Decret del 29 d’octubre del 2008 pel qual s’aprova el Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris

Capítol primer. Infraccions

única Els expedients disciplinaris en tràmit a l’entrada en vigor d’aquest Reglament es regulen per les disposicions anteriors, llevat que les d’aquesta norma siguin més beneficioses per a la persona subjecta a expedient.

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquest Reglament o que el contradiguin.

Aquest Decret del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 29 d’octubre del 2008 Per delegació Conxita Marsol Riart Ministra de Presidència Aprovat per: Decret, del 29 d’octubre del 2008, pel qual s’aprova el Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris Modificat íntegrament per: Reglament, del 14 de gener del 2009, de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris, de 29 d’octubre del 2008 Inclou modificacions de: No hi ha resultats per a la cerca. No hi ha resultats per a la cerca. Derogat per: No hi ha resultats per a la cerca.

Les infraccions disciplinàries comeses pels interns poden ser faltes molt greus, greus i lleus.

Són faltes molt greus: a) Les agressions, amenaces o coaccions a les autoritats, als agents de l’autoritat, als membres del personal, als visitants o als interns. b) Calumniar, injuriar, insultar i faltar greument al respecte a les autoritats, als agents de l’autoritat, a membres del personal o a visitants. c) La desobediència a les ordres rebudes d’autoritats i funcionaris en l’exercici de les seves funcions. d) La participació en motins o accions col·lectives contra el règim o l’ordre penitenciari, i la inducció o la instigació a uns o altres fets. e) Intentar, facilitar o consumar la pròpia evasió o la dels altres. f) Els actes de resistència activa i greu a les ordres rebudes d’autoritats o funcionaris en l’exercici de les seves funcions. g) Inutilitzar deliberadament les dependències, els materials o els efectes de l’establiment o les pertinences d’altres persones, causant-hi danys de quantia elevada. h) La sostracció de béns o materials del Centre o d’altres persones. i) L’entrada, el tràfic, la cessió, la possessió o el consum de productes estupefaents dins del Centre. j) L’entrada, el tràfic, la cessió o la possessió d’armes o objectes perillosos per a la seguretat de les persones o del Centre. k) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en un període d’un any.

Són faltes greus: a) Insultar i faltar greument al respecte a altres interns. b) Causar danys de quantia no superior a 600 a les dependències, als materials o a altres instal·lacions del Centre o a les pertinences d’altres persones, i també causar en els mateixos béns danys greus per negligència o imprudència. c) L’entrada, el tràfic, la cessió, la possessió o la sortida no autoritzada d’objectes prohibits per les normes de règim interior que no estiguin compresos en l’article anterior. d) L’entrada, l’elaboració, el tràfic, la cessió, la possessió o el consum no autoritzat de begudes alcohòliques o de medicaments. e) Oferir gratificacions als funcionaris amb la finalitat d’obtenir favors. f) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes lleus en un període de sis mesos.

Capítol segon. Sancions

1. Una infracció disciplinària pot donar lloc a les sancions següents: a) Aïllament en cel·la, que no pot excedir trenta dies. b) Aïllament durant el cap de setmana, amb màxim de set. c) Limitació de les comunicacions orals i visites durant dos mesos com a màxim. d) Privació d’assistència a actes recreatius i de lleure, fins a un mes com a màxim. e) Privació de fer trucades telefòniques durant un mes com a màxim. f) Prohibició de rebre paquets de l’exterior per un període màxim d’un mes. g) Privació de disposar d’aparell de televisió durant un període màxim de dos mesos. 2. Les sancions a què es refereixen les lletres a) i b) només es poden imposar en els supòsits de falta molt greu. Les altres sancions es poden imposar en els supòsits de falta greu o lleu, aplicant el principi de proporcionalitat. En qualsevol cas, per la comissió d’una falta lleu en el termini de sis mesos o per la comissió d’una falta greu en el termini d’un any, s’han d’imposar les altres sancions previstes en l’apartat anterior de l’article esmentat en la meitat del màxim previst. 3. En funció de la gravetat dels fets, de les circumstàncies concurrents i dels antecedents i de la personalitat de l’autor, es poden imposar conjuntament dues de les sancions previstes en l’apartat primer. En cap cas no es poden acumular les sancions previstes a les lletres a) i b). 4. El director del Centre pot ordenar la suspensió total o parcial de l’execució de la sanció imposada a l’intern en funció de la gravetat dels fets, de les circumstàncies concurrents i amb la condició que l’intern no torni a cometre una nova infracció durant el temps de suspensió fixat pel director. El termini de la suspensió no pot excedir els sis mesos en les faltes greus i molt greus i els tres mesos en les faltes lleus. La sanció per la comissió d’una nova infracció greu o molt greu durant aquest temps pot comportar la revocació de la suspensió establerta inicialment i l’intern ha de complir la sanció imposada.

