Article 4. Modificació dels apartats 1 i 2, addició d’un nou apartat 2 bis i modificació de l’apartat 7 de l’article 16 de la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2
Es modifiquen els apartats 1 i 2, s’addiciona un nou apartat 2 bis i es modifica l’apartat 7 de l’article 16 de la Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, els quals queden redactats de la manera següent:
“Article 16. Procediment relatiu a les sol·licituds inicials o de prolongació
- Les sol·licituds inicials de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades per empreses tancades obligatòriament, si bé s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 17, s’entenen autoritzades pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la data de presentació de la sol·licitud sempre que hagin procedit al període de consultes que estableix l’apartat 6, si escau.
- En la resta de casos, les sol·licituds inicials o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 17, i han de ser autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que estableix l’apartat 6, si escau. Aquesta autorització s’ha de concedir o denegar en el termini màxim de deu dies hàbils a partir del dia que es presenti la sol·licitud. Tanmateix, en cas contrari, el silenci té la consideració de positiu, amb excepció de les sol·licituds presentades en mèrits de l’apartat 2 de l’article 14, que han de ser, en tot cas, autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball. En aquest darrer cas, el silenci té la consideració de negatiu. 2 bis. No obstant el que preveuen l’apartat anterior i el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 13, el Govern, per decret, pot acordar la prolongació automàtica de la vigència de les suspensions temporals dels contractes de treball o de les reduccions de la jornada laboral autoritzades amb anterioritat, expressament o tàcitament, pel ministeri competent en matèria de treball. El decret del Govern pot acordar la prolongació automàtica per a alguns o tots els supòsits previstos als apartats (ii), (iii) i (iv) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13 i ha d’establir el seu període de vigència.
Les empreses que es beneficiïn de la prolongació automàtica decretada pel Govern han de comunicar aquesta circumstància als representants dels assalariats, si n’hi ha.
La prolongació automàtica s’entén sense perjudici de la facultat del ministeri competent en matèria de treball de demanar, de conformitat amb el procediment previst a l’article 32, tota la documentació que consideri necessària a l’efecte de comprovar que es continuen complint els requisits previstos en aquesta Llei, i de l’aplicació de les disposicions que estableix la secció sisena d’aquest capítol. En cas que una empresa deixi de complir els requisits referits, ha de desafectar les persones assalariades de la modalitat de què es tracti, a través dels mitjans telemàtics que posi a l’abast de les empreses el ministeri competent en matèria de treball.
- Un cop la sol·licitud inicial o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons escaigui, o en cas de prolongació automàtica de la modalitat de què es tracti, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de forma fefaent, en el termini màxim dels tres dies hàbils següents, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6. A la notificació s’ha d’indicar la data de finalització prevista del període d’afectació i s’hi ha d’adjuntar, en tot cas, una còpia de la resolució del ministeri competent en matèria de treball, si n’hi ha, i s’hi ha de fer constar que es posa a disposició de la persona assalariada, si així ho sol·licita, la informació esmentada en el segon paràgraf de l’apartat 6, en allò que la concerneixi.