Decret 74/2021, del 10-3-2021 d'aprovació del Reglament del servei de transport sanitari terrestre.

Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament, queda derogat el Reglament pel qual es regula el transport sanitari terrestre, del 6 de juny del 2007.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 10 de març del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

S’aprova el

Reglament del transport sanitari terrestre

Aquest Reglament té per objecte regular l’organització, els requisits tècnics i sanitaris dels vehicles, el personal necessari i la seva formació, i les condicions de prestació de servei del transport sanitari terrestre.

Queden subjectes al que es preveu en el Reglament totes les empreses i entitats públiques o privades del país i els professionals que estiguin implicats en qualsevol de les fases del transport sanitari.

D’acord amb aquest Reglament, s’entén per:

1. Transport sanitari: servei de trasllat adaptat de persones que, per impossibilitat física o altres causes exclusivament clíniques, no poden utilitzar els mitjans de transport ordinaris per desplaçar-se a un centre sanitari o al seu domicili després de rebre l’atenció sanitària corresponent si es mantenen les condicions que justifiquin la necessitat d’aquest transport. El servei de transport sanitari pot ser individual o col·lectiu.

El servei de transport sanitari pot ser terrestre o aeri i es fa amb vehicles especialment condicionats i equipats (ambulàncies, vehicles sanitaris) i amb personal amb formació adequada.

No es considera transport sanitari el transport de persones difuntes, excepte en cas que aquest transport es faci per a l’extracció d’òrgans o mostres biològiques amb finalitats terapèutiques.

2. Transport sanitari assistit: transport destinat als pacients que requereixen assistència tecnicosanitària durant el trasllat duta a terme per tècnics en transport sanitari (TTS), personal d’infermeria i personal mèdic.

3. Transport sanitari no assistit: transport destinat als pacients que no requereixen assistència tecnicosanitària durant el trasllat.

4. Transport sanitari urgent: transport assistit de pacients que requereixen ser traslladats a l’hospital en el temps adequat en funció de la seva gravetat en qualsevol de les situacions definides en l’escala de triatge, descrits a l’apartat 8 d’aquest article.

5. Transport sanitari programat: transport de persones de forma individual o col·lectiva, que se sol·licita amb una antelació mínima de 24 hores, o el que s’efectua com a retorn al domicili després de rebre atenció mèdica quan es mantenen les condicions que justifiquin la necessitat d’aquest transport.

6. Empresa de transport sanitari: empresa que disposa de la corresponent autorització administrativa sanitària per al seu funcionament, així com d’altres autoritzacions que li siguin aplicables.

7. Centre regulador: servei del SAAS que planifica, regula i coordina el funcionament dels serveis de transport sanitari assistit que tenen com a origen o destinació el Centre Hospitalari Andorrà (CHA) o el centre mèdic del Pas de la Casa.

8. Triatge: procés de classificació dels pacients per part del centre regulador, d’acord amb la valoració protocol·litzada del seu grau d’urgència, de forma que s’estableixin els temps d’espera raonables per ser atesos i tractats per l’equip mèdic i s’activi el recurs d’atenció requerit per al seu cas o el mitjà de transport sanitari necessari fins al centre hospitalari més adequat, independentment de l’ordre de la demanda assistencial. El procés de triatge es fa a partir del Model andorrà de triatge (MAT). D’acord amb el MAT, els criteris de priorització segueixen l’escala de triatge següent:

   • a) Nivell I: situacions que requereixin ressuscitació, amb risc vital immediat.
   • b) Nivell II: situacions d’emergència o molt urgents, de risc vital previsible, la resolució de les quals depengui radicalment del temps.
   • c) Nivell III: situacions d’urgència, de risc vital potencial.
   • d) Nivell IV: situacions d’urgència menor, potencialment complexes, però sense risc vital potencial.
   • e) Nivell V: situacions que permeten una demora en l’atenció o poden ser programades, sense risc per al pacient.

