Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)

Article 17. Tècniques terapèutiques aplicades a l’embrió in vitro

1. Qualsevol intervenció amb finalitats terapèutiques sobre l’embrió in vitro només pot tenir com a objectiu tractar una malaltia o impedir-ne la transmissió, amb garanties raonables i contrastades.

2. La teràpia que es realitzi sobre embrions in vitro tan sols s’autoritza si es compleixen els requisits següents:

   • a) a) Que la futura gestant o, si escau, els cònjuges hagin estat degudament informats sobre els procediments, les proves diagnòstiques, la possibilitat i els riscos de la teràpia proposada, i que els hagin acceptat prèviament.
   • b) b) Que es tracti de patologies amb un diagnòstic precís i que ofereixin possibilitats raonables de millora o curació.
   • c) c) Que no es modifiquin els caràcters hereditaris no patològics ni es busqui la selecció dels individus o de la raça.
   • d) d) Que es faci en centres sanitaris autoritzats i per equips qualificats i dotats dels mitjans necessaris, segons es determini mitjançant reglament.

3. La realització d’aquestes pràctiques en cada cas requereix l’autorització del ministeri responsable de la salut, amb l’informe previ favorable de la Comissió de Reproducció Humana Assistida.

Article 17. Tècniques terapèutiques aplicades a l’embrió in vitro

1. Qualsevol intervenció amb finalitats terapèutiques sobre l’embrió in vitro només pot tenir com a objectiu tractar una malaltia o impedir-ne la transmissió, amb garanties raonables i contrastades. 2. La teràpia que es realitzi sobre embrions in vitro tan sols s’autoritza si es compleixen els requisits següents:

• a) a) Que la futura gestant o, si escau, els cònjuges hagin estat degudament informats sobre els procediments, les proves diagnòstiques, la possibilitat i els riscos de la teràpia proposada, i que els hagin acceptat prèviament.
• b) b) Que es tracti de patologies amb un diagnòstic precís i que ofereixin possibilitats raonables de millora o curació.
• c) c) Que no es modifiquin els caràcters hereditaris no patològics ni es busqui la selecció dels individus o de la raça.
• d) d) Que es faci en centres sanitaris autoritzats i per equips qualificats i dotats dels mitjans necessaris, segons es determini mitjançant reglament.

3. La realització d’aquestes pràctiques en cada cas requereix l’autorització del ministeri responsable de la salut, amb l’informe previ favorable de la Comissió de Reproducció Humana Assistida.

Capítol sisè. Centres sanitaris i equips biomèdics