Aquest Reglament té per objecte regular el règim jurídic de les prestacions econòmiques individuals i familiars en matèria d’atenció social.
Objecte
Capítol primer. Disposicions generalsHistory →Concepte de prestacions econòmiques d’atenció social
Capítol primer. Disposicions generalsHistory →Les prestacions econòmiques d’atenció social són ajudes dineràries atorgades pel Govern a favor de persones individuals o unitats familiars adreçades a proporcionar mitjans per: a) Atendre necessitats bàsiques. b) Prevenir o superar situacions de marginació i d’exclusió social, com també per fomentar l’autonomia. c) Facilitar l’accés als programes, a les activitats i als serveis d’atenció social. Poden percebre aquestes prestacions econòmiques quan se’ls hagi reconegut el dret d’accés a la prestació o quan acreditin que no disposen de recursos econòmics suficients ni tenen dret a rebre’ls d’altres persones o entitats públiques o privades i compleixen els altres requisits establerts en aquest Reglament.
Classificació de les prestacions econòmiques
Capítol primer. Disposicions generalsHistory →Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencials
Característiques generals
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →- Creació. El Govern aprova les prestacions econòmiques assistencials i el fet de concedir-les s’ajusta als principis de publicitat, transparència, igualtat i no-discriminació. 2. Convocatòria. Les prestacions esmentades a l’apartat anterior poden estar obertes tot l’any o es poden supeditar a una convocatòria pública específica. En aquest darrer cas se n’han de publicar les bases reguladores, els terminis, els criteris de concessió, les quanties màximes, el procediment i altres formalitats que s’estableixin per tal que puguin ser resoltes. 3. Durada. Les prestacions econòmiques assistencials es concedeixen per a l’exercici en què s’han sol·licitat, sense perjudici de la possibilitat de pròrroga en els casos previstos. Si el sol·licitant és estranger la concessió de la prestació econòmica no pot referir-se a períodes posteriors a la data de finalització del període de residència legal. 4. Quantia. Les quanties màximes de les prestacions econòmiques assistencials són les que fixa aquest Reglament, i han de ser actualitzades periòdicament pel Govern mitjançant decret.
Tipus
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Les prestacions econòmiques assistencials poden ser d’urgència, ordinàries i excepcionals. Les d’urgència s’adrecen a satisfer o pal·liar necessitats peemptòries, bàsiques i puntuals de subsistència. Totes les altres prestacions econòmiques tenen la consideració d’ordinàries, excepte les de caràcter excepcional regulades a l’article 23.
Beneficiaris
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Es consideren beneficiaris les persones individuals i les unitats familiars de convivència que es troben en una situació de necessitat prevista en la normativa i que compleixen els requisits generals i específics establerts en aquest Reglament, i en cas de prestacions que se sotmeten a convocatòria pública, els que estableixen les bases corresponents. A l’efecte d’aquest Reglament, es consideren unitats familiars de convivència les formades per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades o formen una unitat estable de parella i els familiars del sol·licitant fins a segon grau.
Requisits generals
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Per accedir a les prestacions econòmiques assistencials s’han de complir els requisits següents: a) Ser andorrà o estranger b) En cas que el sol·licitant sigui estranger s’han de tenir en compte els punts següents: Els nacionals d’un Estat que tingui signat un conveni amb l’Estat andorrà referent a la cobertura d’aquest tipus de prestacions tenen l’accés a les prestacions en els termes i l’extensió establerts al conveni esmentat. En tots els casos de sol·licitants estrangers es té en compte el principi de reciprocitat i es respecten els tractats i els convenis internacionals que puguin ser d’aplicació. En general, els sol·licitants estrangers poden accedir a les prestacions econòmiques establertes si reuneixen els requisits fixats en aquest Reglament. Tenir la residència legal i efectiva a Andorra, excepte en cas que el beneficiari de la prestació econòmica sigui un menor. Per accedir a determinades prestacions econòmiques s’exigeix un període mínim de residència. No disposar dels recursos econòmics suficients per fer front a la situació que origina la sol·licitud, d’acord amb el que estableix el present reglament. e) No poder obtenir recursos suficients per part de familiars obligats a cobrir la necessitat, acord amb el que estableix l’article 13, ni tenir dret a obtenir-los d’altres sistemes de protecció social andorrans o estrangers, públics o privats. f) Comprometre’s a complir les obligacions establertes a l’article 9.
Documentació general
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →- Amb la sol·licitud s’han d’adjuntar els documents següents: a) El número d’identitat de la seguretat social/cens b) Les persones sol·licitants de nacionalitat andorrana han d’acreditar la residència mitjançant un certificat del comú; les persones estrangeres han de presentar el certificat d’inscripció expedit pel Servei d’Immigració en què s’acredita el temps de residència i, si escau, el permís de treball al Principat. c) Justificants d’ingressos de tot tipus de l’interessat i dels membres de la unitat familiar i dels saldos de comptes bancaris dels dotze darrers mesos dels quals siguin titulars. Així mateix, quan s’exigeixi com a requisit de la prestació sol·licitada, s’ha d’aportar informació sobre els ingressos i el patrimoni dels familiars obligats. d) Comprovants i títols de propietat d’immobles, d’accions i de participacions en societats de les quals sigui propietària la persona sol·licitant i, si escau, dels familiars. e) Declaració del sol·licitant sota jurament o promesa: Que totes les dades són certes i completes i que el sol·licitant està assabentat que una eventual falsedat o omissió en la sol·licitud o en documents presentats pot donar lloc a la incoació d’un procediment judicial per possible delicte de falsedat en document públic o oficial, que pot ser castigat amb una pena de fins a cinc anys de presó, segons l’article 148 del Codi penal. Que no té dret a cap altra prestació econòmica pública o privada, nacional o estrangera, pel mateix concepte, i que no rep altres ingressos que els declarats, tant de la persona sol·licitant com, en el seu cas, dels familiars. f) Si els familiars obligats no disposen de recursos econòmics suficients per a satisfer la situació de necessitat del sol·licitant, signaran una declaració sota jurament o promesa conforme no disposen dels recursos per fer la col·laboració exigida, d’acord amb el que disposa l’article 13. g) Consentiment de verificació de dades referents al sol·licitant i, quan calgui, dels membres de la unitat familiar o familiars obligats. D’acord amb la Llei 15/2003, de 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, les persones esmentades han d’autoritzar el Govern per comprovar-ne l’autenticitat, mitjançant els registres i els arxius de l’Administració general, de l’Administració comunal, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altre organisme o entitat. Així mateix, ha d’autoritzar el traspàs d’informació i dades entre les administracions, els organismes i les entitats esmentades quan sigui necessari per tramitar la prestació sol·licitada, respectant la normativa en matèria de protecció de dades. h) Qualsevol altre document que li requereixi el ministeri competent en matèria d’atenció social que sigui necessari per resoldre la sol·licitud o que voluntàriament aporti la persona interessada. 2. Per tal de facilitar la gestió de les prestacions econòmiques i evitar despeses als sol·licitants, els ministeris han de facilitar les dades que els sol·liciti el ministeri competent en matèria d’atenció social. Amb aquesta mateixa finalitat, el Govern, mitjançant el ministeri competent en matèria d’atenció social, ha d’establir acords amb els comuns i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com amb qualsevol altre organisme o entitat del Principat. En tots els casos s’ha de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades.
