Article 22. Objecte, composició i funcions
- La Comissió de Reproducció Humana Assistida és l’òrgan col·legiat, amb caràcter permanent i consultiu, destinat a assessorar, informar i orientar sobre la utilització de les tècniques de reproducció humana assistida i sobre el desenvolupament i l’aplicació de la seva normativa, a contribuir a l’actualització i la difusió dels coneixements científics i tècnics en aquesta matèria, així com a elaborar criteris funcionals i estructurals dels centres i serveis on es realitzen, i elaborar i informar directrius per al seguiment i l’avaluació dels resultats i les complicacions d’aquestes directrius. Aquesta comissió s’adscriu al ministeri encarregat de la salut, si bé actua amb independència, autonomia i imparcialitat.
- La Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida està integrada per sis membres, un president i cinc vocals, tots designats per Govern, entre persones de reconegut prestigi dins els àmbits científic, mèdic, ètic i jurídic i amb coneixements en les matèries sobre les quals versaran les seves funcions a la Comissió. El president es designa amb la proposta prèvia del ministeri responsable de la salut i els cinc vocals a proposta, respectivament: un del Comitè Nacional de Bioètica, un del Consell Superior de la Justícia, dos del ministeri responsable de la salut, un del Col·legi Oficial de metges del Principat d’Andorra.
Els membres esmentats són elegits per un període de quatre anys, prorrogable únicament per un segon mandat successiu.
La Comissió actua en Ple i en Comissió Permanent. Aquesta última la integren un mínim de tres membres, entre els quals hi ha d’estar inclòs, com a mínim, el president, que té vot de qualitat tant al Ple com a la Comissió Permanent.
En cas d’absència, vacant o incapacitat temporal per a l’exercici del càrrec de president, se substitueix pel membre de la Comissió de més edat. Actua com a secretari de la Comissió el membre de menys edat.
- Poden sol·licitar l’informe o l’assessorament de la Comissió de Reproducció Humana Assistida tant el Govern com els seus òrgans administratius.
Els centres i serveis sanitaris en què s’apliquin les tècniques de reproducció humana assistida també poden sol·licitar l’informe de la Comissió sobres qüestions relacionades amb aquesta aplicació, al marge dels supòsits previstos en aquesta Llei en què l’informe de la Comissió és preceptiu per a l’autorització del ministre responsable de la salut.
-
És preceptiu l’informe favorable de la Comissió de Reproducció Humana Assistida en els supòsits següents:
- a) a) Per autoritzar una tècnica de reproducció humana assistida no recollida a l’annex, ja sigui de forma puntual o com a tècnica experimental.
- b) b) Per autoritzar de manera ocasional en casos concrets l’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida a usuàries que superin l’edat màxima legalment prevista.
- c) c) Per autoritzar de manera ocasional en casos concrets i no previstos en aquesta Llei les tècniques de diagnòstic preimplantacional.
- d) d) Per autoritzar les tècniques de diagnòstic preimplantacional combinades amb la determinació dels antígens d’histocompatibilitat dels embrions in vitro amb finalitats terapèutiques per a tercers.
- e) e) Per autoritzar la desestimació dels embrions en els casos que no estiguin expressament previstos per la Llei.
- f) f) Per autoritzar l’aplicació d’una tècnica en el supòsit de discrepància de la dona receptora amb el criteri mèdic, d’acord amb l’article 5.1 d’aquesta llei.
- g) g) En qualsevol altre supòsit previst legalment o reglamentàriament.
-
S’ha d’informar la Comissió de Reproducció Humana Assistida de les dades recollides al Registre de Reproducció Humana Assistida. Igualment, se l’ha d’informar de les pràctiques de diagnòstic preimplantacional que es portin a terme de conformitat amb el que disposa l’article 16 d’aquesta llei.
-
Els membres de la Comissió de Reproducció Humana Assistida han d’efectuar una declaració d’activitats i interessos i s’han d’abstenir de prendre part en les deliberacions i les votacions en les quals tinguin un interès directe o indirecte en l’assumpte examinat.