Les activitats potencialment generadores d’un nivell de soroll alt i que són objecte d’aplicació de la Llei de la contaminació atmosfèrica i acústica, aprovada pel Consell General en la sessió de data 30 de desembre de 1985, pel que fa a contaminació per producció de sorolls, són entre altres les que s’indiquen a l’annex núm. 1, adjunt a aquest Reglament.

A l’efecte d’aquest Reglament, els sorolls es mesuren en decibels ponderats, d’acord amb l’escala normalitzada A (dBA).

El nivell de sorolls procedents de les activitats generadores i mesurades a l’interior d’un edifici receptor no pot superar els límits de 35 dBA durant el dia i els 28 dBA durant la nit, sigui quina sigui la zona de recepció a l’habitatge. En les zones comunes de l’edifici s’admet un augment del nivell sonor de 5 dBA. Aquests valors s’han de reduir a 30 dBA durant el dia i a 27 dBA durant la nit en els dormitoris d’habitatge. En tot cas, s’admeten els nivells d’increment sonor que s’especifiquen en el punt 6.f de l’annex núm. 2.

Els aparells elevadors, les instal.lacions de condicionament d’aire, els generadors de calor, la distribució i l’evacuació d’aigües i els altres serveis d’un edifici han de complir les prescripcions d’ubicació i d’aïllament que garanteixin un nivell de transmissió sonor no superior als límits màxims autoritzats per l’article 5, relatiu a nivells en ambients interiors.

Quan els locals destinats a espectacles o audicions musicals violin la normativa establerta en aquest reglament entre les 22 hores i les 8 hores, el ministeri responsable de medi ambient pot proposar com a mesura cautelar la suspensió immediata de l’activitat mentre no s’hagin realitzat les mesures correctores manades per l’Administració.

En casos excepcionals i prèvia autorització del Ministeri responsable de medi ambient, es poden adoptar diferents solucions que les presentades en aquest Reglament mentre es mantinguin els nivells sonors màxims establerts en aquest Reglament. Capítol II. Procediment sancionador

A l’efecte d’aquest reglament, són infraccions les accions o omissions comeses per les persones amb violació de les normes de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i acústica, d’altres disposicions legals o reglamentàries aplicables als supòsits i objectes d’aquella Llei.

La responsabilitat administrativa derivada de les infraccions s’exigeix a les persones físiques o jurídiques que hagin participat per acció o per omissió en la violació de les normes.

Quan la infracció sigui comesa en l’exercici d’una activitat subjecta al règim administratiu d’autorització o de concessió, n’és responsable el titular legítim, sense perjudici d’allò que disposa l’article anterior.

Cap infracció no pot ser castigada en via administrativa, sense instrucció i resolució prèvies del corresponent expedient administratiu sancionador, tramitat d’acord amb les normes d’aquest Reglament.

Les mesures que el Ministeri responsable de medi ambient adopti en aplicació de l’article anterior han de ser sempre proporcionades a la mesura que sigui menys carregosa per a les persones a qui afecti la intervenció governativa.

El procediment sancionador es regeix, en primer lloc, per les normes imperatives del Codi de l’Administració, aprovat per Llei de 29 de març de 1989; en segon lloc, per les normes d’aquest Reglament i, en tercer lloc, per les altres normes de l’ordenament jurídic que siguin d’aplicació, d’acord amb l’ordre de prelació legalment establert.

Tant l’òrgan responsable de medi ambient com el Govern, abans de prendre una decisió relativa a un expedient sancionador, poden demanar a les persones interessades, a altres òrgans de l’Administració pública o, si és el cas, a tercers que siguin experts o tècnics, tota mena de dictàmens, informes i aclariments o complements d’informació, necessaris per a la instrucció o la resolució de l’expedient de què es tracti. En aquests supòsits queden prorrogats els terminis legals o reglamentaris establerts.