9. Ambulància: vehicle especialment dissenyat, condicionat i equipat destinat al transport sanitari terrestre de persones que no es poden valer per elles mateixes, de les quals almenys una ha d’anar en llitera, amb atenció mèdica o sense.

10. Vehicle sanitari (VS): vehicle de transport sanitari degudament equipat per al transport sanitari no assistit de pacients que, segons el criteri facultatiu, tinguin una situació de dependència que aconselli aquesta classe de transport. El vehicle sanitari pot ser d’ús individual o col·lectiu.

11. Medicalització: acte assistencial sanitari fet durant el transport, sota regulació i responsabilitat mèdica, per un equip format per un professional d’infermeria i/o un professional mèdic que avalua, estabilitza i manté o millora la situació clínica del pacient.

12. Tècnic en transport sanitari (TTS): és el professional sanitari responsable de mantenir i controlar l’operativitat del vehicle de transport sanitari (condicions mecàniques i de telecomunicacions); mantenir i controlar l’equipament sanitari del vehicle de transport sanitari; traslladar el pacient i l’equip assistencial; col·laborar en l’assistència sanitària extrahospitalària dels pacients, juntament amb altres professionals sanitaris, i procurar les mesures necessàries per garantir la seguretat del lloc de l’accident. Aquest professional ha de disposar de la formació específica que s’estableix en l’article 14 d’aquest Reglament.

1. Ambulàncies no assistencials, que no estan condicionades per a l’assistència sanitària en ruta. Aquesta categoria d’ambulàncies comprèn les dos classes següents:

   • a) Ambulàncies de classe A1, o convencionals, destinades al transport de pacients en llitera.
   • b) Ambulàncies de classe A2, o de transport col·lectiu, condicionades per al transport d’un o més malalts en llitera o cadira per a trasllats que no estiguin afectats de malalties infectocontagioses.

2. Ambulàncies assistencials, condicionades per permetre assistència tecnicosanitària en ruta. Aquesta categoria d’ambulàncies comprèn les dos classes següents:

   • a) Ambulàncies de classe B, destinades a proporcionar suport vital bàsic i atenció sanitària inicial.
   • b) Ambulàncies de classe C, destinades a proporcionar suport vital avançat.

3. Les ambulàncies de tipus A1, de tipus B i de tipus C estan reservades al transport exclusiu d’un únic pacient. Tan sols s’autoritza el transport simultani d’una mare i del nounat. De manera excepcional, en situacions d’emergència extrema i sota criteri mèdic es pot transportar més d’un pacient.

Per efectuar el servei de transport sanitari terrestre, tota empresa o entitat privada ha d’obtenir la corresponent autorització administrativa sanitària d’obertura i funcionament d’acord amb el que preveu el Reglament pel qual es regulen els centres, els serveis i els establiments sanitaris i sociosanitaris, i la inscripció al Registre de Centres, Serveis i Establiments Sanitaris i Sociosanitaris.

Per a l’obtenció de l’autorització administrativa sanitària i la inscripció al Registre s’exigeix:

1. Complir els requisits relatius al personal, als vehicles, a l’equipament i a les condicions de servei que es fixen en aquest Reglament.

2. Disposar de pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil vigents.

3. Presentar una memòria tècnica que inclogui una descripció dels aspectes següents:

   • a) La tipologia i la finalitat assistencial dels serveis que s’han de fer.

   • b) L’horari d’atenció del servei o el tipus de recursos de transport sanitari.

   • c) L’organigrama dels professionals sanitaris de l’empresa o entitat, amb identificació de la persona o les persones responsables.

   • d) Les titulacions del personal amb funcions sanitàries (còpia de la documentació acreditativa).

   • e) El sistema de gestió de reclamacions, que ha d’estar a disposició de l’autoritat sanitària.

   • f) Els protocols de funcionament i els relatius a la neteja i l’esterilització dels materials.

   • g) Els sistemes previstos per a la cobertura de les possibles eventualitats que es puguin produir.

