Decret 171/2022, del 27 d’abril del 2022

Administració i custòdia de les reserves internacionals 1. En virtut d’allò que estableix l’article 56 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996 i les seves modificacions posteriors, s’acorda dipositar les reserves internacionals a través de l’AFA. 2. L’AFA, al seu torn, ha de custodiar els fons destinats a reserves internacionals a l’exterior, i en particular, en bancs centrals. 3. L’AFA exerceix les funcions d’administració i custòdia de les reserves internacionals. 4. El Govern satisfà a l’AFA els costos directes i indirectes derivats de l’administració i la custòdia de les reserves internacionals d’acord amb allò que estableix un protocol d’entesa entre ambdues parts.

Utilització de les reserves internacionals Les reserves internacionals constituïdes amb fons del tresor públic tenen com a finalitat preservar una part dels actius monetaris de l’Estat a l’exterior i es podran destinar a finançar necessitats o projectes segons s’estableix en el marc normatiu vigent.

Gestió de les reserves internacionals 1. Es crea un òrgan denominat Comissió Gestora de les reserves internacionals (en endavant Comissió), encarregat de gestionar adequadament les reserves internacionals i de dur a terme les funcions que s’estableixen en aquest decret, i en concret les següents: a) Definir l’estratègia i la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals. b) La implementació i el seguiment de la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals, i per això té encomanades, entre altres, les següents funcions: i) la presa de decisions d’inversió i desinversió de les reserves internacionals; ii) control preexecució i postexecució de les decisions d’inversió i desinversió; iii) el seguiment i control continu de la cartera en què s’inverteixin les reserves internacionals. c) La revisió mínima anual, o quan la Comissió ho consideri oportú, de l’estratègia i política d’inversió i de gestió de riscos, i efectuar-ne una modificació, si s’escau. 2. Les reserves internacionals han de ser gestionades amb l’objectiu de preservar-ne el capital i també la seva liquiditat. 3. Les reserves internacionals s’han de gestionar amb responsabilitat seguint els següents principis d’inversió: a) Preservació de capital i prudència: protecció del patrimoni de les reserves internacionals mitjançant mecanismes d’identificació, control i supervisió i gestió de riscos específics. b) Liquiditat: les reserves internacionals s’inverteixen en actius fàcilment realitzables a un cost transaccional raonable que no generi diferències significatives entre el valor de mercat i el seu valor de liquidació. c) Eficiència i eficàcia: assolir rendibilitats adequades al risc assumit, tenint en compte els objectius estratègics d’inversió de les reserves internacionals i la naturalesa dels compromisos futurs informats pel ministre encarregat de les finances a la Comissió i tenint en compte els costos operacionals i de transacció. d) Diversificació: mecanisme bàsic de protecció de les reserves internacionals que es té en compte tant en l’assignació estratègica d’actius com en la gestió de riscos. En aquest sentit, les reserves internacionals s’invertiran en actius de manera que s’eviti una excessiva concentració de riscos, i amb caràcter no limitatiu, els següents: risc de crèdit, risc de contrapart, risc país, risc de mercat, risc de liquiditat o risc de tipus d’interès. e) Transparència: accessibilitat i informació periòdica sobre les inversions de les reserves internacionals. f) Oportunitat: la Comissió ha d’operar vetllant per l’assoliment dels objectius estratègics d’inversió i prenent en consideració les oportunitats de mercat. 4. La política d’inversió ha d’establir els criteris d’inversió i els límits de gestió de riscos. I ha de prendre en consideració les següents premisses: a) Es consideren actius elegibles, els següents instruments, sempre que compleixin la resta de criteris i estiguin subjectes a l’avaluació del risc de crèdit, liquiditat i riscos no financers que se’n derivin: i) valors de deute (inclosos bons, lletres, bons garantits, paper comercial i certificats de dipòsit a curt termini), ii) transaccions del mercat monetari assegurades, inclosos els acords de recompra (repurchase agreement) i de recompra inversa (reverse repurchase agreement), on els valors rebuts són elegibles per a la inversió en virtut d’aquesta política, iii) altres instruments del mercat monetari, iv) futurs sobre bons i tipus d’interès per gestionar el risc de tipus, v) swaps de tipus d’interès, vi) drets especials de gir (DEG), i/o vii) Or. b) Que les contraparts han de ser governs, bancs centrals, organismes relacionats amb el govern i/o emissors garantits per un govern, institucions supranacionals, entitats subsobiranes, emissors garantits pel govern i institucions financeres. c) En cap cas són actius elegibles aquells emesos per contraparts andorranes o que tinguin un component de risc país Principat d’Andorra significatiu. d) La gestió del risc de crèdit ha de tenir com a objectiu vetllar per la qualitat de la cartera i preservar el capital i no confiar únicament ni automàticament en l’avaluació de les agències de qualificació creditícia reconegudes sinó que requerirà l’aplicació de judici per part de la Comissió. e) La inversió en instruments derivats serà possible en la mesura en què contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera, respectant els límits de risc en termes nets previstos en l’estratègia d’inversió. Aquests instruments derivats s’han de valorar d’acord amb les NICSP, i s’inclouran en la valoració dels actius de les reserves internacionals.

