La Llei modifica igualment el Règim especial de béns usats establerts per la Llei 11/2013, del 23 de maig, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i l’adapta a les modificacions incorporades en aquesta Llei. En aquest sentit, es precisen els casos de no-deductibilitat dels béns adquirits.
Així mateix, s’introdueixen dos noves disposicions addicionals, la quarta i la cinquena. La disposició addicional quarta defineix un règim especial de l’or d’inversió, en què es determina què s’entén per or d’inversió, i se’n regulen altres aspectes, com les importacions, la base de tributació, la repercussió de la quota, les regles especials per calcular la base de tributació en determinades circumstàncies i el registre de transaccions. D’altra banda, la disposició addicional cinquena introdueix un règim especial de deducció de les quotes suportades de l’impost aplicable al sector financer. El fet que una part significativa de l’activitat de les entitats del sector financer no estigui subjecta a l’impost general indirecte limita en gran part la capacitat de deducció de les quotes suportades de l’impost segons el règim general de deducció, atès que no es poden atribuir de manera exclusiva les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. Així doncs, aquest règim especial fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta.
Aquesta Llei consta de vint-i-un articles, una