B
BOPA·CHAT
Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.
342 versiones

Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.

v1OriginalBOPA 02203208 jun 2010

Clients professionals

Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

Es consideren “clients professionals” els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions, i en particular:

  • a) Entitats bancàries; entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat; entitats financeres d’inversió, organismes d’inversió col·lectiva i les seves societats gestores, i també les companyies d’assegurances nacionals i estrangeres.

  • b) Els empresaris que individualment reuneixen dos dels requisits següents:

  • Que el total de les partides de l’actiu sigui igual o superior a 20.000.000 d’euros.

  • Que l’import de la seva xifra anual de negocis sigui igual o superior a 40.000.000 d’euros.

  • Que els seus recursos propis siguin iguals o superiors a 2.000.000 d’euros.

    • c) Els estats i les administracions públiques en general; organismes públics que gestionen el deute públic; bancs centrals: organismes internacionals i supranacionals com el Banc Mundial, l’FMI, el BCE, el BEI i altres organitzacions internacionals similars.
    • d) Altres inversors institucionals l’activitat habitual dels quals és invertir en instruments financers com els fons de titulització i les entitats de capital risc.

Tanmateix, quan el client és una entitat mencionada en aquest apartat, l’entitat financera d’inversió ha d’informar-lo, abans de prestar-li cap servei, que d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera un client professional i que el tractarà com a tal llevat que ambdues parts acordin un altre tractament.

  • e) Els altres clients que renuncien expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i que manifesten que desitgen ser tractats com a clients professionals en tot moment o únicament respecte d’un tipus o una determinada operació o servei d’inversió.

L’entitat financera d’inversió ha d’advertir els clients clarament per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats i els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.

Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, les entitats financeres d’inversió han d’adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client en qüestió posseeix una competència, experiència i coneixements que garanteixen raonablement, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven. En el cas d’entitats, l’avaluació esmentada abans ha d’efectuar-se a la persona amb poder per realitzar les operacions en nom i per compte d’aquestes entitats.

Igualment, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia i en el marc de l’avaluació anterior, les entitats financeres d’inversió han de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents:

  • Que ha realitzat, en el mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de 10 per trimestre durant els últims quatre trimestres.

  • Que el valor de l’efectiu i de la cartera d’instruments financers és superior a 500.000 euros.

  • Que ocupa o ha ocupat almenys durant un any un càrrec professional en el sistema financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.

v2ModificaciónCambiado27 dic 2011

Clients professionals

Modifica art. disposició addicional sisena

Es consideren “clients professionals” els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions, i en particular:

  • a) Entitats bancàries; entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat; entitats financeres d’inversió, organismes d’inversió col·lectiva i les seves societats gestores, i també les companyies d’assegurances nacionals i estrangeres.

  • b) Els empresaris que individualment reuneixen dos dels requisits següents:

  • Que el total de les partides de l’actiu sigui igual o superior a 20.000.000 d’euros.

  • Que l’import de la seva xifra anual de negocis sigui igual o superior a 40.000.000 d’euros.

  • Que els seus recursos propis siguin iguals o superiors a 2.000.000 d’euros.

    • c) Els estats i les administracions públiques en general; organismes públics que gestionen el deute públic; bancs centrals: organismes internacionals i supranacionals com el Banc Mundial, l’FMI, el BCE, el BEI i altres organitzacions internacionals similars.
    • d) Altres inversors institucionals l’activitat habitual dels quals és invertir en instruments financers com els fons de titulització i les entitats de capital risc.

Tanmateix, quan el client és una entitat mencionada en aquest apartat, l’entitat financera d’inversió ha d’informar-lo, abans de prestar-li cap servei, que d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera un client professional i que el tractarà com a tal llevat que ambdues parts acordin un altre tractament.

  • e) Els altres clients que renuncien expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i que manifesten que desitgen ser tractats com a clients professionals en tot moment o únicament respecte d’un tipus o una determinada operació o servei d’inversió.

L’entitat financera d’inversió ha d’advertir els clients clarament per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats i els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.

Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, les entitats financeres d’inversió han d’adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client en qüestió posseeix una competència, experiència i coneixements que garanteixen raonablement, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven. En el cas d’entitats, l’avaluació esmentada abans ha d’efectuar-se a la persona amb poder per realitzar les operacions en nom i per compte d’aquestes entitats.

Igualment, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia i en el marc de l’avaluació anterior, les entitats financeres d’inversió han de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents:

  • Que ha realitzat, en el mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de 10 per trimestre durant els últims quatre trimestres.

  • Que el valor de l’efectiu i de la cartera d’instruments financers és superior a 500.000 euros.

  • Que ocupa o ha ocupat almenys durant un any un càrrec professional en el sistema financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.