Obligacions del beneficiari
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Els beneficiaris de la prestació econòmica tenen les obligacions següents: a) Acceptar i subscriure el pla d’atenció individual o familiar, en els termes establerts a l’article següent, i complir els objectius fixats, realitzar l’activitat i adoptar el comportament acordat. b) Aportar la documentació requerida. c) Justificar el compliment dels requisits i les condicions establerts en el reglament. d) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació i aportar tota la informació i els documents que li siguin requerits pels òrgans competents. e) Comunicar a l’òrgan atorgant qualsevol canvi en la situació que es va tenir en compte per a la concessió i la recepció d’altres ajudes pel mateix concepte. f) Si la persona sol·licitant o els membres de la unitat familiar es troben en edat laboral i en condicions de fer-ho, han de donar-se d’alta al Servei d’Ocupació i no poden rebutjar més de tres ofertes efectives que se’ls presentin des de l’esmentat servei o d’altres. g) Reintegrar les prestacions econòmiques percebudes indegudament. h) Altres que exigeixi la legislació vigent o que figurin, si escau, en el pla d’atenció individual o familiar.
Pla d’atenció
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →- Tipus i contingut El pla d’atenció pot ser individual o familiar (en endavant, PAI i PAF, respectivament) segons els tipus de prestació sol·licitada. En el pla es fixen els objectius i es concreten els compromisos i les prestacions que inclouen, així com les modalitats i la forma d’intervenció. 2. Obligatorietat Amb caràcter general les prestacions econòmiques han de formar part d’un PAI o PAF, excepte quan es tracti de prestacions d’urgència, en què el pla s’elabora durant el període que es rep aquesta prestació. No cal l’elaboració del PAI ni del PAF en les prestacions econòmiques quan aquest Reglament ho estableix d’aquesta manera o quan no s’exigeixi a les bases de la convocatòria corresponent. 3. Elaboració L’elaboració del PAI o el PAF correspon als professional del servei d’atenció social primària, excepte els referents a prestacions per a l’acolliment familiar i les adreçades a l’atenció a les víctimes de violència domèstica; en aquest cas els fan els tècnics dels programes especialitzats corresponents. En l’elaboració del PAI o del PAF s’ha de consultar l’opinió de la persona afectada i, en els casos en què l’interessat sigui un menor o persona incapacitada, les persones que en tinguin la pàtria potestat o la persona o l’entitat tutelar que els representi legalment.
Situacions de precarietat i de risc social
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →- Situació de precarietat i necessitats bàsiques A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per situació de precarietat la situació en què es troba una persona o unitat familiar de convivència que no pot o que té dificultats greus per cobrir les necessitats bàsiques. Es consideren necessitats bàsiques les indispensables per a la subsistència. Amb caràcter general es considera que hi ha una situació de precarietat en les situacions següents: a) Quan els recursos personals o de la unitat familiar de convivència no superen el llindar econòmic de precarietat i la valoració dels seus béns superen la puntuació mínima del barem de valoració patrimonial, en els termes establerts a l’article 12 i a l’annex 1, respectivament. b) Quan no hi ha familiars obligats, en els termes establerts a l’article 13. 2. Situació de risc i actuacions de prevenció, atenció i cohesió social A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per situació de risc la que es troben les persones o famílies que degut a l’escassetat dels seus mitjans i la fragilitat de la seves circumstàncies precisen d’ajuda per a pervenir o superar situacions que els podrien menar a la marginació i exclusió social o bé que no disposen de recursos suficients per accedir als programes, a les activitats o als serveis d’atenció social. Amb caràcter general es considera que hi ha una situació de risc quan els recursos personals o de la unitat econòmica de convivència no superen el llindar econòmic de cohesió social i la valoració dels seus bens supera la puntuació mínima del barem de valoració patrimonial, en els termes establerts a l’article 12 i l’annex 1, respectivament.
Llindars econòmics de referència i barem de valoració patrimonial
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →- Llindars econòmics de referència a) Modalitats. S’estableixen els llindars econòmics següents: Llindar econòmic de precarietat (en endavant, LEP) que servirà de referència objectiva per determinar quan una persona o una unitat familiar de convivència té dificultats per cobrir les necessitats bàsiques i també per a determinar la quantitat que es precisa per a la seva cobertura. Llindar econòmic de cohesió social (en endavant LECS) és una referència objectiva per a determinar quan es considera que una persona o unitat familiar de convivència precisa d’ajuda econòmica per a prevenir situacions de marginació social, promocionar l’autonomia o accedir a determinats serveis i programes d’atenció social, contribuint, així, a la cohesió social. Aquests llindars també serveixen per a fixar la quantia màxima de determinades prestacions, ja que actuen de topall d’ingressos. b) Càlcul. Per calcular els llindars econòmics de referència quan es tracta de sol·licitants que formen part d’una unitat familiar de convivència, la quantitat establerta per a cada modalitat s’incrementa d’un 50 per cent per cada menor de 14 anys i d’un 70% per cada membre major del 14 anys. c) Actualització. El Govern ha d’actualitzar periòdicament els llindars econòmics de referència 2. Barem de valoració patrimonial Per a la valoració del patrimoni s’estableix un barem de valoració patrimonial que figura com annex 1 d’aquest Reglament. Quan s’exigeix aquest requisit per poder accedir a la prestació econòmica cal que la puntuació assoleixi, com a mínim, 210 punts.
Familiars obligats
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →- A l’efecte d’aquest Reglament, es consideren familiars obligats les persones que van acreditar disposar de recursos suficients per assegurar l’atenció a les persones a càrrec. D’acord amb la legislació vigent tenen aquesta consideració: a) Els residents per reagrupament familiar que, d’acord amb els articles 91, 1 i 2 de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, el sol·licitant del reagrupament va acreditar disposar dels mitjans econòmics suficients per assegurar a les persones sota la seva tutela o a càrrec seu un nivell de vida digne i un allotjament adequat; així mateix van justificar disposar d’una assegurança per cobrir de forma suficient qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. b) Els residents passius i les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o unió estable de parella que, d’acord amb l’article 10, a, b i c de la Llei 17/2006, del 30 de novembre, qualificada de residències passives, van acreditar disposar de mitjans suficients per viure, d’un habitatge en condicions d’habitabilitat i tenir una cobertura i una assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa. 2. També es consideren familiars obligats en relació amb aquest Reglament el cònjuge o la parella estable i els ascendents i els descendents del sol·licitant, respecte a l’atenció que s’ha de prestar, d’acord amb la legislació vigent. En tot cas, les obligacions afecten les despeses de la llar i dels serveis substitutoris, com els serveis residencials, els diürns, la manutenció o altres que la persona atesa efectuava habitualment a la seva llar, i la cobertura d’altres necessitats bàsiques. Es considera que aquests familiars disposen de recursos suficients per exigir les seves responsabilitats si els ingressos de la persona obligada o de la seva unitat familiar de convivència superen de tres vegades el LEP o els seus béns patrimonials no superen la puntuació del barem de valoració patrimonial que figura com annex 1 d’aquest reglament. 3. En cas que la persona o les persones obligades no compleixin l’obligació, el Govern pot concedir la prestació econòmica i emprendre les accions legals que corresponguin per repetir contra els dits familiars i recuperar les quantitats satisfetes.