Composició de la Comissió Gestora 1. La Comissió Gestora està integrada per cinc membres. En concret, pel ministre encarregat de les finances que n’és el president, el director general de l’AFA que actua com a vicepresident i tres vocals, dos dels quals designats pel Govern d’Andorra a proposta del ministre encarregat de les finances, i un designat pel Consell d’Administració de l’AFA a proposta del seu director general. A més, la Comissió designa un lletrat assessor que assisteix a les reunions de la Comissió Gestora amb veu però sense vot, actua com a secretari i assessora en totes les qüestions jurídiques que puguin ser necessàries en el desenvolupament de les tasques i les funcions que corresponen a la Comissió Gestora. 2. D’entre els membres designats pel Govern d’Andorra a proposta del ministre encarregat de les finances, hi ha d’haver el secretari d’estat d’afers financers internacionals o una altra persona de l’equip del ministeri encarregat de les finances amb l’experiència i capacitats adequades; i un segon membre expert en gestió i/o seguiment i control d’inversions escollit d’entre el personal del govern o un expert extern. 3. El membre designat pel Consell d’Administració de l’AFA a proposta del seu director general ha de ser, un membre expert en gestió i/o seguiment i control d’inversions escollit d’entre el personal de l’AFA o un expert extern. 4. Els membres de la Comissió Gestora han de complir amb els requisits i les incompatibilitats establerts en aquest decret. A més, la composició de la Comissió Gestora ha de ser tal que la Comissió col·lectivament posseeixi els coneixements, les qualificacions i l’experiència suficients per dur a terme les tasques que se li encomanen. 5. El càrrec de membre de la Comissió Gestora té una durada de quatre anys, en el cas dels membres del ministeri encarregat de les finances o quan acabin el mandat pel qual són membres de la Comissió, i de sis anys pel membre expert designat pel Govern a proposta del ministre de finances i pels dos membres associats a l’AFA. Una mateixa persona pot ser nomenada membre de la Comissió Gestora com a màxim durant dos mandats de manera continuada o tres mandats no consecutius excepte els membres que hi participen en virtut del seu càrrec. 6. En cas que es produeixi una vacant en la Comissió Gestora, es procedeix al nomenament del seu substitut tan aviat com sigui possible. La durada del mandat del nou membre nomenat serà excepcionalment del període que resti pendent de complir del mandat del membre causant de la vacant. 7. El secretari duu un registre dels nomenaments i els cessaments dels vocals de la Comissió Gestora. 8. Els vocals, el secretari i qualsevol dels intervinents en la Comissió Gestora estan sotmesos al deure de confidencialitat respecte a tota la informació obtinguda en l’exercici de les seves funcions, fins i tot després del seu cessament o de la seva separació del càrrec.

Requisits i incompatibilitats dels membres de la Comissió Gestora 1. Els membres designats de la Comissió Gestora han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional destacada, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada. 2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bons administradors i, d’una manera específica, les que: a) No tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni. b) No tenen antecedents penals per altres delictes dolosos. c) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats públiques o privades a Andorra o a l’estranger. d) No estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades. 3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit amb normalitat durant un termini igual o superior a cinc anys algun dels càrrecs o responsabilitats següents: a) Funcions d’alta administració, de direcció, de control, d’auditoria o d’assessorament financer, en entitats operatives del sistema financer, empreses d’auditoria o companyies d’assegurances, preferiblement en l’àmbit de la gestió financera i de serveis d’inversió a tercers. b) Funcions de responsabilitat similar a les del punt anterior i en l’àmbit financer, en altres entitats privades o en l’administració pública. c) Funcions d’anàlisi, desenvolupament i/o execució de política econòmica i financera. 4. Es considera que disposen de coneixements idonis si tenen una titulació universitària en economia, finances o administració i direcció d’empreses, o bé tenen una altra titulació superior i formació complementària en matèria financera. Els membres experts independents han d’acreditar, a més, formació especialitzada de reconeguda solvència acadèmica o experiència professional adequada en gestió d’actius i passius, gestió de riscos d’inversió o d’assegurances, banca, mercats financers o similar. 5. Els membres de la Comissió Gestora no poden realitzar treballs ni funcions fora de la Comissió Gestora que puguin generar dubtes sobre la seva independència i imparcialitat en l’exercici del càrrec. En cas que sorgeixi una controvèrsia sobre l’aplicació d’aquesta disposició, el ministre ha de decidir sobre el tema. 6. En tots els casos, la designació d’un membre ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec. 7. Dins del termini de deu dies hàbils abans de la designació d’un membre de la Comissió Gestora, cada membre ha de presentar a l’òrgan que l’ha de designar una declaració en la qual ha de fer constar que no es troba en cap de les causes d’incompatibilitat assenyalades per aquest decret. Si en el decurs del seu mandat es troba en qualsevol d’aquestes causes, ho ha de comunicar immediatament al president de la Comissió i a l’òrgan que el va designar a fi que es procedeixi a la seva substitució en els millors terminis. 8. Els membres de la Comissió Gestora han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana; excepcionalment, però, es podrà recórrer a persones no andorranes, per raó de la seva vàlua, coneixements i experiència en la matèria.

