Decret 104/2025, del 26-3-2025, pel qual s’aprova el pla d’estudis del bàtxelor en llengües clàssiques de la Universitas Europaea IMF.

1. El pla d’estudis té una càrrega de treball de 180 crèdits europeus o crèdits ECTS (sistema europeu de transferència de crèdits).
2. La durada dels estudis és de tres cursos acadèmics a temps complet, dividits en sis semestres. Cada semestre té 30 ECTS. Aquests estudis també es poden cursar a temps parcial, adequant-ne la durada.
3. Els 180 crèdits europeus del pla d’estudis es reparteixen en 18 unitats d’ensenyament obligatòries de 10 crèdits.
4. La titulació s’imparteix en la modalitat no presencial.
5. S’imparteixen 180 ECTS en llengua catalana, castellana o anglesa. Els recursos documentals de les activitats formatives, ja siguin textuals o audiovisuals, s’incorporen en la llengua original i sense traducció i poden ser en llengua catalana, castellana o anglesa.

Per accedir a aquest bàtxelor cal complir les condicions que estableix el Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.

Els estudiants han de desenvolupar les competències transversals i específiques següents:

• a) Competències transversals:

CT1. Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contextos i situacions personals, socials i professionals.

CT2. Treballar com a membre d’un equip, de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida.

CT3. Gestionar la informació i comunicar el coneixement, resolent situacions en una societat en evolució constant.

CT4. Actuar segons l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.

CT5. Dissenyar i desenvolupar projectes i processos emprenedors des d’una perspectiva d’equilibri sostenible per a la transformació de l’entorn.

• b) Competències específiques:

CE1. Dominar les llengües clàssiques grega i llatina.

CE2. Interpretar i traduir textos escrits en les llengües grega i llatina.

CE3. Situar els textos en el seu context lingüístic tenint en compte l’evolució històrica de les llengües clàssiques.

CE4. Comprendre els textos grecs i llatins a la llum dels gèneres literaris a què s’adscriuen i copsar-ne la rellevància en la història de la cultura occidental.

CE5. Relacionar els textos amb el seu context històric i cultural.

CE6. Aplicar les tècniques i els mètodes propis de l’hermenèutica lingüística i literària.

CE7. Identificar les tècniques i els mètodes de l’edició filològica de textos.

CE8. Relacionar els Objectius de Desenvolupament Sostenible amb els aprenentatges adquirits en un entorn especialitzat en l’estudi de les llengües.

Les persones titulades són capaces d’exercir com a tècnic de suport en l’àmbit de les indústries culturals, com poden ser l’assessorament lingüístic o l’edició especialitzada, i com a tècnic en institucions dedicades a la promoció cultural i a tasques filològiques i lingüístiques.

1. El pla d’estudis està format per les unitats d’ensenyament següents:

Primer curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

Crèdits ECTS

1

Llengua llatina I

Obligatòria

10

1

Llengua grega I

Obligatòria

10

1

Món clàssic

Obligatòria

10

2

Textos llatins I

Obligatòria

10

2

Textos grecs I

Obligatòria

10

2

Llengua llatina II

Obligatòria

10

Total:

60

Segon curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

Crèdits ECTS

3

Textos llatins II

Obligatòria

10

3

Textos grecs II

Obligatòria

10

3

Llengua grega II

Obligatòria

10

4

Textos llatins III

Obligatòria

10

4

Textos grecs III

Obligatòria

10

4

Religió i mitologia clàssica

Obligatòria

10

Total:

60

Tercer curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

Crèdits ECTS

5

Textos llatins IV

Obligatòria

10

5

Textos grecs IV

Obligatòria

10

5

Metodologia filològica

Obligatòria

10

6

Textos llatins V

Obligatòria

10

6

Textos grecs V

Obligatòria

10

6

Lliure elecció

Lliure elecció

10

Total:

60

2. Condicions per matricular-se a les unitats d’ensenyament:

   • a) Els estudiants poden seguir els estudis a temps parcial o bé a temps complet, en funció del nombre de crèdits als quals es matriculin per curs acadèmic.
   • b) Els estudiants a temps complet s’han de matricular de 60 crèdits per curs acadèmic.
   • c) Els estudiants a temps parcial s’han de matricular d’un mínim de 10 crèdits per curs acadèmic i d’un màxim de 50 crèdits.
   • d) En casos excepcionals, en el darrer curs, es pot presentar una sol·licitud de matrícula de 70 crèdits relatius a unitats d’ensenyament ja cursades i no superades. L’òrgan competent de la institució d’ensenyament superior valora si es tracta d’un cas excepcional.