Disposició transitòria Primera Segona Disposicions finals Primera Segona Tercera Annex núm. 1 Activitats potencialment generadores d’un alt nivell de soroll Annex núm. 2 Mesura i avaluació dels nivells sonors Annex núm. 3 Regulació del soroll que prové de les obres de construcció pública o privada, i de les instal·lacions en general Annex núm. 4 Locals públics destinats a activitats d’oci, d’espectacle o recreatives que disposin d’equip de música o que facin activitats musicals Exposició de motius El 31 de maig de 1989, s’ordenà la publicació del Decret relatiu a la reglamentació del control de la contaminació per producció de sorolls. El 26 d’abril de 1995, el Govern aprovà un Reglament del control de la contaminació per producció de sorolls, amb l’objectiu de definir uns nivells de soroll admissibles que s’adaptessin més a la realitat del país. Després d’un any, s’han constatat certes mancances en l’aplicació d’aquest Reglament, sobretot en la tramitació i la resolució dels expedients relacionats amb els locals públics que disposen d’equips de música o fan activitats musicals. Aquesta nova reglamentació permet una resolució més ràpida de cada cas i una adequació millor amb la Llei. Vista la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, aprovada pel Consell General en la sessió del dia 30 de desembre de 1985, el Govern acorda la publicació i l’aplicació del present Reglament, que modifica l’anterior principalment en l’apartat que regula els locals musicals. Capítol I. Regles generals

Correspon el Ministeri responsable de medi ambient l’exercici de les competències a què es refereix l’article 21 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica.

Les activitats generadores no poden produir en el medi ambient exterior cap soroll que sobrepassi, tenint en compte les zones de recepció del so i els horaris, el límits següents: Zona de recepció Nivell sonorExterior màxim (dBA) dia nit Zona d’ús industrial 65 55 Totes menys la zona industrial 55 45 S’entén com a dia el període comprès entre les 8 i les 22 hores; la resta de les hores del total de 24 integren el període de la nit. Per zona d’ús industrial s’entén la que tingui aquesta consideració dins dels plans d’ordenació o ordinacions urbanístiques de les corporacions locals. Independentment dels valors anteriors, s’admeten els increments de nivell sonor que s’especifiquen en l’apartat 6.e de l’annex núm. 2. En aquelles vies de comunicació en què el trànsit és la causa d’elevació del nivell sonor ambiental, a l’hora d’aplicar mesures s’ha de tenir en compte el que s’indica a l’annex núm. 2, apartat 6.d.

D’acord amb el que disposa l’article 23 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica, les activitats o situacions generadores d’un nivell de soroll alt han de posseir l’aïllament acústic necessari o, en tot cas, reduir els nivells sonors, per evitar la transmissió dels nivells indicats als articles 4 i 5, relatius, respectivament, a la producció de sorolls en el medi ambient exterior i en l’interior.

Les condicions en què s’han d’efectuar els treballs temporals i nocturns així com els de les instal.lacions i els equipaments en general d’edificis s’especifiquen a l’annex núm. 3.

Les condicions en què s’han d’efectuar les activitats d’oci, d’espectacle o recreatives que disposin d’equip de música o que facin activitats musicals s’especifiquen a l’annex núm. 4.

Cap infracció pot ser sancionada al mateix temps en via penal i en via administrativa. El procediment administratiu queda suspès d’ofici fins que no es dicti sentència judicial i que aquesta sigui ferma en el procediment penal.

La responsabilitat per infraccions comeses per les persones jurídiques, si és procedent, s’exigeix a les persones físiques encarregades de la seva administració i representació, i també a les persones que tinguin càrrecs als quals corresponguin el control i el funcionament de l’entitat.

El règim aplicable a la tipicitat legal o a la classificació de les infraccions i a les sancions és l’establert als articles 31 a 37, ambdós inclosos, de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i acústica.

Sense perjudici de les sancions previstes als articles 31 a 37, ambdós inclosos, de la Llei sobre contaminació atmosfèrica i acústica, el Ministeri responsable de medi ambient pot ordenar l’adopció de mesures necessàries o convenients per prevenir, corregir o eliminar els efectes danyosos o les conseqüències lesives per als interessos públics o privats, dels fets o actes determinants d’alguna infracció tipificada a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica.

El Ministeri responsable de medi ambient, realitza els actes, els tràmits de la instrucció i la proposta de resolució de tots els expedients administratius sancionadors de les infraccions a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i acústica.

El procediment sancionador pot ser iniciat d’ofici, mitjançant resolució del Govern, a proposta del Ministeri responsable de medi ambient, o bé a iniciativa de la persona interessada, mitjançant sol.licitud formulada per escrit signat per la persona interessada o pel seu representant.

En el curs de la instrucció totes les persones interessades i, si és el cas, les persones afectades per la infracció, han d’aportar a l’òrgan administratiu instructor de l’expedient, dins del termini màxim de 10 dies hàbils, tots els documents, les informacions, les proves i les indagacions que esdevinguin necessaris o convenients a la fi de la resolució de l’expedient.

