Decret del 27-12-2017 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

1. La provisió de prestacions representa l’import de les obligacions pendents de l’assegurador per sinistres que ja han ocorregut amb anterioritat a la data de tancament de l’exercici, de manera que serà igual a la diferència entre el cost total estimat, incloent-hi despeses externes i internes de gestió i tramitació dels expedients, sigui quin sigui el seu origen, produïdes i per produir fins a la total liquidació i pagament del sinistre, i els imports ja abonats per raó de tals sinistres, sense que puguin deduir-se els recobraments o quantitats a recuperar enfront de tercers. En el supòsit que s’utilitzin mètodes estadístics, els pagaments es podran computar nets de cobraments.

La provisió tindrà en compte tots els factors i les circumstàncies que influeixin en el seu cost final i serà suficient en tot moment per a fer front a les obligacions pendents en les dates en què hagin de realitzar-se els pagaments.

2. Per a calcular la provisió dels sinistres es classificaran per any d’ocurrència.
3. La provisió de prestacions es realitzarà almenys per ram, sent cada sinistre valorat individualment, independentment que, de forma addicional, l’entitat utilitzi mètodes estadístics per al càlcul de la provisió; excepte per als rams de malaltia -comprenent l’assistència sanitària i la dependència-, defensa jurídica, assistència i decessos, que en cas de valorar-se globalment no requeriran valoració individual.
4. En els rams assenyalats en l’apartat 3 anterior en què l’entitat garanteixi la prestació d’una assistència mitjançant la signatura d’un contracte de reassegurança de prestació de serveis pel qual se cedeix tant el risc com el cost de la sinistralitat al reassegurador, es podrà calcular, per una banda, una única provisió de prestacions de caràcter global tant per l’assegurança directa i, si escau, la reassegurança acceptada, com per altra banda, la reassegurança cedida per la part de risc i sinistralitat que se cedeixi.

Per a aquests mateixos rams, el càlcul de la provisió per a prestacions globals d’assegurança directa i, si escau, reassegurança acceptada, en els supòsits en què no es tingui informació suficient, podrà basar-se (i) bé en la informació subministrada pel reassegurador, (ii) bé en costos mitjans sectorials o, (iii) bé en mètodes propis de l’entitat.

5. Llevat el que assenyala l’apartat anterior, en el cas que la informació sobre els sinistres no permeti una estimació adequada de l’import de la provisió, aquesta s’ha de dotar, com a mínim, per la diferència entre la part de la prima de risc meritada en l’exercici que sigui imputable a aquest i els pagaments per sinistres ocorreguts en l’exercici.
6. La provisió de prestacions es conforma per a la provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament, la provisió de sinistres pendents de declaració i la provisió de despeses internes de liquidació de sinistres, si bé en el cas de la reassegurança acceptada es pot calcular una provisió global única.

1. La provisió de prestacions representa l’import de les obligacions pendents de l’assegurador per sinistres que ja han ocorregut amb anterioritat a la data de tancament de l’exercici, de manera que serà igual a la diferència entre el cost total estimat, incloent-hi despeses externes i internes de gestió i tramitació dels expedients, sigui quin sigui el seu origen, produïdes i per produir fins a la total liquidació i pagament del sinistre, i els imports ja abonats per raó de tals sinistres, sense que puguin deduir-se els recobraments o quantitats a recuperar enfront de tercers. En el supòsit que s’utilitzin mètodes estadístics, els pagaments es podran computar nets de cobraments.

La provisió tindrà en compte tots els factors i les circumstàncies que influeixin en el seu cost final i serà suficient en tot moment per a fer front a les obligacions pendents en les dates en què hagin de realitzar-se els pagaments.

2. Per a calcular la provisió dels sinistres es classificaran per any d’ocurrència.
3. La provisió de prestacions es realitzarà almenys per ram, sent cada sinistre valorat individualment, independentment que, de forma addicional, l’entitat utilitzi mètodes estadístics per al càlcul de la provisió; excepte per als rams de malaltia -comprenent l’assistència sanitària i la dependència-, defensa jurídica, assistència i decessos, que en cas de valorar-se globalment no requeriran valoració individual.
4. En els rams assenyalats en l’apartat 3 anterior en què l’entitat garanteixi la prestació d’una assistència mitjançant la signatura d’un contracte de reassegurança de prestació de serveis pel qual se cedeix tant el risc com el cost de la sinistralitat al reassegurador, es podrà calcular, per una banda, una única provisió de prestacions de caràcter global tant per l’assegurança directa i, si escau, la reassegurança acceptada, com per altra banda, la reassegurança cedida per la part de risc i sinistralitat que se cedeixi.

