Article 1 Article 2 Article 3 Article 4 Article 5 Article 6 Article 7 Article 8 Article 9 Article 10
Les empreses instal·ladores i reparadores i els organismes de control autoritzats per fer instal·lacions de calefacció o instal·lacions de fluids per a estacions de servei que vulguin exercir les activitats incloses en aquest Reglament han de justificar que disposen dels recursos i dels mitjans previstos al capítol desè d’aquest Reglament abans del 31 de desembre del 2013.
Les empreses instal·ladores i reparadores autoritzades a la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament per fer instal·lacions de calefacció o instal·lacions de fluids per a estacions de servei han de disposar de personal amb el carnet d’instal·lador d’instal·lacions petrolíferes previst a l’article 50.1 abans del 31 de desembre del 2013.
Es deroguen les disposicions transitòries quarta i cinquena del Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs, del 3 de novembre del 2010, i l’article 2 del Decret de l’1 d’agost del 2012 de modificació del Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin aquest Reglament.
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 5 de juny del 2013 Antoni Martí Petit Cap de Govern
Es modifica l’article 5, paràgraf 1, del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“Els dipòsits han de ser de doble paret, del mateix material o d’un de diferent, d’acord amb les normes EN 12285-1, EN 12285-2, EN 13341 o normes equivalents, d’acord amb la relació establerta en la disposició addicional de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Es poden construir de xapa d’acer, polietilè d’alta densitat, plàstic reforçat amb fibra de vidre o altres materials, sempre que n’estigui garantida l’estanquitat. Han de disposar sempre d’un sistema de detecció de fuites. Aquest sistema ha de ser conforme amb la norma EN 13160 sempre que sigui possible o amb una norma equivalent, i el detector i els seus accessoris han de ser accessibles per facilitar-ne el control.”
Es modifica l’article 7, apartat 1, paràgraf 4 del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“Tots els dipòsits de més de 3.000 litres i els que, sigui quina sigui la seva capacitat, no permetin que la persona que té el comandament de l’operació de càrrega en pugui veure el nivell d’ompliment, han de tenir un dispositiu de seguretat que interrompi automàticament l’ompliment quan se n’aconsegueixi el nivell màxim. Aquest dispositiu ha de complir les especificacions que preveu la norma EN13616 i sempre que sigui possible ha de ser del tipus A2 (800 kPa). La pressió màxima del servei del limitador d’ompliment, quan la càrrega es pugui efectuar sota pressió, ha de figurar de forma visible a cada tub de càrrega i a les proximitats de la boca de càrrega del dipòsit. Està prohibit sotmetre el limitador d’ompliment a pressions superiors a la pressió màxima de servei.”
Es modifica l’article 37, apartat 4 del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“4. Estabilitat davant del foc. Els elements estructurals han d’assegurar una resistència mínima al foc REI-180. Els elements no estructurals han de tenir una capacitat mínima al foc EI-180. La protecció contra el foc es farà amb materials resistents a l’acció mecànica de les projeccions de l’aigua contra incendis.”
A l’article 41 del Reglament s’hi afegeix l’apartat següent:
History →“8. Exempcions Quan en un edifici existent es vol col·locar una instal·lació nova que no es pot adaptar a les normes tècniques d’aquest Reglament, abans d’executar la instal·lació, cal sol·licitar al ministre titular d’Indústria l’exempció del compliment del Reglament. Quan una instal·lació existent no es pot adaptar a les normes tècniques d’aquest Reglament, cal sol·licitar al ministre titular d’Indústria l’exempció del compliment del Reglament. En ambdós casos la sol·licitud d’exempció ha d’anar acompanyada de l’informe d’un tècnic autoritzat i competent que justifiqui que les condicions de seguretat proposades no són inferiors a les que resulten d’aplicar el Reglament.
Es modifica l’article 42, apartat 1, paràgraf 2 del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“Tot seguit, el tècnic director de l’obra ha de lliurar al ministeri competent un certificat on manifesti textualment que les instal·lacions efectuades sota la seva direcció estan fetes i comprovades, i l’ha d’acompanyar amb el certificat de conformitat del dipòsit o dels dipòsits lliurats pel fabricant. El tècnic director ha d’adjuntar al certificat les actes de les proves efectuades i, si escau, dels annexos justificatius de les modificacions executades sota la seva direcció respecte al projecte que es va autoritzar inicialment, i el certificat d’anul·lació del dipòsit o dels dipòsits que hagin quedat en desús, en compliment de l’article 48. Igualment, s’ha d’annexar una còpia de la pòlissa d’assegurança que s’ha establert d’acord amb el que preveu l’article 49 d’aquest Reglament. Aquest certificat té, a l’efecte del que preveu l’article 43, la validesa màxima de cinc o deu anys, segons correspongui, d’acord amb el que disposa l’article 46 d’aquest Reglament. El ministeri competent ha de regular per ordre ministerial el procediment de presentació de la documentació.”
