Aquest Reglament té per objecte protegir la salut de les persones desenvolupant el títol I de la Llei de policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985, amb excepció de les aigües envasades que pretenguin gaudir de denominacions de reconeixement com poden ser les aigües minerals naturals o les aigües mineromedicinals. Alhora i complementàriament, desenvolupa també els articles 16, 17, 18, 19 i 20 apartat b) de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, en aquells aspectes que puguin incidir en la qualitat sanitària de les aigües destinades al consum humà. A aquest efecte estableix: 1. Els criteris sanitaris que han de satisfer les aigües destinades al consum humà i les instal·lacions d’abastament d’aigua des de la seva captació fins al lliurament al consumidor. 2. Els criteris per poder executar-ne la protecció, el control i la vigilància. 3. Les competències i responsabilitats respectives de tots els agents i/o estaments públics i privats que duen a terme activitats relacionades amb la captació, el subministrament, el transport, el control i la vigilància d’aigua destinada al consum humà.

A l’efecte d’aquest Reglament s’estableixen les definicions següents: 1. Aigua destinada al consum humà: a) Tota aigua, ja sigui en el seu estat natural, ja sigui després del seu tractament, destinada al consum humà, així com a altres utilitats domèstiques o sanitàries. b) Tota aigua utilitzada en la indústria i els establiments que desenvolupen activitats amb la finalitat de fabricació, d’elaboració, de transformació, de conservació, de comercialització i en general de manipulació de productes o substàncies destinades al consum humà, així com les que s’utilitzin en la neteja de les superfícies, els equipaments, els objectes i els materials que puguin entrar en contacte amb els productes i substàncies esmentats. c) Tota aigua destinada al consum humà o a l’ús sanitari com a part de les activitats comercials o públiques. 2. Captació: tot punt des del qual es capta o es pretén captar aigua destinada al consum humà. 3. Empreses subministradores: es consideren empreses subministradores d’aigua destinada al consum humà les persones físiques o jurídiques, públiques o privades en règim de mancomunitat o no, que dediquen la seva activitat o part de la seva activitat a la captació, a l’emmagatzematge, al transport i la distribució de l’aigua destinada al consum humà, ja sigui de manera gratuïta o onerosa. 4. Empreses de transport: es consideren empreses de transport d’aigua destinada al consum humà les persones físiques o jurídiques, públiques o privades que dediquen la seva activitat o part de la seva activitat al transport d’aigua destinada al consum humà per mitjà de cisternes o dipòsits mòbils. 5. Estació de tractament d’aigua potable (ETAP): constitueix una estació de tractament d’aigua potable, el conjunt d’elements, equipaments i instal·lacions destinades a efectuar els processos de tractament de potabilització de l’aigua. 6. Laboratoris d’anàlisis d’aigua destinada al consum humà: es consideren laboratoris d’anàlisi d’aigua destinada al consum humà totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que prestin serveis d’anàlisi d’aigua i realitzin almenys, la determinació dels paràmetres de l’anàlisi de comprovació establert en aquest Reglament. 7. Sistema domèstic de distribució: es considera sistema domèstic de distribució totes les canalitzacions, instal·lacions, dipòsits interns, equipaments i, en general, tots els accessoris que connectin l’aixeta del consumidor, abonat o usuari, a la xarxa de distribució, sigui quina sigui l’activitat del o dels edificis, locals o naus industrials. 8. Sistema de tractament: tots els equipaments, processos i productes necessaris per a la transformació de l’aigua en aigua que pugui ser destinada al consum humà, mitjançant els procediments que es regulen en aquest Reglament. 9. Xarxa d’abastament: es considera xarxa d’abastament tot el conjunt de zones de protecció, instal·lacions i equipaments que permeten, en el cas més general: a) La captació, incloent els respectius perímetres de protecció; b) L’emmagatzematge; c) La transformació de l’aigua en aigua destinada al consum humà, mitjançant els tractaments que es regulen en aquest Reglament; d) La distribució de l’aigua destinada al consum humà fins a l’escomesa de l’abonat, usuari o consumidor o en cas d’existir comptadors, propietat de l’empresa proveïdora i/o subministradora, fins a la clau de pas, aigües avall del comptador, amb la dotació i la qualitat previstes en aquest Reglament; e) El sistema domèstic de distribució de l’aigua destinada al consum humà. Tota xarxa d’abastament està composta de tres trams que la conformen: la xarxa d’alimentació, la xarxa de distribució i el sistema domèstic de distribució. 10. Xarxa d’alimentació: es consideren xarxa d’alimentació totes les canalitzacions, les instal·lacions i els equipaments que constitueixen la xarxa d’abastament des del seu punt de captació amb els perímetres de protecció necessaris, fins a l’emmagatzematge i l’ETAP o sistema de tractament de l’aigua inclòs. La xarxa d’alimentació no distribueix aigua a cap abonat, usuari o consumidor. 11. Xarxa de distribució: es consideren xarxa de distribució totes les canalitzacions, les instal·lacions i els equipaments que constitueixen la xarxa d’abastament des de l’estació o sistema de tractament, no inclòs, fins a l’escomesa de l’abonat o, en cas d’existir comptadors, fins a la clau de pas, aigües avall del comptador. La xarxa de distribució pot incloure també qualsevol punt intermedi d’emmagatzematge d’aigua i, si escau, de tractament.

Capítol segon Característiques de l’aigua destinada al consum humà

1. Es considera aigua apta per al consum humà tota aigua que a partir de l’estació de tractament o en el seu defecte, des de l’inici de la xarxa de distribució, no contingui cap dels microorganismes, dels paràsits o de les substàncies definides als apartats A, B i D del capítol primer de l’annex I d’aquest Reglament en quantitats o concentracions superiors als límits que s’hi estableixen. 2. Tota aigua que no compleixi els requisits establerts en el punt anterior no pot ser subministrada per al consum humà, llevat dels casos previstos en les exempcions que s’enuncien en l’article 5 d’aquest Reglament. 3. En cas de superar-se els valors dels límits o dels rangs d’un o més dels paràmetres indicats a l’apartat C del capítol primer de l’annex I d’aquest Reglament, l’aigua es considerarà no conforme als criteris de qualitat. En aquests casos, l’empresa subministradora ha d’emprendre les mesures necessàries per restablir en el millor termini la qualitat de l’aigua subministrada, havent de notificar i mantenir degudament informat d’aquestes situacions i de la seva evolució al ministeri encarregat de la salut.

Capítol tercer. Requeriments de les captacions i l’abastament

Sense contingut

Sense contingut

Tot assentament, permanent o no, en el qual es desenvolupin activitats humanes, ha de comptar amb un proveïment d’aigua destinada al consum humà suficient per al desenvolupament de la seva activitat. La dotació en condicions normals de consum, no ha de ser inferior a 200 litres per habitant i dia.

Capítol quart. Comissió Tècnica de l’Aigua destinada al Consum Humà (CTACH)

Capítol cinquè. Autorització i registre de les captacions d’aigua destinada al consum humà

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Capítol sisè. Autorització i registre de les empreses que realitzen activitats de subministrament, transport i anàlisi d’aigua destinada al consum humà

Tota persona física o jurídica de naturalesa pública o privada que desenvolupi activitats de subministrament, de transport per mitjà de cisternes o dipòsits mòbils i d’anàlisis d’aigua destinada al consum humà, resta obligada a: 1. Obtenir una autorització sanitària en els casos de constitució o obertura de l’empresa i llurs activitats, modificació d’activitats, canvi de titular administratiu, trasllat del domicili comercial i/o social, canvi de la denominació comercial i/o social i baixa total o parcial de les activitats desenvolupades. 2. Per obtenir l’autorització per desenvolupar les activitats abans esmentades, cal presentar una sol·licitud mitjançant un imprès oficial, adreçada al Servei de Tràmits segons el formulari establert en l’annex VII d’aquest Reglament, degudament acompanyada de la documentació que s’hi esmenta. 3. En el cas dels laboratoris d’anàlisi d’aigua destinada al consum humà cal disposar dels requisits següents: a) Un/a director/a tècnic/a que ostenti una titulació superior en una branca professional que li atorgui els deguts coneixements en l’àmbit de l’aigua destinada al consum humà i estigui degudament autoritzat/ada a exercir al Principat d’Andorra. b) Personal tècnic amb formació acadèmica oficialment reconeguda que li atorgui els deguts coneixements i/o habilitats per prestar funcions o serveis d’analista en l’àmbit de la salut pública i en especial en el camp de la microbiologia i de la fisicoquímica. c) Disposar d’un local degudament condicionat i de superfície adequada a les necessitats, que compti amb les instal·lacions, els equipaments i en general tots els instruments i reactius necessaris per realitzar, com a mínim, les determinacions requerides a l’anàlisi de comprovació segons l’establert en el capítol desè d’aquest Reglament. 4. En cas que no s’hagi presentat la documentació necessària o que els òrgans competents considerin que la documentació aportada no és suficient o correcta, s’insta el sol·licitant perquè, en el termini màxim de deu dies, aporti la documentació complementària o un nou expedient. 5. En el cas que en aquest termini no es presenti la documentació complementària requerida o un nou expedient, es procedeix, en el termini de dos mesos a arxivar l’expedient.

1. Un cop presentada la sol·licitud i la documentació adjunta, els inspectors del ministeri encarregat de la salut, han d’efectuar la inspecció prèvia a l’autorització i el registre, durant la qual es comprova si es compleixen els requisits establerts en aquest Reglament. 2. L’/la inspector/a ha de fer constar aquesta conformitat o, si escau, les deficiències i/o irregularitats observades en una acta d’inspecció o en el seu defecte emet l’informe tècnic corresponent. 3. Un cop complerts els tràmits administratius i d’inspecció i un cop examinada la documentació continguda en l’expedient, s’emet l’informe tècnic definitiu en sentit favorable o desfavorable respecte a la sol·licitud presentada. 4. L’expedient es resol atorgant o denegant l’autorització sanitària corresponent. 5. L’atorgament de l’autorització sanitària per realitzar activitats de subministrament i/o transport comporta la inscripció, d’ofici, en el registre corresponent.

