B
BOPA·CHAT
Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària.
112 versiones

Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària.

Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.

v1OriginalBOPA 02403807 ago 2012

Actuacions immediates en cas de sospita de la presència d’una malaltia contagiosa

Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària.

  1. La comunicació per part de tota persona física o jurídica, pública o privada, de la sospita de la presència d’una malaltia contagiosa dóna lloc a una intervenció d’urgència de l’autoritat competent, la qual s’ha de presentar, per mitjà dels seus agents, en el lloc del presumible focus, ha d’emetre un diagnòstic clínic preliminar i ha de prendre, si escau, les mostres necessàries per a l’anàlisi i la confirmació.

Així mateix, cal adoptar les mesures de precaució encaminades a evitar la possible difusió del focus i a establir la identificació de la malaltia, les quals a més de les establertes per la normativa vigent aplicable en cada cas, poden ser les següents:

  • a) Immobilització dels animals a l’explotació afectada o a les instal·lacions habilitades a aquest efecte.
  • b) Cens oficial de tots els animals de l’explotació intervinguda i, si escau, marcatge especial d’aquests animals particularment, tot i que la identificació s’ajusti a la normativa vigent. Així mateix, es poden senyalitzar les explotacions, els mitjans de transport relacionats amb el focus o les zones sotmeses a un control especial.
  • c) Prohibició temporal d’entrada o de sortida de l’explotació o de l’indret on es troben, d’animals de qualsevol espècie, de productes d’origen animal, de productes per a l’alimentació animal, d’eines, de fems i, en general, de qualsevol producte, substància, subproductes de l’explotació o residus de tractament especial que poden ser susceptibles de vehicular l’agent patogen productor del focus.
  • d) Prohibició temporal d’entrada o de sortida de vehicles de l’explotació o de l’indret, o restricció, si escau, i determinació de les condicions higienicosanitàries que s’han de complir.
  • e) Prohibició temporal d’entrada de persones o determinació de les mesures higièniques pertinents que són necessàries per reduir el risc de propagació de l’agent patogen o vector a què s’ha de sotmetre tota persona que entri o surti de l’explotació o l’indret.
  • f) Suspensió temporal de les autoritzacions, quan correspongui, per al funcionament d’establiments comercials o de transport d’animals, de productes d’origen animal, productes zoosanitaris i productes per a l’alimentació animal, així com, si escau, de les habilitacions per expedir certificats sanitaris.
  • g) El sacrifici obligatori dels animals malalts i dels sospitosos d’estar-ne, així com, segons els casos, la destrucció dels cadàvers d’animals, dels productes d’origen animal i els productes per a l’alimentació animal, o qualsevol material susceptible de vehicular l’agent patogen. En els espais naturals pot consistir en el control i la disminució de les poblacions de les espècies afectades quan la naturalesa de la malaltia ho aconsella així.
  • h) L’establiment en el lloc del possible focus, i en un àrea a l’entorn, d’un programa de lluita contra vectors quan la naturalesa de la malaltia ho aconsella així.
  1. La intervenció pot comprendre, així mateix, l’establiment de zones de protecció, vigilància, i si escau, de seguretat, amb graus d’exigència diferents en la seva extensió i en les mesures aplicables en aquestes zones sobre immobilització i controls de moviment d’animals. En casos excepcionals, es podrà recórrer a la vacunació, amb l’autorització prèvia, si escau, de la Unió Europea i d’acord amb la normativa internacional.
  2. El més breument possible, donar per finalitzades, reforçar o ampliar, si és necessari, les mesures cautelars adoptades per l’òrgan competent en cada cas, sempre dins dels límits geogràfics de la zona de protecció, de vigilància i, si escau, de seguretat que es determinin, fins a l’extinció de la sospita o del focus i la desaparició consegüent del risc de propagació de la malaltia.
v2ModificaciónCambiado20 jul 2016

Actuacions immediates en cas de sospita de la presència d’una malaltia contagiosa

Modifica art. 38

  1. La comunicació per part de tota persona física o jurídica, pública o privada, de la sospita de la presència d’una malaltia contagiosa dóna lloc a una intervenció d’urgència de l’autoritat competent, la qual s’ha de presentar, per mitjà dels seus agents, en el lloc del presumible focus, ha d’emetre un diagnòstic clínic preliminar i ha de prendre, si escau, les mostres necessàries per a l’anàlisi i la confirmació.

Així mateix, cal adoptar les mesures de precaució encaminades a evitar la possible difusió del focus i a establir la identificació de la malaltia, les quals a més de les establertes per la normativa vigent aplicable en cada cas, poden ser les següents:

  • a) Immobilització dels animals a l’explotació afectada o a les instal·lacions habilitades a aquest efecte.
  • b) Cens oficial de tots els animals de l’explotació intervinguda i, si escau, marcatge especial d’aquests animals particularment, tot i que la identificació s’ajusti a la normativa vigent. Així mateix, es poden senyalitzar les explotacions, els mitjans de transport relacionats amb el focus o les zones sotmeses a un control especial.
  • c) Prohibició temporal d’entrada o de sortida de l’explotació o de l’indret on es troben, d’animals de qualsevol espècie, de productes d’origen animal, de productes per a l’alimentació animal, d’eines, de fems i, en general, de qualsevol producte, substància, subproductes de l’explotació o residus de tractament especial que poden ser susceptibles de vehicular l’agent patogen productor del focus.
  • d) Prohibició temporal d’entrada o de sortida de vehicles de l’explotació o de l’indret, o restricció, si escau, i determinació de les condicions higienicosanitàries que s’han de complir.
  • e) Prohibició temporal d’entrada de persones o determinació de les mesures higièniques pertinents que són necessàries per reduir el risc de propagació de l’agent patogen o vector a què s’ha de sotmetre tota persona que entri o surti de l’explotació o l’indret.
  • f) Suspensió temporal de les autoritzacions, quan correspongui, per al funcionament d’establiments comercials o de transport d’animals, de productes d’origen animal, productes zoosanitaris i productes per a l’alimentació animal, així com, si escau, de les habilitacions per expedir certificats sanitaris.
  • g) El sacrifici obligatori dels animals malalts i dels sospitosos d’estar-ne, així com, segons els casos, la destrucció dels cadàvers d’animals, dels productes d’origen animal i els productes per a l’alimentació animal, o qualsevol material susceptible de vehicular l’agent patogen. En els espais naturals pot consistir en el control i la disminució de les poblacions de les espècies afectades quan la naturalesa de la malaltia ho aconsella així.
  • h) L’establiment en el lloc del possible focus, i en un àrea a l’entorn, d’un programa de lluita contra vectors quan la naturalesa de la malaltia ho aconsella així.
  1. La intervenció pot comprendre, així mateix, l’establiment de zones de protecció, vigilància, i si escau, de seguretat, amb graus d’exigència diferents en la seva extensió i en les mesures aplicables en aquestes zones sobre immobilització i controls de moviment d’animals. En casos excepcionals, es podrà recórrer a la vacunació, amb l’autorització prèvia, si escau, de la Unió Europea i d’acord amb la normativa internacional.
  2. El més breument possible, donar per finalitzades, reforçar o ampliar, si és necessari, les mesures cautelars adoptades per l’òrgan competent en cada cas, sempre dins dels límits geogràfics de la zona de protecció, de vigilància i, si escau, de seguretat que es determinin, fins a l’extinció de la sospita o del focus i la desaparició consegüent del risc de propagació de la malaltia.