Subsidiarietat, compatibilitat i complementarietat
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →- Subsidiarietat Les prestacions econòmiques assistencials són subsidiàries de qualsevol altra que la persona o família tingui dret a percebre per la mateixa quantitat o superior a la que li correspondria d’acord amb aquest Reglament procedents de persones o d’entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres. En cas que la quantia sigui inferior, se li pot concedir la diferència fins a arribar a la que li correspondria aplicant aquest Reglament. 2. Compatibilitat Les prestacions econòmiques assistencials són compatibles entre si quan la seva finalitat és diferent, en els termes establerts en aquest Reglament. Així mateix, són compatibles amb altres del Govern o d’entitats públiques o privades que tinguin altres objectius, d’acord amb el que s’estableixi en la regulació específica de les prestacions o ajudes econòmiques. 3. Complementarietat Aquestes prestacions econòmiques poden ser complementades pels comuns i altres entitats públiques o privades. A aquest efecte, el Govern pot subscriure convenis de cooperació i col·laboració amb les entitats esmentades referents a l’ampliació de les contingències protegides i les quantitats establertes.
Abonament de les prestacions
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Les prestacions econòmiques s’abonen directament al beneficiari, ja sigui mitjançant transferència, lliurament de tiquets o altres modalitats vinculades al pagament de les despeses adreçades a cobrir les necessitats bàsiques o a accedir a serveis d’atenció social. Tanmateix, el ministeri competent en matèria d’atenció social pot resoldre ingressar les quantitats que corresponguin directament al proveïdor del servei, al subministrador de materials o a una tercera persona que es faci càrrec de la seva atenció, com a tutor, curador o defensor judicial, d’acord amb el que estableix la Llei 15/2004, de 3 de novembre, d’incapacitació i organismes tutelars.
Entitats col·laboradores
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencials
Establiment del Catàleg
Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencialsHistory →Es crea el Catàleg de prestacions econòmiques assistencials, que inclou les prestacions següents: 1. D’urgència A) Per a manutenció. B) Per a allotjament. C) Per retornar al país d’origen. D) Per a altres situacions urgents. 2. Ordinàries 2.1. Per cobrir les necessitats bàsiques A) Per atendre situacions de precarietat. B) Per a l’habitatge. 2.2. Per prevenir situacions de marginació, evitar l’exclusió i fomentar l’autonomia A) Per a la socialització i el reforç escolar dels infants. B) Per possibilitar que les persones grans i les persones amb discapacitat puguin continuar vivint a la llar. C) Per fomentar l’accessibilitat: supressió de barreres arquitectòniques, ajudes tècniques i altres que facilitin l’autonomia personal. D) Per adaptació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. 3. Per a l’accés a programes, activitats i serveis d’atenció social A) Per contribuir al pagament de guarderies i guardes d’infants en domicili. B) Per a l’acolliment familiar d’infants. C) Per a l’acolliment de dones víctimes de violència de gènere. D) Per col·laborar en el procés de recuperació de les dones víctimes de violència de gènere. E) Per contribuir al pagament del cost de la part social dels serveis diürns d’atenció social i sociosanitària. F) Per contribuir al pagament del cost de la part social dels serveis residencials d’atenció social i sociosanitària. 4. De caràcter excepcional
Prestacions econòmiques d’urgència
Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencialsHistory →- Objectiu: col·laborar a l’atenció de situacions de necessitat bàsiques, greus i puntuals de persones i/o famílies que no disposen de recursos suficients per fer-hi front. 2. Tipus: les prestacions econòmiques d’urgència s’adrecen a les finalitats següents: A) Per a manutenció: satisfacció de les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene. B) Per a allotjament: satisfacció de la necessitat bàsica d’allotjament, mitjançant un ajut per al manteniment de l’habitatge, el sojorn en un establiment hoteler o altres modalitats d’allotjament. C) Per retornar al país d’origen: col·laborar al retorn al país d’origen. D) Per a altres situacions urgents: satisfacció d’altres necessitats bàsiques de subsistència. 3. Requisits específics per a les prestacions d’urgència: a) No superar el LEP i assolir el barem patrimonial b) Prescripció i proposta del treballador social dels serveis socials d’atenció primària. c) Per fer efectiva la prestació econòmica de retorn al país de nacionalitat s’ha d’aportar la baixa de residència del Servei d’Immigració. d) Altres que s’assenyalin a la resolució de la prestació. 4. Condicions especials de procediment. Les prestacions econòmiques d’urgència han de seguir el procediment especial assenyalat a l’article 30. 5. Durada màxima: el temps imprescindible per elaborar el PAI o el PAF. No pot superar els set dies, prorrogables en situacions degudament justificades per set dies més. En els casos de violència domèstica, la durada màxima pot ser fins a quaranta-cinc dies. 6. Quantia màxima: la que fixa el Govern. 7. Forma de pagament: a) Les prestacions adreçades a la manutenció, a l’allotjament o a altres situacions peremptòries de subsistència s’han d’atorgar, sempre que sigui possible, mitjançant modalitats de pagament que facin efectiva la prestació atorgada directament a les entitats col·laboradores proveïdores. Quan no sigui possible, s’ha de concedir una quantia equivalent o s’ha de tenir en compte el cost real i les possibilitats de la persona i/o la seva família. b) Les prestacions per retornar al país d’origen tenen un caràcter puntual per col·laborar al pagament del passatge de cost més baix des d’Andorra fins al consolat més proper del seu país. 8. Incompatibilitats i reiteració: a) Les ajudes d’urgència són compatibles entre elles. b) Les ajudes d’urgència no es poden concedir més d’un cop a l’any pel mateix concepte.
Prestacions econòmiques ordinàries
Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencialsHistory →Tenen la consideració de prestacions econòmiques ordinàries les prestacions econòmiques assistencials que no tenen el caràcter d’urgència i no són excepcionals. Per accedir a aquestes prestacions, cal complir els requisits exigits amb caràcter general per a les prestacions econòmiques assistencials establertes a l’article 7 i els específics exigits per a cada tipus de prestació. Les quanties màximes d’aquestes prestacions s’actualitzen periòdicament, mitjançant Decret.