1. A aquest efecte, es creen els registres següents: a) Registre d’empreses subministradores d’aigua destinada al consum humà del Principat d’Andorra. b) Registre d’empreses de transport d’aigua destinada al consum humà mitjançant cisternes o dipòsits mòbils del Principat d’Andorra. c) Registre de laboratoris d’anàlisi d’aigua destinada al consum humà del Principat d’Andorra. 2. Els registres tenen per objecte: a) Establir un instrument de treball que faciliti informació actualitzada sobre les activitats, els equipaments, les instal·lacions, els mètodes de tractament, de transport emprats a fi de poder realitzar les tasques de vigilància, vetllar per la qualitat de l’aigua destinada al consum humà i adoptar les mesures de protecció de la salut pública que es puguin considerar més adients en cada cas; b) Constituir una font de dades per a estudis sanitaris, tecnològics, ambientals i qualsevol altre estudi que requereixi dades sobre els recursos, el consum i el control de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà; c) Permetre conèixer el nombre d’empreses que existeixen de forma permanent i actualitzada i afavorir la promoció d’hàbits de consum i ús racional de l’aigua; d) Té caràcter nacional i és una base d’informació per planificar totes les actuacions en matèria de vigilància i control sanitari de l’aigua; 3. Les dades del registre en relació amb la inscripció són públiques, això no obstant, les dades en matèria d’expedients disciplinaris o sancionadors són confidencials. El registre pot lliurar a instància de terceres persones, únicament certificacions d’absència d’expedients sancionadors. 4. Són objecte d’assentament als registres: a) Les inscripcions de les autoritzacions concedides. b) Els canvis de titular, inclosos els canvis del representant legal de les persones jurídiques. c) El trasllat de domicili social i/o comercial. d) El canvi de denominació social i/o comercial. e) El canvi d’activitat, incloses les baixes totals o parcials de les autoritzacions concedides. f) La cancel·lació i la revocació de la inscripció g) Els expedients sancionadors i les sancions fermes de caràcter administratiu motivades per infraccions en matèria de protecció de la salut pública i/o de frau als consumidors fins als terminis legals establerts per a la seva prescripció. h) La cancel·lació dels assentaments relatius a infraccions i sancions. 5. La gestió d’aquests registres la realitza el ministeri encarregat de la salut, que ha de dur a terme les actuacions oportunes per garantir l’eficàcia i l’exactitud de les dades registrals i, en particular, ha de vetllar per la revisió de les inscripcions efectuades i per requerir els interessats perquè aportin les dades que s’estimin necessàries. 6. A aquest efecte es crea el fitxer de dades personals denominat Expedients d’empreses de subministrament, transport i anàlisi d’aigua destinada al consum humà amb les característiques que es descriuen a l’annex VIII d’aquest Reglament, i que estan subjectes a tots els efectes a la Llei qualificada 15/2003, del 18 de desembre, de protecció de dades personals.

Les empreses que efectuïn activitats de subministrament, transport i anàlisi d’aigua destinada al consum humà no poden, a efectes d’aquest Reglament, realitzar cap altra activitat que aquelles per a les quals estiguin expressament autoritzades i registrades, i en cas de modificacions, n’han de sol·licitar l’autorització i el registre i procedir així a llur regularització administrativa.

L’autorització sanitària queda sense efecte, a petició de la persona interessada, o d’ofici quan es comprovi l’incompliment de les condicions que van motivar-ne l’atorgament de l’autorització.

Capítol setè. Condicions generals dels materials i equipaments que conformen les xarxes d’abastament de l’aigua

Les xarxes d’abastament han de tenir un disseny que elimini, tant com es pugui, punts i situacions que puguin afavorir la contaminació, el deteriorament de la qualitat de l’aigua distribuïda o les pèrdues d’aigua. Tots els elements integrants de la xarxa d’abastament d’aigua de consum humà han d’estar construïts, impermeabilitzats i/o protegits amb materials aptes per entrar en contacte amb l’aigua, de manera que no emetin substàncies biòtiques o abiòtiques que puguin afectar la qualitat de l’aigua. Els materials han de ser homologats com a aptes per entrar en contacte amb aigua destinada al consum humà, segons els resultats de les proves de migració, com a mínim en un dels països de la Unió Europea.

En totes les connexions entre la xarxa de distribució i el sistema domèstic de distribució i entre aquest i altres serveis de l’edifici, s’han d’instal·lar dispositius contra els retorns d’aigua.

Totes les canalitzacions, les canonades, els dipòsits i els accessoris de la xarxa d’abastament d’aigua destinada al consum humà han d’estar concebuts de manera que es garanteixi la qualitat de l’aigua en condicions extremes de pressió del servei. Les característiques de les conduccions i dels dipòsits ha d’assegurar que les condicions de l’aigua en els punts de consum siguin similars a les condicions existents a la sortida del sistema de tractament i de desinfecció de l’aigua. En tot cas l’aigua ha de conservar permanentment les característiques definides en l’apartat 1 de l’article 4 d’aquest Reglament.

Capítol vuitè. Sistemes de tractament de l’aigua destinada al consum humà

Capítol novè. Requisits sanitaris de les instal·lacions i del personal

Per tal de mantenir tota la xarxa d’abastament d’aigua destinada a consum humà en les degudes condicions, s’han de prendre mesures de control, de prevenció, de protecció, de manteniment i de neteja de tots els elements integrants de la xarxa, des del punt de captació, inclòs el perímetre de protecció immediat, fins a l’aixeta del consumidor.

Les instal·lacions destinades a la captació, l’emmagatzematge, el tractament, la distribució i el control de l’aigua de la totalitat de la xarxa d’abastament d’aigua destinada al consum humà, han de disposar de locals, serveis, materials i utensilis idonis per a les funcions per a les quals han estat previstos, innocus per a la qualitat de l’aigua, i els seus emplaçaments han d’evitar la contaminació de l’aigua per causes de proximitat o de contacte amb qualsevol focus d’insalubritat i altres elements o substàncies que puguin alterar la qualitat de l’aigua.

Els locals que acullin equipaments i instal·lacions de la xarxa d’abastament de l’aigua destinada al consum humà han de reunir les condicions següents: 1. Han de ser idonis per a l’ús al qual se’ls destini, ubicats adequadament i de fàcil accés. En qualsevol cas han de ser independents i estar destinats exclusivament als usos per als quals han estat previstos. 2. Han de ser de materials innocus per a la qualitat de l’aigua. 3. Els paviments han de ser impermeables, resistents, de fàcil neteja i desinfecció i han de disposar de desguassos protegits per una reixa i amb vàlvules o sifons antiretorn. 4. Les parets, els sostres, el terra i les seves unions han de ser construïts amb materials llisos i amb els angles preferentment arrodonits. 5. La ventilació i la il·luminació, siguin naturals o artificials, han de ser apropiades a la capacitat i al volum del local. 6. En tots els locals, a excepció dels que es troben ubicats a l’inici de la xarxa d’alimentació en els punts on es realitza físicament la captació de l’aigua, s’ha de disposar d’un punt de proveïment d’aigua destinada al consum humà per a les operacions de neteja. 7. En els que es requereixi la presència continuada i permanent d’operaris s’ha de disposar de vestidors i serveis sanitaris, que s’han de mantenir en bones condicions d’higiene. 8. Els serveis sanitaris i en general els desguassos han d’estar connectats a un sistema de clavegueram que ha d’estar completament diferenciat, aïllat i situat al més lluny possible de la xarxa d’abastament d’aigua destinada al consum humà.

Capítol desè. Control de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà

Per controlar la qualitat sanitària de l’aigua destinada al consum humà s’han d’emprar els mètodes analítics i les especificacions que es defineixen en el capítol segon de l’annex I d’aquest Reglament. En cas d’emprar mètodes diferents, cal demostrar que els resultats obtinguts són tan fiables com els produïts pels mètodes de referència definits en l’esmentat capítol segon de l’annex I, havent d’emprar subsidiàriament els mètodes analítics de referència preconitzats pels organismes internacionals i de preferència, segons l’ordre de prelació següent: 1. Normes internacionals (ISO). 2. Normes europees (EN). 3. Altres metodologies.

Per determinar la qualitat sanitària de l’aigua destinada al consum humà s’estableixen quatre nivells d’anàlisis: 1. Anàlisi mínima 2. Anàlisi de comprovació 3. Anàlisi d’auditoria 4. Anàlisi ocasional

L’anàlisi mínima inclou les determinacions següents: 1. Olor (valoració qualitativa) 2. Color (valoració qualitativa) 3. Gust (valoració qualitativa) 4. Terbolesa 5. Temperatura 6. Conductivitat 7. pH 8. En els processos de tractament de potabilització de l’aigua en què s’emprin agents desinfectants, la concentració de l’agent desinfectant. A aquest efecte, quan l’agent desinfectant emprat sigui el clor, cal garantir que la concentració de clor residual lliure es mantingui en tots els punts de la xarxa de distribució entre com a mínim 0,2 ppm i com a màxim 1 ppm.

L’anàlisi de comprovació inclou les determinacions establertes en l’anàlisi mínima més les següents: 1. Nitrats 2. Nitrits 3. Amonis 4. Alumini, si s’utilitza com a agent de floculació i/o coagulació 5. Ferro, si s’utilitza com a agent de floculació i/o coagulació 6. Escherichia coli 7. Enterococs 8. Bacteris sulfitoreductors (incloses les espores) 9. Bacteris aerobis a + 22° C i a + 37° C per a les aigües que, excepcionalment, es distribueixen amb contenidors, tonells o cisternes mòbils 10. Pseudomona aeruginosa per a les aigües que, excepcionalment, es distribueixen amb contenidors, tonells o cisternes mòbils. En aquestes anàlisis la comprovació del color es determina per colorimetria. Aquestes anàlisis s’han d’executar cada vegada que es reiniciï la distribució d’aigua en cas que s’hagin dut a terme parades del servei per raons de reparació o manteniment dels elements i les instal·lacions que conformen la xarxa.

