La Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior preveu que les universitats elaborin els plans d’estudi de les titulacions estatals i que el Govern els aprovi, amb l’acreditació prèvia de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).

Vist que les titulacions andorranes de caràcter estatal, d’acord amb els principis que regeixen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, s’estructuren en tres cicles: el primer cicle condueix al títol de bàtxelor, el segon cicle al de màster, i el tercer cicle al de doctor/a;

Vist el Decret del 4-2-2015 pel qual s’estableix el títol estatal de màster en llengua i literatura catalanes;

Vista la proposta de creació del pla d’estudis del títol estatal de màster en llengua i literatura catalanes, presentada per la Universitas Europaea IMF al Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior;

Vista l’acreditació favorable del pla d’estudis del màster en llengua i literatura catalanes emesa per l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra;

D’acord amb aquestes consideracions, el Govern, en la sessió del 21 de juliol del 2021, a proposta de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior i amb l’objectiu de donar caràcter estatal al pla d’estudis presentat, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

1. El pla d’estudis té una càrrega de treball de 120 crèdits europeus o ECTS (European Credit Transfer System), l’assoliment dels quals s’acredita amb el títol de màster en llengua i literatura catalanes.
2. La durada dels estudis per obtenir el títol de màster en llengua i literatura catalanes és de dos cursos acadèmics a temps complet, dividits en quatre semestres. Aquests estudis també es poden cursar a temps parcial, adequant-ne la durada.
3. La unitat de mesura de les unitats d’ensenyament és el crèdit europeu, d’acord amb el que estableix l’article 8 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior.
4. Els 120 crèdits europeus del programa de formació es desglossen en unitats d’ensenyament: 9 obligatòries de 12 ECTS, un total de 108 ECTS, i una de lliure elecció de 12 ECTS.
5. La titulació s’imparteix en la modalitat virtual.
6. La llengua vehicular de l’ensenyament és la llengua catalana.
7. El màster en llengua i literatura catalanes és una titulació de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES).

L’obtenció del títol de màster en llengua i literatura catalanes requereix:

• a) Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis corresponent, aprovat pel Govern d’acord amb les disposicions d’aquest Decret.
• b) Haver pagat els drets d’expedició del títol corresponent.

1. Perfil professional

Les persones titulades en el màster en llengua i literatura catalanes són capaces de corregir i assessorar lingüísticament; treballar en l’edició crítica de textos i l’estudi, la crítica i l’edició de textos literaris; difondre la història de la llengua, la lingüística i la normativa catalanes; esdevenir tècnics en planificació lingüística que gestionen els patrimonis lingüístics locals, divulguen i ensenyen la llengua, la literatura i la cultura dels territoris de parla catalana, i elaboren materials de consulta i d’estudi.

2. Competències

Els estudiants han de desenvolupar les competències transversals i específiques següents:

1. Competències transversals:

   • a) Capacitat per comunicar-se de manera efectiva, tant oralment com per escrit, pel que fa a qüestions complexes, tant amb públics especialitzats com no.

   • b) Capacitat per identificar, analitzar amb esperit crític, sintetitzar i resoldre problemes per adaptar-se a situacions noves o complexes.

   • c) Capacitat d’utilitzar, innovar i aplicar les tecnologies de la informació.

   • d) Capacitat per treballar tant de forma autònoma com en equips multidisciplinaris i en contextos internacionals.

   • e) Capacitat per cercar, discriminar, organitzar, utilitzar i analitzar informació complexa en un entorn professional especialitzat.

   • f) Capacitat per prendre decisions i aplicar els coneixements d’acord amb valors ètics i pràctiques socialment responsables, i dins del marc legal.

   • g) Capacitat per gestionar projectes tècnics i per participar en projectes de recerca o innovació.

   • h) Capacitat per planificar i organitzar les pròpies necessitats d’aprenentatge i actualitzar coneixements de manera autodirigida i autònoma.

     • i) Capacitat per ser creatiu i per desenvolupar idees i projectes originals.