   • h) La documentació clínica emprada i el seu sistema d’arxivament, que s’ha d’ajustar a la Llei de protecció de dades.

     • i) El tractament dels residus sanitaris, que s’ha d’ajustar a la normativa vigent en la matèria.

1. L’autorització administrativa sanitària conté les dades relatives a:

   • a) La persona física o jurídica titular administrativa de l’empresa o entitat.
   • b) El tipus de transport sanitari que s’autoritza a efectuar, que està en funció dels recursos materials, personals i dels protocols d’organització dels quals l’empresa o entitat ha acreditat que disposa.

2. Qualsevol modificació de les dades que figuren en l’autorització administrativa ha de ser prèviament autoritzada pel ministeri encarregat de la salut, d’acord amb el Reglament pel qual es regulen els centres, els serveis i els establiments sanitaris i sociosanitaris.

1. L’activitat de transport sanitari finançada públicament es du a terme seguint una planificació del servei d’acord amb l’estat del pacient i els tipus de vehicle i de servei necessari, tal com preveu aquest Reglament i segons l’autorització administrativa sanitària de l’empresa de transport sanitari.
2. La planificació i l’organització d’aquest servei segueixen el Pla director del transport sanitari a Andorra. Aquest Pla té com a objectiu garantir la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència del transport sanitari i preveu els aspectes concrets de l’organització i la regulació dels serveis, l’avaluació dels recursos necessaris tant materials com de personal, el finançament del sistema, els requisits per garantir la qualitat del servei i els registres de l’activitat.

El Pla director, elaborat pel SAAS i el ministeri responsable de la salut, està a disposició de totes les empreses i altres entitats implicades en el servei. Pot ser revisat i modificat sempre que les circumstàncies ho requereixin i observant en tot moment les disposicions d’aquest Reglament.

1. Tot servei de transport sanitari ha de ser indicat per un metge mitjançant recepta mèdica o un procés documental equivalent.
2. El centre regulador té un procés documental d’activació dels serveis de transport sanitari que és equivalent a una recepta mèdica.
3. Els serveis de transport sanitari assistit que tinguin per origen o destinació el Centre Hospitalari Andorrà o el centre mèdic del Pas de la Casa són activats, regulats i coordinats pel centre regulador.

1. El centre regulador du a terme les funcions següents en relació amb el transport sanitari assistit:

   • a) Atén totes les demandes d’atenció sanitària.
   • b) Regula i coordina els diversos recursos de transport sanitari assistit d’acord amb el Pla director del transport sanitari a Andorra, tenint en compte els recursos propis i els disponibles a partir dels convenis fronterers.
   • c) Coordina els serveis preventius d’interès públic o els que ho requereixin per la seva envergadura.
   • d) Activa el recurs més idoni per a cada una de les demandes i determina, d’acord amb el que estableix el Model andorrà de triatge (MAT), els mitjans de transport i els recursos d’equipament i de personal adequats a l’estat del pacient.
   • e) S’assegura que els pacients traslladats puguin ser atesos en el centre sanitari receptor.
   • f) Recull tota la informació necessària per avaluar el correcte funcionament del servei de transport sanitari.
   • g) Estableix protocols d’actuació en matèria de transport sanitari i regulació mèdica.
   • h) Aporta informació per a la gestió administrativa del transport sanitari.

2. El centre regulador no intervé en l’activació de serveis de transport sanitari assistit en els casos següents:

   • a) Quan s’efectuen privadament sense tenir cap relació amb el CHA.
   • b) Quan tenen caràcter preventiu i no estan inclosos en l’apartat c del punt anterior en el marc de manifestacions esportives, culturals o socials privades que, de forma voluntària, desitgen disposar d’un servei de transport sanitari, prestat per empreses privades. No obstant això, les empreses de transport sanitari que efectuïn serveis preventius privats han d’informar-ne el centre regulador, tant si és col·lectiu com individual.

