Reglament pel qual s’estableixen els principis, les disposicions i els procediments generals relatius a la seguretat alimentària (Text refós sense caràcter oficial)

1. Aquest Reglament conté els principis, les disposicions i els procediments generals relatius a la seguretat alimentària i el funcionament del sistema d’alerta ràpida (RASFF). Així, es proporciona la base per assegurar un nivell elevat de protecció de la salut de les persones i dels interessos dels consumidors en relació amb els aliments, tenint en compte de manera particular la diversitat del subministrament d’aliments, inclosos els productes tradicionals. 2. Aquest Reglament estableix els principis generals aplicables als aliments i als pinsos en general, als temes que hi tenen un impacte directe o indirecte, i en particular a la seva seguretat. 3. Aquest Reglament s’aplica a totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució d’aliments i pinsos, però no s’aplica a la producció primària destinada a un ús domèstic privat, ni a la preparació, la manipulació i l’emmagatzematge domèstics d’aliments per al consum domèstic privat.

Capítol II. Principis generals de la legislació alimentària

1. La legislació alimentària persegueix un o diversos dels objectius generals de la protecció de la vida i de la salut de les persones, de la protecció dels interessos dels consumidors, incloses les pràctiques equitatives en el comerç dels aliments, tenint en compte, si escau, la protecció de la salut i del benestar dels animals, els aspectes fitosanitaris i del medi ambient. 2. La legislació alimentària pretén que hi hagi lliure circulació entre Andorra i els estats membres d’aliments i pinsos fabricats i comercialitzats de conformitat amb els principis generals i les prescripcions generals definits en aquest capítol. 3. Quan existeixin normes internacionals o s’estiguin a punt d’adoptar, es tindran en compte en l’elaboració o l’adaptació de la legislació alimentària.

1. Per assolir l’objectiu general d’un nivell de protecció alt de la salut i de la vida de les persones, la legislació alimentària s’ha de basar en l’anàlisi del risc, excepte en els casos en què aquest enfocament no s’adapti a les circumstàncies o a la naturalesa de la mesura. 2. La determinació del risc s’ha de fomentar en les proves científiques disponibles i s’ha de portar a terme de manera independent, objectiva i transparent. 3. La gestió del risc ha de tenir en compte els resultats de la determinació del risc, i l’opinió de l’autoritat competent, i també altres factors legítims per al tema en qüestió i el principi de precaució quan siguin aplicables les condicions previstes per l’article 5, paràgraf 1, amb la finalitat d’assolir els objectius generals de la legislació alimentària enunciats a l’article 3.

1. En els casos especials en què una avaluació de les informacions disponibles reveli la possibilitat d’efectes nocius per a la salut, però on hi hagi una incertitud científica, es poden adoptar mesures provisionals de gestió del risc, necessàries per garantir el nivell elevat de protecció de la salut, a l’espera d’altres informacions científiques per determinar de manera més completa el risc. 2. Les mesures adoptades en aplicació del paràgraf 1 han de ser proporcionades i no han d’imposar al comerç més restriccions de les necessàries per obtenir l’alt nivell de protecció de la salut, tenint en compte les possibilitats tècniques i econòmiques i altres factors considerats com a legítims en funció de les circumstàncies en qüestió. Aquestes mesures es revisaran en un termini de temps raonable, en funció de la naturalesa del risc per a la vida o la salut, i del tipus d’informacions científiques necessàries per aclarir la incertitud científica i fer una determinació més completa del risc.

Capítol III. Principis de transparència

Durant el procés d’elaboració, avaluació i revisió de la legislació alimentària s’ha de procedir a una consulta pública, oberta i transparent, ja sigui directament o mitjançant organismes representatius, excepte si la urgència del tema no ho permet.

Capítol IV. Requisits generals de la legislació alimentària

1. No s’han de comercialitzar els aliments que no siguin segurs. 2. Es considera que un aliment no és segur quan sigui: a) nociu per a la salut; b) no apte per al consum humà. 3. Per determinar si un aliment no és segur, cal tenir en compte: a) les condicions normals d’ús de l’aliment per als consumidors en cada etapa de la producció, del tractament i de la distribució; i b) la informació proporcionada al consumidor, inclosa la que ha de figurar a l’etiqueta, o altres dades que han d’estar a la seva disposició i que tenen a veure amb la prevenció d’efectes perjudicials per a la salut que es deriven d’un determinat aliment o categoria d’aliments. 4. Per determinar si un aliment és nociu per a la salut, cal tenir en compte: a) els probables efectes immediats, i a curt i llarg termini, de l’aliment sobre la salut, no només de la persona que el consumeixi, sinó també de la seva descendència; b) els possibles efectes tòxics acumulatius; c) la sensibilitat particular d’ordre orgànic d’una categoria específica de consumidors, quan l’aliment els està destinat. 5. Per determinar si un aliment no és apte per al consum humà, cal tenir en compte l’ús per al qual està destinat, i si està contaminat per una matèria entranya o per alguna altra causa, o està putrefacte, deteriorat o en estat de descomposició. 6. Quan un aliment, que no sigui segur, formi part d’un lot o d’una remesa d’aliments de la mateixa categoria o que corresponguin a la mateixa descripció, s’ha de pressuposar que la totalitat d’aliments continguts en aquest lot o aquesta remesa tampoc no són segurs, excepte si una avaluació detallada demostra que no hi ha proves que la resta del lot o de la remesa no sigui segura. 7. L’aliment que compleixi les disposicions específiques que regulin la innocüitat dels aliments s’ha de considerar segur pel que fa als aspectes inclosos en aquestes disposicions. 8. La conformitat d’un aliment amb les disposicions específiques que li siguin aplicables no impedirà que les autoritats competents puguin prendre mesures adequades per imposar restriccions a la seva comercialització o per a exigir-ne la retirada del mercat si hi ha raons per sospitar que, malgrat de la seva conformitat, l’aliment no és segur.

