Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

1. En desenvolupament del que disposa l’article 9 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, l’INAF pot establir relacions i acords amb bancs centrals i autoritats de supervisió financera d’altres països amb la finalitat d’establir un marc per a una adequada supervisió de les entitats operatives del sistema financer. Els acords que l’INAF estableix amb les autoritats de supervisió del sistema financer d’altres països han de fixar un procediment d’intercanvi d’informació que queda delimitat pels principis rectors següents:

   • a) L’entitat supervisora sol·licitant accepta respondre sol·licituds de similars característiques des de l’INAF.
   • b) La sol·licitud és efectuada per escrit i inclou concretament la informació sol·licitada.
   • c) La sol·licitud inclou una descripció dels riscos i els motius que l’han justificat.
   • d) La sol·licitud inclou, si és el cas, una descripció de la presumpta infracció comesa.
   • e) La informació facilitada només pot ser emprada a l’efecte de controlar l’activitat en qüestió.
   • f) L’entitat supervisora demandant i el seu personal estan sotmesos a normes de confidencialitat i secret professional, com a mínim, similars a les establertes en la legislació andorrana.

2. Les entitats supervisores han d’establir en els convenis corresponents de col·laboració la forma i els termes en què han de ser supervisades les entitats financeres filials d’una matriu establerta en un dels països signataris de l’acord.

3. En el marc de la supervisió en base consolidada de l’INAF i d’altres autoritats supervisores es pot donar el cas, a més del que suposa un intercanvi d’informacions, que l’INAF efectuï inspeccions in situ acompanyat d’altres autoritats supervisores del sistema financer, segons el procediment establert en els acords de col·laboració corresponents.

4. Les matrius andorranes han de rebre de les seves filials a l’estranger la informació necessària per a la gestió dels seus riscos així com tota la requerida per l’INAF en el marc del desenvolupament de les funcions que li són encomanades per llei. Les filials andorranes de matrius d’altres territoris amb els que l’INAF hagi establert un acord de cooperació en matèria de supervisió han de trametre a la seva matriu la informació necessària per a la gestió dels seus riscos així com tota la requerida per part del seu òrgan de supervisió.

5. Quan les dades obtingudes en el marc de la supervisió es puguin utilitzar per a altres finalitats que les derivades de la supervisió, s’ha de complir el que disposen les lletres següents, tal i com ho han de recollir els convenis de col·laboració:

   • a) Les autoritats de supervisió financera que hagin signat convenis de col·laboració amb l’INAF i hagin d’utilitzar la informació per a altres finalitats que les derivades de la supervisió, ho han de comunicar a aquest òrgan per escrit i amb caràcter previ a la transmissió de la informació.
   • b) L’INAF, amb caràcter previ a qualsevol tramesa d’informació, ha de notificar la sol·licitud d’informació a l’entitat i a la persona o a les persones interessades i posar de manifest les actuacions i atorgar-los un termini de tretze dies hàbils per al·legar allò que estimin convenient i aportar els documents i les justificacions que creguin necessàries per resoldre l’assumpte; transcorregut el termini i en els tretze dies hàbils següents l’INAF ha de dictar la resolució corresponent. Contra la resolució esmentada, que esgota la via administrativa, l’entitat i l’interessat o els interessats poden interposar, dins el termini de tretze dies hàbils, recurs d’oposició davant de la jurisdicció administrativa i fiscal. La interposició del recurs jurisdiccional en la primera i segona instància suspèn l’execució de la resolució de l’INAF fins que el recurs sigui desestimat per resolució ferma i definitiva.
   • c) En cas que la sol·licitud d’informació faci referència a dades que incloguin informació sobre una pluralitat de clients, aquests clients, si són més d’un els que es volen oposar amb eficàcia suspensiva a la decisió de l’autoritat competent, han de fer-ho de forma conjunta o mancomunada, i queda inalterada en tot cas l’eficàcia suspensiva del recurs d’oposició que pugui formular individualment l’entitat afectada. La composició correcta de la comunitat recurrent ha de ser certificada per l’entitat corresponent i s’ha d’acompanyar al primer escrit en el qual es formalitzi el recurs d’oposició.

6. La sol·licitud d’informació o bé l’ajuda a una autoritat supervisora, ha de ser rebutjada quan l’execució de la sol·licitud d’informació no està fonamentada d’acord amb el que es disposa en els apartats anteriors o quan comporta perjudici a la sobirania, o a la seguretat, o als interessos econòmics essencials o a l’ordre públic, o bé quan un procediment penal ha estat iniciat sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones o bé quan aquestes persones han estat sancionades per una decisió definitiva pels mateixos fets.

7. Les trameses d’informació regulades en aquest capítol no comporten ni constitueixen una violació del secret professional, ni cap classe de responsabilitat judicial, ni tampoc conculquen les restriccions sobre revelació d’informació a les quals estan sotmeses les entitats i l’INAF, tal com esmenta la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, després de la modificació establerta en la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorra de Finances.