Tots els locals destinats a espectacles o audicions musicals que des d’abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament disposin d’equips de música o estiguin desenvolupant activitats musicals disposen d’un termini màxim d’un any a partir de 15 dies posteriors a la data de la seva publicació per complir les prescripcions establertes a l’|annex 4 d’aquest Reglament. Segona Transcorregut el termini establert en la disposició transitòria primera, i en el cas que no es compleixin les normes establertes en aquest Reglament, es pot suspendre l’activitat com a mesura cautelar. Disposicions finals Primera Es deroga el Reglament relatiu a la reglamentació del control de la contaminació acústica aprovat pel Govern en la sessió del dia 26 d’abril de 1995. Segona S’autoritza el Ministeri responsable de medi ambient a elaborar els impresos complementaris determinats en el present Reglament. Tercera Aquest Reglament entrarà en vigor al cap de 15 dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 3 de maig de 1996 Marc Forné Molné Cap de Govern Annex núm. 1 Activitats potencialment generadores d’un alt nivell de soroll Les activitats potencialment generadores d’un nivell de soroll alt són les següents: 1. Activitats industrials 1.1. Elaboració de productes de molí 1.2. Elaboració de pinsos 1.3. Fàbrica de gènere de punt 1.4. Fàbrica de soles encunyades 1.5. Indústries de primera transformació de la fusta 1.6. Indústries de segona transformació de la fusta, excepte fabricació de material i articles derivats de fusta (torneria, modelatge) 1.7. Fabricació de mobles de fusta 1.8. Fabricació de mobles metàl.lics 1.9. Tipografies i impremtes 1.10. Indústries de la premsa 1.11. Obtenció de colorants i pigments en general 1.12. Serrat, tallat i polit de la pedra 1.13. Serrat, tallat i polit del marbre 1.14. Trituració de pedra i la seva classificació 1.15. Fabricació d’articles de fumisteria 1.16. Fabricació d’articles derivats del ferro 1.17. Fabricació de recipients metàl.lics 1.18. Construccions metàl.liques i caldereria 1.19. Construcció de maquinària 1.20. Fabricació d’aglomerats asfàltics i formigonats 1.21. Edificacions, obres públiques i implantació de xarxes de serveis 2. Locals públics destinats a activitats d’oci, d’espectacle o recreatives 2.1. Cinemes 2.2. Teatres 2.3. Acadèmies, sales de festa, balls i discoteques 2.4. Bars i restaurants La present classificació no exclou la vigilància necessària i les consegüents mesures sobre activitats que no hi figuren, que poden generar un nivell sonor superior als límits establerts en aquest Reglament. Annex núm. 2 Mesura i avaluació dels nivells sonors 1. Els mesuraments s’han de fer per separat en funció de si la immissió és interior o exterior (que depèn del focus emissor i la transmissió del soroll): a. Quan la transmissió del soroll sigui per via aèria i la font de soroll es trobi a l’exterior de l’edifici receptor, la immissió és ambient exterior. b. Quan la transmissió sigui estructural i la font de soroll es trobi en el mateix edifici, o en contigüitat amb el receptor, la immissió és ambient interior. 2. Els mesuraments s’han de fer sempre en els emplaçaments i moments en què el nivell sigui més alt o hi hagi més percepció, sempre que aquestes condicions siguin representatives del funcionament de la font de soroll. 3. Els responsables de fonts generadores de sorolls, tant a l’aire lliure com en establiments o locals, han de facilitar al personal del ministeri competent en matèria de contaminació acústica l’accés a les seves instal·lacions o als focus d’emissió de sorolls, i han de posar en funcionament els aparells en les diverses velocitats, càrregues o marxes que se’ls indiquin perquè pugui presenciar tot el procés operatiu. 4. Condicions del mesurament en ambient interior: a. Els mesuraments s’han de fer en condicions meteorològiques que no puguin alterar els resultats. b. Els mesuraments s’han de fer, preferentment, en sales sensibles al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, aules escolars, despatxos d’oficines o altres assimilables); en cas de no haver-hi sales sensibles, es poden utilitzar altres emplaçaments d’interior. c. Durant el mesurament, les portes i finestres de la sala han d’estar tancades. d. Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament absorbent, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats. e. Durant els mesuraments, és recomanable que només el tècnic es trobi a l’interior de la sala i permetre com a màxim una segona persona com a observadora. f. S’han d’utilitzar almenys tres posicions discretes distribuïdes de manera uniforme a l’interior de la sala i on preferentment passen més temps les persones afectades. Aquestes posicions han de complir els requisits següents: i. La distància entre punts ha de ser d’almenys 0,7 m. ii. La distància entre punts i parets o altres superfícies ha de ser d’almenys 0,5 m. iii. La distància entre punts i finestres ha de ser d’almenys 1 m. iv. L’altura del micròfon se situarà entre 1,2 i 1,5 m, i l’equip es fixarà sobre un trípode o suport. v. Els punts no han d’estar alineats de manera que formin un pla imaginari paral·lel amb les parets. vi. En cas que per dimensions no es puguin aplicar les condicions anteriors, els mesuraments es faran des del centre de la sala. vii. Per a sales petites (menys de 75 m3) i/o presència de soroll de baixa freqüència, una de les tres posicions s’ha de situar en una de les cantonades. Aquest punt se situarà a 0,5 m de les parets adjacents i a una altura entre 0,5 i 1,5 m. 5. Condicions del mesurament en ambient exterior: a. Els mesuraments s’han de fer en condicions representatives de l’indret on es mesura, i cal registrar la temperatura i la humitat de l’aire. La velocitat del vent en el punt de mostreig no ha de superar els 5 m/sg i cal utilitzar sempre pantalla antivent. b. En edificacions, l’equip se situarà sempre que sigui possible al centre de les finestres obertes a l’exterior, amb el micròfon alineat amb el pla de les finestres, amb aquestes finestres obertes i preferentment en sales sensibles al soroll, i a una altura mínima d’1,3 m. c. A peu de carrer o des de l’exterior dels edificis, l’equip s’ha de situar sempre proper a les edificacions amb façanes amb sales d’ús sensible al soroll: i. A una altura d’entre 1,5 i 4 metres. ii. Si l’equip es troba entre 0,5 i 2 metres davant d’una superfície reflectora, i sempre que el front d’ones arribi al micròfon de manera perpendicular a la superfície reflectora, es podrà aplicar una correcció de 3 dB degut a les reflexions que es poden generar. d. En les zones encara no construïdes, però destinades a l’edificació, el punt de mesurament s’ha de situar provisionalment en el límit de propietat. e. En tots els casos, l’equip s’ha de situar sobre un trípode o suport, amb un angle d’entre 0º i 45º respecte al terra i dirigit cap a la font de soroll que s’estigui mesurant. 6. Determinació dels nivells d’immissió: a. Per obtenir mesuraments representatius, s’han de dur a terme com a mínim tres mesuraments, els quals es consideraran vàlids quan la desviació màxima entre ells no superi els 3 dB(A). Es permeten desviacions superiors, que cal justificar tècnicament, com en casos de sorolls de tipus impulsiu o en mesuraments en ambient interior de punts situats en cantonades. b. El resultat és la mitjana energètica dels tres mesuraments. c. L’índex utilitzat és el nivell equivalent, ponderat A, LAeq, amb un temps d’integració que depèn del tipus de soroll avaluat: i. Per a sorolls de tipus continu, el temps de mesura mínim serà d’1 minut. ii. Per a sorolls de tipus variable, el temps de mesura mínim és de 3 minuts. iii. Per a sorolls de tipus impulsiu o de tipus cíclic, el mesurament ha de recollir un mínim d’esdeveniments o cicles suficientment representatiu. d. Cal valorar el nivell del soroll residual; el nivell sonor existent és en el mateix punt de mesura quan no estigui en funcionament la font que s’està avaluant. Per caracteritzar el soroll residual és important que es mantinguin les condicions d’entorn del moment que es van prendre els mesuraments amb la font en marxa. En el cas que la font no es pugui aturar, s’ha de buscar un indret de característiques semblants i que no es trobi influenciat per la font de soroll que s’està avaluant: i. Els mesuraments del nivell del soroll residual han de seguir les directrius dels punts 6.a, 6.b i 6.c. e. Els increments de nivell sonor admesos en ambient exterior segons el nivell de soroll residual són els següents: I. Quan el soroll residual sobrepassi els 0 dBA i fins a 5 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 3 dBA. II. Quan el soroll residual sobrepassi els 5 dBA i fins a 10 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 2 dBA. III. Quan el soroll residual sobrepassi els 10 dBA i fins a 15 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més d’1 dBA. IV. Quan el soroll residual sobrepassi els 15 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual. f. Els increments de nivell sonor admesos en ambient interior segons el nivell de soroll residual són els següents: i. Quan el soroll residual sobrepassi els 0 dBA i fins a 3 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 3 dBA. ii. Quan