Prestacions econòmiques per cobrir necessitats bàsiques
Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencialsHistory →A. Per atendre situacions de precarietat 1. Objectiu: atendre necessitats de subsistència i garantir la protecció social mínima a les persones o famílies que es troben en situació de precarietat greu deguda a una malaltia, situació de dependència funcional, dificultat per incorporar-se al món laboral o una altra carència greu, sempre que no siguin perceptores de cap altra ajuda o prestació pública o privada d’una quantia igual o superior i no disposin de familiars obligats a fer-se’n càrrec. 2. Requisits específics: a) Tenir 18 anys o més. b) Residència legal i efectiva a Andorra de 7 anys. c) No superar el LEP i assolir el barem patrimonial d) Acreditar mitjançant informes oficials mèdics, psicològics o socials que es troben en una situació de precarietat greu deguda a una malaltia, situació de dependència, dificultat per incorporar-se al món laboral o una altra carència greu. e) Que el sol·licitant i els membres de la unitat familiar es donin d’alta al servei d’ocupació i no rebutgin més de tres ofertes efectives que se’ls hi presentin, des d’aquest servei o d’altres. f) Acceptar i complir el PAI o PAF i, si escau, el tractament terapèutic o rehabilitador prescrit pel professional o servei especialitzat corresponent. g) No disposar de familiars obligats amb recursos per atendre el sol·licitant en els termes establerts a l’article 13. 3. Durada: com a màxim fins al final de l’any en curs en que s’ha aprovat la prestació. Si subsisteixen les condicions se’n pot concedir la pròrroga. 4. Quantia màxima: la necessària per garantir uns ingressos equivalents al LEP i la protecció social mínima. 5. Compatibilitat: aquesta prestació és compatible amb altres d’adreçades a facilitar l’accés a programes i serveis d’atenció social, amb el topall del LECS. B) Per a l’habitatge 1. Objectiu: col·laborar al pagament de l’habitatge habitual de les persones i les famílies amb manca de recursos. 2. Requisits específics que cal acreditar: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 5 anys. b) No superar el LEP i assolir el barem patrimonial c) Disposar d’un domicili habitual. d) Sol·licitar l’ajuda per al pagament del lloguer a la convocatòria del Departament d’Habitatge o comprometre’s a fer-ho quan s’obri la convocatòria corresponent. 3. Durada màxima: fins al final de l’any que se’ls ha aprovat la prestació. Si subsisteixen les condicions se’n pot demanar pròrroga. 4. Quantia màxima: la que fixa el Govern
Prestacions econòmiques per prevenir situacions de marginació, per evitar l’exclusió i per fomentar l’autonomia
Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencialsHistory →Aquestes prestacions econòmiques tenen un caràcter preventiu i de promoció de les persones i les famílies que per manca de recursos es troben en situació de vulnerabilitat que els podria conduir a situacions d’exclusió i de dependència. Tipus de prestacions: A) Per a la socialització i el reforç escolar dels infants. 1. Objecte: contribuir al pagament del cost de les activitats de socialització, suport i reforç escolar, en horari extraescolar. 2. Requisits específics: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 6 mesos. b) No superar el LECS i assolir el barem patrimonial c) Edat dels beneficiaris: entre 3 i 16 anys. d) Presentar comprovant de la sol·licitud de preinscripció 3. Durada màxima: fins al final de l’any que s’ha aprovat la prestació. Si subsisteixen les condicions se’n pot demanar una pròrroga. 4. Quantia màxima: la que fixa el Govern, amb el topall del LECS. B) Per possibilitar que les persones grans i les persones amb discapacitat puguin continuar vivint a la llar. 1. Objecte: contribuir al pagament de les despeses bàsiques i serveis indispensables de la llar que permeten a les persones grans i a les persones amb discapacitat continuar vivint a casa seva, sempre que ho vulguin, disposin d’autonomia suficient i es donin, a més, les condicions adequades de convivència i d’habitabilitat del domicili. 2. Requisits i documents específics: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 7 anys. b) Per accedir a les despeses bàsiques: no superar el LEP i assolir el barem patrimonial c) Per accedir als serveis indispensables: no superar el LECS i assolir el barem patrimonial. d) Les persones grans han d’acreditar una edat mínima de 65 anys, o de 60 si són pensionistes d’invalidesa de la seguretat social passada a vellesa. e) Les persones amb discapacitat han d’acreditar ser majors de 18 anys i tenir reconeguda la situació legal de discapacitat. f) No disposar de familiars obligats amb recursos per atendre el sol·licitant en els termes establerts a l’article 13. 3. Durada màxima: fins al final de l’any que s’ha aprovat la prestació. Si subsisteixen les condicions se’n pot concedir la pròrroga. 4. Quantia màxima: Per cobrir les despeses bàsiques: garantir el LEP. Per accedir als serveis indispensables: segons el cost, amb el topall del LECS C) Per fomentar l’accessibilitat: supressió de barreres arquitectòniques, ajudes tècniques i altres que facilitin l’autonomia personal. 1. Objecte: col·laborar al pagament d’adaptacions de l’habitatge, d’ajudes i instruments tècnics imprescindibles per a l’accessibilitat i facilitar les activitats de la vida diària i els desplaçaments dins l’habitatge a les persones en situació de dependència. En queden excloses les prestacions ortoprotèsiques corresponents al sistema de salut. 2. Requisits específics: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 3 anys. b) No superar el LECS i assolir el barem patrimonial. c) Acreditar la situació legal de discapacitat. d) Prescripció de la necessitat i tipus d’adaptació i de l’ajuda o instrument tècnic emès pel professional corresponent. e) Pressupost de l’actuació o ajuda tècnica sol·licitada. f) Per accedir a ajudes tècniques relacionades amb la mobilitat cal haver superat el barem específic de mobilitat establert al Decret del 10-6-2004 d’aprovació del Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) i d’establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps. g) No tenir dret a accedir a altres ajudes establertes ni poder obtenir l’aparell a través d’un banc d’ajudes tècniques. h) No haver rebut una prestació econòmica pel mateix concepte en els darrers quatre anys. No és imprescindible l’elaboració del PAI o del PAF; tanmateix, el professional d’atenció primària, atès el cas concret, pot exigir-lo. 3. Quantia màxima: el cost de l’adaptació o de l’ajuda tècnica, i si s’ha rebut una ajuda pel mateix concepte d’un altre organisme públic o privat per una quantia inferior, es pot complementar fins a la quantia màxima. En tots els casos s’ha de modular la quantia en funció dels ingressos de la unitat familiar de convivència, prenent com a referència el LECS i el patrimoni de la persona sol·licitant. D) Per adaptar vehicles per a persones amb de mobilitat reduïda 1. Objecte: col·laborar al pagament de les adaptacions dels vehicles exigides legalment en el carnet de conduir a les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. 2. Requisits específics: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 3 anys. b) Acreditar la situació de discapacitat d’acord amb la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat de 17 d’octubre de 2002 i haver superat el barem de mobilitat establert pel Decret del 10-6-2004 d’aprovació del Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) i d’establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i les minusvalideses. c) Còpia del carnet de conduir on s’indiquin les adaptacions obligatòries. d) Pressupost de les adaptacions obligatòries. e) No haver obtingut una prestació econòmica per adaptació d’un vehicle en els darrers quatre anys. No s’exigeixen ingressos inferiors al LECS ni el límit de patrimoni, tot i que es tenen en compte per fixar la quantitat a concedir. 3. Quantia màxima: el cost de l’adaptació requerida. Per a l’establiment dels costos es prenen com a referència els costos de les adaptacions a Andorra i als països veïns, actualitzats periòdicament, i la quantia es modula en funció dels ingressos de la persona sol·licitant. En cas que se superi el LECS o no s’assoleixi el barem patrimonial es pot concedir una part del cost, i modular la quantia en funció dels ingressos i del patrimoni.