1. La sanció d’aïllament en cel·la es compleix amb l’informe previ favorable dels serveis sanitaris del Centre. Aquests serveis han de supervisar el compliment de la sanció i poden proposar, si escau, la suspensió o la modificació de la sanció imposada, quan hi hagi motius de salut que ho justifiquin. 2. La sanció d’aïllament no es pot aplicar a les dones gestants. 3. En el cas en què no sigui possible complir la sanció d’aïllament d’acord amb el que estableix l’apartat primer, la sanció se substitueix per una altra.

Per a la imposició i la graduació de les sancions previstes en aquest Reglament s’han de prendre en consideració les circumstàncies concurrents, la personalitat i els antecedents de conducta de l’intern i la reiteració o la reincidència. Per la comissió d’una falta lleu en el termini de sis mesos o per la comissió d’una falta greu en el termini d’un any, s’han d’imposar les sancions establertes a les lletres c), d), e), f) i g) de l’apartat anterior d’aquest article en la meitat del màxim previst.

Capítol tercer. Competència sancionadora

La competència sancionadora correspon al director del Centre Penitenciari.

Capítol quart. Procediment disciplinari

El procediment disciplinari s’inicia sempre d’ofici, per acord del director o del director adjunt del Centre Penitenciari, bé per pròpia iniciativa bé com a conseqüència d’una moció raonada dels subordinats o d’una denúncia.

La incoació de l’expedient amb nomenament d’instructor s’ha de notificar a l’intern que estigui subjecte a l’expedient.

A la resolució per la qual s’incoa l’expedient disciplinari s’ha de nomenar un instructor. Aquest nomenament ha de recaure en personal funcionari del Centre Penitenciari que pertany a l’escala intermèdia o superior del Cos Penitenciari.

1. Són aplicables a l’instructor les normes d’abstenció i recusació establertes en el Codi de l’Administració. 2. L’abstenció ha de plantejar-se en el termini d’un dia a comptar del nomenament davant del director del Centre, el qual resol allò que sigui adequat. 3. La recusació ha de promoure’s davant del director del Centre en el termini de dos dies a partir de la incoació de l’expedient, i ha d’expressar per escrit la causa o les causes en què es fonamenta. 4. Contra la resolució adoptada no es pot interposar recurs, sense perjudici d’al·legar la recusació en el moment d’interposar el recurs d’alçada davant del Govern contra l’acte que finalitzi el procediment sancionador.

1. En el moment en què es notifica l’obertura d’un procediment disciplinari, s’ha d’informar l’intern del seu dret a ser assistit pel seu advocat per poder preparar les al·legacions i, si escau, el recurs. 2. Una vegada l’intern ha manifestat que desitja comunicar-se amb el seu advocat, els responsables del Centre ho han de fer saber a l’advocat. La renúncia a aquest dret ha de formalitzar-se per escrit i ha de constar a l’expedient. 3. En qualsevol cas, la manca d’assistència de l’advocat quan aquest ha estat degudament informat no paralitza l’expedient sancionador.