L’anàlisi d’auditoria inclou totes les determinacions dels paràmetres establerts en el capítol primer de l’annex I d’aquest Reglament. Les aigües superficials que s’utilitzen per primera vegada s’han de caracteritzar d’acord amb els criteris establerts a l’annex II d’aquest Reglament.

L’anàlisi ocasional consisteix en la determinació de tots els paràmetres inclosos en l’anàlisi de comprovació i els altres paràmetres que determini el ministeri responsable de la salut, per garantir l’aptitud de l’aigua destinada al consum humà, en situacions particulars o accidentals que requereixin una vigilància sanitària excepcional de la xarxa d’abastament.

La freqüència de preses de mostres i punts de mostreig en cada xarxa d’abastament per a cada tipus d’anàlisi ha de ser: 1. Per a l’anàlisi mínima: Diàriament, a excepció dels paràmetres organolèptics, que s’han de comprovar almenys dos cops per setmana. Aquestes anàlisis s’han de dur a terme per mitjà de mostres recollides en diversos punts, de manera que s’efectuï un control representatiu de tota la xarxa de distribució a fi d’assegurar permanentment l’aptitud de l’aigua subministrada o quan la situació ho imposi, perquè hi ha un risc per a la salut, la que determini el ministeri encarregat de la salut. A aquest efecte, les empreses subministradores o proveïdores han d’identificar aquests punts de mostreig amb la finalitat de controlar la qualitat higienicosanitària de l’aigua en les diverses fases de la xarxa d’abastament, fent especial atenció en identificar aquells punts que proporcionin informació de la qualitat de l’aigua com poden ser els finals de trams i els extrems de xarxa. Els paràmetres de l’anàlisi mínima han de ser mesurats sempre que sigui possible i de preferència mitjançant l’ús de sistemes de registre en continu. Aquestes dades han d’estar permanentment a disposició dels inspectors de l’autoritat sanitària encarregats d’efectuar la vigilància de l’aigua destinada al consum humà, i han de ser trameses al ministeri encarregat de la salut almenys semestralment, i cada vegada que així se sol·liciti quan la situació ho requereixi. 2. Per a l’anàlisi de comprovació: Almenys mensual, abans de l’estació de tractament i posteriorment a aquesta just a l’inici de la xarxa de distribució, així com en diversos punts que permetin efectuar un control representatiu de tota la xarxa de distribució, en totes aquelles xarxes d’abastament que emprin sistemes de tractament de l’aigua que no incloguin l’ús d’agents desinfectants amb efecte residual. Per a altres xarxes amb sistemes de desinfecció que emprin desinfectants amb efecte residual, l’anàlisi de comprovació s’ha d’executar de la mateixa manera, però se’n pot disminuir la freqüència a almenys una vegada cada trimestre. A aquest efecte, les empreses subministradores o proveïdores han d’identificar aquests punts de mostreig amb la finalitat de controlar la qualitat higienicosanitària de l’aigua en les diverses fases de la xarxa d’abastament, fent especial atenció en identificar aquells punts que proporcionin informació de la qualitat de l’aigua com poden ser els finals de trams i els extrems de xarxa. Aquestes dades han d’estar permanentment a disposició dels inspectors de l’autoritat sanitària encarregats d’efectuar la vigilància de l’aigua destinada al consum humà, i han de ser trameses al ministeri encarregat de la salut almenys un cop l’any. No obstant, cada vegada que l’anàlisi de comprovació determini la no aptitud de l’aigua, cal posar-ho en coneixement dels agents de l’autoritat sanitària encarregats d’efectuar la vigilància de l’aigua destinada al consum humà, podent el ministeri encarregat de la salut requerir l’execució de noves anàlisis o tota aquella altra mesura que estimi necessària quan la situació ho imposi perquè hi ha un risc per a la salut de la població subministrada. 3. Per a l’anàlisi d’auditoria: a) Abans de l’explotació de qualsevol captació destinada al proveïment d’aigua per a consum humà. b) Abans de la posada en funcionament de qualsevol xarxa d’abastament. c) Quan es duguin a terme millores o modificacions substancials dels elements i les instal·lacions que conformen la xarxa. d) Almenys anualment durant els dos primers anys d’explotació de la captació de manera que permetin conèixer la qualitat de l’aigua de cadascuna de les captacions explotades. Després d’aquest període i sempre que les anàlisis efectuades no mostrin variacions dels paràmetres que pugin incidir en la qualitat de l’aigua captada, almenys una vegada cada cinc anys a la sortida de l’estació o sistema de tractament de l’aigua. En el cas que els resultats d’aquestes anàlisis mostrin que la qualitat de l’aigua no s’adequa als paràmetres del capítol primer de l’annex I d’aquest Reglament cal procedir, quan es barregen aigües de diverses captacions, a realitzar una anàlisi ocasional per a cadascuna de les captacions explotades, de manera a verificar, almenys aquells paràmetres que presenten límits superiors als establerts. Aquestes anàlisis s’han de dur a terme alternativament en èpoques diferents de l’any de manera que aquestes coincideixin amb aquelles situacions de màxima i mínima disponibilitat de cabal. e) Cada dos anys, en almenys dos punts representatius de la xarxa de distribució alternant els diferents trams que la conformen, de manera a poder obtenir progressivament informació significativa del comportament de la xarxa i de la qualitat de l’aigua subministrada als consumidors. 4. Per a l’anàlisi ocasional: Aquestes anàlisis s’han de dur a terme cada cop que així ho determini el ministeri responsable de la salut o bé quan la situació ho imposi perquè hi ha indicis de situacions especials que poden comportar un risc per a la salut de la població subministrada. Les anàlisis es duen a terme mitjançant mostreigs aleatoris en tots els punts de la xarxa d’abastament que siguin requerits pel ministeri responsable de la salut.

Totes les empreses subministradores resten obligades a portar els registres següents: 1. Registre d’anàlisi, en el qual ha de figurar: a) Pla d’anàlisis efectuats als diversos punts de mostreig b) Identificació dels punts, dels trams o les zones de la xarxa d’abastament en què les mostres hagin estat recollides c) Data de la presa de mostres d) Laboratori i data en que es realitzen les anàlisis e) Mètodes analítics utilitzats f) Resultats de les anàlisis 2. Registre d’incidències a la xarxa d’abastament, al qual han de figurar totes les incidències que puguin afectar la qualitat sanitària de l’aigua subministrada detallades anualment i les mesures adoptades en cada cas a fi de resoldre les incidències detectades, amb indicació expressa del termini en què s’hagin efectuat. Aquests registres han de ser conservats a les dependències de l’empresa que efectua l’abastament d’aigua destinada al consum humà durant almenys un període de 5 anys i han d’estar permanentment actualitzats i a disposició dels inspectors de l’autoritat sanitària encarregats de la vigilància de l’aigua destinada al consum humà, així com a disposició d’altre personal tècnic i inspector de l’Administració general que fonamentadament els puguin requerir.

Capítol onzè. Vigilància sanitària de l’aigua destinada al consum humà

Totes les empreses que subministren aigua destinada al consum humà, així com les empreses que presten serveis de laboratori d’anàlisi d’aigua, són objecte de vigilància per part del ministeri encarregat de la salut.

El ministeri encarregat de la salut ha d’establir programes de vigilància de l’aigua destinada al consum humà. La vigilància s’efectua de forma proporcional a l’objectiu que es vol aconseguir, i aquests programes han d’estar fonamentats en les directrius i les recomanacions que emanen dels organismes i institucions internacionals competents i en particular en les que es preconitzen des de l’Organització mundial de la Salut.

Les actuacions de vigilància poden iniciar-se: 1. En el transcurs dels programes de vigilància de l’aigua. 2. Per ordre superior de l’autoritat sanitària competent. 3. Per iniciativa pròpia d’un funcionari derivada d’una actuació prèvia o bé quan el funcionari que exerceixi les funcions inspectores observi qualsevol incompliment flagrant en la matèria que li correspon. 4. Per denúncia d’un servei públic o d’un particular.

Les operacions de vigilància consisteixen almenys, en una o diverses de les activitats següents: 1. Inspecció de les xarxes d’abastament d’aigua destinada al consum humà, que comprèn els locals, les instal·lacions, els equipaments i en general tots els elements que hi intervenen. 2. Examen de la qualitat de l’aigua. 3. Examen dels procediments, mètodes i sistemes de tractament de l’aigua. 4. Control dels productes i procediments de neteja, desinfecció, desinsectació i desratització aplicats. 5. Presa de mostres i anàlisis. 6. Control dels operaris: compliment de les normes relatives a la capacitació personal i a la higiene, roba de treball i altres requisits exigibles als operaris que efectuïn treballs en contacte directe amb l’aigua. Aquests controls s’han de realitzar sense perjudici dels reconeixements mèdics que escaiguin. 7. Comprovació i investigació de tota la documentació relativa a l’activitat empresarial que sigui objecte d’aquest Reglament. 8. Comprovació dels sistemes de control aplicats per les empreses subministradores i dels resultats que se’n desprenguin. 9. Adopció de mesures derivades de les actuacions anteriors, inclosa la imposició de sancions i l’exigència de responsabilitats administratives, civils i/o penals.

Les funcions derivades de la legislació vigent en matèria de vigilància de la qualitat de l’aigua destinada la consum humà, les exerceix tot el personal adscrit al ministeri encarregat de la salut, que ostenti la qualificació tècnica adequada i tingui atribuïdes funcions inspectores.

Per accedir als, locals, instal·lacions, equipaments i en general a qualsevol element que formi part de les xarxes d’abastament, on hagi d’exercir la seva tasca, el personal inspector ha d’acreditar la seva condició mitjançant la credencial corresponent, lliurada pel ministeri encarregat de la salut, degudament segellada.