Cessament i separació 1. Els membres designats de la Comissió Gestora cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents: a) Per finalització del període per al qual van ser nomenats. b) Per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar. c) Per defunció. d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma. e) Per condemna per la comissió d’un delicte dels que s’esmenten a l’apartat 2 de l’article 6. f) Per incompliment greu o reiterat de les funcions pròpies del seu càrrec. En particular té aquesta consideració l’absència injustificada a més del 20% de les reunions de la Comissió Gestora en un any natural. g) Per decisió de la institució que l’hagi nomenat.

Funcionament de la Comissió Gestora 1. La Comissió Gestora és convocada pel president, a iniciativa pròpia o d’almenys dos membres, amb un ordre del dia que ha d’incloure la documentació relativa a les qüestions objecte de deliberació i la data, l’hora i el lloc de la reunió. 2. La Comissió Gestora s’ha de reunir almenys un cop cada trimestre. 3. La Comissió Gestora queda vàlidament constituïda quan hi concorren almenys quatre dels seus membres. 4. Els acords s’adopten per majoria dels membres assistents i, en cas d’empat, el vot del president és diriment. 5. L’assistència a la Comissió Gestora pot ser presencial o utilitzant mitjans electrònics o telemàtics de comunicació a distància, una vegada verificada i garantida la identitat del membre. 6. Tret d’una causa degudament justificada, els membres de la Comissió Gestora tenen el deure de participar en totes les reunions regularment convocades i romanen obligats a respectar el secret de les deliberacions. 7. En cas que un membre tingui algun conflicte d’interès en la resolució de qualsevol dels assumptes tractats en el marc de les reunions, s’ha d’abstenir de veu i vot en relació amb el dit assumpte. 8. Poden assistir a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense dret de vot, aquells individus que es consideri necessari convocar en vista de la transcendència dels temes tractats i per l’exercici de les seves funcions. 9. La Comissió Gestora pot contractar serveis d’assessorament extern especialitzat o de prestació de serveis de generació d’informació financera, de gestió i/o de control de límits entre d’altres. Les despeses derivades d’aquestes prestacions de serveis externs han de ser sufragades pel ministeri encarregat de les finances amb càrrec al pressupost corresponent. 10. La Comissió Gestora s’ha de dotar d’un reglament intern. 11. El secretari, amb el vistiplau del president, aixecarà acta de totes les reunions, nomenaments i decisions de la Comissió Gestora, la qual han de signar el president i el secretari. Les certificacions dels acords de la Comissió Gestora són lliurades pel secretari amb el vistiplau del president.

Execució de les operacions d’inversió i desinversió de les reserves internacionals El ministre encarregat de les finances, prèvia fiscalització de la Intervenció General, haurà de dur a terme les operacions d’inversió i desinversió de les reserves internacionals d’acord amb els acords adoptats per la Comissió Gestora i d’acord amb la normativa vigent.

Convenis de col·laboració 1. Per tal d’optimitzar la gestió dels seus recursos, el ministre encarregat de les finances en coordinació amb la Comissió Gestora pot subscriure convenis de col·laboració amb altres entitats públiques o de dret públic per dur a terme tasques relacionades amb la gestió de les reserves internacionals, com ara funcions vinculades i a títol no limitatiu, amb la generació d’informació financera, de gestió, de control de riscos o amb sistemes d’informació i/o altres que es determinin. 2. Les despeses derivades d’aquests convenis de col·laboració han de ser sufragades pel ministeri encarregat de les finances amb càrrec al pressupost corresponent.

