B
BOPA·CHAT
Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals (Text refós sense caràcter oficial)
202 versiones

Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals (Text refós sense caràcter oficial)

Evolución de este artículo a través de todas las versiones de la ley.

v1Importada30 jul 2003

Definició i fet generador

  1. Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l’acord del Comú de realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. 2. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part dels comuns són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquesta en millora sensiblement les condicions. b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és de competència comunal. c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquesta en millora sensiblement les condicions. d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és de competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya. e) Creació de places públiques. f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal. g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conduccions d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. 3. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tracti de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. 4. No es poden aplicar contribucions especials per raó de: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent. b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres.
v2ModificaciónCambiado22 mar 2005

Definició i fet generador

Modifica art. 63

  1. Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l’acord del Comú de realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. 2. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part dels comuns són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquesta en millora sensiblement les condicions. b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és de competència comunal. c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquesta en millora sensiblement les condicions. d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és de competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya. e) Creació de places públiques. f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal. g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conduccions d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. 3. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tracti de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. 4. No es poden aplicar contribucions especials per raó de: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent. b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres.