Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals (Text refós sense caràcter oficial)

1. Definició: L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat en el territori d’una parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost sobre la propietat immobiliària és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. 3. Exempcions: Gaudeixen d’exempció d’aquest impost els coprínceps com a caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els comuns. Els comuns, mitjançant ordinació, poden eximir del pagament de l’impost sobre la propietat immobiliària edificada els propietaris pel que fa a la unitat immobiliària en la qual aquests resideixen de manera efectiva i permanent sempre que la superfície de la unitat sigui inferior a 100 m2. 4. Obligat tributari: És obligat tributari el propietari de l’immoble o el titular del dret real d’ús sobre el mateix immoble. 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble. Quan la propietat immobiliària és edificada, la superfície del bé immoble correspon a la superfície total construïda i es pondera per un índex de localització. No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments, trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais: Quan la propietat immobiliària és no edificada, la superfície del bé immoble es pondera per un coeficient de qualificació urbanística. Els comuns estableixen una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o el carrer on es troba situat el bé immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories. Igualment, els comuns estableixen uns coeficients per tal de considerar la qualificació urbanística de la zona on es troba radicat el bé immoble no edificat. El valor dels coeficients de qualificació urbanística se situa entre 0,5 i 2. La qualificació urbanística dels béns immobles no edificats s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en funció de les categories següents: a) Sòl urbà b) Sòl urbanitzable c) Sòl no urbanitzable 6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària edificada està comprès entre 0,3 i 3 euros per metre quadrat edificat de la superfície del bé immoble. El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària no edificada està comprès entre 0 i 0,75 euros per metre quadrat de la superfície del bé immoble. 7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost sobre la propietat immobiliària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 8. Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost sobre la propietat immobiliària és l’any natural. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. 9. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre la propietat immobiliària corresponen al Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableix cada Comú.

1. Definició: L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat en el territori d’una parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost sobre la propietat immobiliària és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. 3. Exempcions: Gaudeixen d’exempció d’aquest impost els coprínceps com a caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els comuns. Els comuns, mitjançant ordinació, poden eximir del pagament de l’impost sobre la propietat immobiliària edificada els propietaris pel que fa a la unitat immobiliària en la qual aquests resideixen de manera efectiva i permanent sempre que la superfície de la unitat sigui inferior a 100 m2. 4. Obligat tributari: És obligat tributari el propietari de l’immoble o el titular del dret real d’ús sobre el mateix immoble. 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble. Quan la propietat immobiliària és edificada, la superfície del bé immoble correspon a la superfície total construïda i es pondera per un índex de localització. No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments, trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais: Quan la propietat immobiliària és no edificada, la superfície del bé immoble es pondera per un coeficient de qualificació urbanística. Els comuns estableixen una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o el carrer on es troba situat el bé immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories. Igualment, els comuns estableixen uns coeficients per tal de considerar la qualificació urbanística de la zona on es troba radicat el bé immoble no edificat. El valor dels coeficients de qualificació urbanística se situa entre 0,5 i 2. La qualificació urbanística dels béns immobles no edificats s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en funció de les categories següents: a) Sòl urbà b) Sòl urbanitzable c) Sòl no urbanitzable 6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària edificada està comprès entre 0,3 i 3 euros per metre quadrat edificat de la superfície del bé immoble. El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària no edificada està comprès entre 0 i 0,75 euros per metre quadrat de la superfície del bé immoble. 7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost sobre la propietat immobiliària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 8. Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost sobre la propietat immobiliària és l’any natural. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. 9. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre la propietat immobiliària corresponen al Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableix cada Comú.

1. Definició: L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat en el territori d’una parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost sobre la propietat immobiliària és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. 3. Exempcions: Gaudeixen d’exempció d’aquest impost els coprínceps com a caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els comuns. Els comuns, mitjançant ordinació, poden eximir del pagament de l’impost sobre la propietat immobiliària edificada els propietaris pel que fa a la unitat immobiliària en la qual aquests resideixen de manera efectiva i permanent sempre que la superfície de la unitat sigui inferior a 100 m2. 4. Obligat tributari: És obligat tributari el propietari de l’immoble o el titular del dret real d’ús sobre el mateix immoble. 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble. Quan la propietat immobiliària és edificada, la superfície del bé immoble correspon a la superfície total construïda i es pondera per un índex de localització. No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments, trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais: Quan la propietat immobiliària és no edificada, la superfície del bé immoble es pondera per un coeficient de qualificació urbanística. Els comuns estableixen una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o el carrer on es troba situat el bé immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories. Igualment, els comuns estableixen uns coeficients per tal de considerar la qualificació urbanística de la zona on es troba radicat el bé immoble no edificat. El valor dels coeficients de qualificació urbanística se situa entre 0,5 i 2. La qualificació urbanística dels béns immobles no edificats s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en funció de les categories següents: a) Sòl urbà b) Sòl urbanitzable c) Sòl no urbanitzable 6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària edificada està comprès entre 0,3 i 3 euros per metre quadrat edificat de la superfície del bé immoble. El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària no edificada està comprès entre 0 i 0,75 euros per metre quadrat de la superfície del bé immoble. 7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost sobre la propietat immobiliària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 8. Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost sobre la propietat immobiliària és l’any natural. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. 9. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre la propietat immobiliària corresponen al Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableix cada Comú. 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble.

Quan la propietat immobiliària és edificada, la superfície del bé immoble correspon a la superfície total construïda i es pondera per un índex de localització.

No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments, trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais:

Quan la propietat immobiliària és no edificada, la superfície del bé immoble es pondera per un coeficient de qualificació urbanística.

Els comuns estableixen una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o el carrer on es troba situat el bé immoble.

El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2.

La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories.

Igualment, els comuns estableixen uns coeficients per tal de considerar la qualificació urbanística de la zona on es troba radicat el bé immoble no edificat.

El valor dels coeficients de qualificació urbanística se situa entre 0,5 i 2.

La qualificació urbanística dels béns immobles no edificats s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en funció de les categories següents:

• a) Sòl urbà
• b) Sòl urbanitzable
• c) Sòl no urbanitzable