Revisió periòdica de l’import dels actius monetaris del tresor públic destinats a les reserves internacionals 1. Anualment el Govern, a proposta del ministre encarregat de les finances en el marc de l’exercici d’elaboració d’un marc pressupostari anual, ha d’elaborar i aprovar una estimació dels fluxos d’entrada i sortida de les reserves internacionals i notificar-lo dins el termini i en la forma escaient a la Comissió Gestora per a l’adequada gestió de les reserves internacionals. 2. El Govern a proposta del ministre encarregat de les finances pot acordar qualsevol aportació o reintegrament de les reserves internacionals d’acord amb el marc legal vigent. Aquest acord s’ha de notificar dins el termini i la forma escaient a la Comissió Gestora per a l’adequada gestió de les reserves internacionals. En el cas dels fons provinents d’altres entitats públiques el règim d’aportacions i reintegraments es fixarà via conveni amb l’acord del Govern i de l’òrgan de govern de l’entitat pública.

171/2022, del 27-4-2022, relatiu a l’aprovació del Reglament de creació i gestió de les reserves internacionals del Principat d’Andorra. Exposició de motius La Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, regulen la gestió dels drets econòmics i de les obligacions de les finances públiques, així com la composició i l’organització i les funcions del tresor públic. Addicionalment, la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, estableix i defineix els principis bàsics que han de regir la gestió dels recursos financers per part de totes les administracions, organismes i entitats que s’inclouen en el seu àmbit d’aplicació. Aquests principis són la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària, la plurianualitat, la transparència, l’eficiència, la responsabilitat, la lleialtat institucional i d’ells se’n deriven determinades obligacions específiques encaminades a donar-hi compliment. Finalment, la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances en el seu article 4.2.i) estableix que l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) pot prestar els serveis de tresoreria de l’Estat. D’acord amb la normativa esmentada, l’organització del tresor públic correspon al Govern, a proposta del ministre encarregat de les finances. En virtut d’aquesta potestat, el Govern, amb la voluntat de reforçar les finances públiques del Principat d’Andorra i prenent com a referència la recomanació del Fons Monetari Internacional (FMI), considera oportú constituir unes reserves internacionals, complementàries a les ja constituïdes amb l’FMI en el marc del procés d’afiliació d’Andorra a aquesta institució, per un import de 35.372.189 DEG, en virtut de l’Acord d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional, de data 17 de setembre del 2020, i de la Llei 10/2020 del 5 d’octubre d’adhesió del Principat d’Andorra al Fons Monetari Internacional. A posteriori, el 23 d’agost del 2021 l’FMI va decidir en el context de lluita contra la pandèmia incrementar les dotacions de DEG dels diferents països, a partir d’aquell moment, Andorra totalitza 114.444.729 DEG. Aquestes reserves internacionals tindrien com a principal objectiu incrementar la resiliència financera d’Andorra. Endemés, el marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023, actualitzat en data 26 d’octubre del 2021; i l’actualització –del 26 d’octubre del 2021– del pla d’equilibri financer de data 12 d’abril del 2020 del pressupost extraordinari –aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022–preveuen la constitució per part del Govern durant l’exercici 2022 d’unes reserves internacionals inicials per valor de 100 M€ a fi de millorar la resiliència financera de l’Estat. Aquestes reserves internacionals es constitueixen com a part integrant de la gestió del tresor públic ja que aquestes reserves formen part dels actius monetaris i financers de l’Estat que fins a la data estaven íntegrament dipositats a Andorra. Aquest decret estableix, d’una banda, la constitució de les reserves internacionals mitjançant la transferència de fons del tresor públic a través de l’AFA per ser dipositats en un o diversos bancs centrals i, d’altra banda, estableix els mecanismes de gestió d’aquestes reserves internacionals; ja que disposar d’un adequat sistema de gestió de reserves internacionals fonamentat en bones pràctiques de gestió d’inversions permet augmentar la resiliència global d’un país a un potencial xoc o una crisi. La gestió de les reserves internacionals és delegada a una Comissió Gestora tècnica que presideix el ministre encarregat de les finances, prèvia fiscalització de la Intervenció General. El model de gestió té com a objectiu invertir les reserves internacionals en actius d‘elevada qualitat per garantir-ne la preservació del capital i la liquiditat en consonància amb la prudència pròpia de la gestió del tresor públic previst en el nostre ordenament jurídic. Vistos els articles 55 i 56 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions; Vist l’article 22 de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022; Vist l’article 4.2.i de la Llei 10/2013, del 23 maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i les seves modificacions posteriors; A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern en la sessió del 27 d’abril del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent: Article únic S’aprova el Reglament de creació i de gestió de les reserves internacionals del Principat d’Andorra.

decret entra en vigor el mateix dia que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 27 de abril del 2022 Xavier Espot Zamora Cap de Govern