Títol IV. Registres

Capítol únic. Registres oficials d’actes administratius

1. En desenvolupament del que disposa l’article 9 de la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, l’INAF pot establir relacions i acords amb bancs centrals i autoritats de supervisió financera d’altres països amb la finalitat d’establir un marc per a una adequada supervisió de les entitats operatives del sistema financer. Els acords que l’INAF estableix amb les autoritats de supervisió del sistema financer d’altres països han de fixar un procediment d’intercanvi d’informació que queda delimitat pels principis rectors següents:

   • a) L’entitat supervisora sol·licitant accepta respondre sol·licituds de similars característiques des de l’INAF.
   • b) La sol·licitud és efectuada per escrit i inclou concretament la informació sol·licitada.
   • c) La sol·licitud inclou una descripció dels riscos i els motius que l’han justificat.
   • d) La sol·licitud inclou, si és el cas, una descripció de la presumpta infracció comesa.
   • e) La informació facilitada només pot ser emprada a l’efecte de controlar l’activitat en qüestió.
   • f) L’entitat supervisora demandant i el seu personal estan sotmesos a normes de confidencialitat i secret professional, com a mínim, similars a les establertes en la legislació andorrana.

2. Les entitats supervisores han d’establir en els convenis corresponents de col·laboració la forma i els termes en què han de ser supervisades les entitats financeres filials d’una matriu establerta en un dels països signataris de l’acord.

3. En el marc de la supervisió en base consolidada de l’INAF i d’altres autoritats supervisores es pot donar el cas, a més del que suposa un intercanvi d’informacions, que l’INAF efectuï inspeccions in situ acompanyat d’altres autoritats supervisores del sistema financer, segons el procediment establert en els acords de col·laboració corresponents.

4. Les matrius andorranes han de rebre de les seves filials a l’estranger la informació necessària per a la gestió dels seus riscos així com tota la requerida per l’INAF en el marc del desenvolupament de les funcions que li són encomanades per llei. Les filials andorranes de matrius d’altres territoris amb els que l’INAF hagi establert un acord de cooperació en matèria de supervisió han de trametre a la seva matriu la informació necessària per a la gestió dels seus riscos així com tota la requerida per part del seu òrgan de supervisió.

5. Quan les dades obtingudes en el marc de la supervisió es puguin utilitzar per a altres finalitats que les derivades de la supervisió, s’ha de complir el que disposen les lletres següents, tal i com ho han de recollir els convenis de col·laboració:

   • a) Les autoritats de supervisió financera que hagin signat convenis de col·laboració amb l’INAF i hagin d’utilitzar la informació per a altres finalitats que les derivades de la supervisió, ho han de comunicar a aquest òrgan per escrit i amb caràcter previ a la transmissió de la informació.
   • b) L’INAF, amb caràcter previ a qualsevol tramesa d’informació, ha de notificar la sol·licitud d’informació a l’entitat i a la persona o a les persones interessades i posar de manifest les actuacions i atorgar-los un termini de tretze dies hàbils per al·legar allò que estimin convenient i aportar els documents i les justificacions que creguin necessàries per resoldre l’assumpte; transcorregut el termini i en els tretze dies hàbils següents l’INAF ha de dictar la resolució corresponent. Contra la resolució esmentada, que esgota la via administrativa, l’entitat i l’interessat o els interessats poden interposar, dins el termini de tretze dies hàbils, recurs d’oposició davant de la jurisdicció administrativa i fiscal. La interposició del recurs jurisdiccional en la primera i segona instància suspèn l’execució de la resolució de l’INAF fins que el recurs sigui desestimat per resolució ferma i definitiva.
   • c) En cas que la sol·licitud d’informació faci referència a dades que incloguin informació sobre una pluralitat de clients, aquests clients, si són més d’un els que es volen oposar amb eficàcia suspensiva a la decisió de l’autoritat competent, han de fer-ho de forma conjunta o mancomunada, i queda inalterada en tot cas l’eficàcia suspensiva del recurs d’oposició que pugui formular individualment l’entitat afectada. La composició correcta de la comunitat recurrent ha de ser certificada per l’entitat corresponent i s’ha d’acompanyar al primer escrit en el qual es formalitzi el recurs d’oposició.

6. La sol·licitud d’informació o bé l’ajuda a una autoritat supervisora, ha de ser rebutjada quan l’execució de la sol·licitud d’informació no està fonamentada d’acord amb el que es disposa en els apartats anteriors o quan comporta perjudici a la sobirania, o a la seguretat, o als interessos econòmics essencials o a l’ordre públic, o bé quan un procediment penal ha estat iniciat sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones o bé quan aquestes persones han estat sancionades per una decisió definitiva pels mateixos fets.

7. Les trameses d’informació regulades en aquest capítol no comporten ni constitueixen una violació del secret professional, ni cap classe de responsabilitat judicial, ni tampoc conculquen les restriccions sobre revelació d’informació a les quals estan sotmeses les entitats i l’INAF, tal com esmenta la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, després de la modificació establerta en la Llei 14/2003, del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorra de Finances.

Títol IV. Registres

Capítol únic. Registres oficials d’actes administratius