animals sotmesos a l’aplicació de mesures d’urgència en el territori del Principat d’Andorra obtenen de l’Estat una compensació financera si les mesures d’aïllament de l’explotació es prenen des del moment en què se sospita de la malaltia i si, després d’haver-la confirmat oficialment, es respecten les disposicions següents:

• a) A petició del Servei veterinari de salut i de protecció animals, el sacrifici i l’eliminació dels animals de les espècies sensibles que estan afectats o contaminats o que se sospita que poden estar afectats o contaminats.
• b) A petició del Servei veterinari de salut i protecció animals, la destrucció dels aliments per a animals i també dels materials contaminats quan aquests últims no es poden desinfectar.
• c) A petició del Servei veterinari de salut i protecció animals, la neteja, la desinfecció i la desinsectació dels edificis, les instal·lacions i els equipaments de l’explotació.
• d) El respecte de les zones de protecció definides pel Servei veterinari de salut i protecció animals.
• e) El respecte de les mesures definides pel Servei veterinari de salut i protecció animals per evitar el risc de difusió de la malaltia.
• f) El respecte dels temps d’espera establerts pel Servei veterinari de salut i protecció animals per al repoblament de l’explotació després del sacrifici dels animals.

Sense perjudici de les mesures preses per al suport del mercat, la contribució financera de l’Estat -dividida, si és necessari, en diverses parts- ha de ser:

• a) Del 100% dels costos suportats pels propietaris en compensació del sacrifici i l’eliminació dels animals i, si ha estat necessari, dels seus productes, per mitjà de la corresponent valoració pericial.
• b) Del 100% dels costos suportats pels propietaris en compensació de les operacions de neteja, desinfecció i control de plagues dels edificis, de les instal·lacions i dels equipaments de l’explotació, i per la destrucció dels aliments per a animals i dels materials utilitzats.
• c) El lliurament i l’administració gratuïts de la vacuna quan es decreti una campanya de vacunació.

Les disposicions dels punts 2 i 3 anteriors s’apliquen també quan una de les malalties esmentades en aquest article és objecte d’un programa nacional d’eradicació.

El Govern, tenint en compte la normativa internacional, pot decidir l’aplicació d’aquestes disposicions a determinades zoonosis.

El Govern, tenint en compte l’evolució de la situació sanitària, pot:

• a) Incloure-hi les malalties emergents o exòtiques que siguin considerades de notificació obligatòria.
• b) Excloure’n les malalties que, tenint en compte els progressos fets a escala internacional en la lluita contra aquestes malalties, ja no siguin considerades de notificació obligatòria.