Prestacions econòmiques per a l’accés als programes, a les actuacions i als serveis d’atenció social
Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencialsHistory →Les prestacions econòmiques per a l’accés als programes, a les actuacions i als serveis d’atenció social s’adrecen a col·laborar a fer efectiu l’accés als programes, a les actuacions i als serveis d’atenció social quan la persona i, si és el cas, els familiars obligats no disposen de recursos suficients per fer front a les despeses. A) Per contribuir al pagament de les guarderies i guardes d’infants en domicili Objecte: col·laborar al pagament de les guarderies i guardes d’infants a domicili quan no es disposi de recursos suficients i sigui necessari per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. 1. Requisits específics: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 6 mesos. b) No superar el LECS i assolir el barem patrimonial c) Edat dels beneficiaris: fins a 3 anys quan assisteixen a una guarderia o guarda en domicili. de 3 fins a 6 anys quan assisteixin a activitats extraescolars. d) Presentar comprovant de la sol·licitud de preinscripció. 2. Durada màxima: fins al final de l’any de la sol·licitud, amb possibilitat de pròrroga. 3. Quantia màxima: la que fixa el Govern, amb el topall del LECS. B) Per a l’acolliment familiar d’infants 1. Objectiu: compensar les famílies que col·laboren amb el Govern en les tasques d’acolliment d’infants en guarda. 2. Requisits específics: a) Resolució de la Direcció de Benestar i Família i acceptació per part de la família. No s’exigeixen límit d’ingressos ni de patrimoni. 3. Durada màxima: fins al final de l’any de la sol·licitud, amb pròrroga automàtica fins a la finalització de l’acolliment. 4. Quanties màximes: les que fixa el Govern, per als conceptes següents: a) Compensació econòmica per a l’acolliment. b) Manutenció del menor, si els progenitors no se’n fan càrrec. c) Altres despeses del menor, com les derivades de la guarderia, el menjador escolar, les activitats extraescolars, els tractaments, llibres, etc. 5. Incompliment de les obligacions: Si els pares o responsables dels infants atesos no compleixen les seves obligacions econòmiques el Govern se n’ha de fer càrrec i ha d’emprendre les accions legals que corresponguin per recórrer contra els responsables i recuperar les quantitats satisfetes. 6. Compatibilitats i càlcul d’ingressos: aquestes prestacions econòmiques són compatibles amb altres que puguin correspondre, d’acord amb aquest Reglament, a la família per altres conceptes. En cas que s’hagi cursat una altra prestació econòmica, per al càlcul dels ingressos no es tindrà en compte la compensació econòmica per a l’acolliment, i l’infant o els infants acollits no computaran com a part de la unitat familiar de convivència. C) Per a l’acolliment de dones víctimes de violència de gènere 1. Objecte: prestació econòmica per a les famílies o els establiments d’acollida puntual que col·laboren amb el Govern en les tasques d’acolliment de dones víctimes de violència de gènere i els seus fills. 2. Requisits específics: Prescripció per part del Servei d’Atenció Integral a les Víctimes de Violència de Gènere. No s’exigeix límit d’ingressos ni de patrimoni. 3. Durada màxima: 1 mes. 4. Quanties màximes: les que estableix el Govern 5. Incompliment de les obligacions: en cas que la persona obligada no compleixi les seves obligacions vers la víctima i, si escau, els seus fills, el Govern ha de concedir la prestació econòmica i emprendre les accions legals que correspongui per recórrer contra l’obligat i recuperar les quantitats satisfetes. D) Per col·laborar en el procés de recuperació de les dones víctimes de violència de gènere 1. Objecte: accions adreçades a l’atenció terapèutica especialitzada, a la millora de la capacitat laboral i a garantir la protecció social mínima. 2. Requisits específics: Prescripció per part del Servei d’atenció integral a les víctimes de violència de gènere. 3. Durada màxima: fins al final de l’any de la sol·licitud, amb possibilitat de pròrroga. 4. Quantia màxima: el cost dels tractaments i de la protecció social mínima, amb el topall del LECS. 5. Incompliment de les obligacions: en cas que la persona obligada no compleixi les seves obligacions vers la víctima, el Govern ha de concedir la prestació econòmica i ha d’emprendre les accions legals que corresponguin per recórrer contra l’obligat i recuperar les quantitats satisfetes. E) Per contribuir al pagament del cost de la part social dels serveis diürns d’atenció social i sociosanitària 1. Objecte: contribuir al pagament del cost de la part social de l’atenció social diürna i dels centres de dia sociosanitaris. A aquest efecte, es consideren diürns els centres de dia d’atenció social i sociosanitària especialitzada per a persones grans, persones amb discapacitat i malalts mentals. 2. Requisits i documents específics: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 7 anys. b) No superar el LECS i assolir el barem patrimonial c) Prescripció per part dels serveis d’atenció social primària i en el cas de serveis sociosanitaris, per part dels serveis de salut i d’atenció social o altres d’específics que es creïn amb aquesta finalitat. d) Que la persona interessada no disposi de recursos suficients per pagar la residència ni tingui familiars obligats a fer-se càrrec de les despeses esmentades. 3. Durada màxima: fins al final de l’any de la sol·licitud, amb possibilitat de pròrroga. 4. Quantia màxima: la que fixa el Govern, amb el topall del LECS. 5. Els costos socials no inclouen els corresponents a l’atenció sanitària. F) Per contribuir al pagament del cost de la part social dels serveis residencials d’atenció social i sociosanitària 1. Objecte: contribuir al pagament dels serveis residencials públics d’atenció social i la part d’atenció social de les residències sociosanitàries. A aquest efecte, es consideren centres residencials d’atenció social els equipaments específics o pisos integrats o assistits que atenen persones grans, persones amb discapacitat o malalts mentals amb autonomia i amb problemes socials i/o familiars greus. Es consideren residències assistides sociosanitàries les que atenen els col·lectius esmentats en situació de dependència i amb problemes socials i/o familiars que no exigeixen una atenció sanitària continuada. 2. Requisits i documents específics: a) Residència legal i efectiva a Andorra de 7 anys. b) No superar el LECS i assolir el barem patrimonial c) Estar atès en un centre residencial públic o concertat d’atenció social o sociosanitària. Excepcionalment, es pot contribuir al pagament d’una residència privada autoritzada quan s’acrediti que no hi ha places públiques ni concertades per atendre la situació de necessitat residencial. La quantitat concedida no pot ser superior a la que correspondria en una residència pública. d) Que la persona interessada no disposi de recursos suficients per pagar la residència ni tingui familiars obligats a fer-se càrrec de les despeses esmentades. e) Que els serveis residencials hagin estat prescrits pels serveis d’atenció social i, en el cas de serveis sociosanitaris, pels serveis de salut i d’atenció social, o altres d’específics que es creïn amb aquesta finalitat. 3. Durada màxima: fins al final de l’any de la sol·licitud, amb possibilitat de pròrroga. 4. Quantia màxima: la que fixa el Govern, amb el topall del LECS. 5. Els costos socials no inclouen els corresponents a l’atenció sanitària.
Prestacions excepcionals
Capítol tercer. Catàleg de prestacions econòmiques assistencialsHistory →Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencials
Normes generals
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →El procediment administratiu de tramitació de les prestacions econòmiques assistencials s’ha d’ajustar a la normativa general, amb les especificacions que es regulen en els articles següents.