el soroll residual sobrepassi els 3 dBA i fins a 8 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, no pot incrementar el soroll residual més de 2 dBA. iii. Quan el soroll residual sobrepassi els 8 dBA i fins a 12 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, no pot incrementar el soroll residual més d’1 dBA. iv. Quan el soroll residual sobrepassi en més de 12 dBA els màxims estipulats en l’article 5, la font generadora no pot incrementar el soroll residual. g. En el mesurament i l’avaluació d’obres majors segons les defineix el Reglament de construcció, i per a les infraestructures de transport viàries i aèries, l’índex utilitzat és el nivell equivalent, ponderat A, LAeq, avaluat durant tot el període diürn o nocturn. Els mesuraments s’han de fer de manera contínua durant tot el període d’avaluació o mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll de l’obra, amb un temps d’integració que depèn del comportament temporal de les fonts de soroll. 7. Abans i després dels mesuraments s’ha de fer una verificació acústica del sonòmetre mitjançant un calibrador acústic, per garantir un marge de desviació màxima de ±0,5 dB respecte al valor de referència del calibrador. 8. La instrumentació utilitzada en els mesuraments ha de complir les especificacions de tipus 1 definides en les normes IEC 61672 i IEC 61260, pel que fa als sonòmetres, i a la IEC 60942 per als calibradors acústics, o en qualsevol altra norma posterior que les substitueixi. 9. Sonòmetres, calibradors sonors i sensors acústics han de ser verificats anualment per un laboratori acreditat que compleixi la norma ISO/IEC 17025, o una entitat degudament autoritzada, per fer-se càrrec dels assaigs i les calibracions dels equips que garanteixin la traçabilitat metrològica de les normes. 10. L’ús de sensors acústics queda restringit per al control en continu de les obres, l’elaboració de mapes de soroll o cadastres sonors i els usos que ministeri competent en matèria de contaminació acústica determini. Annex núm. 3 Regulació del soroll que prové de les obres de construcció pública o privada, i de les instal·lacions en general Regulació del soroll que prové de les obres de construcció 1. Els treballs temporals, com les d’obres de construcció i de serveis públics o privats, no poden fer-se entre les 22 h i les 8 h de l’endemà si produeixen un increment sobre el nivell de fons dels nivells sonors en els receptors propers. 2. S’exceptuen de la prohibició de treballar en hores nocturnes les obres públiques d’interès general i els treballs de serveis tant públics com privats de caràcter urgent que, per urgència o perill i pels seus inconvenients, no puguin fer-se de dia. 3. El soroll produït per totes les obres degut al seu caràcter temporal i excepcional es regula amb els següents valors límit exteriors en horari diürn: a. Receptor ús educatiu o sanitari: 70 dB(A). b. Receptor ús residencial o comercial: 75 dB(A). c. Receptor ús industrial: 80 dB(A). En ambient interior, es permet un increment de 10 dB(A) sobre els valors límit de l’article 5 del Reglament, sempre que s’hagin fet convenis i acords entre el contractista i els receptors sensibles afectats per minimitzar les molèsties per soroll. 4. Els nivells d’emissió sonora de la maquinària utilitzada en les obres han de complir les prescripcions que estableixi la normativa vigent, ja siguin estatals o fixades per directives europees, i que regulen les emissions sonores de màquines d’ús a l’aire lliure. 5. Els equips utilitzats en les obres han de ser tècnicament els més eficients i el seu ús ha de seguir les bones pràctiques per minimitzar la contaminació acústica generada. 6. En totes les obres que per les seves característiques hagin de treballar en el conjunt de tots els supòsits següents: a. Treballs d’excavació en roca o perforacions. b. Ús de maquinària pesant. c. Existència de receptors sensibles al soroll a una distància inferior a 100 metres del perímetre de l’obra. O en totes les obres que el ministeri responsable del medi ambient requereixi per motius de queixes o denúncies o per zones de sensibilitat ambiental, el promotor de l’obra ha de fer un estudi preliminar d’impacte acústic de l’activitat de l’execució de l’obra. 7. Tot projecte de construcció que es trobi en les casuístiques de l’apartat anterior ha de contenir un estudi preliminar d’impacte acústic coherent amb el contingut de l’obra. L’estudi preliminar d’impacte acústic ha d’estar subscrit per un tècnic competent. La inclusió d’aquest estudi preliminar d’impacte acústic en el projecte d’execució de l’obra és un requisit necessari per al visat, si escau, a càrrec del col·legi professional corresponent i l’expedició de la llicència urbanística o altres autoritzacions i tràmits per part de l’Administració pública. L’estudi preliminar d’impacte acústic ha d’incloure obligatòriament una partida pressupostària destinada al compliment dels nivells normatius, la qual s’ha d’incorporar al pressupost del projecte constructiu. 