Article 28. Vigilància de les emissions
1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de posar en marxa, un cop aprovat pel Govern abans de la posada en funcionament de la instal·lació, un programa de vigilància de les emissions que genera la planta. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer les mesures sota la seva responsabilitat i a càrrec seu en les condicions que estableix l’autorització de posada en funcionament, que com a mínim són les que s’enumeren a continuació. No obstant, quan la sensibilitat del medi ho justifiqui, el ministeri responsable del medi ambient pot definir freqüències superiors.
2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els mesuraments continus de les emissions a l’atmosfera i d’acord amb les normes EN i, en cas de no disposar-ne, d’acord amb les normes ISO o altres normes internacionals o nacionals, com a mínim de les substàncies següents:
a) Partícules totals.b) Substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor expressades en carboni orgànic total (COT).c) Clorur d’hidrogen (HCl).d) Fluorur d’hidrogen (HF).e) Diòxid de sofre (SO2).f) Òxids de nitrogen (NOx).
També ha de fer mesuraments continus, dins els gasos de combustió de:
a) Monòxid de carboni (CO).b) Oxigen (O2).c) Vapor d’aigua.d) Cabal.e) Temperatura de la cambra de combustió.f) Pressió.
3. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els mesuraments d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) i altres, si s’han definit límits d’emissió.
4. A més, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer dur a terme dos mesuraments l’any del conjunt dels paràmetres mesurats en continu per un organisme competent.
5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer realitzar almenys dos mesuraments l’any de l’emissió del cadmi i dels seus compostos, del tal·li i dels seus compostos, del mercuri i dels seus compostos, del total dels altres metalls (Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V), de les dioxines i els furans, per un organisme competent. En el decurs del primer any d’explotació, aquesta mesura externa del conjunt d’aquests compostos i dels paràmetres seguits en continu s’ha de fer cada tres mesos. Els resultats de les concentracions de metalls han de mostrar la concentració de cada metall per a les formes de partícules i de gasos abans de fer-ne la suma.
6. El mesurament continu del fluorur d’hidrogen (HF) pot no fer-se si s’apliquen al clorur d’hidrogen (HCI) tractaments que garanteixin que no se supera el valor límit d’emissió establert. En aquest cas, les emissions de fluorur d’hidrogen es mesuren almenys dos cops l’any i cada tres mesos durant el primer any d’explotació.
7. No cal mesurar el contingut de vapor d’aigua quan els gasos de combustió s’assequen abans de l’anàlisi de les emissions.
8. El Govern pot autoritzar en l’autorització de posada en funcionament, en cas d’instal·lacions destinades a la incineració o la valorització energètica de residus, que el mesurament continu per al clorur d’hidrogen, per al fluorur d’hidrogen i per al diòxid de sofre sigui modificat per mesuraments periòdics si el gestor justifica que no poden provocar valors mitjans d’aquestes substàncies contaminants superiors al 10% dels valors límit d’emissió establerts per a aquestes substàncies.
9. La instal·lació i l’equipament de vigilància automàtic de les emissions a l’aire i a l’aigua estan sotmesos a un control i a un assaig anual de verificació. El calibratge s’ha d’efectuar anualment mitjançant mesures paral·leles segons els mètodes de referència per part d’un organisme competent.
10. La localització dels punts de mostreig o de mesura es fixa en l’autorització de posada en funcionament.
1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de posar en marxa, un cop aprovat pel Govern abans de la posada en funcionament de la instal·lació, un programa de vigilància de les emissions que genera la planta. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer les mesures sota la seva responsabilitat i a càrrec seu en les condicions que estableix l’autorització de posada en funcionament, que com a mínim són les que s’enumeren a continuació. No obstant, quan la sensibilitat del medi ho justifiqui, el ministeri responsable del medi ambient pot definir freqüències superiors. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els mesuraments continus de les emissions a l’atmosfera i d’acord amb les normes EN i, en cas de no disposar-ne, d’acord amb les normes ISO o altres normes internacionals o nacionals, com a mínim de les substàncies següents: a) Partícules totals. b) Substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor expressades en carboni orgànic total (COT). c) Clorur d’hidrogen (HCl). d) Fluorur d’hidrogen (HF). e) Diòxid de sofre (SO2). f) Òxids de nitrogen (NOx). També ha de fer mesuraments continus, dins els gasos de combustió de: a) Monòxid de carboni (CO). b) Oxigen (O2). c) Vapor d’aigua. d) Cabal. e) Temperatura de la cambra de combustió. f) Pressió. 3. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els mesuraments d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) i altres, si s’han definit límits d’emissió. 4. A més, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer dur a terme dos mesuraments l’any del conjunt dels paràmetres mesurats en continu per un organisme competent. 5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer realitzar almenys dos mesuraments l’any de l’emissió del cadmi i dels seus compostos, del tal·li i dels seus compostos, del mercuri i dels seus compostos, del total dels altres metalls (Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V), de les dioxines i els furans, per un organisme competent. En el decurs del primer any d’explotació, aquesta mesura externa del conjunt d’aquests compostos i dels paràmetres seguits en continu s’ha de fer cada tres mesos. Els resultats de les concentracions de metalls han de mostrar la concentració de cada metall per a les formes de partícules i de gasos abans de fer-ne la suma. 6. El mesurament continu del fluorur d’hidrogen (HF) pot no fer-se si s’apliquen al clorur d’hidrogen (HCI) tractaments que garanteixin que no se supera el valor límit d’emissió establert. En aquest cas, les emissions de fluorur d’hidrogen es mesuren almenys dos cops l’any i cada tres mesos durant el primer any d’explotació. 7. No cal mesurar el contingut de vapor d’aigua quan els gasos de combustió s’assequen abans de l’anàlisi de les emissions. 8. El Govern pot autoritzar en l’autorització de posada en funcionament, en cas d’instal·lacions destinades a la incineració o la valorització energètica de residus, que el mesurament continu per al clorur d’hidrogen, per al fluorur d’hidrogen i per al diòxid de sofre sigui modificat per mesuraments periòdics si el gestor justifica que no poden provocar valors mitjans d’aquestes substàncies contaminants superiors al 10% dels valors límit d’emissió establerts per a aquestes substàncies. 9. La instal·lació i l’equipament de vigilància automàtic de les emissions a l’aire i a l’aigua estan sotmesos a un control i a un assaig anual de verificació. El calibratge s’ha d’efectuar anualment mitjançant mesures paral·leles segons els mètodes de referència per part d’un organisme competent. 10. La localització dels punts de mostreig o de mesura es fixa en l’autorització de posada en funcionament.