A més de l’establert a l’article 44 d’aquest Reglament, en les seves actuacions el personal inspector pot: 1. Accedir a les empreses dedicades a l’abastament i al transport d’aigua destinada al consum humà de manera convinguda, però no necessàriament prèvia notificació. 2. Accedir als vehicles destinats al transport d’aigua destinada al consum humà i a qualsevol altre sempre que existeixin sospites que pot estar realitzant el transport d’aigua destinada al consum humà. 3. Accedir, en les seves actuacions, a la documentació comercial, mercantil i industrial de les empreses objecte d’inspecció. 4. Prendre mostres d’aigua o d’altres productes o substàncies. 5. Proposar el cessament cautelar d’una xarxa o d’un tram d’una xarxa d’abastament d’aigua i/o dels vehicles, cisternes, tonells i en general qualsevol altre mitjà destinat a contenir aigua destinada al consum humà. 6. Proposar el cessament parcial o total de les activitats d’una empresa subministradora. 7. Requerir tota la informació que es jutgi necessària amb vista a l’aclariment dels fets objecte de la inspecció. 8. Controlar la higiene dels operaris de les empreses subministradores que efectuen treballs en contacte directe amb l’aigua. 9. Controlar la capacitació dels operaris de les empreses subministradores que efectuen treballs en contacte directe amb l’aigua i dels que duen a terme actuacions de control de la qualitat de l’aigua. 10. Fer les proves, investigacions, exàmens i a totes aquelles accions que s’estimin necessàries per al compliment de les funcions d’inspecció.

1. Quan arran d’una inspecció es constati que existeix una situació d’infracció a aquest Reglament, l’autoritat sanitària competent, a proposta de l’/de la inspector/a, pot optar per iniciar la incoació d’un expedient sancionador o bé requerir la persona interessada perquè en un termini raonable, excepte en cas de perill greu i immediat per a la salut pública, esmeni les incorreccions detectades. 2. Si transcorregut aquest termini no s’han esmenat les infraccions constatades, l’/la inspector/a ha d’elevar el cas a l’òrgan corresponent per tal que adopti les mesures més adequades, que han de ser sempre, les necessàries i proporcionals per vetllar que prevalguin en tot moment la protecció de la salut pública i dels interessos generals.

En l’acta d’inspecció s’han de consignar: 1. El lloc, la data i l’hora de la inspecció. 2. La identificació del funcionari o els funcionaris que exerceixen les tasques inspectores i que subscriuen l’acta. 3. La denominació de l’empresa subministradora o la denominació de l’empresa de transport i en aquest cas, la matrícula dels mitjans de transport objecte d’inspecció. 4. El nom i els cognoms de la persona que atén l’inspector i que no ha de ser necessàriament el titular administratiu de l’establiment o la persona que n’ostenti els poders de representació en el cas de les persones jurídiques. 5. Descripció dels fets constatats. 6. Si escau, una relació dels fets presumiblement constitutius d’infracció, amb les seves referències reglamentàries i documentals o amb remissió de totes les diligències que s’hagin practicat en el curs de la inspecció.

Capítol dotzè. Procediments de mostreig i anàlisi

1. En el transcurs de les actuacions programades per a la vigilància de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà o per qualsevol de les causes que puguin comportar l’inici de les activitats d’inspecció d’acord amb l’establert en aquest Reglament, els agents de l’autoritat sanitària poden procedir, en qualsevol punt de la xarxa d’abastament, a la presa de mostres amb caràcter prospectiu amb l’objecte d’avaluar i/o verificar el compliment dels requisits i les condicions que estableix aquest Reglament en relació amb la qualitat de les aigües destinades al consum humà 2. En funció dels resultats d’aquestes anàlisis s’han de prendre les mesures pertinents dirigides a vetllar per la protecció de la salut pública.

1. En cas d’indicis fonamentats que hi hagi una sospita de contaminació, d’adulteració, d’alteració o deteriorament de la qualitat de l’aigua i consegüentment aquesta pugui esdevenir no apta per al consum humà, s’empra com a mètode oficial, el mostreig per triplicat segons l’establert a l’annex X d’aquest Reglament. 2. Quan es realitzi aquest mostreig i fins a disposar dels resultats definitius que permetin confirmar o refusar les sospites i determinar l’aptitud per al consum de l’aigua, l’empresa de subministrament que ostenta la titularitat administrativa de la xarxa d’abastament o del tram de xarxa que pugui estar afectat, resta obligada a posar-ho en coneixement públic de tota la població afectada, i només pot mantenir el subministrament d’aigua per a usos domèstics que no sigui l’ús de boca o per a usos pels quals el ministeri encarregat de la salut li hagi determinat.

1. Tota presa de mostres es realitza d’acord amb l’establert a la normativa aplicable en cada cas o, en la seva absència, atenent criteris de mostreig internacionalment reconeguts, prenent sempre el número suficient de mostres elementals i totals i la quantitat necessària per tenir una representativitat adequada de l’aigua subministrada i per a la realització de les anàlisis fixades. 2. En cas que no hi hagi cap referència reconeguda o oficial, la presa de mostres es fa atenent les instruccions dictades pels òrgans competents.

Capítol tretzè. Obligacions de les empreses de captació, de subministrament, de transport i dels laboratoris d’anàlisis

Tota persona física o jurídica, pública o privada, que desenvolupi activitats de captació d’aigua destinada al consum humà, resta obligada a: 1. Disposar de l’autorització administrativa corresponent per desenvolupar aquestes activitats. 2. Executar els requisits, els controls i les anàlisis establerts en aquest Reglament i adoptar les mesures oportunes perquè els seus resultats estiguin permanentment a disposició de totes les empreses a les quals subministren aigua i a disposició dels òrgans competents de l’Administració general. Els costos derivats de l’execució d’aquestes mesures van a càrrec de les mateixes empreses. 3. Garantir la qualitat de l’aigua captada, conduïda, i subministrada i fer-se responsables dels danys que puguin derivar-se pel subministrament d’aigua que no s’adeqüi als requisits establerts en aquest Reglament. La responsabilitat de l’empresa subministradora finalitza al punt de lliurament a un altre subministrador o al punt de càrrega de les cisternes de transport. Si per qualsevol causa les aigües subministrades perden la seva qualitat, ho han de posar immediatament en coneixement de les empreses a les quals abasteixen i en coneixement dels òrgans competents de l’Administració general, sense perjudici de realitzar totes les accions necessàries per restablir, al més aviat possible, la seva qualitat. En el supòsit que la pèrdua de la seva qualitat pugui implicar que es perdi la seva aptitud per ser destinades al consum humà, tenen l’obligació de suspendre totalment o parcialment el seu subministrament, sense perjudici de la comunicació immediata de la citada suspensió a les empreses que proveeixen i al ministeri responsable de la salut. Com a mesura preventiva tota empresa que exploti una captació ha de disposar d’un estudi que ha de detallar un pla d’emergència en el cas que es produeixi una contaminació de l’aigua captada. Aquest pla ha de documentar les actuacions, els controls, els actors i totes les mesures correctives a emprendre per protegir la salut de les persones que rebin aquesta aigua a fi de limitar l’abast dels perjudicis que es puguin ocasionar. 4. Disposar del registre i enregistrar permanentment els cabals totals, els captats, els distribuïts i els facturats. Aquestes dades han d’estar permanentment a disposició de totes les empreses a les quals es pugui subministrar aigua i dels òrgans competents de l’Administració general quan així ho requereixin, havent-les de lliurar, com a mínim un cop cada any i preferentment per mitjà d’un suport informatitzat, al ministeri encarregat de la salut.

Tota persona física o jurídica, pública o privada, que ofereixi i/o subministri aigua per al consum humà, resta obligada a: 1. Disposar de l’autorització sanitària corresponent per desenvolupar aquestes activitats. 2. Subministrar aigua destinada al consum humà segons les condicions i els requisits establerts en aquest Reglament. 3. Executar els controls i les anàlisis establerts en aquest Reglament i executar i mantenir els registres previstos a l’article 39 d’aquest Reglament. 4. Adoptar les mesures oportunes perquè els resultats dels controls efectuats siguin de coneixement públic, havent-los de proporcionar gratuïtament a tots els usuaris que així ho sol·licitin. Els costos derivats de l’execució d’aquestes mesures van a càrrec de les mateixes empreses. 5. Garantir la qualitat de l’aigua conduïda, tractada, emmagatzemada, distribuïda o transportada per al consum humà i fer-se responsables dels danys que puguin derivar-se pel subministrament d’aigua que no s’adeqüi als requisits establerts en aquest Reglament. La responsabilitat de l’empresa subministradora finalitza a l’escomesa de l’abonat o bé, si és el cas, al punt de lliurament a un altre subministrador o al punt de càrrega de les cisternes de transport. En cas que hi hagi comptadors propietat de l’empresa subministradora, la seva responsabilitat finalitza a la clau de pas, aigües avall del comptador. Si per qualsevol causa les aigües subministrades perden la condició de poder ser destinades al consum humà, ho han de posar immediatament en coneixement del ministeri responsable de la salut, sense perjudici de realitzar totes les accions necessàries per restablir, al més aviat possible, l’aptitud pel consum. En el supòsit que la pèrdua de la seva qualitat pugui implicar un risc per a la salut de la població que se n’abasteix, tenen l’obligació de suspendre totalment o parcialment el subministrament de l’aigua destinada al consum humà o de restringir-ne l’ús, sense perjudici de la comunicació immediata de l’esmentada suspensió al ministeri responsable de la salut. En aquests casos, a més, les empreses subministradores resten també obligades a informar dels fets a tota la població subministrada i a posar al seu abast les mesures precautòries que s’estimin més adequades segons el cas. Com a mesura preventiva tota empresa que desenvolupi activitats de subministrament d’aigua destinada al consum humà ha de disposar d’un estudi que ha de detallar un pla d’emergència en el cas que es produeixi una contaminació de l’aigua subministrada. Aquest pla ha de documentar les actuacions, els controls, els actors i totes les mesures correctives a emprendre per protegir la salut de les persones que rebin aquesta aigua a fi de limitar l’abast dels perjudicis que es puguin ocasionar. 6. Les no conformitats a l’establert al punt 3 de l’article 4 d’aquest Reglament, s’han de posar en coneixement de la població abastada dins el termini màxim de les 24 hores següents a la seva detecció. 7. Comunicar al ministeri encarregat de la salut tot canvi substancial efectuat a la totalitat de la xarxa d’abastament afectada. 8. Registrar permanentment els cabals emmagatzemats i tractats, els distribuïts i els facturats i facilitar, als òrgans competents de l’Administració general, aquestes dades quan se sol·licitin, així com les pressions de servei de la totalitat de la xarxa de distribució i tot altra informació que pugui ser requerida a fi d’executar convenientment la vigilància de l’aigua destinada al consum humà. 9. El o els propietaris del o dels edificis, locals o naus industrials són responsables del sistema domèstic de distribució. A aquest efecte han de vetllar perquè el sistema domèstic de distribució no modifiqui la qualitat de l’aigua destinada al consum humà. 10. Els titulars de les empreses de transport d’aigua per mitjà de cisternes o dipòsits mòbils han de vetllar perquè aquests es mantinguin en bon estat i en degudes condicions d’higiene, havent-los de netejar i desinfectar sempre abans de realitzar qualsevol operació de transport i com a mínim, una vegada a l’any. En qualsevol cas, resta prohibit transportar aigua destinada al consum humà per mitjà de cisternes o dipòsits mòbils que a la seva vegada, es pugin emprar per al transport de productes tòxics o perillosos.

