Article 10. Gestió de les aturades o avaries tècniques
1. La durada màxima de les aturades, irregularitats o fallades tècniques de les instal·lacions de tractament tèrmic, de tractament o de mesura dels efluents aquosos i les emissions atmosfèriques durant les quals les concentracions poden superar els valors límit establerts, no pot excedir en cap cas de quatre hores sense interrupció de la instal·lació quan les mesures en continu previstes a l’article 28 mostren que s’ha superat un valor límit d’emissió a l’atmosfera. La durada acumulada de funcionament en un any en aquestes condicions pel conjunt de tots els paràmetres mesurats ha de ser inferior a seixanta hores.
2. La concentració total de partícules de les emissions atmosfèriques no ha de superar, en cap cas, els 150 mg/m3, expressada en mitjana sobre mitja hora. A més, no s’han de superar els valors límit d’emissió establerts a l’annex I per al monòxid de carboni i per a les substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor, expressats en carboni orgànic total. S’han de respectar també les condicions relatives al nivell d’incineració que cal assolir.
3. Tanmateix el Govern pot en tot moment incrementar les limitacions definides en aquest article i/o en l’autorització de posada en funcionament, si ho considera necessari.
4. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de facilitar al ministeri responsable del medi ambient i a la Comissió d’Informació i Vigilància informació en temps real, és a dir, d’acord amb els darrers mesuraments obligatoris i els fixats en l’autorització de posada en funcionament, i a través dels mitjans informàtics necessaris d’acord amb les limitacions establertes en aquest article.
5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic, per tal de disminuir la freqüència d’ocurrència de condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF) i disminuir les emissions a l’atmosfera i a les aigües si escau, ha d’establir i executar un pla de gestió per a les condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF), basat en els riscos. Aquest pla de gestió de CDCNF ha de formar part del sistema de gestió ambiental definit a l’article 4.9 d’aquest Reglament, i ha d’incloure els punts següents:
- <del>- Identificació de les potencials CDCNF (per exemple: errors d’equips crítics per a la protecció del medi ambient, les seves causes fonamentals i les seves possibles conseqüències). Aquesta llista de CDCNF s’ha de revisar periòdicament.</del>
- <del>- Disseny apropiat dels equips crítics (per exemple: compartimentació del filtre de mànegues, tècniques d’escalfament dels gasos de combustió i evitar la necessitat de fer un bypass al filtre de mànegues durant l’aturada i l’arrencada).</del>
- <del>- Configuració i execució d’un pla de manteniment preventiu per a equips crítics.</del>
- <del>- Monitoratge i registre d’emissions durant les CDCNF i circumstàncies associades.</del>
- <del>- Avaluació periòdica de les emissions que es produeixen durant les CDCNF i execució d’accions correctives si escau.</del>
6. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de monitorar les emissions canalitzades a l’atmosfera de la planta durant les condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF). El monitoratge es pot efectuar mitjançant mesures directes d’emissió o mitjançant la supervisió de paràmetres semblants sempre que es demostri que tenen una qualitat equivalent o inclús millor que les mesures directes d’emissió.
Les emissions generades durant les operacions d’arrencada i aturada en què no s’incineren residus, incloses les emissions de PCCD/F, s’han d’estimar d’acord amb campanyes de mesura, com a mínim cada tres anys, mitjançant operacions planificades.
7. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’establir i implantar procediments operatius per limitar, en la mesura que sigui possible, les operacions d’aturada i arrencada.
8. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de revisar que l’explotació del centre es fa d’acord amb les bases de disseny i ha de disposar d’un pla de manteniment adequat per garantir una disponibilitat òptima. El pla de manteniment s’ha de revisar periòdicament i ha de contenir un registre de les revisions tècniques i les operacions de manteniment efectuades.
1. La durada màxima de les aturades, irregularitats o fallades tècniques de les instal·lacions de tractament tèrmic, de tractament o de mesura dels efluents aquosos i les emissions atmosfèriques durant les quals les concentracions poden superar els valors límit establerts, no pot excedir en cap cas de quatre hores sense interrupció de la instal·lació quan les mesures en continu previstes a l’article 28 mostren que s’ha superat un valor límit d’emissió a l’atmosfera. La durada acumulada de funcionament en un any en aquestes condicions pel conjunt de tots els paràmetres mesurats ha de ser inferior a seixanta hores. 2. La concentració total de partícules de les emissions atmosfèriques no ha de superar, en cap cas, els 150 mg/m3, expressada en mitjana sobre mitja hora. A més, no s’han de superar els valors límit d’emissió establerts a l’annex I per al monòxid de carboni i per a les substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor, expressats en carboni orgànic total. S’han de respectar també les condicions relatives al nivell d’incineració que cal assolir. 3. Tanmateix el Govern pot en tot moment incrementar les limitacions definides en aquest article i/o en l’autorització de posada en funcionament, si ho considera necessari. 4. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de facilitar al ministeri responsable del medi ambient i a la Comissió d’Informació i Vigilància informació en temps real, és a dir, d’acord amb els darrers mesuraments obligatoris i els fixats en l’autorització de posada en funcionament, i a través dels mitjans informàtics necessaris d’acord amb les limitacions establertes en aquest article. 5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic, per tal de disminuir la freqüència d’ocurrència de condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF) i disminuir les emissions a l’atmosfera i a les aigües si escau, ha d’establir i executar un pla de gestió per a les condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF), basat en els riscos. Aquest pla de gestió de CDCNF ha de formar part del sistema de gestió ambiental definit a l’article 4.9 d’aquest Reglament, i ha d’incloure els punts següents: - Identificació de les potencials CDCNF (per exemple: errors d’equips crítics per a la protecció del medi ambient, les seves causes fonamentals i les seves possibles conseqüències). Aquesta llista de CDCNF s’ha de revisar periòdicament. - Disseny apropiat dels equips crítics (per exemple: compartimentació del filtre de mànegues, tècniques d’escalfament dels gasos de combustió i evitar la necessitat de fer un bypass al filtre de mànegues durant l’aturada i l’arrencada). - Configuració i execució d’un pla de manteniment preventiu per a equips crítics. - Monitoratge i registre d’emissions durant les CDCNF i circumstàncies associades. - Avaluació periòdica de les emissions que es produeixen durant les CDCNF i execució d’accions correctives si escau. 6. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de monitorar les emissions canalitzades a l’atmosfera de la planta durant les condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF). El monitoratge es pot efectuar mitjançant mesures directes d’emissió o mitjançant la supervisió de paràmetres semblants sempre que es demostri que tenen una qualitat equivalent o inclús millor que les mesures directes d’emissió. Les emissions generades durant les operacions d’arrencada i aturada en què no s’incineren residus, incloses les emissions de PCCD/F, s’han d’estimar d’acord amb campanyes de mesura, com a mínim cada tres anys, mitjançant operacions planificades. 7. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’establir i implantar procediments operatius per limitar, en la mesura que sigui possible, les operacions d’aturada i arrencada. 8. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de revisar que l’explotació del centre es fa d’acord amb les bases de disseny i ha de disposar d’un pla de manteniment adequat per garantir una disponibilitat òptima. El pla de manteniment s’ha de revisar periòdicament i ha de contenir un registre de les revisions tècniques i les operacions de manteniment efectuades.