Article 4. Definicions
S’estableixen les definicions següents:
1. Actors. Persones que exerceixen el dret a la participació ciutadana en qualsevol canal de participació, que s’inclouen en l’article 3.2 del present Reglament.
2. Mapa d’actors. Estudis que identifiquen la tipologia d’aquestes persones (actors) que participen de forma individual i/o col·lectiva, segons els diferents interessos de cada procés participatiu, amb l’objecte d’habilitar els canals de participació més adients i inclusius en cada cas concret que permetin la seva intervenció de la forma més efectiva i eficaç.
3. Coproducció. Forma de treball participatiu conjunt i compartit entre els actors socials i l’Administració general o els seus òrgans dependents, respecte a una determinada actuació sotmesa a un procés de participació ciutadana.
4. Deliberació o debat públic. Intercanvi d’opinions en relació amb una determinada matèria o assumpte entre els diferents actors, i que està dirigit a obtenir la màxima eficàcia i utilitat del debat ciutadà, recollint les opinions dels assistents obtingudes amb els mitjans necessaris d’acord amb les característiques que aquestes persones requereixen.
5. Devolució/retorn. Informació o retorn d’informació a les persones interessades que han participat en un procés de participació ciutadana en relació amb els resultats, les conseqüències o l’impacte d’una determinada actuació. En aquesta fase s’exposen els aspectes aportats durant el procés participatiu, en el debat, en la presentació d’iniciatives i en les propostes, d’acord amb els criteris que n’han motivat l’acceptació o el rebuig.
6. Diagnosi participativa. Anàlisi en un determinat moment d’una realitat concreta, com a requisit necessari i previ a una modificació. És participativa quan s’implica el màxim nombre possible de persones i de discursos diferents, en un àmbit temàtic determinat i que recerca aproximar-se al màxim a la realitat, per la diversitat o la pluralitat de les persones, la integració de tècniques de recerca, la perspectiva de gènere, la diversitat cultural i, en general, la incorporació al debat de diferents actors individuals i col·lectius.
7. Tallers de participació o sessions participatives. Mitjans principals utilitzats en els processos de participació i de debat públic, que cerquen el contrast d’arguments i la recollida de les diverses opinions o alternatives sobre un tema determinat.
8. Espais i òrgans de participació. Espais de trobada, més o menys regulars, entre la ciutadania (organitzada i no organitzada) i l’Administració, destinats a debatre i tractar aspectes sobre les polítiques públiques en àmbits concrets, incidir en l’acció pública i promoure la coproducció de polítiques públiques. Poden tenir diferents noms, com ara grup de treball, taula de treball, taula, comissió, comitè, consell, o altres.
S’estableixen les definicions següents: 1. Actors. Persones que exerceixen el dret a la participació ciutadana en qualsevol canal de participació, que s’inclouen en l’article 3.2 del present Reglament. 2. Mapa d’actors. Estudis que identifiquen la tipologia d’aquestes persones (actors) que participen de forma individual i/o col·lectiva, segons els diferents interessos de cada procés participatiu, amb l’objecte d’habilitar els canals de participació més adients i inclusius en cada cas concret que permetin la seva intervenció de la forma més efectiva i eficaç. 3. Coproducció. Forma de treball participatiu conjunt i compartit entre els actors socials i l’Administració general o els seus òrgans dependents, respecte a una determinada actuació sotmesa a un procés de participació ciutadana. 4. Deliberació o debat públic. Intercanvi d’opinions en relació amb una determinada matèria o assumpte entre els diferents actors, i que està dirigit a obtenir la màxima eficàcia i utilitat del debat ciutadà, recollint les opinions dels assistents obtingudes amb els mitjans necessaris d’acord amb les característiques que aquestes persones requereixen. 5. Devolució/retorn. Informació o retorn d’informació a les persones interessades que han participat en un procés de participació ciutadana en relació amb els resultats, les conseqüències o l’impacte d’una determinada actuació. En aquesta fase s’exposen els aspectes aportats durant el procés participatiu, en el debat, en la presentació d’iniciatives i en les propostes, d’acord amb els criteris que n’han motivat l’acceptació o el rebuig. 6. Diagnosi participativa. Anàlisi en un determinat moment d’una realitat concreta, com a requisit necessari i previ a una modificació. És participativa quan s’implica el màxim nombre possible de persones i de discursos diferents, en un àmbit temàtic determinat i que recerca aproximar-se al màxim a la realitat, per la diversitat o la pluralitat de les persones, la integració de tècniques de recerca, la perspectiva de gènere, la diversitat cultural i, en general, la incorporació al debat de diferents actors individuals i col·lectius. 7. Tallers de participació o sessions participatives. Mitjans principals utilitzats en els processos de participació i de debat públic, que cerquen el contrast d’arguments i la recollida de les diverses opinions o alternatives sobre un tema determinat. 8. Espais i òrgans de participació. Espais de trobada, més o menys regulars, entre la ciutadania (organitzada i no organitzada) i l’Administració, destinats a debatre i tractar aspectes sobre les polítiques públiques en àmbits concrets, incidir en l’acció pública i promoure la coproducció de polítiques públiques. Poden tenir diferents noms, com ara grup de treball, taula de treball, taula, comissió, comitè, consell, o altres.