Tota persona física o jurídica, pública o privada, que desenvolupi activitats d’anàlisi de l’aigua destinada al consum humà, resta obligada a: 1. Disposar de la l’autorització sanitària administrativa corresponent. 2. En general, complir amb els requisits establerts en aquest Reglament. 3. Executar els controls i les anàlisis segons els procediments i els mètodes establerts en aquest Reglament. 4. Si per qualsevol causa tenen coneixement que l’aigua subministrada que controlen o analitzen ha perdut la seva condició per poder ser destinada al consum humà, ho han de posar immediatament en coneixement del ministeri responsable de la salut, sense perjudici d’haver-ho de notificar igualment a l’empresa per a la qual realitzen la citada prestació de serveis. 5. Registrar permanentment els resultats dels controls i les anàlisis realitzades de manera que aquestes dades estiguin permanentment a disposició de les empreses per a les quals efectuen les respectives prestacions de serveis, així com a disposició dels òrgans competents de l’Administració central quan aquests així ho requereixin. 6. Emetre els corresponents butlletins de resultats de les anàlisis practicades a l’aigua destinada al consum humà, de manera que tota no conformitat amb els paràmetres de qualitat establerts en aquest Reglament quedi clarament assenyalada, incloent alhora la valoració corresponent de l’aigua analitzada.

Capítol catorzè. Competències i actuacions de l’Administració central

Capítol quinzè. Infraccions i sancions

L’incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest Reglament són sancionades de conformitat amb el que s’estableix al títol VI sobre sancions i responsabilitats de la Llei sobre el règim jurídic de la policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985 i de conformitat amb el que s’estableix al títol X sobre infraccions i sancions de la Llei general de sanitat, de, 29 de març de 1989, segons els respectius àmbits d’aplicació.

Les autoritzacions sanitàries administratives concedides pel ministeri encarregat de la salut prèviament a aquest Reglament, tenen plena validesa, sense perjudici que es facin d’ofici, les modificacions oportunes de les dades i assentaments registrals per adaptar-se a l’establert en aquest Reglament, amb la sol·licitud d’informació consegüent a les persones interessades mitjançant notificació escrita als efectes oportuns.

Per a l’atorgament de les autoritzacions administratives d’aquelles captacions que actualment encara s’exploten sense haver obtingut prèviament aquest requeriment administratiu i des de les quals es capta i se subministra aigua destinada al consum humà, el Govern, conjuntament amb els Comuns i les empreses privades que efectuen serveis de captació d’aigua, han de dur a terme en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, un pla que estableixi els terminis d’execució dels requeriments previstos als articles 6 i 7 del capítol tercer, de totes i cadascuna de les captacions explotades en aquestes condicions i així poder fixar els respectius terminis d’execució i condicionament per a obtenir la seva regularització administrativa definitiva segons l’establert al capítol cinquè.

Tota persona física o jurídica, pública o privada que a l’entrada en vigor d’aquest Reglament desenvolupi activitats de subministrament o de transport d’aigua destinada al consum humà mitjançant cisternes o dipòsits mòbils, disposa d’un termini d’un any per efectuar la regularització corresponent per obtenir l’autorització sanitària administrativa i inscripció al registre corresponent segons l’establert al capítol sisè.