1. Els resultats d’aprenentatge són les fites que l’estudiant ha d’assolir al final de cada unitat d’ensenyament i sobre les quals recau la qualificació.
2. Els resultats d’aprenentatge de les competències específiques de cada unitat d’ensenyament són els que figuren a l’

1. Avaluació

   • a) El sistema d’avaluació és continu i finalitza amb cada unitat d’ensenyament. La superació d’una unitat d’ensenyament requereix un mínim del 66% del total de la ponderació establerta per al conjunt de les activitats formatives.
   • b) Per a la consecució dels resultats d’aprenentatge i de les competències assignades, totes les unitats d’ensenyament han de desenvolupar les activitats acadèmiques formatives previstes (teòriques, pràctiques, participatives, de recerca i filològiques) com es detalla a continuació:

i. Activitats formatives teòriques de cada matèria: examen test de, com a mínim, 80 preguntes amb quatre opcions de resposta, de les quals només una és vàlida. Per superar l’examen test d’una unitat d’ensenyament es requereix respondre correctament un mínim de 60 preguntes. La ponderació d’aquesta avaluació teòrica sobre la qualificació final de la matèria és del 25%.

ii. Activitats formatives pràctiques de cada matèria: l’avaluació consisteix a desenvolupar sis qüestions pràctiques, corresponents a sis casos o exercicis diferents de cada matèria. Es requereixen quatre respostes correctes i completes per aprovar l’examen pràctic. La ponderació d’aquesta avaluació pràctica sobre la qualificació final de la unitat d’ensenyament és del 35%.

iii. Activitats formatives participatives: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva del nivell de participació en les activitats dels fòrums de discussió de cada unitat d’ensenyament (freqüència i qualitat de les aportacions en l’activitat formativa), i es dissenya per acreditar l’adquisició efectiva dels resultats d’aprenentatge vinculats a les competències transversals i específiques de l’estudi. La realització de l’activitat participativa de cada unitat d’ensenyament és obligatòria per a la qualificació final de la unitat, i s’avalua a partir de rúbriques normalitzades, adaptades a l’especificitat de cada unitat d’ensenyament i estudi, que l’alumnat coneix i que objectiven els paràmetres de valoració. La ponderació d’aquesta avaluació sobre la qualificació final de la unitat d’ensenyament és del 10%.

iv. Activitats formatives de recerca: les activitats formatives de recerca es poden fer de forma individual o en grup, i l’avaluació es disposa segons una opció o altra. L’avaluació d’activitats de recerca en grup consisteix en una valoració objectiva del nivell de col·laboració de l’alumnat en la realització de treballs acadèmics col·lectius en grup a partir de deu indicadors. Per superar l’avaluació cal obtenir una valoració positiva en un mínim de set dels deu indicadors de l’informe d’avaluació següents: aportacions en el plantejament metodològic, en l’enfocament teòric, en la planificació de tasques, en la recerca de la documentació i les fonts, en la redacció del treball o memòria, en l’anàlisi dels resultats, en la redacció de les conclusions, en la proposta de solucions o escenaris, en els aspectes formals (gràfics o audiovisuals) de la feina i, finalment, en l’exposició davant tercers d’aquest treball, si així s’ha establert.

L’avaluació d’activitats de recerca individuals consisteix en una valoració objectiva dels treballs acadèmics realitzats individualment per l’alumnat. El professorat valora si l’activitat individual atén el tema o la hipòtesi requerits de forma insuficient, suficient, notable o excel·lent, la metodologia aplicada, l’enfocament teòric, el desenvolupament dels continguts, la presentació o el format del treball, el llenguatge acadèmic, l’ús de les fonts i la bibliografia, si escau, les conclusions i propostes aportades, les aportacions d’especial mèrit o interès per a desenvolupaments ulteriors i, finalment, l’acreditació dels resultats previstos d’aprenentatge. La qualificació final de les activitats formatives de recerca de cada unitat d’ensenyament té una ponderació ordinària màxima del 30% de l’avaluació de la unitat d’ensenyament.

v. Activitats formatives filològiques: l’avaluació consisteix en una valoració objectiva del nivell resolutiu de l’alumnat a l’hora de treballar un text escrit segons la metodologia pròpia de la disciplina filològica. Aquesta valoració s’expressa a partir de deu indicadors que referencien l’eficàcia de la traducció, la interpretació o l’anàlisi, el tractament de les fonts d’autoritat i l’argumentació davant tercers del procés que ha conduït a unes determinades conclusions. La qualificació final de les activitats formatives filològiques de cada unitat d’ensenyament té una ponderació ordinària màxima del 30% de l’avaluació de la unitat d’ensenyament.