Iniciació
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Els serveis d’atenció social primària de la parròquia de residència de la persona interessada faciliten informació i orientació personalitzada sobre les ajudes econòmiques d’atenció social. El procediment per sol·licitar les prestacions econòmiques assistencials s’inicia mitjançant la presentació al Servei de Tràmits d’una sol·licitud, formalitzada en model oficial, signada per la persona interessada, el representant legal o el guardador. Es consideren interessades a l’efecte d’aquest procediment les persones que la normativa vigent reconeix com a possibles beneficiaris. Quan les persones tenen capacitat d’obrar actuen per si mateixes o per mitjà de representants, degudament acreditats. Quan es tracta de menors i persones declarades incapaces, estan legitimades per representar-los les persones que n’exerceixen la pàtria potestat o les persones físiques i les entitats tutelars que en tenen la representació legal. Quan les prestacions econòmiques assistencials siguin objecte de convocatòria pública, les sol·licituds s’han de presentar dins el termini establert a les bases de la convocatòria corresponent. A la sol·licitud s’hi han d’adjuntar els documents requerits i, si escau, de la representació de la persona signatària. Així mateix, cal aportar els altres documents generals i específics exigits segon el tipus de sol·licitud que es presenti, a més de la informació i els documents que es considerin d’interès.
Revisió de la documentació
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →El Servei de Tràmits entra la sol·licitud i la tramet amb la documentació annexa al Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge, a nom de la Cogespe, que es crea a l’article 28. Aquesta Comissió inscriu l’expedient en el llibre de Registre de sol·licituds les dades, documents i incidències en la base de dades de prestacions socials. La base de dades i el registre seran oficialitzats mitjançant Decret, publicat al BOPA, conforme a la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals. Si s’observa que hi falta informació, dades o documents exigits legalment, la coordinació de la Cogespe ha d’adreçar un escrit a la persona signatària de la sol·licitud perquè corregeixi la deficiència o aporti els documents que falten, i l’ha d’advertir que, si no ho fa en el termini de deu dies hàbils, es considerarà que desisteix de la seva petició i s’arxivarà la sol·licitud.
Informe de l’expedient i proposta de resolució
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Un cop registrat l’expedient i es disposi de tota la documentació requerida, el coordinador de la Cogespe ha de trametre, en el termini màxim de set dies naturals, l’expedient al treballador social d’atenció social primària de la parròquia de residència del sol·licitant o, quan correspongui d’acord amb aquest Reglament, al servei d’atenció social especialitzat d’infància o de violència domèstica per tal que elaborin el PAI o el PAF i hi adjuntin l’informe social i la proposta de resolució referent a la sol·licitud. Els professionals han de trametre l’informe proposta i la documentació restant a la Cogespe. En els casos de prestacions en què aquest Reglament no exigeix el PAI o el PAF, l’expedient es tramita directament a la Cogespe.
Comissió de Gestió de les Prestacions Econòmiques
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Es crea la Comissió de Gestió de les Prestacions Econòmiques (Cogespe), que és presidida pel titular de la Direcció de Benestar i Família o la persona en qui delegui per escrit, i en formarà part el coordinador de la Comissió esmentada que serà un tècnic nomenat pel titular del ministeri competent, que actuarà de secretari, i un representant dels treballadors socials d’atenció social primària. Així mateix, la presidència pot demanar l’assistència d’altres treballadors socials d’atenció primària o professionals d’atenció especialitzada si considera que es requereix per a les sol·licituds que s’han de tractar. La Cogespe té la funció d’unificar criteris, d’establir normes objectives de tramitació i resolució i d’elaborar les propostes de resolució de les sol·licituds presentades. Per tal de resoldre les prestacions econòmiques per a l’acolliment familiar, l’atenció a víctimes de violència domèstica o d’altres que es consideri necessari es poden crear subcomissions de gestió de prestacions econòmiques especialitzades. Si la Cogespe considera que els documents i les dades aportades no contenen els elements suficients per poder elaborar la proposta, pot requerir a la persona sol·licitant l’aportació d’informació complementària. Si la persona interessada o els seus representants, després que els ho hagin notificat formalment, no lliuren en el termini de deu dies hàbils la informació o els documents complementaris requerits ni justifiquen la impossibilitat d’aportar-la, les actuacions practicades caduquen i s’arxiven, i aquest fet es notifica a la persona sol·licitant.
Resolució
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →La Cogespe presenta la proposta adoptada al titular del ministeri competent en matèria d’atenció social, que resol la sol·licitud de prestació econòmica. La resolució ha de ser motivada i s’ha de notificar a la persona sol·licitant, i s’han d’indicar les possibles reclamacions i els recursos que pot interposar i l’òrgan competent, així com els terminis de què disposa. La resolució s’ha d’emetre dins el termini màxim de dos mesos, computats a partir de la data d’entrada de la sol·licitud al Servei de Tràmits o des de l’aportació de la totalitat de les dades, informació i documentació exigida en aquest reglament. La coordinació de la Cogespe tramet una còpia de la resolució al treballador social d’atenció primària de la parròquia on resideix el sol·licitant.
Procediment especial per a les prestacions econòmiques d’urgència
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Per tal d’aconseguir l’agilitat i la celeritat que requereixen les prestacions de caràcter urgent, la tramitació s’ha d’ajustar al procediment especial següent: a) La sol·licitud es cursa directament al treballador social d’atenció social primària de la parròquia, que ha d’efectuar un informe-proposta de resolució i trametre-la en el termini màxim de 24 hores al titular de la Direcció de Benestar i Família, que l’ha de resoldre en el termini màxim de 48 hores. El treballador social tramet una còpia de la sol·licitud al Servei de Tràmits. b) Es pot eximir, atesa la urgència, l’aportació inicial d’algun dels documents generals exigits en aquest reglament. c) S’ha de fer arribar una còpia de la resolució a la Cogespe per unir-la a la còpia de la sol·licitud cursada per la via del Servei de Tràmits i informar-ne a la propera reunió de la Comissió esmentada. d) El termini màxim per resoldre i fer efectives aquestes prestacions és de tres dies hàbils. e) Aquestes prestacions, sempre que sigui possible, es fan efectives mitjançant modalitats de pagament a les entitats col·laboradores o efectuant el pagament directe a l’entitat que presti el servei o els subministri els materials, previstes als articles 15 i 16 d’aquest Reglament.
Extinció de les prestacions econòmiques assistencials
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Les prestacions econòmiques assistencials s’extingeixen pels motius següents: a) Mort del beneficiari. b) Compliment de l’objectiu o la finalitat de la prestació. c) Finalització del termini establert. d) Si es deixa de complir qualsevol de les condicions que van motivar l’atorgament. e) Incompliment dels compromisos adquirits en el PAI o el PAF. f) Si es donen les condicions per tenir dret a una altra prestació per la mateixa finalitat. g) Deixar de residir al Principat. h) Si es comprova que s’han omès o que s’han falsejat dades, informació o documents que van originar la concessió.
Confidencialitat
Capítol quart. Procediment per a la tramitació de les prestacions econòmiques assistencialsHistory →Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntària
Naturalesa
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →- Es crea la prestació econòmica ordinària per desocupació involuntària que es regeix pel que estableix el present Reglament, amb les peculiaritats que s’estableixen en el present capítol. 2. La prestació econòmica per desocupació involuntària té la condició de pensió temporal d’atenció social. El Govern afilia les persones beneficiàries a la seguretat social, com a cotitzants a la branca general i a la branca jubilació, en el percentatge corresponent a la classe A, descomptant al beneficiari el percentatge de cotització corresponent.