3. El centre regulador ha de portar un registre de tots els transports que activa amb personal o sense del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, i en què consti almenys la informació següent:

   • a) Data.

   • b) Número d’actuació.

   • c) Professional responsable de l’activació.

   • d) Motiu del trasllat.

   • e) Tipus de transport d’acord amb el nivell de l’escala de triatge.

   • f) Nom de l’empresa de transport sanitari activada.

   • g) Temps d’actuació (hora d’activació, hora de sortida / hora d’arribada del vehicle de transport sanitari al lloc de destinació).

   • h) Lloc de sortida del vehicle de transport sanitari i lloc de destinació.

     • i) Identificació del vehicle.

   • j) Identificació dels professionals sanitaris.

   • k) Identificació del pacient.

   • l) Observacions (incidències o condicions especials del servei).

El centre regulador disposa d’equipament de telecomunicació i informàtic adequat i de personal mèdic i altre personal suficient i degudament format per atendre les demandes i activar i coordinar els serveis de transport sanitari les 24 hores del dia cada dia de l’any.

1. El SAAS és el responsable de la prestació de serveis de transport sanitari assistit finançats públicament.
2. Aquests serveis són efectuats pel SAAS, amb els seus propis mitjans o bé amb mitjans d’altres empreses amb les quals s’estableix la concessió d’una part o la totalitat del servei. La concessió d’aquest servei s’ha de fer seguint el que estableix la Llei de la contractació pública.
3. El transport sanitari no assistit finançat públicament l’efectuen empreses o entitats de transport sanitari degudament autoritzades seguint les directrius establertes en el Pla director.

Els serveis de transport sanitari s’han de fer d’acord amb protocols d’indicació i d’actuació adequats per garantir la seguretat i la qualitat del servei.

1. El conductor d’un vehicle de transport sanitari ha de disposar d’un permís de conducció de la categoria que el Codi de la circulació vigent acrediti com a necessària per conduir vehicles de transport sanitari.

2. Els vehicles destinats a la prestació dels serveis de transport sanitari han de comptar, durant la realització dels serveis, amb la dotació de personal següent:

   • a) Totes les ambulàncies han de tenir un conductor amb la formació de tècnic en transport sanitari (TTS) que estableix el punt 6 d’aquest article.
   • b) En funció del tipus d’ambulància, a més, cal comptar amb:

• En les ambulàncies de tipus A1 i A2, quan el servei ho requereixi, un altre tècnic amb la mateixa titulació.

• En les ambulàncies assistencials de classe B, un altre TTS o un infermer (DUI).

• En les ambulàncies assistencials de classe C, un infermer. A més, quan l’assistència que s’ha de prestar ho requereixi, cal comptar amb un altre TTS o un metge.

  • c) Els vehicles sanitaris han de comptar amb dos persones que disposin de la formació de primers auxilis (PSE1 o PSE2)

3. El centre regulador estableix la necessitat de completar la dotació de personal amb altre personal sanitari que sigui necessari (TTS, DUI, metge) en funció de l’estat del pacient.
4. L’empresa de transport sanitari ha de disposar d’una còpia actualitzada de la titulació del personal i mantenir actualitzat aquest registre, que ha d’estar a disposició de la inspecció.
5. Els professionals mèdics i d’infermeria que participin en el transport sanitari han de disposar del corresponent permís de professió titulada. Els professionals tècnics en transport sanitari han de tenir el número d’inscripció al Registre de Professionals Sanitaris.
6. El tècnic en transport sanitari ha de disposar del certificat acadèmic que acrediti la formació de tècnic en emergències sanitàries emès a Espanya, o el títol d’ambulancier emès a França o títols d’altres països homologables per contingut i hores de formació.

Poden dur a terme les accions pròpies dels tècnics en transport sanitari els professionals que actualment estan fent tasques de tècnic en transport sanitari que tinguin una formació diferent de l’esmentada en el paràgraf anterior i que acreditin una experiència en tasques pròpies d’aquests tècnics, els darrers dos anys o més, amb un mínim de 1.600 hores, com també que disposin de la formació de socorrista acreditada pel carnet o certificat de tècnic en transport sanitari / formació de socors en equip PSE1 i PSE2 i que estan acreditats en l’ús de DEA (vigent).