8. El contractista, abans de l’inici d’obra, ha de presentar a la direcció facultativa un projecte d’impacte acústic, perquè l’aprovi. El projecte d’impacte acústic ha de complir els requisits de les guies tècniques que el ministeri responsable del medi ambient desenvolupi. El projecte d’impacte acústic ha d’analitzar, estudiar, desenvolupar i complementar les previsions contingudes a l’estudi preliminar d’impacte acústic, en funció del sistema d’execució de l’obra que prevegi el contractista, així com preveure’n totes les fases, l’ha de redactar un tècnic competent que disposi de coneixements d’acústica i l’han de signar l’autor, el responsable de l’empresa contractista, en senyal de conformitat, i la direcció facultativa, en senyal de validació. 9. El promotor ha de presentar, abans de començar l’obra, el projecte d’impacte acústic, aprovat per la direcció facultativa, al ministeri responsable del medi ambient, mitjançant el tràmit de comunicació de l’inici dels treballs. La comunicació d’inici d’obra ha de contenir, com a mínim, la informació següent: - Data de l’avís: - Adreça exacta de l’obra: - Promotor (nom i contacte): - Tipus d’obra: - Direcció facultativa (nom i contacte): - Contractista/es (nom/s i contacte/s): - Interlocutor designat pel contractista en matèria d’impacte acústic (nom i contacte): - Data prevista de l’inici d’obra: - Durada prevista dels treballs a l’obra: El ministeri de medi ambient lliura un rebut de la recepció del projecte. Aquesta comunicació únicament dona fe de les mesures previstes per a l’obra en concret i en cap cas no pressuposa l’aprovació per part del Govern de les mesures projectades. En el transcurs de l’obra qualsevol proposta de modificació del projecte d’impacte acústic l’ha d’aprovar la direcció facultativa. 10. El contractista ha de designar a càrrec seu una persona responsable tant d’informar de les fases constructives i el soroll que generaran com de mediar amb els receptors sensibles afectats per l’entorn de l’obra. Aquesta persona ha de ser imparcial i neutral, en una mediació, i serà l’encarregada de facilitar el diàleg i l’entesa entre les parts, en cas que hi hagi denúncies i queixes per sorolls provocats per l’obra. 11. Les obres que es trobin en els supòsits del punt 6 han d’aplicar les mesures preventives i correctores següents per poder desenvolupar l’obra: a. Els motors de combustió han d’anar equipats amb silenciadors de gasos de combustió i sistemes esmorteïdors de soroll i vibracions. b. Els motors de les màquines s’han d’aturar quan no s’utilitzin. c. La maquinària ha de disposar d’elements silenciadors, sempre que els admeti. d. Els grups electrògens i compressors han de funcionar amb tots els elements de protecció tancats. e. En els generadors elèctrics que s’instal·lin a la via pública, i per durades superiors a tres mesos, el generador ha de ser substituït per una escomesa elèctrica, excepte en les obres d’urbanització. f. Apantallaments acústics perimetrals fixos de 3 metres d’alçària. g. Tancament perimetral de la maquinària fixa i allunyada de les zones més properes als receptors. h. Apantallament perimetral de la maquinària pesant i mòbil amb apantallaments mòbils a prop. i. Comunicació al veïnat de les fases constructives i el soroll que es generarà, a través de la persona mediadora definida al punt 10, així com l’obligació de posar a disposició dels veïns un mitjà de contacte amb el mediador (telèfon, adreça electrònica, etc). j. Controls inicial i periòdics de les fases de construcció representatives. k. Si és necessari, també caldrà fer convenis i acords entre el contractista i els receptors sensibles afectats per minimitzar les molèsties per soroll. 