2. Competències específiques:

   • a) Capacitat per crear i gestionar eines de treball, de consulta, d’estudi, de divulgació i de gestió relacionats amb la llengua, la literatura i la cultura catalanes, en formats i suports diversos.
   • b) Capacitat per aplicar les tècniques d’edició, correcció i assessorament lingüístic.
   • c) Capacitat per treballar en política lingüística i en planificació lingüística en els contextos sociolingüístics de l’àmbit català.
   • d) Capacitat de treballar amb expertesa en l’anàlisi i crítica de textos literaris.
   • e) Capacitat d’utilitzar les tècniques de gestió i explotació documental.
   • f) Capacitat per fer recerca teòrica i aplicada en el camp de la sociologia del llenguatge i l’anàlisi textual en contextos històrics i culturals.
   • g) Capacitat per reconèixer el valor de la cultura i la humanística com a pilar de la humanitat i de les societats.
   • h) Capacitat per conèixer i donar a conèixer els Objectius de desenvolupament sostenible en un entorn social genèric i en un entorn professional especialitzat en l’àmbit de la llengua i la literatura catalanes.

Per accedir al màster en llengua i literatura catalanes cal complir les condicions que estableix el Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.

L’accés als estudis de màster en llengua i literatura catalanes també requereix específicament estar en possessió d’una titulació de bàtxelor en l’àmbit lingüístic o humanístic o equivalent.

1. El pla d’estudis s’estructura en quatre semestres al llarg de dos cursos acadèmics a temps complet.
2. Cada semestre té 30 crèdits europeus. Aquest pla d’estudis té 120 crèdits europeus. Un crèdit europeu equival a 30 hores de càrrega de treball per a l’estudiant, d’acord amb l’article 4 del Decret del 8-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals.
3. El pla d’estudis està format per unitats d’ensenyament que es distribueixen de la forma següent:

Primer curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

ECTS

1r

1. Tècniques per a l’edició i la correcció de textos

Obligatòria

12

2. Llengua catalana: anàlisi, codificació, comunicació i aprenentatge

Obligatòria

12

3. Aplicacions de la lingüística catalana I

Obligatòria

6

2n

3. Aplicacions de la lingüística catalana II

Obligatòria

6

4. Estructura, tipologia i variació interna de la llengua catalana

Obligatòria

12

5. La llengua catalana en el seu context: ús i realitat social

Obligatòria

12

Total

60

Segon curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

ECTS

3r

6. Orientacions i recerques en els estudis literaris catalans

Obligatòria

12

7. Formes i evolució dels gèneres literaris del segle XIII al segle XX

Obligatòria

12

8. Literatura catalana i cultura contemporània I

Obligatòria

6

4t

8. Literatura catalana i cultura contemporània II

Obligatòria

6

9. Literatura catalana i tradició europea: segles XIII-XVIII

Obligatòria

12

10. Lliure configuració

Lliure configuració

12

Total

60

4. Condicions per a la matriculació a les unitats d’ensenyament:

   • a) Els estudiants poden seguir els estudis a temps parcial o bé a temps complet en funció del nombre de crèdits de què es matriculin per curs acadèmic.
   • b) Els estudiants a temps complet s’han de matricular de 60 crèdits per curs acadèmic.
   • c) Els estudiants a temps parcial s’han de matricular d’un mínim de 12 crèdits i d’un màxim de 48 per curs acadèmic.
   • d) En casos excepcionals es pot presentar una sol·licitud de matrícula de més crèdits, que serà valorada per la coordinació acadèmica dels estudis.

1. Els resultats d’aprenentatge són les fites que l’estudiant ha d’assolir al final de cada matèria i sobre les quals recau la qualificació.
2. Els resultats d’aprenentatge de les competències específiques de cada unitat d’ensenyament obligatori són els que figuren a l’

1. Avaluació

   • a) El sistema d’avaluació és continu i finalitza amb cada unitat d’ensenyament. L’avaluació de les unitats d’ensenyament del pla d’estudis és continuada i única per a cada curs acadèmic. La superació d’una matèria requereix un mínim del 66% del total de la ponderació establerta per al conjunt de les activitats formatives.
   • b) Per a la consecució dels resultats d’aprenentatge i de les competències assignades, totes les matèries han de desenvolupar les activitats acadèmiques formatives previstes (teòriques, pràctiques, participatives i de recerca) com es detalla a continuació:

i. Activitats formatives teòriques de cada matèria: examen test de, com a mínim, 80 preguntes amb quatre opcions de resposta, de les quals només una és vàlida. Es requereixen 60 respostes correctes per aprovar l’examen teòric. La ponderació d’aquesta avaluació teòrica sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

ii. Activitats formatives pràctiques de cada matèria: l’avaluació consisteix a desenvolupar sis qüestions pràctiques, corresponents a sis casos o exercicis diferents de cada matèria. Es requereixen quatre respostes correctes i completes per aprovar l’examen pràctic. La ponderació d’aquesta avaluació pràctica sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

iii. Activitats formatives participatives: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva del nivell de participació activa en les sis discussions plantejades en cada matèria. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans de participar en el fòrum. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la matèria és del 10%.