Tota persona física o jurídica, pública o privada, que a l’entrada en vigor d’aquest Reglament desenvolupi activitats de prestacions de serveis d’anàlisi d’aigua destinada al consum humà, disposa d’un termini de sis mesos per efectuar la regularització corresponent per obtenir l’autorització sanitària administrativa i inscripció al registre de laboratoris d’anàlisi d’aigua destinada al consum humà del Principat d’Andorra segons l’establert al capítol sisè. Andorra la Vella, 17 d’octubre del 2007 Albert Pintat Santolària Cap de Govern ANNEX I Capítol primer. Paràmetres i valors paramètrics A. Paràmetres microbiològics - Per a les aigües distribuïdes directament per mitjà de xarxes d’abastament: Paràmetre Valor paramètric (nombre /100 ml) Escherichia coli 0 Enterococs 0 Bacteris sulfitoreductors (incloses les espores)* 0 * En cas d’incompliment d’aquest valor paramètric, es pot sol·licitar la determinació d’altres agents patògens, en particular la recerca de Criptosporidium, així com la seva determinació abans i després de l’etapa de filtració com a indicador del seu bon funcionament. - Per a les aigües distribuïdes mitjançant cisternes o dipòsits mòbils: Paràmetre Valor paramètric Escherichia coli 0/250 ml Enterococs 0/250 ml Pseudomonas Aeruginosa 0/250 ml Recompte de colònies a 22ºC 100/ml Recompte de colònies a 37ºC 20/ml B. Paràmetres químics PARÀMETRE Valor del paràmetre Unitat Notes Acrilamida (C3H5NO) 0,10 μg/l Nota 1 Antimoni (Sb) 5,0 μg/l Arsènic ( As) 10 μg/l Nota 2 Benzè (C6H6) 1,0 μg/l Benzo(α) pirè (C20H12) 0,010 μg/l Bor (B) 1,0 mg/l Bromat (BrO3-) 10 μg/l Cadmi (Cd) 3,0 μg/l Crom (Cr) 50 μg/l Nota 3 Coure (Cu) 2,0 mg/l Nota 3 Cianur (CN-) 50 μg/l 1,2,-dicloroetà (ClCH2ClCH2) 3,0 μg/l Epiclorhidrina C3H5ClO 0,10 μg/l Nota 1 Fluorur (F-) 1,5 mg/l Plom (Pb) 10 μg/l Nota 3 Mercuri (Hg) 1,0 μg/l Níquel (Ni) 20 μg/l Nitrat (NO3-) 50 mg/l Nota 4 Nitrits (NO2-) 0,10 sortida ETAP 0.50 xarxa de distribució mg/l Nota 4 Plaguicides 0,10 μg/l Nota 5 Plaguicides totals 0,50 μg/l Hidrocarburs policíclics aromàtics (HAP’s) 0,10 μg/l Suma de les concentracions dels compostos especificats en la nota 6. Seleni (Se) 10 μg/l Tetracloroetè (C2Cl4) i Tricloroetè (C2 HCl3) 10 μg/l Suma de les concentracions dels 2 compostos. Trihalometans – Totals (THM’s) 100 μg/l Suma de les concentracions dels compostos especificats en la nota 7. Clorur de vinil (H2C=CHCl) 0,3 μg/l Nota 8 Nota 1: el valor del paràmetre es refereix a la concentració monomèrica residual a l’aigua. La subministradora ha d’obtenir del fabricant un certificat d’aptitud per a ús alimentari de tot material que faci servir per estar en contacte amb l’aigua destinada al consum humà, d’acord amb les especificacions d’ús del mateix, i conforme a una norma internacional reconeguda a la Unió Europea. Si no es supera el llindar establert en un termini de 2 anys, la freqüència de la determinació d’aquest paràmetre es pot disminuir a una vegada cada quatre anys. Nota 2: es pot permetre, en casos puntuals, un llindar superior, sense superar els 50 μg/l, tenint en compte el llindar de detecció de l’equip utilitzat, mentre s’instal·len els sistemes de remoció d’arsènic que permetin situar permanentment aquest llindar a concentracions de com a màxim 10 μg/l. Nota 3: aquest valor és aplicable a una mostra d’aigua destinada al consum humà, obtinguda per un mètode adequat de mostreig i recollida de manera que sigui representativa d’un valor mitjà setmanal ingerit pels consumidors. Nota 4: a la sortida de les instal·lacions de tractament de l’aigua s’ha de respectar un valor de 0.10 mg/l per als nitrits. Atesa la possibilitat que hi hagi alhora nitrats i nitrits a l’aigua de beguda, la suma de les proporcions concentració/valor guia de tots dos productes ha de ser inferior a 1, expressant les concentracions en mg/l: [Nitrats]/50 + [nitrits]/0.1≤ 1 a la sortida de l’ETAP [Nitrats]/50 + [nitrits]/0.5≤ 1 a la xarxa de distribució Nota 5: a) Per plaguicides s’entenen: Insecticides orgànics Herbicides orgànics Fungicides orgànics Nematocides orgànics Acaricides orgànics Algicides orgànics Rodenticides orgànics Productes relacionats (entre d’altres, reguladors del creixement) i els seus metabòlits i productes de degradació i reacció corresponents. Només és precís controlar els plaguicides que puguin ser potencialment presents en un subministrament donat. b) El valor paramètric s’aplica a cada plaguicida individualment. En el cas de l’aldrina, la dieldrina, el heptacloro i el heptaclorepòxid, el valor paramètric és de 0,030 μg/l Nota 6: a) Els compostos especificats són: Acenaftè Antracè Benzo (a) antracè Benzo (b) fluorantè Benzo (k) fluorantè Benzo (g,h,i) perilè Crisè Dibenzo (a,h) antracè Fluorantè Fluorè Indè (1,2,3,-cd) pirè Naftalè Fenantrè Pirè b) En cas que se sospiti la presència de productes derivats del petroli a l’aigua destinada al consum humà, es pot demanar d’analitzar, entre d’altres, la presència dels compostos orgànics volàtils del grup BTEX següents: Toluè Etilbenzè Xilè Nota 7: Els compostos especificats són: Cloroform Bromoform Dibromoclorometà Bromodiclorometà Es determinen quan s’utilitzi el clor o els seus derivats per al tractament de potabilització. Si se supera el llindar establert, el ministeri encarregat de la salut pot demanar la determinació d’altres subproductes de la desinfecció a la sortida de l’ETAP. Nota 8: El valor del paràmetre es refereix a la concentració monomèrica residual a l’aigua, calculada d’acord amb les característiques de la migració màxima del polímer corresponent en contacte amb l’aigua. C. Paràmetres indicadors PARÀMETRE Valor del paràmetre Unitat Notes Alumini (Al) 200 μg/l Amoni (NH4+) 0,5 mg/l Clorur (Cl-) 250 mg/l Nota 1 Color 15 mg/l de platí En referència a l’escala platí / cobalt Conductivitat Inferior a 1.000 i sense variacions anormals μS/cm-1 a 25 °C Nota 1 Concentració en ions hidrogen ≥6,5 i ≥9,5 unitats de pH Nota 1 i 2 Ferro (Fe) 200 μg/l Manganès (Mn) 50 μg/l Olor Factor de dilució a 25 ºC 3 Oxidabilitat 5,0 mg/l O2 Sulfat (SO4=) 250 mg/l Nota 1 Sodi (Na) 200 mg/l Gust Acceptable per als consumidors i sense canvis anormals Recompte de colònies a 22 °C Sense canvis anormals Nota 3 Recompte de colònies a 37º C Sense canvis anormals Nota 3 Bactèries coliforms 0 nombre/100 ml Nota 3 i 4 Terbolesa 1 UNF a la sortida de l’ETAP 5 UNF a la xarxa de distribució Nota 1: l’aigua no ha de tenir matèries corrosives. Nota 2: per a la indústria alimentària, el valor mínim es pot reduir fins a 4,5 unitats de pH. En cas que l’addició de productes de tractament ocasionin un valor fora d’aquests límits, s’haurà de notificar aquesta circumstància al ministeri encarregat de la salut per tal de prendre conjuntament les accions a realitzar. Nota 3: es considera anormal una variació logarítmica d’1 (factor 10). Nota 4: per a les aigües en ampolles o dipòsits, la unitat és nombre/250 ml D. Radioactivitat PARÀMETRE Valor paramètric Notes Triti 100 Bq/l Activitat α total 0.5 Bq/l Nota 1 Activitat β total 1 Bq/l Notes 1 i 2 No serà necessària la determinació dels paràmetres de radioactivitat en cas que l’autoritat sanitària consideri que, sobre la base de determinacions anteriors, els nivells obtinguts siguin molt inferiors als indicats en aquest quadre o en sospiti la presència de fonts probables de radioactivitat que puguin afectar l’abastament. Nota 1: Si excedeix el valor límit en qualsevol dels valors d’activitat total, α o β, es determinarà la dosi indicativa total (exclosos el triti, el potassi40, el radó i els productes de desintegració del radó), que no pot superar els 0.10 mSv/any. Nota 2: exclosos el triti i el potassi40. Capítol segon. Mètodes analítics A. Paràmetres pels quals s’especifiquen mètodes analítics: Els mètodes analítics següents es donen com a referència, en els casos de mètodes UNE, ISO o CEN, o com a guia, a l’espera de la possible adopció de nous mètodes analítics per als dits paràmetres. Les empreses d’anàlisis de l’aigua destinada al consum humà poden utilitzar mètodes alternatius, sempre que estiguin validats o acreditats. - Bactèries coliforms i Escherichia coli: ISO 9308-1 - Enterococs: ISO 7899-2 - Pseudomonas aeruginosa: prEN ISO 12780 - Enumeració de microorganismes cultivables: Recompte de colònies a + 22 ºC: prEN ISO 6222 Recompte de colònies a + 37 ºC: prEN ISO 6222 - Bacteris sulfitoreductors (incloses les espores): UNE-EN 26461:1995 Paràmetres pels quals s’especifiquen resultats característics: 1. En relació amb els paràmetres següents, les característiques dels resultats especificats suposen que el mètode analític utilitzat pot mesurar, com a mínim, concentracions iguals al valor del paràmetre, amb l’exactitud, la precisió i el límit de detecció especificats. El resultat s’ha d’expressar utilitzant la mateixa quantitat de decimals que per al valor paramètric considerat en els apartats B i C de l’annex I. La incertitud és la suma de l’exactitud més la precisió. 