Es modifica l’article 44, paràgraf 2 del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“En casos excepcionals, a petició i mitjançant una proposta raonada, el ministre competent pot autoritzar l’execució de modificacions parcials de les instal·lacions existents, sempre que la part modificada s’adapti a aquest Reglament i que hi hagi instal·lat el dispositiu de seguretat que interromp automàticament l’ompliment quan se n’aconsegueix el nivell màxim. Aquest dispositiu ha de tenir el marcatge CE i ha de complir les especificacions que preveu la norma EN13616 i sempre que sigui possible ha de ser del tipus A2 (800 kPa). En tot cas s’haurà d’acreditar que el dipòsit d’emmagatzematge reuneix les condicions reglamentàries d’estanquitat.”
Es modifica l’article 47, paràgraf 3 del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“El dispositiu de seguretat que interromp automàticament l’ompliment ha d’estar sempre instal·lat quan se n’aconsegueixi el nivell màxim, i també ha de disposar del marcatge CE corresponent. Aquest dispositiu ha de complir les especificacions que preveu la norma EN13616 i sempre que sigui possible ha de ser del tipus A2 (800 KPa).”
Es modifica l’article 49, apartats 1 i 2, del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“1. Els titulars de les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança contractada amb una companyia legalment autoritzada a operar a Andorra que cobreixi la responsabilitat derivada dels danys que es puguin ocasionar amb motiu de l’explotació de la instal·lació a tercers o al medi ambient, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €) amb franquícies inferiors a l’1% i sense limitacions. 2. Les empreses que subministren productes previstos en aquest Reglament han de disposar d’una assegurança contractada amb una companyia legalment autoritzada a operar a Andorra que cobreixi la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €) amb franquícies inferiors a l’1% i sense limitacions.”
- Les empreses subministradores, una vegada hagin transcorregut 18 mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, han de deixar de subministrar combustible a les instal·lacions que no disposin de placa d’identificació o que la tinguin caducada. 2. Un cop hagi transcorregut aquest termini, les empreses subministradores només poden proporcionar combustible excepcionalment a les instal·lacions que encara no disposin de la placa d’identificació o que la tinguin caducada. 3. Per tal de garantir el control del compliment d’aquesta Disposició, les empreses subministradores han de dur un registre de tots els subministraments de combustible que efectuïn, amb indicació expressa de la data i el lloc de subministrament, de la quantitat de carburant subministrat, així com de si la instal·lació disposa de la placa d’identificació corresponent i de la seva vigència.”
Es modifica l’annex 2, apartats 2.1 i 2.4 del Reglament, que queda redactat com segueix:
History →“2.1. La persona que vulgui exercir les activitats d’instal·lador o de mantenidor d’instal·lacions petrolíferes ha de reunir els requisits següents: a) Tenir una edat mínima de 18 anys. b) Justificar, mitjançant una declaració del titular de l’empresa instal·ladora, que està prestant servei professional a l’empresa com a instal·lador d’instal·lacions petrolíferes. c) Disposar d’un títol de tècnic de grau superior en una branca tècnica o un títol equivalent que acrediti, com a mínim, els coneixements teòrics i pràctics que figuren en el punt següent; o bé, acreditar una experiència mínima de 5 anys en una empresa autoritzada per fer instal·lacions de calefacció o instal·lacions de fluids per a estacions de serveis; o bé, acreditar una experiència mínima de 24 mesos en una empresa autoritzada per fer aquestes instal·lacions i la reparació. A més en aquest últim cas, acreditar que s’han superat les proves d’aptitud sobre els coneixements teòrics i pràctics esmentats i sobre la reglamentació aplicable.” “2.4. El carnet té una validesa de 3 anys, renovable per a períodes iguals, a petició de la persona titular. En el supòsit d’una modificació important de la reglamentació d’acord amb la qual es va obtenir el carnet i sempre que es disposi expressament, la persona titular ha de sol·licitar que l’hi actualitzin, i ha de complir els requisits que s’estableixin en la disposició esmentada. En cas de no fer-ho, el carnet només serà vàlid per a la reglamentació anterior, excepte en cas que no calgui aplicar-la juntament amb les noves disposicions.”