iv. Activitats formatives de recerca: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva de la presentació (individual o en grup) d’un treball acadèmic de recerca que segueix la metodologia establerta a aquest efecte. Per superar l’avaluació cal obtenir la valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació, que es fan públics i que l’alumnat coneix prèviament. Els paràmetres d’avaluació són públics i coneguts pels estudiants abans d’iniciar el treball. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la matèria és del 30%.

• c) Totes les activitats es qualificaran amb un valor numèric en una escala de l’1 al 10, incloent-hi com a màxim un decimal.
• d) L’estudiant rep, a més, un comentari qualitatiu que li permet comprendre com podia haver millorat l’activitat efectuada i quins aspectes del seu procés d’aprenentatge ha de millorar.
• e) La ponderació del pes de cadascuna de les activitats d’avaluació es publica al pla docent de la unitat d’ensenyament.

2. Règim de permanència

   • a) L’alumnat amb dedicació a temps complet disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels seus ensenyaments de màster de quatre cursos acadèmics.
   • b) L’alumnat amb dedicació a temps parcial disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de màster de cinc cursos acadèmics.

El pla d’estudis complet, l’acreditació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i els informes que regulen l’ordenament jurídic es publicaran a les webs del ministeri responsable de l’ensenyament superior i de la Universitas Europaea IMF.

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 21 de juliol del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex

Resultats d’aprenentatge de les competències específiques de les unitats d’ensenyament (UE) obligatòries.

Primer curs. Primer semestre

UE 1. Tècniques per a l’edició i la correcció de textos

• a) Analitzar críticament els mètodes usats en l’edició i la correcció de textos.
• b) Aplicar els criteris d’edició i de correcció en textos de diferents tipus i èpoques.
• c) Contextualitzar textos de diferents tipus i èpoques per editar-los i corregir-los.
• d) Exposar la importància dels codis en el desenvolupament de les llengües de cultura, especialment en el cas català.
• e) Localitzar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats per integrar la informació científica en el plantejament i en la contextualització d’un tema de recerca.
• f) Redactar textos d’anàlisi sobre obres lingüístiques o literàries.

UE 2. Llengua catalana: anàlisi, codificació, comunicació i aprenentatge

• a) Aplicar la diferència entre gramàtica descriptiva i gramàtica normativa.

• b) Aplicar la diferència entre gramàtica descriptiva i gramàtica pedagògica.

• c) Avaluar la realitat sociolingüística en la qual se situa la llengua catalana.

• d) Buscar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar un tema de recerca.

• e) Construir un discurs elaborat de valoració crítica sobre els diferents aspectes de la codificació.

• f) Conèixer les noves teories lingüístiques i les seves metodologies.

• g) Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d’altres investigadors i professionals.

• h) Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

  • i) Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis –o multidisciplinaris– relacionats amb la seva àrea d’estudi.

• j) Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

• k) Que els estudiants tinguin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, mitjançant el treball autònom o autodirigit.

• l) Tenir coneixements que aportin la base o l’oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

UE 3. Aplicacions de la lingüística catalana I

• a) Analitzar críticament els models de llengua que s’apliquen en els mitjans i dominar les bases per fer possibles intervencions en aquest àmbit.
• b) Analitzar críticament els problemes lingüístics que hi ha a les traduccions i ser capaç de trobar els recursos per superar-los.
• c) Analitzar críticament les metodologies i els materials i recursos en diversos suports existents per a l’adquisició del català com a llengua segona o llengua estrangera.

Primer curs. Segon semestre

UE 3. Aplicacions de la lingüística catalana II

• d) Elaborar informes sobre l’adequació lingüística de textos formals, orals o escrits, procedents de l’àmbit científic, empresarial, publicitari, institucional o cultural.
• e) Transferir els coneixements sobre adequació lingüística a àmbits professionals.
• f) Utilitzar els recursos per elaborar tot tipus de textos formals, orals o escrits, en l’àmbit científic, empresarial i institucional.

