Tota persona, física o jurídica, pública o privada, està obligada a comunicar a l’autoritat competent, de forma immediata, i en tot cas, en la forma i els terminis establerts, tots els focus de què tingui coneixement de malalties de caràcter epizoòtic o de malalties que, per la seva virulència especial, gravetat extrema o difusió ràpida, impliquen un perill potencial de contagi per a la població humana o animal, incloses les espècies animals domèstiques o silvestres, o que poden comportar un perill per al medi ambient. En els casos en què la normativa vigent no estableix un termini de comunicació, aquest termini serà com a màxim de 24 hores per a les malalties de declaració obligatòria.
També és obligatori comunicar qualsevol procés patològic que, encara que no reuneixi els requisits esmentats més amunt, pugui comportar la sospita de l’existència d’una malaltia inclosa en la llista de malalties de declaració obligatòria.
Igualment, s’han de comunicar tots els fets o activitats que comportin l’existència d’una sospita de risc i greu perill per a la salut humana, animal o per al medi ambient en relació amb els productes zoosanitaris i els aliments per a animals o pinsos.
Aquest principi s’aplica sobretot als veterinaris i els professionals sanitaris que exerceixen en l’àmbit privat, així com als titulars de les empreses d’autocontrol alimentari i dels laboratoris de salut pública o salut animal, en relació amb les evidències i els resultats de les mostres que poden processar.