1. L’intern que sigui objecte d’un expedient disciplinari té dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret quan es tracti d’un estranger que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de les llengües dels estats veïns. 2. Quan l’intern parli o entengui únicament la llengua dels estats veïns, totes les notificacions han de ser traduïdes verbalment a una d’aquestes llengües i s’ha de deixar constància escrita d’aquesta traducció.

1. El director o director adjunt del Centre pot adoptar com a mesura provisional el règim d’aïllament en cas de falta molt greu, sempre que sigui estrictament necessari per mantenir l’ordre i la seguretat del Centre. 2. La mesura esmentada s’ha de formalitzar per resolució motivada del director o director adjunt i ha de ser immediatament comunicada a l’intern i notificada a l’autoritat judicial competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent. 3. Aquesta mesura no és aplicable a les dones en estat de gestació. 4. Contra aquesta decisió pot interposar-se recurs en els termes previstos a l’article 22, apartat 3, del Reglament esmentat. 5. Al compliment de la mesura, el personal del servei d’infermeria ha de verificar que l’intern no presenta motius de salut que ho impedeixin. Igualment, en el termini màxim de vint-i-quatre hores a partir de l’aplicació de la mesura, els metges adscrits als serveis sanitaris del Centre han d’emetre un informe favorable de confirmació de la mesura o proposar-ne la suspensió per motius de salut de l’intern. 6. Els serveis sanitaris del Centre han de supervisar regularment el compliment de la mesura i poden proposar-ne, si escau, la suspensió quan hi hagi motius de salut que ho justifiquin. 7. La mesura d’aïllament provisional no podrà excedir el termini de set dies. 8. Els fets que han motivat la infracció comporten la incoació d’un expedient disciplinari que s’ha de regir d’acord amb les normes establertes per aquest Reglament. El temps transcorregut en règim d’aïllament es computa a l’efecte de compliment de la sanció.

L’instructor ha d’ordenar, en el termini màxim de quatre dies, la pràctica de les diligències que consideri necessàries per a l’esclariment dels fets, per determinar-ne l’autor i per fixar les responsabilitats susceptibles de sanció.

1. En vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular el plec de càrrecs corresponent, en el qual ha de figurar una exposició detallada dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció. 2. El plec de càrrecs s’ha de notificar a l’intern i aquest disposa d’un termini de deu dies per al·legar allò que consideri escaient per a la seva defensa, com també pot proposar la pràctica de les proves que consideri necessàries i aportar els documents que consideri d’interès. 3. En el mateix moment de la notificació del plec de càrrecs es dóna vista de l’expedient a l’intern.

1. L’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades en l’escrit d’al·legacions. Aquestes proves han de practicar-se en un termini màxim de tres dies i, a partir del seu resultat, l’instructor pot novament, si ho considera oportú, ordenar, en el termini màxim de dos dies, la pràctica d’altres proves complementàries que consideri necessàries per a l’esclariment dels fets. 2. L’instructor pot denegar, de forma motivada, la pràctica de les proves que consideri impertinents o inútils. Contra la denegació esmentada no es pot interposar cap tipus de recurs.

En cas de la pràctica de proves previstes a l’article anterior, es dóna vista de l’expedient a l’intern perquè al·legui, en el termini de deu dies, el que consideri pertinent per a la seva defensa.

1. La resolució que posa fi al procediment disciplinari s’ha adoptar i notificar en el termini màxim de cinc dies i ha de resoldre totes les qüestions plantejades a l’expedient. 2. La resolució ha de ser motivada i ha de contenir una relació detallada dels fets imputats, els fonaments jurídics i la sanció imposada. 3. Contra la resolució esmentada l’intern pot interposar un recurs d’alçada davant del Govern en el termini de 13 dies hàbils. La interposició del recurs d’alçada no implica la suspensió de la resolució, però el Govern pot acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre que l’execució de la resolució recorreguda pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació o que la resolució s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret. 4. La resolució esmentada ha de ser notificada al Ministeri Fiscal, a l’autoritat judicial competent i al ministeri responsable del Centre Penitenciari.