UE 4. Estructura, tipologia i variació interna de la llengua catalana

• a) Analitzar les principals investigacions recents en llengua catalana.

• b) Avaluar i aplicar els diversos marcs teòrics de tractament de les dades lingüístiques i els mètodes d’investigació que sustenten.

• c) Comparar les diferents metodologies d’aproximació a l’estudi de la tipologia lingüística, així com les principals classificacions tipològiques de les llengües naturals i els principis teòrics des dels quals s’estableixen les tipologies.

• d) Construir un discurs argumentat de comparació i avaluació crítica de diverses anàlisis lingüístiques a partir d’hipòtesis divergents.

• e) Construir un discurs argumentat de comparació i d’avaluació crítica de diverses anàlisis lingüístiques emmarcades en teories i metodologies divergents.

• f) Elaborar informes crítics de produccions lingüístiques de qualsevol àmbit i època.

• g) Elaborar ressenyes i informes crítics d’obres bibliogràfiques sobre llengua catalana.

• h) Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

  • i) Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

• j) Que els estudiants tinguin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, mitjançant el treball autònom o autodirigit.

• k) Tenir coneixements que aportin la base o l’oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

UE 5. La llengua catalana en el seu context: ús i realitat social

• a) Conèixer els models teòrics i metodològics que adopten una perspectiva funcional per a l’estudi de la llengua.
• b) Identificar la sociolingüística de la societat i la sociolingüística de la llengua.
• c) Identificar les ideologies lingüístiques.
• d) Dominar el concepte d’estàndard i el procés d’estandardització de les llengües minoritzades.
• e) Entendre les aproximacions dicotòmiques a la llengua com a objecte d’estudi.
• f) Analitzar la consciència lingüística dels parlants a través de l’anàlisi qualitativa dels discursos que generen.

Segon curs. Primer semestre

UE 6. Orientacions i recerques en els estudis literaris catalans

• a) Aplicar mètodes de la literatura comparada a l’anàlisi de les obres de la literatura catalana.
• b) Conèixer les característiques de l’argumentació crítica i la valoració literària.
• c) Demostrar el coneixement de l’evolució literària catalana.
• d) Demostrar el coneixement dels grans moviments històrics, culturals i literaris.
• e) Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d’altres investigadors i professionals.
• f) Distingir i analitzar metodologies historiogràfiques.

UE 7. Formes i evolució dels gèneres literaris del segle XIII al segle XX

• a) Analitzar la diversitat d’interpretacions possibles de la producció literària i les propietats distintives de cada gènere literari.
• b) Confrontar la pròpia lectura interpretativa dels textos amb altres de diferents.
• c) Demostrar una visió panoràmica en la lectura dels textos.
• d) Elaborar anàlisis aplicant els diferents mètodes d’anàlisi de textos literaris.
• e) Produir textos crítics des del coneixement de la seva dimensió genèrica.
• f) Relacionar obres literàries amb les tradicions temàtiques i formals en què han nascut.

UE 8. Literatura catalana i cultura contemporània I

• a) Analitzar textos literaris del segle XIX.
• b) Demostrar una visió panoràmica de la cultura del segle XIX.
• c) Identificar la funció literària dels textos del segle XIX.

Segon curs. Segon semestre

UE 8. Literatura catalana i cultura contemporània II

• d) Analitzar textos literaris del segle XX.
• e) Demostrar una visió panoràmica de la cultura del segle XX.
• f) Identificar la funció literària dels textos del segle XX

UE 9. Literatura catalana i tradició europea: segles XIII-XVIII

• a) Analitzar textos del segle XIII al segle XVIII per detectar-hi les influències del període històric (històriques, culturals, socials, etc.) en comparació amb les actuals.
• b) Analitzar textos literaris del segle XIII al segle XVIII.
• c) Identificar la funció literària dels textos del segle XIII al segle XVIII.
• d) Produir textos crítics sobre els clàssics medievals i moderns.
• e) Relacionar obres literàries catalanes del segle XIII al segle XVIII amb les d’altres literatures.
• f) Utilitzar els mètodes actuals d’anàlisi crítica en l’elaboració de treballs sobre la producció literària catalana del segle XIII al segle XVIII.