- Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública d’inversió estrangera immobiliària si els obligats tributaris no acrediten haver liquidat l’impost amb caràcter previ, o que els són aplicables els supòsits d’exempció previstos en la llei de l’impost, i d’acord amb el número de sol·licitud d’inversió estrangera formulada i resolta favorablement.
En transmissions posteriors, els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública quan aquesta transmissió comporti la pèrdua de l’exempció i l’obligat tributari no hagi acreditat prèviament la liquidació de l’impost.
-
Els fedataris públics incorporen en les matrius notarials instrumentades per raó de la formalització de la inversió estrangera una còpia de la resolució favorable de la inversió estrangera, de la declaració de l’impost i el rebut de pagament emès per l’Administració tributària que es correspon amb la inversió estrangera immobiliària formalitzada.
-
No obstant el que està establert en l’apartat anterior, si concorren les exempcions establertes a l’article 4 de la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, excepte l’exempció establerta a lletra g, el fedatari públic ha de verificar el compliment dels requisits que s’estableixen per a l’exempció de l’impost i donar-ne fe. Així mateix, en el supòsit previst a la lletra g) de l’article 4 de la Llei, el fedatari públic ha de verificar que la sol·licitud d’exempció s’ha resolt favorablement i ha d’incorporar la resolució a la matriu notarial.
-
El fedatari públic ha de remetre per via telemàtica una relació en què indiqui el conjunt de les transmissions corresponents a inversió estrangera immobiliària en què hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre següent, en la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.
-
En aquesta relació agrupada per parròquies hi ha de constar la informació següent:
- a) El número de l’autoliquidació, si escau.
- b) El número de protocol.
- c) Les dades i la identificació de les parts atorgants.
- d) El bé o el dret objecte de transmissió, constitució o cessió.
- e) La data de formalització de la inversió estrangera immobiliària.
- f) El valor de la inversió estrangera immobiliària.
- g) El motiu de l’exempció si és aplicable un supòsit d’exempció.
Capítol tercer. Gestió de l’impost