7. L’empresa de transport sanitari ha de comptar amb un pla de formació continuada per actualitzar els coneixements del personal i aplicar-lo degudament.

Totes les empreses de transport sanitari, tant si treballen per compte propi com per al SAAS, són responsables de complir les condicions de servei següents:

1. Garantir les comunicacions de forma continuada i ajustada a les demandes de servei.

2. Satisfer les demandes de transport amb la diligència deguda, sense retard, excepte si hi ha impossibilitat absoluta i justificada.

3. Disposar de vehicles equipats d’acord amb els requisits detallats en aquest Reglament, destinats de manera exclusiva al transport sanitari i preparats per entrar immediatament en servei.

4. Comptar amb personal sanitari suficient i amb la formació adequada en funció de les característiques del transport per garantir-ne la presència en tots els vehicles en servei.

5. Assegurar que el transport es fa seguint les indicacions efectuades pels professionals mèdics responsables i sense interrupció injustificada durant el trajecte.

6. Dur a terme el manteniment i practicar les revisions mecàniques pertinents als vehicles, així com la neteja i la desinfecció correctes.

7. Revisar el material sanitari fix i fungible que porten les ambulàncies d’acord amb el que estableix aquest Reglament i les actualitzacions periòdiques que s’efectuïn.

8. Portar un registre diari dels transports, que s’ha de conservar cinc anys, on s’indiquin les dades següents:

   • a) Nom de l’empresa.

   • b) Data.

   • c) Número d’actuació.

   • d) Tipus d’activació: centre regulador / recepta mèdica amb el nom i la identificació del metge (número de Registre de Professionals Sanitaris).

   • e) Tipus de transport d’acord amb el nivell de l’escala de triatge.

   • f) Temps d’actuació (hora d’activació, hora d’arribada, hora en què es torna a estar disponible).

   • g) Lloc de sortida i lloc de destinació.

   • h) Identificació del vehicle.

     • i) Identificació dels professionals sanitaris (tècnic en transport sanitari, diplomat en infermeria i metge) que efectuen el transport.

   • j) Identificació del pacient.

   • k) Estat del pacient durant el trasllat i situació en arribar a la destinació.

   • l) Observacions (incidències o condicions especials del servei).

9. Tenir tarifes a disposició dels clients.

1. Tots els vehicles de transport sanitari, sigui quina sigui la seva classe, han de complir les exigències següents, sense perjudici del que estableix la legislació vigent en matèria de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària:

   • a) Identificació i senyalització

• Identificació exterior que permeti distingir clarament que es tracta d’una ambulància, mitjançant la inscripció de la paraula «Ambulància» darrere i davant. La inscripció davantera s’ha de fer en sentit invers perquè pugui ser llegida per reflexió.

• Senyalització lluminosa i acústica de preferència de pas ajustada al que disposa la reglamentació vigent del Codi de circulació.

• b) Documents obligatoris

• Registre de desinfeccions de l’habitacle i de l’equipament.

• Llibre de reclamacions.

• c) Vehicle

• Vehicle amb potència fiscal, suspensió i sistemes de fre adaptats a la reglamentació vigent per al transport de persones.

• Fars antiboira anteriors i posteriors.

• Indicadors intermitents de parada.

• Extintor d’incendis, d’acord amb el que disposa la reglamentació vigent.

• Pneumàtics d’hivern o, si no, cadenes per a gel i neu, almenys per al període comprès entre novembre i març, ambdós inclosos.

• Eines per a l’atenció del vehicle.

• Senyals triangulars de perill.

• d) Cèl·lula sanitària

• Llunes translúcides. En el cas dels vehicles de transport col·lectiu, poden optar per un altre dispositiu que asseguri eventualment la intimitat del pacient.