• c) Totes les activitats es qualifiquen amb un valor numèric en una escala de l’1 al 10, incloent-hi com a màxim un decimal.

2. Règim de permanència

   • a) L’alumnat amb dedicació a temps complet disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de bàtxelor de cinc cursos acadèmics.
   • b) L’alumnat amb dedicació a temps parcial disposa d’un dret de permanència i finalització ordinària dels ensenyaments de bàtxelor de sis cursos acadèmics.

L’obtenció d’aquest títol requereix:

1. Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis que estableix aquest Decret.
2. Haver pagat els drets d’expedició del títol corresponent.

El pla d’estudis complet, l’acreditació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i els informes que regulen l’ordenament jurídic es publiquen als webs del ministeri responsable de l’ensenyament superior i de la Universitas Europaea IMF.

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 de març del 2025

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex

Resultats d’aprenentatge de les competències específiques de les unitats d’ensenyament (UE)

Primer curs. Primer semestre

UE 1. Llengua llatina I

− Reconèixer els elements bàsics de la llengua llatina i la seva evolució històrica.

− Determinar la morfologia nominal (pronominal) i verbal del llatí.

− Identificar qualsevulla de les formes d’un mot en una frase en llatí.

− Reconèixer la fonologia i la fonètica llatines.

− Traduir frases i textos llatins bàsics.

UE 2.

Llengua grega I

− Descriure les característiques generals i també les específiques de la llengua grega dins del marc de l’indoeuropeu.

− Identificar i descriure l’evolució i les varietats de l’alfabet en grec antic amb els seus valors fonètics.

− Llegir un text grec en veu alta, amb facilitat i claredat, d’acord amb la pronunciació erasmiana.

− Descriure el sistema fonològic bàsic del grec antic.

− Descriure, identificar i classificar els principals processos fonètics vocàlics i consonàntics del grec antic.

− Identificar i explicar les categories morfològiques en una forma nominal i/o pronominal.

− Identificar i explicar les categories morfològiques en una forma verbal.

− Reconèixer els elements sintàctics indispensables per accedir a autors d’època clàssica (o koiné hel·lenístico-romana) de dificultat mitjana.

UE 3.

Món clàssic

− Caracteritzar la història antiga de forma ordenada i crítica.

− Analitzar la dinàmica política, econòmica, social, religiosa i cultural de les cultures grega i romana.

− Aplicar els mètodes i els instruments de la investigació històrica: didàctica, anàlisi de fonts textuals i arqueològiques, elaboració de treballs i foment de l’esperit crític, sobretot mitjançant el comentari de documents històrics.

− Discriminar els períodes de la literatura grecoromana i els autors que, en diferents èpoques, elaboren les seves obres en un mateix gènere literari.

− Identificar els trets més importants de cada gènere, si se’n fa un estudi diacrònic.

− Relacionar temes, personatges, imatges o tòpics de diferents autors/obres amb creacions d’altres literatures posteriors.

Primer curs. Segon semestre

UE 4.

Textos llatins I

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir textos llatins en prosa de dificultat mitjana.

− Aplicar coneixements bàsics de morfologia i de sintaxi llatines.

− Demostrar un domini del lèxic específic dels autors llatins proposats.

− Desenvolupar estratègies bàsiques de traducció del llatí tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats de Ciceró, Cèsar i Fedre.

UE 5.

Textos grecs I

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir textos grecs en prosa àtica de l’època clàssica.

− Aplicar coneixements bàsics de morfologia i de sintaxi gregues.

− Demostrar un domini de la prosa grega de l’època clàssica i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies bàsiques de traducció del grec tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats de Xenofont, Lísies, Isòcrates i Isop.

UE 6.

Llengua llatina II

− Distingir les parts i les funcions sintàctiques de cadascun dels sintagmes en les oracions, tant simples com compostes.

− Distingir les regles a què s’atenen les oracions llatines coordinades i subordinades, amb llurs diferents especificitats.

− Identificar les conjuncions subordinants i les partícules modals d’ús freqüent en la llengua llatina.

− Identificar les construccions sintàctiques pròpies de les formes nominals del verb llatí.

− Aplicar de forma pràctica els coneixements d’anàlisi sintàctica llatina desenvolupats en la bibliografia especialitzada recomanada.

Segon curs. Tercer semestre

UE 7.

Textos llatins II

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir textos llatins en prosa d’època clàssica.

− Aplicar coneixements d’aprofundiment mitjà de morfologia i de sintaxi llatines.

− Demostrar un domini lingüístic de la prosa clàssica llatina i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies d’aprofundiment mitjà de traducció del llatí tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats de Livi i Sal·lusti.

