Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)

Article 14. Crioconservació i destí dels embrions in vitro

1. El nombre d’embrions que es generin ha de ser l’indispensable per atendre les necessitats clíniques de la parella o de la dona, amb la finalitat d’evitar que quedin embrions sobrants sense un destí reproductor previst per endavant.

2. En tot cas, els embrions in vitro restants de l’aplicació de les tècniques de fecundació in vitro que no siguin transferits a la dona en un cicle reproductiu han de ser crioconservats en bancs autoritzats a aquest efecte, tret que no siguin viables o es trobin afectats per una malaltia genètica greu. Abans de portar a terme la tècnica reproductiva i la crioconservació, la parella o la dona han de signar, juntament amb el consentiment informat o com a part integrant d’aquest consentiment, un “compromís de responsabilitat sobre els seus embrions”, en el qual manifesten la determinació de destinar-los a:

   • a) a) Aplicació per a la pròpia reproducció en cas d’una dona sola i en cas d’una parella, per a finalitats reproductives pròpies dintre del projecte parental comú previst;
   • b) b) Donació per a ús reproductiu de tercers.

3. Només quan els responsables mèdics considerin, amb el dictamen favorable d’especialistes independents i aliens al centre corresponent, que la receptora no compleix els requisits clínicament adequats per practicar la tècnica i, en tot cas, a partir de cinquanta anys d’edat, el projecte reproductiu es considera inviable i es pot optar per la donació per a ús reproductiu de tercers o la desestimació dels embrions in vitro crioconservats per a la pròpia reproducció.

4. En el document de consentiment informat que se signi hi ha de constar el destí inicialment previst per als embrions in vitro restants així com, si es desitja, un destí alternatiu en cas de silenci del titular en els terminis legalment previstos. Entre els destins possibles a preveure hi ha la utilització per a la pròpia reproducció i la donació per a l’ús reproductiu de tercers; en qualsevol cas, i només quan el projecte reproductor ja no sigui viable, la desestimació.

5. Els embrions in vitro destinats a la reproducció pròpia es conserven fins que la receptora tingui cinquanta anys d’edat o els responsables mèdics valorin, amb anterioritat i amb el dictamen favorable d’especialistes independents i aliens al centre corresponent, que la receptora no compleix els requisits clínicament adequats per practicar la tècnica, moment en el qual el projecte reproductiu es considera inviable.

Quan el centre tingui constància que la dona ha arribat a cinquanta anys d’edat, pot optar per dur a terme qualsevol dels destins alternatius previstos en el document de consentiment informat a aquest efecte.

6. En el document de consentiment informat hi ha de constar també el destí que la parella titular dels embrions in vitro preveu en cas de divorci, de defunció, o si escau el destí que la dona soltera titular dels embrions in vitro preveu en cas de defunció o d’incapacitat judicial. El destí pot ser la donació per a l’ús reproductiu de tercers en qualsevol moment o, una vegada s’hagi constatat la inviabilitat del projecte reproductor tal com s’ha definit en el punt 3 d’aquest article, la desestimació.
7. En el cas de premoriència del cònjuge, es pot dur a terme el destí fixat en el document de consentiment informat, sempre que es compleixin les condicions previstes en l’article 11.

En els documents de consentiment informat s’adverteix que si les dites circumstàncies concretes, encara que succeeixin, no arriben al coneixement del centre, s’ha d’actuar de conformitat amb el punt 5 d’aquest article.

8. Qualsevol desestimació d’embrions in vitro humans s’ha de comunicar al ministeri responsable de la salut en els terminis reglamentàriament establerts.

Article 14. Crioconservació i destí dels embrions in vitro

1. El nombre d’embrions que es generin ha de ser l’indispensable per atendre les necessitats clíniques de la parella o de la dona, amb la finalitat d’evitar que quedin embrions sobrants sense un destí reproductor previst per endavant. 2. En tot cas, els embrions in vitro restants de l’aplicació de les tècniques de fecundació in vitro que no siguin transferits a la dona en un cicle reproductiu han de ser crioconservats en bancs autoritzats a aquest efecte, tret que no siguin viables o es trobin afectats per una malaltia genètica greu. Abans de portar a terme la tècnica reproductiva i la crioconservació, la parella o la dona han de signar, juntament amb el consentiment informat o com a part integrant d’aquest consentiment, un “compromís de responsabilitat sobre els seus embrions”, en el qual manifesten la determinació de destinar-los a:

• a) a) Aplicació per a la pròpia reproducció en cas d’una dona sola i en cas d’una parella, per a finalitats reproductives pròpies dintre del projecte parental comú previst;
• b) b) Donació per a ús reproductiu de tercers.

3. Només quan els responsables mèdics considerin, amb el dictamen favorable d’especialistes independents i aliens al centre corresponent, que la receptora no compleix els requisits clínicament adequats per practicar la tècnica i, en tot cas, a partir de cinquanta anys d’edat, el projecte reproductiu es considera inviable i es pot optar per la donació per a ús reproductiu de tercers o la desestimació dels embrions in vitro crioconservats per a la pròpia reproducció. 4. En el document de consentiment informat que se signi hi ha de constar el destí inicialment previst per als embrions in vitro restants així com, si es desitja, un destí alternatiu en cas de silenci del titular en els terminis legalment previstos. Entre els destins possibles a preveure hi ha la utilització per a la pròpia reproducció i la donació per a l’ús reproductiu de tercers; en qualsevol cas, i només quan el projecte reproductor ja no sigui viable, la desestimació. 5. Els embrions in vitro destinats a la reproducció pròpia es conserven fins que la receptora tingui cinquanta anys d’edat o els responsables mèdics valorin, amb anterioritat i amb el dictamen favorable d’especialistes independents i aliens al centre corresponent, que la receptora no compleix els requisits clínicament adequats per practicar la tècnica, moment en el qual el projecte reproductiu es considera inviable.