Concepte i objectiu
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →- La prestació econòmica per desocupació involuntària és atorgada pel Govern d’Andorra a favor dels treballadors que han quedat en situació de desocupació involuntària i que es comprometen a participar en accions de formació i capacitació laboral i a acceptar les propostes adequades de treball. 2. Es considera desocupació involuntària la situació en què es troba el treballador que tot i voler i poder treballar perd la feina totalment, de forma aliena a la seva voluntat. No es considerarà desocupació involuntària l’originada per l’acomiadament justificat del treballador, el desistiment unilateral del treballador sense motiu justificat i la resolució del contracte per mutu acord de les parts. 3. La prestació consisteix en una ajuda econòmica adreçada a l’atenció de les necessitats bàsiques i per l’accés a serveis i activitats essencials del treballador i la seva família, en els termes establerts en el present capítol.
Requisits
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →- Requisits generals. Els beneficiaris de les prestacions han de complir els requisits de caràcter general establerts a l’article 7 del Reglament de prestacions, excepte l’obligació familiar establerta a l’apartat e), i l’obligació d’acceptar i subscriure un pla d’atenció individual i familiar. 2. Requisits específics. A més dels requisits de caràcter general han de complir els específics següents: a) Tenir la condició de persona assalariada al moment en què es produeix la situació de desocupació involuntària. b) Tenir menys de 65 anys o, més de 60 anys, quan es gaudeixi d’una pensió d’invalidesa passada a vellesa. c) Trobar-se en situació de desocupació involuntària, sempre que el fet causant s’hagi produït a partir del primer de gener del 2009. d) Estar inscrit en el Servei d’Ocupació del Govern d’Andorra, com a sol·licitant de treball en situació de recerca, des de 45 dies naturals abans de la presentació de la sol·licitud de prestació econòmica. Aquest període s’incrementa en els dies corresponents a la compensació econòmica per comiat que eventualment hagi percebut el sol·licitant. e) Comprometre’s a participar de forma efectiva en les activitats de formació i en els itineraris actius d’inserció que s’estableixin des del Servei d’Ocupació. f) No rebutjar més d’una oferta de treball adequada, ni cap oferta de formació del Servei d’Ocupació. A aquests efectes s’entén per oferta adequada de treball les que es rebin relacionades amb les activitats professionals desenvolupades pel sol·licitant amb anterioritat o amb formacions rebudes relacionades amb el lloc ofert. g) Trobar-se en el moment del fet causant en situació d’alta o assimilada a l’alta i haver cotitzat a la CASS un període mínim de trenta-sis mesos al llarg dels darrers seixanta mesos, dels quals els 90 dies immediatament anteriors a la situació de desocupació, de forma ininterrompuda. h) No superar, a partir del moment en què es produeix la situació de desocupació involuntària que genera la sol·licitud, el llindar econòmic de cohesió social (LECS) i assolir, com a mínim, 185 punts del barem patrimonial, d’acord amb el que estableix l’article 12 del present Reglament.
Documentació
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →- Amb la sol·licitud de prestació en model oficial s’adjuntarà la documentació següent: a) La documentació general establerta a l’article 8 del Reglament de prestacions, excepte la referida als familiars que no cohabitin en el nucli familiar del sol·licitant. b) Acreditació documental de la situació de desocupació involuntària. c) El compromís subscrit d’inserció activa, segons el model oficial, que s’adjunta com a annex. d) Document de quitança o document equivalent de la relació laboral cobrada pel sol·licitant.
Obligacions del beneficiari
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →- Els beneficiaris tenen les obligacions generals establertes a l’article 9 d’aquest Reglament, excepte la corresponent al pla d’atenció individual o familiar, prevista a l’apartat a) que se suplirà pel compromís d’inserció activa, les contingudes en l’apartat f), i les excloses de manera expressa pel present capítol. 2. Complir les obligacions establertes al compromís d’inserció activa, especialment no rebutjar més d’una oferta de treball adequada ni cap oferta de formació, en els termes establerts a l’article 35.2.f) del present capítol.
Quantia
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →- La quantia de la prestació i de les pròrrogues serà equivalent al salari mínim oficial, amb el topall màxim del LECS que li correspongui en funció de la composició familiar, calculat d’acord amb l’article 12 del present Reglament de prestacions. 2. Si la sol·licitud es presenta abans del transcurs dels 45 dies d’inscripció en el Servei d’Ocupació establerts, la pensió es generarà des de la data en què efectivament es tingui dret. En cas que es presenti la sol·licitud amb posterioritat ho percebrà des del dia primer del mes següent a la presentació de la sol·licitud i la documentació exigida.
Durada
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →- La durada de la prestació és de sis mesos. Aquest període pot ser ampliat per un màxim de tres mesos més, quan el perceptor de la prestació continuï en situació de desocupació involuntària i tingui 55 anys o més o tingui persones a càrrec que cohabitin en el domicili familiar, que tinguin la consideració d’assegurades indirectes segons el contingut de l’article 13 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social. 2. La sol·licitud de pròrroga pels supòsits regulats en l’apartat precedent, haurà de ser tramitada 30 dies abans de l’expiració del termini de gaudiment de la prestació inicial. 3. En cas que la persona assalariada trobi feina abans d’acabar el període de percepció de la prestació ha de comunicar-ho a l’organisme gestor i aquesta prestació queda en suspens. Si la persona assalariada torna a quedar desocupada involuntàriament i reuneix els requisits establerts, podrà continuar percebent la part de la prestació pendent, sense esperar els 45 dies exigits a la sol·licitud inicial. 4. Un cop esgotat el període màxim de percepció de la prestació o de la pròrroga prevista en el paràgraf segon del present article, no es podrà tornar a sol·licitar la prestació fins a transcorreguts sis mesos.
Subsidiarietat, compatibilitat i complementarietat
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →D’acord amb el que estableix l’article 14 del present Reglament, la prestació econòmica per desocupació involuntària és subsidiària de qualsevol altra que pugui tenir dret el sol·licitant. Així mateix, és compatible amb altres prestacions o ajudes per finalitats diferents, si bé es comptabilitzarà la pensió com a ingrés, i també pot ser complementada, mitjançant convenis de col·laboració, amb prestacions i ajudes dels comuns o altres entitats públiques o privades.
Extinció
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntàriaHistory →El dret a la prestació de desocupació involuntària s’extingeix pels motius generals establerts a l’article 31 del Reglament de prestacions i dels específics següents: 1. Si es constata que el treballador realitza o ha realitzat alguna activitat remunerada durant el període de cobrament de la prestació. 2. Si rebutja més d’una oferta d’ocupació adequada o la participació activa en qualsevol dels cursos de formació oferts pel Servei d’Ocupació o per incompliment de qualsevol altre acord adquirit en el compromís d’inserció activa. 3. Per la finalització de la durada màxima de la prestació. 4. Complir 65 anys o 60 anys, quan es gaudeix d’una pensió d’invalidesa passada a vellesa. 5. Esdevenir pensionat d’una pensió que la normativa vigent impedeix la compatibilitat amb la realització d’una activitat laboral. 6. Per la pèrdua de la condició de resident. En cas d’exhauriment del termini de venciment de l’autorització de residència i treball, la prestació quedarà en suspens fins a la seva renovació.