2. Respecte a la concentració en ions hidrogen, els resultats característics especificats suposen que el mètode d’anàlisi aplicat pot mesurar concentracions iguals al valor del paràmetre amb una exactitud de 0,2 unitats de pH i una precisió de 0,2 unitats de pH. PARÀMETRES Exactitud % del valor del paràmetre (nota 1) Precisió % del valor del paràmetre (nota 2) Límit de detecció % del valor del paràmetre (nota 3) Condicions Acrilamida (C3H5NO) A controlar segons especificació del producte Alumini (Al) 10 10 10 Amoni (NH4+) 10 10 10 Antimoni (Sb) 25 25 25 Arsènic (As) 10 10 10 Benzo(a)pirè (C20H12) 25 25 25 Benzé (C6H6) 25 25 25 Bor (B) 10 10 10 Bromat (BrO3-) 25 25 25 Cadmi (Cd) 10 10 10 Clorur (Cl-) 10 10 10 Clorur de vinil (H2C=CHCl) A controlar segons especificació producte Crom (Cr) 10 10 10 Conductivitat 10 10 10 Coure (Cu) 10 10 10 Cianurs (CN-) (nota 4) 10 10 10 1,2 Dicloroetà (ClCH2ClCH2) 25 25 10 Epiclorhidrina (C3H5ClO) A controlar segons especificació del producte Ferro (Fe) 10 10 10 Fluorur (F-) 10 10 10 Hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH’s) (nota 5) 25 25 25 Manganès (Mn) 10 10 10 Mercuri (Hg) 20 10 20 Níquel (Ni) 10 10 10 Nitrats (NO3-) 10 10 10 Nitrits (NO2-) 10 10 10 Oxidabilitat (nota 6) 25 25 10 Plaguicides (nota 7) 25 25 25 Plom (Pb) 10 10 10 Seleni (Se) 10 10 10 Sodi (Na) 10 10 10 Sulfat (SO4=) 10 10 10 Tetracloroetè (C2Cl4) (nota 8) 25 25 10 Tricloroetè (C2 HCl3) (nota 8) 25 25 10 Total THM (nota 5) 25 25 10 Terbolesa 25 25 25 Nota 1: l’exactitud és l’error sistemàtic i és la diferència entre la mitjana dels valors obtinguts d’un nombre important de repetides mesures i el valor real. Nota 2: la precisió és l’error casual i és normalment expressat com a desviació estàndard (dintre i entre les sèries) d’un núvol de resultats a l’entorn de la mitjana. Una precisió acceptable és dos vegades la desviació estàndard relativa. Nota 3: el límit de detecció és el triple de la desviació típica relativa dins del lot d’una mostra natural que contingui una baixa concentració del paràmetre o el quíntuple de la desviació típica relativa dins del lot d’una mesura en blanc. Nota 4: el mètode ha de determinar el cianur total en totes les formes. Nota 5: els resultats característics s'han d’aplicar a cadascuna de les substàncies especificades al 25% del valor paramètric en l’annex I. Nota 6: l’oxidació s’ha d’efectuar durant 10 minuts a 100°C en condicions àcides, utilitzant permanganat potàssic. Nota 7: les característiques dels resultats s’han d’aplicar a cada plaguicida. Nota 8: els resultats característics s’apliquen a cadascuna de les substàncies especificades al 50% del valor paramètric en l’annex I. 3. Paràmetres pels quals no s’especifiquen mètodes analítics: a) Gust ANNEX II Qualitat exigible a les aigües superficials destinades a la producció d’aigua destinada al consum humà i definició dels tractaments tipus que permeten la seva transformació en aigua apta per al consum humà PARÀMETRE Unitat Tipus A1 Tipus A2 Tipus A3 pH ≥6,5 i ≥8,5 ≥5,5 i ≥9 ≥5,5 i ≥9 Color (nota 1) Escala Pt-Co 20 100 200 Sòlids en suspensió mg/l MES 25 - - Temperatura °C 25 25 25 Conductivitat μS/cm-1 a 25 °C 1.000 1.000 1.000 Olor Factor de dilució a 25 º C 3 10 20 Nitrats mg/l NO3 50 50 50 Fluor mg/l F 1,5 1,5 1,7 Ferro dissolt mg/l Fe 0,3 2 2 Manganès mg/l Mn 0,05 0,1 1 Coure mg/l Cu 0,05 0,05 1 Zinc mg/l Zn 3 5 5 Arsènic mg/l As 0,01 0,05 0,1 Cadmi mg/l Cd 0,005 0,005 0,005 Crom total mg/l Cr 0,05 0,05 0,05 Plom mg/l Pb 0,01 0,05 0,05 Seleni mg/l Se 0,01 0,01 0,01 Bor mg/l B 1 1 1 Mercuri mg/l Hg 0,001 0,001 0,001 Bari mg/l Ba 0,7 1 1 Cianurs mg/l CN 0,05 0,05 0,05 Sulfats mg/l SO4 250 250 250 Clorur mg/l Cl 200 200 200 Detergents (nota 2) mg/l laurilsulfat 0,2 0,2 0,5 Fòsfor mg/l P205 0,4 0,7 0,7 Fenols (nota 3) mg/l C6H50H 0,001 0,005 0,1 Hidrocarburs dissolts o emulsionats (després de l’extracció amb èter de petroli) mg/l 0,05 0,2 1 Hidrocarburs aromàtics policíclics(nota 4) mg/l 0,0002 0,0002 0,001 Plaguicides individuals µg/l 0,1 0,1 0,5 Plaguicides totals µg/l 0,5 0,5 5 DQO mg/l 02 30 Oxigen dissolt % saturació >70 >50 >33 DBO5 mg/l 02 <3 <5 <7 Nitrogen Kjeldahl (nota 5) mg/l N 1 2 3 Amoníac mg/l NH4+ 0,05 1,5 4 Substàncies extraïbles amb cloroform mg/l SEC 0,1 0,1 0,1 Coliformes totals 37 °C ufc/100 ml 5·101 5·103 5·104 Coliforms fecals ufc/100 ml 2·101 2·103 2·104 Estreptococs fecals ufc/100 ml 2·101 1·103 1·104 Salmonel·la sp. Absència en 5.000 ml Absència en 1.000 ml - Nota 1: després de filtració simple Nota 2: agents tensioactius que reaccionen davant del blau de metilè Nota 3: índex fenols para-nitranilina i 4-amino-antipirina Nota 4: Es considera la suma de les concentracions dels hidrocarburs següents: Fluorantè Benzo (3,4) pirè Benzo (3,4) fluorantè Benzo (11,12) fluorantè Benzo (1,12) perilè Indè (1,2,3 – cd) pirè Nota 5: Llevat NO3- Tipus A1: tractament fisicoquímic senzill i desinfecció. Tipus A2: tractament físic normal, tractament químic i desinfecció. Tipus A3: tractament físic i químic intensiu, afinament i desinfecció. ANNEX III Requisits mínims que han de figurar en els estudis hidrogeològics de les captacions d’aigua destinades al consum humà 1. Antecedents: a) Plànol de situació de la captació emprant les coordenades Lambert III. b) Data de realització dels treballs. c) Plànols d’instal·lacions de la captació. d) Estudi d’alternatives de captació. 2. Caracterització de la captació: a) Tipus de captació. b) En el cas d’aigües subterrànies: característiques geològiques i hidrogeològiques. c) En el cas d’aigües superficials: característiques de la conca. d) Quantificació i sempre que sigui possible, enregistrament automàtic del cabal disponible i cabal que es pretén captar. Així com l’evolució dels cabals totals al llarg d’un període de com a mínim sis mesos, de manera que es puguin reflectir els cabals màxims i mínims anuals. 3. Qualitat de l’aigua Cal realitzar una determinació de la qualitat de l’aigua captada, analitzant com a mínim, els paràmetres definits en l’anàlisi d’auditoria segons l’establert a l’article 36 d’aquest Reglament. 4. Anàlisi del risc de contaminació i mesures de protecció proposades: L’estudi hidrogeològic sobre el qual s’ha de basar la determinació dels perímetres de protecció i l’anàlisi del risc de contaminació ha de contenir, com a mínim, els següents punts: a) Distribució i geometria dels nivells litològics amb significació hidrogeològica. Distribució espacial i interrelacions. b) Propietats hidràuliques. c) Variació piezomètrica. d) Direcció del flux subterrani. e) Límits hidrogeològics. f) Zones de recàrrega. g) Explotació i descàrrega. El suport bàsic d’informació necessària és la cartografia hidrogeològica o geològica a l’escala adequada, així com els perfils hidrogeològics representatius, l’inventari de punts d’aigua i els registres de cabals o nivells piezomètrics i hidroquímics. En base als punts anteriors, es durà a terme: a) Descripció i mapa dels perímetres de protecció proposats. b) Descripció i mapa de les fonts de contaminació potencials susceptibles d’alterar la qualitat de l’aigua. c) Determinació de la vulnerabilitat intrínseca de l’aqüífer, especificant les condicions de protecció natural i el mètode de càlcul. d) Descripció de les activitats antròpiques existents o susceptibles d’existir, que a judici de l’hidrogeòleg poden afectar a la qualitat de l’aigua captada. e) Mapa de risc de contaminació de les aigües en base a la vulnerabilitat intrínseca i a les activitats antròpiques potencialment contaminants. f) Descripció dels possibles sistemes de prevenció que puguin ser adoptats davant un episodi de contaminació procedent d’aquestes activitats. g) Pla d’actuació en cas d’emergència i mesures de vigilància i alerta a adoptar adequats als resultats del mapa de risc de contaminació obtingut. ANNEX IV var Adjunt = "Adjunts/R20071017A.F1.pdf"; ANNEX V Sense contingut ANNEX VI Denominació: expedients de captacions d’aigua destinada al consum humà Finalitat del tractament del fitxer: registrar els expedients de les captacions emprades per al proveïment d’aigua destinada al consum humà. Fonts d’obtenció de les dades de caràcter personal: expedients administratius - Tipologia de dades: cognoms i noms, telèfon, fax, correu electrònic, adreça social i comercial, professió del titular o legal representant de la societat titular, així com de l’explotador i en el seu cas del gerent o de la persona entrevistada amb especificació del seu càrrec, incoació d’expedient i sanció econòmica. - Comunicacions internacionals de dades que es preveu efectuar: no se’n preveuen. - Altres entitats de naturalesa pública amb les quals es preveu intercanviar dades personals: ministeri encarregat del medi ambient, del patrimoni natural, de l’agricultura, del comerç, de l’ordenament del territori, Gabinet Jurídic del Govern, Batllia, Ministeri Fiscal, Tribunal de Corts i Comuns. Identificació dels òrgans responsables del fitxer i dels òrgans davant els quals es poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió i oposició: direcció del departament encarregat de la salut. Descripció genèrica de les mesures de seguretat tècniques i d’organització que s’apliquin al tractament del fitxer: - Mesures de control d’accés lògic als fitxers de dades (identificadors i contrasenyes). - Mesures de control d’accés lògic als sistemes en què estiguin emmagatzemats els fitxers de dades. - Procediments d’assignació d’identificadors i contrasenyes, i d’autoritzacions per a l’accés físic als sistemes. - Procediments de gestió de la seguretat dels suports que continguin els fitxers de dades personals. - Procediments de còpia de seguretat dels fitxers. - Procediments de recuperació de les dades en cas de pèrdua dels fitxers. - Procediment de gestió i registre d’incidències. - Procediments per garantir la confidencialitat de les dades en la seva transmissió per xarxes de telecomunicacions. Mesura de control d’accés als fitxers en format paper: Custòdia en armaris amb clau i accés limitat a personal autoritzat. ANNEX VII var Adjunt = "Adjunts/R20071017A.F3.pdf"; ANNEX VIII Denominació: expedients empreses de subministrament i de transport d’aigua destinada al consum humà i de laboratoris que presten serveis d’anàlisi d’aigües destinades al consum humà. Finalitat del tractament del fitxer: registrar els expedients de les empreses que desenvolupen activitats de subministrament i/o transport d’aigua destinada al consum humà i de les empreses que presten serveis d’anàlisi d’aigua destinada al consum humà. Fonts d’obtenció de les dades de caràcter personal: expedients administratius - Tipologia de dades: cognoms i noms, telèfon, fax, correu electrònic, adreça social i/o comercial, professió del titular o legal representant de la societat titular, així com de l’explotador i en el seu cas del gerent, del director tècnic o de la persona entrevistada amb especificació del seu càrrec, incoació d’expedient i sanció econòmica. - Comunicacions internacionals de dades que es preveu efectuar: no se’n preveuen. - Altres entitats de naturalesa pública amb les quals es preveu intercanviar dades personals: ministeri encarregat del medi ambient, del patrimoni natural, del comerç, de l’ordenament del territori, d’educació, Gabinet Jurídic del Govern, Batllia, Ministeri Fiscal Tribunal de Corts i Comuns. Identificació dels òrgans responsables del fitxer i dels òrgans davant els quals es podran exercir els drets d’accés, rectificació, supressió i oposició: direcció del departament encarregat de la salut. Descripció genèrica de les mesures de seguretat tècniques i d’organització que s’apliquin al tractament del fitxer: - Mesures de control d’accés lògic als fitxers de dades (identificadors i contrasenyes). - Mesures de control d’accés lògic als sistemes en què estiguin emmagatzemats els fitxers de dades. - Procediments d’assignació d’identificadors