- Les entitats operatives del sistema financer han de tenir contractat en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria dels seus comptes anuals.
- Sempre que sigui possible, les entitats mencionades a l’apartat primer i les entitats financeres participades per qualsevol d’aquestes entitats han de tenir contractada la mateixa entitat auditora.
- Les entitats esmentades a l’apartat primer no poden contractar la mateixa entitat auditora durant més de cinc exercicis consecutius.
- L’entitat auditora responsable de l’auditoria externa de les entitats mencionades a l’apartat primer durant tres exercicis o més consecutius no pot ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte. La tramesa dels estats financers auditats a l’INAF s’ha de dur a terme en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici en qüestió i, en cas que s’elaborin amb una periodicitat superior a l’any, en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’auditoria.
- Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en els apartats anteriors.
- En cas que l’entitat auditora, responsable de l’auditoria externa dels últims tres exercicis o més, quedi integrada en una altra entitat auditora, i atès el canvi de metodologia que aquest fet implica, la nova firma pot ser contractada com a nova entitat per dur a terme l’auditoria externa. En qualsevol cas, ni el soci responsable ni els components del seu equip avaluador no poden, durant els dos primers anys, ser persones provinents de l’entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels darrers tres exercicis o més.
- La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa firma auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la firma dels socis responsables que han estat al càrrec del treball dut a terme en el si de l’entitat auditada. No poden ser signats els informes per part d’altres socis de la mateixa firma que no hagin participat en el treball.
- En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat de les entitats mencionades a l’apartat primer, n’han d’emetre un informe amb caràcter immediat, i l’entitat auditada té l’obligació de remetre’n una còpia a l’INAF. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’informe a l’INAF.
- L’entitat auditora externa o els auditors també han de facilitar a l’INAF informació complementària en relació amb la revisió i la verificació dels punts concrets, d’obligada observança, dels quals l’INAF sol·liciti aclariments.
- Les firmes d’auditoria i els seus empleats, en el marc de les seves actuacions en entitats operatives del sistema financer, estan sotmesos al secret professional. La violació del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.
- Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors, i/o que no executen les exigències i els encàrrecs de l’INAF establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, són sancionats amb una multa de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys si l’incompliment s’ha produït per negligència, o amb una multa de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.
- Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Capítol quart. Cooperació en la supervisió