Aspectes procedimentals
Capítol cinquè. Creació i regulació de la prestació econòmica per desocupació involuntòriaHistory →La tramitació de les prestacions de desocupació involuntària seguirà el procediment establert al capítol quart del reglament de prestacions amb les peculiaritats següents: 1. Informació general. A més dels serveis socials d’atenció primària de la parròquia de residència del sol·licitant també facilitarà informació el Servei d’Ocupació de Govern d’Andorra. 2. Informe de l’expedient i proposta. Es crea una comissió específica per a la gestió de les prestacions de desocupació involuntària, presidida pel secretari d’Estat de Salut, Benestar i Treball, o persona en qui delegui, i composta per un tècnic del Departament de Benestar i un altre del de Treball que efectuaran les tasques que l’article 28 del reglament encomana a la Cogespe. 3. Coordinació. Tot el procés de tramitació de les prestacions s’executarà de forma coordinada entre els departaments de benestar i de treball. El departament de benestar es fa càrrec de les funcions que li encomana el Reglament de prestacions i el de treball, a través del Servei d’Ocupació, realitzarà les següents: a) Determinar les polítiques de formació enteses com aquelles accions adreçades a organitzar les activitats formatives que possibilitin la capacitació laboral de les persones o sector de la població assalariada que, en determinats moments, es puguin veure afectades per situacions de desocupació involuntària. b) Oferir a les persones desocupades la realització d’aquelles formacions més adients al seu perfil i a la situació del mercat de treball. c) Afavorir el contacte entre oferents i demandants de llocs de treball, seleccionat i fent arribar als demandants de treball les ofertes d’ocupació més adients amb el seu perfil professional i formació. d) Inscriure i acreditar la inscripció del sol·licitant al Servei d’Ocupació. e) Informar el Departament de Benestar de qualsevol canvi de les condicions que van justificar l’atorgament de la prestació, quan en tingui coneixement. f) Gestió del pagament de les prestacions. 4. Per tal de garantir l’eficàcia i l’economia en la gestió d’aquestes prestacions, el Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social poden subscriure convenis de col·laboració pel pagament de la prestació econòmica de desocupació involuntària.
Llindars econòmics de referència per a l’any 2008
History →Llindar Econòmic de Precarietat (LEP): 695 euros mensuals Llindar Econòmic de Cohesió Social (LECS): 926 euros mensuals
Quanties màximes i topalls de les prestacions econòmiques assistencials
History →Prestació Quanties màximesTopalls D’urgència Per a manutenció 56 euros/setmana Per a allotjament 84 euros/setmana Allotjament i manutenció 140 euros/setmana Per retornar al país d’origen segons cost Per atendre altres situacions urgents segons cost Ordinàries Per cobrir necessitats bàsiques Per atendre situacions de precarietat Garantir LEP Per a l’habitatge segons cost Topall LEP Per prevenir situacions de marginació, evitar l’exclusió i fomentar l’autonomia Per a la socialització i el reforç escolar dels infants - Fixes durant el curs - Estades en períodes de vacances 80 euros/mes segons cost Topall LECS Per possibilitar que les persones grans i les persones amb discapacitat puguin continuar vivint a la llar: - Per cobrir les necessitats bàsiques - Per accedir als serveis indispensables Garantir LEP Segons cost Topall LECS Per fomentar l’accessibilitat: supressió de barreres arquitectòniques, ajudes tècniques i altres que facilitin l’autonomia Segons cost Topall LECS Per adaptar vehicles per a persones amb problemes de mobilitat Segons cost Per a l’accés a programes, activitats i serveis d’atenció social Per contribuir al pagament de guarderies i guardes d’infants a domicili 300 euros/mesTopall LECS Acolliment familiar Per a l’acolliment familiar d’infants Compensació acolliment 360,60 euros/mes Manutenció 150,50 euros/mes Altres despeses Segons cost Per a l’acolliment de dones víctimes de violència de gènere Contracte acolliment 322,50 euros Estada/dia 28,25 euros Per col·laborar en el procés de recuperació de les dones víctimes de violència de gènere Segons els preus públics que es fixin Topall LECS Per contribuir al Topall LECS pagament de la part social Dels serveis diürns d’atenció social i sociosanitària Dels serveis residencials d’atenció social i sociosanitària De caràcter excepcional segons costTopall LECS
Revisió del Reglament
History →En el termini d’un any el ministeri competent en matèria d’atenció social avaluarà els resultats d’aquest Reglament i en proposarà les modificacions que consideri necessàries. Annex 1 Barem de valoració patrimonial Patrimoni Punts assignats 1. Propietat de béns immobles de la llar 1.1. No disposa d’habitatges, terrenys ni locals 1.2. Disposa d’un habitatge, un terreny o un local1.3. Disposa de dos o més habitatges, terrenys o locals 50 15 0 2. Actius financers (accions o participacions en societats mercantils, estalvis, etc.) 2.2. Disposa de menys de 3000 euros 2.3. Disposa de 3001 a 9000 euros 2.4. Disposa de més de 9000 euros 50 40 0 3. Comerços 3.1. No en disposa3.2. Disposa d’un únic comerç 3.3. Disposa de dos o més comerços 130 105 0 4. Vehicles [1] 4.1. No en disposa 4.2. Disposa d’un únic automòbil tipus turisme 4.3. Disposa de dos o més automòbil tipus turisme 25 20 0 [1] A les persones amb discapacitat que hagin superat el barem de mobilitat establert pel Decret del 10-6-2004 d’aprovació del Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) i d’establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, se’ls assignarà 25 punts si disposen d’un vehicle i 20 si en tenen dos. * Pel que fa al càlcul dels terrenys es considerarà una unitat de terreny la que no superi els 500 m2 de superfície, dos unitats de terreny les que no superin els 1.000 m2 i tres unitats (o més) les que superin els 1.500 m2 de superfície. Cal tenir un mínim de 210 punts. Annex Compromís d’inserció activa Identificació del sol·licitant Compromís - Estar disponible per a la recerca activa d’ocupació i realitzar les accions necessàries per trobar-ne. - Acceptar l’oferta de col·locació adequada que li ofereixi el Servei d’Ocupació. - Participar en les accions d’informació, orientació, formació i capacitació que li proposi el Servei d’Ocupació adreçades a augmentar l’ocupabilitat. - Complir les obligacions establertes pel Servei d’Ocupació següents: 1. Notificar al Servei d’Ocupació qualsevol canvi que afecti el seu curriculum vitae o la seva situació laboral. 2. Presentar-se a les entrevistes concertades amb el Servei d’Ocupació o a les concertades amb els oferents d’ocupació. Lloc i signatura del sol·licitant. Aprovat per: Decret, del 19 de novembre del 2008, d'aprovació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d'atenció social Inclou modificacions de: Decret, del 25 de novembre del 2009, de modificació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, del 19 de novembre del 2008 Reglament, del 16 de setembre del 2009, de modificació del reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, del 19 de novembre del 2008 Derogat per: Reglament, del 23 de juny del 2010, regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social
Barem de valoració patrimonial
History →tercera. Revisió del Reglament Annex 1 Annex Capítol primer. Disposicions generals
Decret, del 25 de novembre del 2009, de modificació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, del 19 de novembre del 2008 Reglament, del 16 de setembre del 2009, de modificació del reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, del 19 de novembre del 2008
Reglament, del 23 de juny del 2010, regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social