12. Per a la resta d’obres s’han d’aplicar, com a mínim, les mesures preventives i correctores següents per poder desenvolupar l’obra: a. Els motors de combustió han d’anar equipats amb silenciadors de gasos de combustió i sistemes esmorteïdors de soroll i vibracions. b. Els motors de les màquines s’han d’aturar quan no s’utilitzin. c. La maquinària ha de disposar d’elements silenciadors, sempre que els admeti. Els grups electrògens i compressors han de funcionar amb tots els elements de protecció tancats. d. En els generadors elèctrics que s’instal·lin a la via pública, i per durades superiors a tres mesos, el generador ha de ser substituït per una escomesa elèctrica, excepte en les obres d’urbanització. e. Tancament perimetral de la maquinària fixa i allunyada de les zones més properes als receptors. f. Apantallament perimetral de la maquinària pesant i mòbil amb apantallaments mòbils a prop. 13. El contractista i la direcció facultativa han de vetllar solidàriament per l’estricte compliment del projecte d’impacte acústic; per això serà necessari que el promotor de l’obra disposi d’un servei de vigilància acústica de l’obra, per comprovar que no se sobrepassen els límits definits al punt 3 d’aquest annex. En cas que es comprovi que se sobrepassen els nivells acústics permesos per aquest Reglament, el servei de vigilància acústica ho ha de posar en coneixement del contractista i de la direcció facultativa, per tal que el contractista modifiqui el projecte d’impacte acústic i s’incorporin noves mesures per donar compliment als límits permesos, prèvia validació de la direcció facultativa. S’han de formalitzar al llibre d’obra totes les anotacions relatives a les ordres, les instruccions i les indicacions pertinents per a la correcta execució del projecte acústic. Aquestes ordres tenen caràcter vinculant i són de compliment obligat. El promotor ha de posar a disposició del ministeri responsable del medi ambient els resultats de la vigilància ambiental, en cas que ho sol·liciti. 14. Les administracions implicades, comuns i ministeris del Govern, poden actuar d’ofici, per compte propi o mitjançant empreses externes, per fer inspeccions o mesuraments acústics per tal de comprovar que l’obra es porta a terme segons les condicions i els nivells màxims fixats. Regulació del soroll de les instal·lacions en general 1. No es permet l’establiment de màquines i instal·lacions que originin en edificis pròxims nivells sonors en les zones de recepció superiors als límits establerts en els articles 4 i 5 d’aquest Reglament. 2. Els equips de les instal·lacions d’aire condicionat, airejament o refrigeració, com poden ser ventiladors, extractors, unitats condensadores i evaporadores, compressors, bombes, torres de refrigeració i altres de similars, no han d’originar en els edificis contigus o pròxims nivells sonors superiors als límits establerts en els articles 4 i 5 d’aquest Reglament. 3. En cas d’instal·lar màquines o òrgans en moviment, de qualsevol instal·lació, en o sobre parets mitgeres, sostres, forjats o altres elements estructurals de les edificacions, aquestes màquines han de disposar dels elements antivibratoris adequats per evitar la transmissió de vibracions cap a l’estructura de l’edifici, la idoneïtat dels quals ha de justificar-se suficientment en els projectes corresponents. 4. La instal·lació al terra dels elements esmentats en l’apartat anterior també requereix que s’instal·lin adequadament interposant dispositius antivibratoris entre l’element generador i el terra, la idoneïtat dels quals ha de justificar-se suficientment en els projectes corresponents. 5. Els conductes per on circulen fluids en règim forçat han de disposar de dispositius antivibratoris. 6. La connexió d’equips per al desplaçament de fluids, com és el cas d’instal·lacions d’airejament, climatització i aire comprimit, en conductes i canonades, s’ha d’efectuar mitjançant preses o dispositius elàstics. 7. Els primers trams tubulars i conductes i, si cal, la totalitat de la xarxa s’han de suportar mitjançant elements elàstics per evitar la transmissió de sorolls i vibracions a través de l’estructura de l’edifici. 8. En travessar parets, les conduccions tubulars i els conductes ho han de fer sense anar collats a la paret i amb un muntatge elàstic d’eficàcia provada. Annex núm. 4 Locals públics destinats a activitats d’oci, d’espectacle o recreatives que disposin d’equip de música o que facin activitats musicals 1. Totes les activitats que disposin d’equip de música o que facin activitats musicals que produeixen nivells sonors interiors iguals o superiors a 85 dBA han d’instal.lar obligatòriament un limitador de potència acústica. La regulació del limitador l’ha de realitzar un tècnic autoritzat i competent, sense perjudici de les verificacions que pot dur a terme el Ministeri responsable de medi ambient. El limitador ha de permetre un nivell màxim interior de 110 dBA. Aquest nivell pot ser disminuït, d’acord amb el Reglament, en el cas que existeixi una denúncia. A aquest efecte s’ha de presentar el Ministeri responsable de medi ambient un certificat de regulació del limitador que precisi el nivell sonor màxim permès per