Per a aquests mateixos rams, el càlcul de la provisió per a prestacions globals d’assegurança directa i, si escau, reassegurança acceptada, en els supòsits en què no es tingui informació suficient, podrà basar-se (i) bé en la informació subministrada pel reassegurador, (ii) bé en costos mitjans sectorials o, (iii) bé en mètodes propis de l’entitat.

5. Llevat el que assenyala l’apartat anterior, en el cas que la informació sobre els sinistres no permeti una estimació adequada de l’import de la provisió, aquesta s’ha de dotar, com a mínim, per la diferència entre la part de la prima de risc meritada en l’exercici que sigui imputable a aquest i els pagaments per sinistres ocorreguts en l’exercici.
6. La provisió de prestacions es conforma per a la provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament, la provisió de sinistres pendents de declaració i la provisió de despeses internes de liquidació de sinistres, si bé en el cas de la reassegurança acceptada es pot calcular una provisió global única.

1. La provisió de prestacions representa l’import de les obligacions pendents de l’assegurador per sinistres que ja han ocorregut amb anterioritat a la data de tancament de l’exercici, de manera que serà igual a la diferència entre el cost total estimat, incloent-hi despeses externes i internes de gestió i tramitació dels expedients, sigui quin sigui el seu origen, produïdes i per produir fins a la total liquidació i pagament del sinistre, i els imports ja abonats per raó de tals sinistres, sense que puguin deduir-se els recobraments o quantitats a recuperar enfront de tercers. En el supòsit que s’utilitzin mètodes estadístics, els pagaments es podran computar nets de cobraments.

La provisió tindrà en compte tots els factors i les circumstàncies que influeixin en el seu cost final i serà suficient en tot moment per a fer front a les obligacions pendents en les dates en què hagin de realitzar-se els pagaments.

2. Per a calcular la provisió dels sinistres es classificaran per any d’ocurrència.
3. La provisió de prestacions es realitzarà almenys per ram, sent cada sinistre valorat individualment, independentment que, de forma addicional, l’entitat utilitzi mètodes estadístics per al càlcul de la provisió; excepte per als rams de malaltia -comprenent l’assistència sanitària i la dependència-, defensa jurídica, assistència i decessos, que en cas de valorar-se globalment no requeriran valoració individual.
4. En els rams assenyalats en l’apartat 3 anterior en què l’entitat garanteixi la prestació d’una assistència mitjançant la signatura d’un contracte de reassegurança de prestació de serveis pel qual se cedeix tant el risc com el cost de la sinistralitat al reassegurador, es podrà calcular, per una banda, una única provisió de prestacions de caràcter global tant per l’assegurança directa i, si escau, la reassegurança acceptada, com per altra banda, la reassegurança cedida per la part de risc i sinistralitat que se cedeixi.

Per a aquests mateixos rams, el càlcul de la provisió per a prestacions globals d’assegurança directa i, si escau, reassegurança acceptada, en els supòsits en què no es tingui informació suficient, podrà basar-se (i) bé en la informació subministrada pel reassegurador, (ii) bé en costos mitjans sectorials o, (iii) bé en mètodes propis de l’entitat.

5. Llevat el que assenyala l’apartat anterior, en el cas que la informació sobre els sinistres no permeti una estimació adequada de l’import de la provisió, aquesta s’ha de dotar, com a mínim, per la diferència entre la part de la prima de risc meritada en l’exercici que sigui imputable a aquest i els pagaments per sinistres ocorreguts en l’exercici.
6. La provisió de prestacions es conforma per a la provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament, la provisió de sinistres pendents de declaració i la provisió de despeses internes de liquidació de sinistres, si bé en el cas de la reassegurança acceptada es pot calcular una provisió global única.