• Climatització i il·luminació independents de les de l’habitacle del conductor.

• Mesures d’isotèrmia i insonorització aplicades a la carrosseria.

• Revestiments interiors de les parets llisos i sense elements tallants i terra antilliscant, tots impermeables, autoextingibles, rentables i resistents als desinfectants habituals.

• Porta lateral dreta i porta del darrere amb obertura suficient per permetre el fàcil accés del pacient.

• Armaris per a material, instrumental i llenceria.

• Falca i ampolla irrompibles.

2. A més de les exigències anteriors, cadascuna de les classes d’ambulància ha de complir les condicions d’homologació i equipament que específicament s’assenyalen en la norma EN 1789.
3. Les ambulàncies assistencials han de tenir, a més, dispositius de transmissió de dades, de telecomunicació i de localització GPS.
4. Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors, els vehicles de transport sanitari han de complir les exigències en matèria d’homologació de vehicles establertes d’acord amb el Reglament (UE) 2018/858, del Parlament Europeu i el Consell, del 30 de maig del 2018, sobre l’homologació i la vigilància del mercat dels vehicles de motor i els seus remolcs, dels sistemes, els components i les unitats tècniques independents destinats als vehicles, i les seves modificacions o actualitzacions.
5. La vida útil de les ambulàncies i els vehicles sanitaris no pot ser superior a dotze anys.

1. Tant l’interior dels vehicles de transport sanitari com l’equipament s’han de mantenir en correcte estat d’ús, neteja, desinfecció i esterilització, operacions que s’han de fer periòdicament amb els mètodes més adequats en cada cas i seguint els procediments normalitzats ja establerts.
2. Cal assegurar que es reemplacen els productes i els materials caducats o fora d’ús o l’esterilitat dels quals no està garantida.
3. Les empreses de transport sanitari han de disposar de procediments normalitzats de treball amb la descripció dels procediments, els mètodes i els materials utilitzats en les operacions esmentades més amunt.

Totes les empreses o entitats que fan serveis de transport sanitari són objecte de control i vigilància per part del ministeri encarregat de la salut, que ha de verificar el compliment d’aquest Reglament.

Les inspeccions per verificar el compliment de les disposicions d’aquest Reglament s’efectuen amb una periodicitat mínima de dos anys.

Les infraccions de les disposicions establertes en aquest Reglament se sancionen d’acord amb el que estableix la Llei general de sanitat.

Per tal que els efectius del Departament de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DPEIS) puguin dur a terme les seves tasques de salvament i rescat i l’eventual transport de pacients, queda reconeguda la seva capacitat per fer tasques de transport sanitari en els termes que estableixi el Pla director.

En situació d’emergència o catàstrofe nacional, són activats els recursos de transport sanitari que es necessitin, amb independència de l’organització prevista en aquest Reglament.

El SAAS pot dur a terme els transports sanitaris no assistits individuals amb els seus recursos, els delegats o els recursos del Departament de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DPEIS) quan l’empresa que dugui a terme el transport no assistit no pugui oferir el servei.

Les empreses i entitats ja existents que fan serveis de transport sanitari s’han d’adaptar a aquest Reglament en el termini de sis mesos a partir del moment en què el Reglament entri en vigor, a excepció del que estableix la

Disposició transitòria segona

Els tècnics en transport sanitari (TTS) que es trobin en exercici en l’entrada en vigor d’aquest Reglament i que compleixen els requisits de l’article 14 apartat 6 disposen de tres mesos per inscriure’s al Registre de Professionals Sanitaris.

En el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, tots els professionals que duen a terme les funcions de tècnic en transport sanitari han de complir els requisits de formació i experiència que estableix l’article 14 apartat 6 d’aquest Reglament i inscriure’s en el Registre de Professionals Sanitaris.

En el termini de dos mesos de l’entrada en vigor d’aquest Reglament s’actualitzarà el Pla director de transport sanitari.