l’equip, signat per un tècnic autoritzat i competent. El dispositiu limitador de la potència acústica ha d’instal.lar-se obligatòriament en les condicions que a continuació es determinen: Els senyals elèctrics provinents dels diferents dispositius com micròfons, magnetòfons, video-reproductors, etc. han de connectar-se únicament i exclusiva a les taules de barreja de sons, d’on han de sortir els senyals als dispositius limitadors. Queda prohibit modificar la situació i la direccionalitat dels altaveus o substituir-los per altres models una vegada s’hagi procedit al precinte de la instal.lació. Els equips limitadors han d’estar instal.lats en un lloc del local on es desenvolupa l’activitat fàcilment localitzable i inspeccionable a simple vista, sense necessitat de desmuntar cap element. El limitador instal.lat ha de complir els requisits mínims següents: mesurar contínuament en dBA la pressió acústica existent, mitjançant un captador del senyal de so instal.lat a l’interior del local. disposar d’un nivell màxim d’alarma que ha de permetre limitar el nivell d’emissió interna del local, amb un temps de penalització que pugui ser programat. disposar d’un registrador i d’un comptador d’incidències i d’intents de manipulació indeguts del limitador o del seus components, fins i tot de factors externs, com instal.lació d’equips musicals no lligats al limitador. disposar d’un sistema que garanteixi una màxima inviolabilitat total. disposar d’un sistema autònom de subministrament d’energia. Abans de ser instal.lat, el limitador ha de ser autoritzat pel Ministeri responsable de medi ambient, després de la presentació prèvia de la documentació tècnica adequada,. L’avaria del limitador comporta la prohibició cautelar de l’activitat musical entre les 22 hores i les 8 hores. 2. Tots els locals amb nivell sonor musical interior igual o superior a 85 dBA han de fer la seva activitat amb les portes i les finestres tancades. Amb aquesta finalitat s’exigeix la instal.lació de doble porta amb tancament automàtic i aire condicionat. 3. En locals de nova implantació, en locals on es realitzin reformes importants (modificacions dels tancaments interiors...), o en locals existents que es destinin a activitats d’oci, d’espectacle i recreatives que disposin d’equip de música o que facin activitats musicals que produeixen nivells sonors interiors iguals o superiors a 85 dBA ha d’assegurar-se el compliment d’aquest reglament, considerant-se un nivell acústic interior de 110 dBA. A aquest efecte, s’ha de presentar al Ministeri responsable de medi ambient: el projecte o estudi tècnic justificatiu de l’aïllament acústic corresponent signat per un tècnic autoritzat i competent, segons el que preveu el present Reglament en finalitzar les obres d’adequació, un certificat signat un per tècnic autoritzat i competent Amb la presentació d’aquesta documentació queda autoritzada l’activitat, sense necessitat de la revisió per part dels serveis del Govern, l’autorització esmentada no pressuposa que l’Administració ratifiqui que les instal.lacions estan en conformitat amb les exigències del present Reglament. 4. Qualsevol activitat que disposi d’equip de música o que faci activitats musicals que produeixi un nivell sonor interior inferior a 85 dBA ha d’instal.lar un equip limitador en cas que no compleixin les especificacions definides en aquest Reglament. 5. En el cas que no compleixi les normes especificades en l’article 5 d’aquest Reglament, queden prohibides com a mesura cautelar les audicions en directe en locals tancats. 6. S’ha de procedir a una revisió acústica del local, realitzada per un tècnic autoritzat i competent, cada cinc anys. 7. El Ministeri responsable de medi ambient pot revisar en qualsevol moment els projectes i els estudis corresponents i les instal.lacions en fase d’execució o acabades, ell mateix o mitjançant empreses d’inspecció i control, per comprovar el compliment de les disposicions del present Reglament. El personal del Ministeri responsable de medi ambient està facultat per precintar en qualsevol moment els limitadors de potència acústica a fi de garantir el compliment del present Reglament. Aprovat per: Edicte, del 3 de maig de 1996, pel qual s'ordena la publicació del Reglament del control de la contaminació acústica Inclou modificacions de: Correcció d’errata del 16 de febrer del 2022 del Decret 26/2022, del 19 de gener del 2022, de modificació del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig del 1996. Decret 26/2022, del 19 de gener del 2022, de modificació del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996 Derogat per: XXXXXXXX