i contrasenyes, i d’autoritzacions per a l’accés físic als sistemes. - Procediments de gestió de la seguretat dels suports que continguin els fitxers de dades personals. - Procediments de còpia de seguretat dels fitxers. - Procediments de recuperació de les dades en cas de pèrdua dels fitxers. - Procediment de gestió i registre d’incidències. - Procediments per garantir la confidencialitat de les dades en la seva transmissió per xarxes de telecomunicacions. Mesura de control d’accés als fitxers en format paper: Custòdia en armaris amb clau i accés limitat a personal autoritzat. ANNEX IX Llistat de substàncies que es poden utilitzar per a tractar l’aigua destinada al consum humà Substància o preparat Estàndard internacional Àcid acètic UNE-EN 13194:2001 Àcid clorhídric UNE-EN 939:2000 Àcid fosfòric UNE-EN 974:1998 Àcid sulfúric UNE-EN 899:1997 Àcid tricloroisocianúric* UNE-EN 12933:2000 Alginat de sodi UNE-EN 1405:1998 Aluminat de sodi UNE-EN 882:1997 Aluminosilicat expandit UNE-EN 12905:2000 Amoníac UNE-EN 12122:1999 Amoníac liquat UNE-EN12126:1999 Antracita UNE-EN 12909:2000 Arena verda de manganès UNE-EN 12911:2000 Barita UNE-EN 12912:2000 Bis-dihidrogenofosfat de calci UNE-EN 1204:1998 Calç UNE-EN 12518:2000 Carbó actiu en pols UNE-EN 12903:2000 Carbó actiu granulat UNE-EN 12915:2000 Carbó pirolitzat UNE-EN 12907:2000 Carbonat de calci UNE-EN 1018:1998 Carbonat de sodi UNE-EN 897:1999 Clor UNE-EN 937:1999 Clorit de sodi UNE-EN 938:2000 Clorosulfat de ferro (III) UNE-EN 891:1999 Clorur d’alumini, hidroxiclorur d’alumini i hidroxiclorosulfat d’alumini (monòmers) UNE-EN 881:1997 Clorur d’amoni UNE-EN 1421:1996 Clorur de ferro (III) UNE-EN 888:1999 Dicloroisocianurat de sodi, anhidre * UNE-EN 12931:2000 Dicloroisocianurat de sodi, dihidratat * UNE-EN 12932:2000 Dihidrogenofosfat de potassi UNE-EN 1201:1998 Dihidrogenofosfat de sodi UNE-EN 1198:1998 Dihidrogenopirofosfat de sodi UNE-EN 1205:1998 Diòxid de carboni UNE-EN 936:1998 Diòxid de clor UNE-EN 12671:2000 Diòxid de sofre UNE-EN 1019:1996 Disulfit de sodi UNE-EN 12121:1999 Dolomita semicalcinada UNE-EN 1017:1998 Etanol UNE-EN 13176:2001 Fluorur de sodi UNE-EN 12173:1999 Fosfat tripotàssic UNE-EN 1203:1998 Fosfat trisòdic UNE-EN 1200:1998 Granat UNE-EN 12910:2000 Hidrogen carbonat de sodi UNE-EN 898:1998 Hidrogen sulfit de sodi UNE-EN 12120:1999 Hidrogenofosfat de potassi UNE-EN 1202:1998 Hidrogenofosfat de sodi UNE-EN 1199:1998 Hidròxid de sodi UNE-EN 896:1999 Hipoclorit de calci UNE-EN 900:2000 Hipoclorit de sodi UNE-EN 901:2000 Materials inorgànics de filtració i suport UNE-EN 12901:2000 Midons modificats UNE-EN 1406:1998 Oxigen UNE-EN 12876:2000 Ozó UNE-EN 1278:1999 Pedra tosca UNE-EN 12906:2000 Perlita en pols UNE-EN 12914:2000 Permanganat de potassi UNE-EN 12672:2001 Peròxid d’hidrogen UNE-EN 902:2000 Peroxodisulfat de sodi UNE-EN 12926:2001 Peroxomonosulfat de potassi UNE-EN 12678:2000 Pirofosfat tetrapotàssic UNE-EN 1207:1998 Pirofosfat tetrasòdic UNE-EN 1206:1998 Poli(clorur de dialildimetilamoni) UNE-EN 1408:1998 Poliacrilamides aniòniques i no iòniques UNE-EN 1407:1998 Poliacrilamides catiòniques UNE-EN 1410:1998 Poliamines UNE-EN 1409:1998 Polifosfat de sodi UNE-EN 1212:1998 Polifosfat de sodi i calci UNE-EN 1208:1998 Polihidroxiclorur d’alumini i polihidroxiclorosulfat d’alumini UNE-EN 883:1997 Silicat de sodi UNE-EN 1209:1998 Sulfat d’alumini UNE-EN 878:1997 Sulfat d’amoni UNE-EN 12123:1999 Sulfat de coure UNE-EN 12386:1999 Sulfat de ferro (II) UNE-EN 889:1999 Sulfat de ferro (III) UNE-EN 890:1999 Sulfit de sodi UNE-EN 12124:1999 Terra de diatomees en pols UNE-EN 12913:2000 Tiosulfat de sodi UNE-EN 12125:1999 Tripolifosfat de potassi UNE-EN 1211:1998 Tripolifosfat de sodi UNE-EN 1210:1998 * A utilitzar únicament en cas d’urgència. ANNEX X Procediment de mostreig oficial per triplicat 1. En el cas del mostreig per triplicat, cada mostra total ha de constar de tres exemplars homogenis, que han de ser condicionats, precintats i etiquetats de manera que, amb aquestes formalitats i amb les signatures dels qui hi intervenen estampades sobre cadascun dels exemplars, es garanteixi la identitat de les mostres i el seu contingut, durant tot el temps que s’hagin de conservar. 2. Un dels exemplars recollits i condicionats de la manera abans esmentada ha de quedar en poder de l’empresa que capta, subministra o transporta, sota dipòsit, juntament amb una còpia de l’acta, amb l’obligació de conservar-lo en perfecte estat per utilitzar-lo posteriorment com a prova contradictòria si és necessari. Els altres dos exemplars de la mostra han de restar en poder de l’autoritat sanitària, i n’ha de trametre una al laboratori oficial que presti els serveis d’anàlisi al ministeri encarregat de la salut. La desaparició, la destrucció o el malmetement de l’exemplar de la mostra en poder de la persona interessada es presumeix imputable a la persona física o jurídica que la diposita, llevat que s’aporti una prova en contra. 3. Les proves pericials analítiques s’han de realitzar preferentment en laboratoris oficials. En el seu defecte, es poden realitzar en laboratoris privats sempre que aquests gaudeixin de les degudes autoritzacions oficials per efectuar les prestacions dels serveis corresponents. 4. En aquestes anàlisis s’han d’efectuar aquelles determinacions reglamentàriament establertes d’acord amb els mètodes científicament reconeguts i en particular els que estiguin oficialment aprovats per la normativa vigent o en el seu defecte els que estiguin definits segons l’ordre de prelació que s’estableix a l’article 32 d’aquest Reglament. Altrament, en el cas que la normativa no estableixi criteris concrets sobre els possibles contaminants, els tres laboratoris han d’emetre, prèviament a la realització de qualsevol determinació i al trencament dels precintes de les mostres, un informe conjunt, proposant a l’òrgan competent del ministeri encarregat de la salut i a la part interessada l’execució de la recerca d’aquelles determinacions que millor puguin aclarir els fets ocorreguts, amb indicació concreta dels mètodes analítics que s’han d’emprar per a la seva execució. 5. El laboratori oficial que realitzi la prestació de serveis d’anàlisi al ministeri encarregat de la salut ha de realitzar l’anàlisi inicial. En el termini més breu possible ha d’emetre els resultats analítics corresponents i un informe tècnic pronunciant-se de manera clara i precisa sobre el grau d’adequació de l’aigua subministrada a la normativa vigent. 6. La persona interessada ha de comunicar immediatament a l’òrgan competent del ministeri encarregat de la salut el laboratori oficial o privat que ha estat designat per realitzar l’anàlisi contradictòria aportant les proves necessàries que atestin que està degudament autoritzada i capacitada per fer els dits treballs analítics. Aquest laboratori, utilitzant les mateixes tècniques emprades en l’anàlisi inicial, ha de dur a terme l’anàlisi contradictòria en el termini més breu possible i ha d’emetre els resultats analítics corresponents i un informe tècnic pronunciant-se de manera clara i precisa sobre el grau d’adequació de l’aigua subministrada a la normativa vigent. El resultat analític i l’informe tècnic complementari s’han de remetre immediatament a l’autoritat competent. 7. Transcorreguts set dies hàbils a comptar de l’endemà de la data de notificació del laboratori designat per efectuar l’anàlisi contradictòria sense haver tramès el resultat analític i l’informe tècnic corresponents a l’autoritat competent, s’entén que la part interessada ha renunciat a la realització de l’anàlisi contradictòria i accepta els resultats a què s’hagi arribat en la pràctica de l’anàlisi inicial. 8. En el cas que els resultats de l’anàlisi inicial i la contradictòria siguin diferents i duguin a contradicció, l’òrgan competent del ministeri encarregat de la salut ha de designar un altre laboratori autoritzat oficialment que, utilitzant la tercera mostra, ha de realitzar en el termini més breu una tercera anàlisi emprant les mateixes tècniques, els resultats de la qual tenen caràcter diriment. Aquest laboratori ha d’emetre els resultats analítics corresponents i un informe tècnic pronunciant-se de manera clara i precisa sobre el grau d’adequació de l’aigua subministrada a la normativa vigent. El resultat analític i, si escau, l’informe tècnic complementari s’han de posar a disposició de la part interessada immediatament. 9. Si dels resultats de l’anàlisi inicial i contradictòria es confirma que l’aigua no és apta per al consum humà i se’n deriven infraccions a les disposicions vigents, es pot incoar l’expedient sancionador corresponent i establir les mesures de protecció de la salut pública que es puguin considerar més adequades. 10. En cas de desacord entre l’anàlisi inicial i la contradictòria, s’empren els resultats de l’anàlisi diriment com a resultats definitius i concloents a fi d’establir si l’aigua subministrada és o no apta per al consum humà. Si dels resultats de l’anàlisi diriment es conclou que l’aigua subministrada no és apta per al consum humà i se’n deriven infraccions a les disposicions vigents, es pot incoar l’expedient sancionador corresponent i establir les mesures de protecció de la salut pública que es puguin considerar més adequades. 11. En els casos en què sigui necessària una actuació urgent, o en què sigui convenient per raons tècniques o perquè així s’hagi convingut entre les parts, es poden realitzar en un sol acte les anàlisis inicials, contradictòria i diriment. En aquests casos, es convoca al mateix acte i al mateix lloc tres pèrits, dos de nomenats per l’Administració i un en representació de la persona interessada, perquè practiquin l’anàlisi inicial, la contradictòria i la diriment, al mateix temps i al mateix laboratori, que preferentment, és el que habitualment presta els serveis d’anàlisi al ministeri encarregat de la salut. 12. Les despeses que es derivin de la pràctica de l’anàlisi contradictòria van a compte de qui la promogui. 13. Les despeses originades per les pràctiques de les anàlisis inicial i diriment, incloses les despeses per desplaçaments i altres tràmits necessaris, van a càrrec de l’Administració. No obstant això, si es constata infracció a la normativa vigent, l’infractor resta obligat a reemborsar-les amb independència de si de la instrucció se’n deriva la incoació d’un expedient sancionador. {includes page=R20071017A_F}