Article 9. Condicions de combustió
- L’explotació de les instal·lacions de tractament tèrmic s’ha de fer per tal d’assolir un nivell d’incineració de manera que la concentració de carboni orgànic total (COT) de les cendres i escòries sigui inferior al 3% del pes sec d’aquests materials o que la seva pèrdua al foc sigui inferior al 5% d’aquest pes sec. No obstant això, la pèrdua al foc s’ha de limitar al 3% per a les instal·lacions que tracten residus sanitaris.
Cal analitzar cada tres mesos, com a mínim, la pèrdua de calcinació o el carbó orgànic total (COT) en l’escòria i la cendra de fons.
La mesura de la pèrdua de calcinació es fa d’acord amb les normes EN 14899 i EN 15169 o EN 15935 o les seves actualitzacions.
La mesura del carboni orgànic total es porta a terme d’acord amb les normes EN 14899 i EN 13137 o EN 15936 o les seves actualitzacions.
En el cas d’analitzar el carboni orgànic total, el carboni elemental, que per exemple s’hagi determinat d’acord amb la DIN 19539 o la seva actualització, es pot restar del resultat de la mesura.
-
Les instal·lacions de tractament tèrmic s’han de dissenyar, equipar, construir i explotar de manera que, fins i tot en les condicions més desfavorables que es puguin preveure, els gasos que es derivin del procés assoleixin, després de la última injecció d’aire de combustió, de manera controlada i homogènia, una temperatura de 850ºC durant dos segons, mesurada prop de la paret interna o en un altre punt autoritzat representatiu de la cambra de combustió. Aquesta durada s’ha de comprovar en el decurs de les proves de posada en marxa. La temperatura s’ha de mesurar en continu.
-
Cada línia d’incineració s’ha d’equipar de almenys un cremador addicional, que s’ha d’activar automàticament quan la temperatura dels gasos de combustió baixi per sota de 850ºC, després de la última injecció d’aire de combustió. Aquests cremadors també s’utilitzen en les fases d’engegada i d’aturada per tal de garantir permanentment la temperatura de 850ºC durant aquestes fases i mentre hi hagi residus no cremats dins la cambra de combustió. En el moment de l’engegada i l’aturada, o quan la temperatura dels gasos de combustió caigui per sota de 850ºC, els cremadors addicionals no s’han d’alimentar amb combustibles que puguin provocar emissions més importants que les que provocaria la combustió de gasoil, de gas líquid o de gas natural.
-
Les instal·lacions de tractament tèrmic han de tenir i utilitzar un sistema automàtic que impedeixi l’alimentació de residus:
- a) durant la fase d’engegada, fins que s’arribi a una temperatura de 850º C,
- b) cada vegada que no es mantingui la temperatura de 850º C,
- c) cada vegada que els mesuraments continus previstos a l’article 28 mostrin que s’ha superat un dels valors límit d’emissió a causa d’una irregularitat o una fallada dels sistemes de depuració.
-
Els recipients que contenen residus sanitaris s’han d’introduir directament, sense manipulació humana, dins el forn mitjançant una tremuja, un sistema d’evacuació de carregament per gravetat o un empenyedor. No s’ha de produir cap deteriorament dels recipients abans d’entrar dins el forn.
Els residus sanitaris només es podran enfornar en condicions de funcionament normal de la instal·lació, amb exclusió sobretot de les fases d’engegada o d’aturada del forn. S’estableix una quota màxima de residus, que no supera en cap cas el 10% en massa de mitjana anual dels residus tractats. L’explotació s’ha de fer de manera que aquests residus s’introdueixin periòdicament dins el forn, per tal de garantir la regularitat de la càrrega i del poder calorífic inferior. Abans de fer qualsevol enfornada, és necessari garantir el caràcter òptim de la combustió.
En cas que hi hagi una aturada en menys de dues hores després de l’últim carregament de residus sanitaris, s’han de poder recuperar o aïllar els residus que hi ha a l’interior del forn fins a ser incinerats després de la reparació.