Sense perjudici de disposicions més específiques de la legislació alimentària, l’etiquetatge, la publicitat i la presentació dels aliments o dels pinsos, inclosos la forma, l’aparença i l’envasat, els materials d’envasat utilitzats, la manera com es disposen els aliments o els pinsos i el lloc on es mostren, així com les informacions que se n’ofereixen per qualsevol mitjà, no han d’induir a error al consumidor.

1. Els operadors d’empresa alimentària o de pinsos han de vetllar perquè, en totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució a les empreses que estan sota el seu control, els aliments o els pinsos compleixin els requisits de la legislació alimentària aplicables a les seves activitats, i han de comprovar que es respectin aquests requisits. 2. Les autoritats competents han de vetllar pel compliment de la legislació alimentària; i han de controlar i verificar que els operadors d’empresa alimentària i d’empresa de pinsos compleixin els requisits de la legislació alimentària en totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució. Amb aquest objectiu, s’ha de mantenir un sistema de controls oficials i altres activitats oportunes, incloent-hi activitats de comunicació pública sobre la seguretat i els riscos dels aliments i dels pinsos, la vigilància de la seguretat dels aliments i dels pinsos, i altres activitats de control que comprenguin totes les etapes de la producció, de la transformació i de la distribució. Les autoritats competents han de vetllar perquè les normes relatives a les mesures i sancions aplicables a les infraccions de la legislació relativa als aliments i de la legislació dels pinsos siguin efectives, proporcionades i dissuasòries. 3.

Capítol V. Sistema d’alerta ràpida (RASFF)

1. El sistema d’alerta ràpida, RASFF, està destinat a notificar els riscos directes o indirectes per a la salut humana que es deriven d’aliments o pinsos en què participen els estats membres, és a dir, els països europeus que disposen d’acords en aquest àmbit i en els quals la Comissió europea, en endavant “la Comissió”, n’és responsable de la gestió. 2. Quan el Govern disposi d’informació relativa a l’existència d’un risc greu, directe o indirecte, per a la salut humana derivat d’un aliment o d’un pinso, ho ha de notificar immediatament a la Comissió a través del sistema d’alerta ràpida. La Comissió ha de comunicar immediatament aquesta informació als membres de la xarxa. 3. El Govern ha de notificar immediatament a la Comissió a través del sistema d’alerta ràpida: a) les mesures que adopti per restringir la comercialització d’aliments o pinsos, la retirada del mercat o la recuperació si ja han estat subministrats als consumidors, amb la finalitat de protegir la salut humana contra un risc que exigeix una acció ràpida; b) les recomanacions als professionals o els acords que s’hi han establert per, voluntàriament o obligatòriament, prevenir, restringir o sotmetre a condicions especials la comercialització o l’eventual ús d’un aliment o un pinso, o bé imposar condicions especials, amb motiu d’un risc greu per a la salut de les persones que exigeixi una actuació ràpida; c) els rebutjos de lots, contenidors o carregaments d’aliments o pinsos que obeeixin a un risc directe o indirecte per a la salut humana efectuats per una autoritat competent en algun punt fronterer de la Unió Europea. La notificació ha d’anar acompanyada d’una explicació detallada de les raons de l’acció presa i ha d’anar seguida ràpidament d’informació suplementària, en particular, quan les mesures en què es basi la notificació es modifiquin o es retirin. La Comissió ha de transmetre immediatament als membres de la xarxa la notificació i la informació complementaria que hagi rebut conforme als paràgrafs primer i segon. 4. Quan s’envia a un país tercer un aliment o un pinso que hagi estat objecte d’una notificació en el sistema d’alerta ràpida, la Comissió ha de proporcionar a aquest país la informació corresponent. 5. Andorra ha d’informar immediatament la Comissió de les accions empreses o les mesures adoptades en rebre les notificacions i la informació complementària transmeses a través del sistema d’alerta ràpida. La Comissió ha de comunicar immediatament aquesta informació als membres de la xarxa.

Capítol VI. Infraccions i sancions

L’incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest reglament, en matèria d’higiene i de salut pública, són sancionats de conformitat amb l’establert en el títol X de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat. Els incompliments relatius als drets i interessos dels consumidors són sancionats de conformitat amb el què disposa el capítol sis de la Llei per la que es regulen els drets del consumidor i la seva protecció, de 31 de juliol de 1985. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 2 de desembre del 2009 Jaume Bartumeu Cassany Cap de Govern