UE 8.

Textos grecs II

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir diàlegs grecs.

− Aplicar coneixements d’aprofundiment mitjà de morfologia i de sintaxi gregues.

− Demostrar un domini lingüístic de la dialèctica grega clàssica i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies d’aprofundiment mitjà de traducció del grec tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats de Plató i Llucià.

UE 9.

Llengua grega II

− Distingir les parts i les funcions sintàctiques de cadascun dels sintagmes en les oracions gregues, tant simples com compostes.

− Distingir les regles a què s’atenen les oracions gregues coordinades i subordinades, amb llurs diferents especificitats.

− Identificar les conjuncions subordinants i les partícules modals d’ús freqüent en la llengua grega.

− Discriminar les característiques més importants dels dialectes literaris.

− Identificar funcions de la pragmàtica: èmfasi, ordre de mots, to.

− Aplicar de forma pràctica els coneixements d’anàlisi sintàctica grega desenvolupats en la bibliografia especialitzada recomanada.

Segon curs. Quart semestre

UE 10.

Textos llatins III

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir poemes i passatges de les obres dels principals poetes romans.

− Aplicar coneixements d’aprofundiment mitjà-alt de morfologia i de sintaxi llatines.

− Demostrar un domini lingüístic de la poesia llatina i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies d’aprofundiment mitjà-alt de traducció del llatí tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats de Catul, Horaci i Virgili.

UE 11.

Textos grecs III

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir textos grecs en vers, d’època arcaica.

− Aplicar coneixements d’aprofundiment mitjà-alt de morfologia i de sintaxi gregues.

− Demostrar un domini lingüístic de la llengua grega arcaica i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies d’aprofundiment mitjà-alt de traducció del grec tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos d’Homer, Hesíode i els lírics arcaics.

UE 12.

Religió i mitologia clàssica

− Analitzar críticament les fonts antigues i les posteriors interpretacions.

− Caracteritzar els corrents religiosos en el món grecoromà.

− Identificar els principals personatges i protagonistes, ja sigui d’un culte diví o d’un cicle mític.

− Establir relacions entre la terminologia emprada en l’àmbit miticoreligiós i referents en textos literaris (hom procurarà d’accedir-hi en la llengua original), de filosofia, l’art o la vida política.

− Reconèixer els principals trets de la idiosincràsia i la cosmovisió de l’Antiguitat clàssica.

Tercer curs. Cinquè semestre

UE 13.

Textos llatins IV

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir passatges de comèdia llatina.

− Aplicar coneixements d’aprofundiment alt de morfologia i de sintaxi llatines.

− Demostrar un domini lingüístic de la comèdia llatina i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies d’aprofundiment alt de traducció del llatí tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats de Terenci i Plaute.

UE 14.

Textos grecs IV

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir passatges pertanyents als gèneres dramàtics grecs.

− Aplicar coneixements d’aprofundiment alt de morfologia i de sintaxi gregues.

− Demostrar un domini lingüístic de la dramatúrgia grega i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies d’aprofundiment alt de traducció del grec tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats d’Aristòfanes, Eurípides i Sòfocles.

UE 15.

Metodologia filològica

− Identificar els elements principals de la mètrica grega i llatina i dels esquemes mètrics utilitzats en la poesia.

− Fer anàlisis i comentaris mètrics.

− Reconèixer les principals qüestions relatives a la transmissió dels textos antics i el procés de tècnica editorial fins als nostres dies.

− Relacionar qüestions mètriques i/o de crítica textual per a una recta comprensió i hermenèutica dels textos.

− Llegir oralment textos grecs i llatins amb correcció prosòdica i de forma expressiva.

Tercer curs. Sisè semestre

UE 16.

Textos llatins V

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir textos llatins en prosa d’època postclàssica.

− Aplicar coneixements avançats en morfologia i sintaxi llatines.

− Demostrar un domini lingüístic de la prosa postclàssica llatina i del lèxic específic dels autors proposats.

− Desenvolupar estratègies avançades de traducció del llatí tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos seleccionats de Sèneca i Tàcit.

UE 17.

Textos grecs V

− Llegir, analitzar gramaticalment i traduir textos grecs de complexitat alta.

− Aplicar coneixements avançats de morfologia i de sintaxi gregues.

− Demostrar un domini lingüístic de la llengua i del lèxic arcaïtzants de Tucídides i Èsquil.

− Desenvolupar estratègies avançades de traducció del grec tenint en compte una diversitat de criteris.

− Identificar l’interès historicocultural de les qüestions tractades als textos de Tucídides i Èsquil.