Quan el centre tingui constància que la dona ha arribat a cinquanta anys d’edat, pot optar per dur a terme qualsevol dels destins alternatius previstos en el document de consentiment informat a aquest efecte.

6. En el document de consentiment informat hi ha de constar també el destí que la parella titular dels embrions in vitro preveu en cas de divorci, de defunció, o si escau el destí que la dona soltera titular dels embrions in vitro preveu en cas de defunció o d’incapacitat judicial. El destí pot ser la donació per a l’ús reproductiu de tercers en qualsevol moment o, una vegada s’hagi constatat la inviabilitat del projecte reproductor tal com s’ha definit en el punt 3 d’aquest article, la desestimació. 7. En el cas de premoriència del cònjuge, es pot dur a terme el destí fixat en el document de consentiment informat, sempre que es compleixin les condicions previstes en l’article 11.

En els documents de consentiment informat s’adverteix que si les dites circumstàncies concretes, encara que succeeixin, no arriben al coneixement del centre, s’ha d’actuar de conformitat amb el punt 5 d’aquest article.

8. Qualsevol desestimació d’embrions in vitro humans s’ha de comunicar al ministeri responsable de la salut en els terminis reglamentàriament establerts. 1. El nombre d’embrions que es generin ha de ser l’indispensable per atendre les necessitats clíniques de la parella o de la dona, amb la finalitat d’evitar que quedin embrions sobrants sense un destí reproductor previst per endavant. 2. En tot cas, els embrions in vitro restants de l’aplicació de les tècniques de fecundació in vitro que no siguin transferits a la dona en un cicle reproductiu han de ser crioconservats en bancs autoritzats a aquest efecte, tret que no siguin viables o es trobin afectats per una malaltia genètica greu. Abans de portar a terme la tècnica reproductiva i la crioconservació, la parella o la dona han de signar, juntament amb el consentiment informat o com a part integrant d’aquest consentiment, un “compromís de responsabilitat sobre els seus embrions”, en el qual manifesten la determinació de destinar-los a: a) Aplicació per a la pròpia reproducció en cas d’una dona sola i en cas d’una parella, per a finalitats reproductives pròpies dintre del projecte parental comú previst; b) Donació per a ús reproductiu de tercers. 3. Només quan els responsables mèdics considerin, amb el dictamen favorable d’especialistes independents i aliens al centre corresponent, que la receptora no compleix els requisits clínicament adequats per practicar la tècnica i, en tot cas, a partir de cinquanta anys d’edat, el projecte reproductiu es considera inviable i es pot optar per la donació per a ús reproductiu de tercers o la desestimació dels embrions in vitro crioconservats per a la pròpia reproducció. 4. En el document de consentiment informat que se signi hi ha de constar el destí inicialment previst per als embrions in vitro restants així com, si es desitja, un destí alternatiu en cas de silenci del titular en els terminis legalment previstos. Entre els destins possibles a preveure hi ha la utilització per a la pròpia reproducció i la donació per a l’ús reproductiu de tercers; en qualsevol cas, i només quan el projecte reproductor ja no sigui viable, la desestimació. 5. Els embrions in vitro destinats a la reproducció pròpia es conserven fins que la receptora tingui cinquanta anys d’edat o els responsables mèdics valorin, amb anterioritat i amb el dictamen favorable d’especialistes independents i aliens al centre corresponent, que la receptora no compleix els requisits clínicament adequats per practicar la tècnica, moment en el qual el projecte reproductiu es considera inviable. Quan el centre tingui constància que la dona ha arribat a cinquanta anys d’edat, pot optar per dur a terme qualsevol dels destins alternatius previstos en el document de consentiment informat a aquest efecte. 6. En el document de consentiment informat hi ha de constar també el destí que la parella titular dels embrions in vitro preveu en cas de divorci, de defunció, o si escau el destí que la dona soltera titular dels embrions in vitro preveu en cas de defunció o d’incapacitat judicial. El destí pot ser la donació per a l’ús reproductiu de tercers en qualsevol moment o, una vegada s’hagi constatat la inviabilitat del projecte reproductor tal com s’ha definit en el punt 3 d’aquest article, la desestimació. 7. En el cas de premoriència del cònjuge, es pot dur a terme el destí fixat en el document de consentiment informat, sempre que es compleixin les condicions previstes en l’article 11. En els documents de consentiment informat s’adverteix que si les dites circumstàncies concretes, encara que succeeixin, no arriben al coneixement del centre, s’ha d’actuar de conformitat amb el punt 5 d’aquest article. 8. Qualsevol desestimació d’embrions in vitro humans s’ha de comunicar al ministeri responsable de la salut en els terminis reglamentàriament establerts.